1. El relleu
El relleu

2. El territori espanyol
El territori espanyol

3. El territori espanyol
El territori espanyol
• Espanya està formada per:
• Espanya està formada per:
-- La major part de la Península Ibèrica
La major part de la Península Ibèrica
(84'7 %)
(84'7 %)
-- Illes Balears
Illes Balears
-- Illes Canàries.
Illes Canàries.
-- Les ciutats autònomes de Ceuta ii Melilla.
Les ciutats autònomes de Ceuta Melilla.

4. El territori espanyol en imatges
El territori espanyol en imatges

5. Superfície territorial
Superfície territorial
•• Extensió en km 22::
Extensió en km
– Total estatal: 506.058
– Total estatal: 506.058
– Peninsular: 493.518
– Peninsular: 493.518
– Illes Balears: 5.061
– Illes Balears: 5.061
– Illes Canàries: 7.447
– Illes Canàries: 7.447
– Nord d’Àfrica: 32
– Nord d’Àfrica: 32

6. La Meseta
La Meseta
•• La Meseta (altiplà) és la unitat morfològica
La Meseta (altiplà) és la unitat morfològica
fonamental del relleu espanyol, tant per la
fonamental del relleu espanyol, tant per la
seva posició central com per l’extensió que
seva posició central com per l’extensió que
ocupa (el 45 % del total de l’extensió
ocupa (el 45 % del total de l’extensió
peninsular).
peninsular).
•• El Sistema Central subdivideix la Meseta
El Sistema Central subdivideix la Meseta
en dues grans zones: Submeseta Nord ii
en dues grans zones: Submeseta Nord
Submeseta Sud ..
Submeseta Sud

7. Perfil de la Meseta
Perfil de la Meseta
Serralada Sistemes Bètics
Cantàbrica Sistema Muntanyes Mar
Central de Sierra Medite-
Riu Duero Toledo Morena rrània
Riu
Riu Tajo
Mar Guadiana
Cantàbrica
` Gijón
Submeseta Nord
MESETA CASTELLANA
Submeseta Sud Depressió
del
Guadalquivir
Màlaga

8. LA MESETA II LES
LA MESETA LES
SERRALADES INTERIORS
SERRALADES INTERIORS
La Meseta està travessada d'est a oest pel Sistema
Central i les Muntanyes de Toledo.
- Sistema Central: serralada elevada amb cims que
superen els 2.000 metres.
- Muntanyes de Toledo: conjunt de serres més
baixes situades a la Submeseta sud.

9. SERRALADES QUE ENVOLTEN
SERRALADES QUE ENVOLTEN
LA MESETA
LA MESETA
La Meseta està envoltada per:
- Nord-Oest: Muntanyes de Lleó
- Nord: Serralada Cantàbrica
- Nord-Est: Serralada Ibèrica
- Sud: Sierra Morena

10. La serralada Cantàbrica
La serralada Cantàbrica
•• Té una llargària de 400 km. iisepara el mar Cantàbric de
Té una llargària de 400 km. separa el mar Cantàbric de
la Meseta.
la Meseta.
•• Els seus cims superen els 2.500 m d’altitud en la meitat
Els seus cims superen els 2.500 m d’altitud en la meitat
occidental, en els Picos d’Europa, iibaixen fins als 1.500
occidental, en els Picos d’Europa, baixen fins als 1.500
en l’extrem oriental.
en l’extrem oriental.
•• Des del punt de vista geològic iisegons les formes de
Des del punt de vista geològic segons les formes de
relleu es poden diferenciar tres parts:
relleu es poden diferenciar tres parts:
– El massís asturià ,, de materials de l’era primària.
– El massís asturià de materials de l’era primària.
– Les muntanyes de Santander ..
– Les muntanyes de Santander
– Les muntanyes basques ,, que uneixen el Sistema
– Les muntanyes basques que uneixen el Sistema
Cantàbric amb els Pirineus.
Cantàbric amb els Pirineus.

11. Perfil de la serralada Cantàbrica
Perfil de la serralada Cantàbrica

12. El Sistema Ibèric
El Sistema Ibèric
•• Serralada disposada de forma
Serralada disposada de forma
discontínua en direcció nord-oest -- sud-
discontínua en direcció nord-oest sud-
est, de 400 km de longitud.
est, de 400 km de longitud.
•• És el límit oriental de la Meseta ii la
És el límit oriental de la Meseta la
divisòria d’aigües que separa els rius
divisòria d’aigües que separa els rius
atlàntics ii mediterranis.
atlàntics mediterranis.

13. Perfil del Sistema Ibèric
Perfil del Sistema Ibèric

14. Sistema Ibèric
Sistema Ibèric

15. Sierra Morena
Sierra Morena
•• Situada al sud de la Meseta, s’estén al llarg de
Situada al sud de la Meseta, s’estén al llarg de
400 km des del nord d’Huelva fins Albacete,
400 km des del nord d’Huelva fins Albacete,
amb una amplària variable de 40 a 80 km.
amb una amplària variable de 40 a 80 km.
•• L’altitud no supera els 1.323 m (Sierra
L’altitud no supera els 1.323 m (Sierra
Madrona) ii cau bruscament fins els 100 m de
Madrona) cau bruscament fins els 100 m de
la depressió del Guadalquivir.
la depressió del Guadalquivir.
•• Sierra Morena constitueix una barrera física
Sierra Morena constitueix una barrera física
per al pas entre la Meseta ii la depressió del
per al pas entre la Meseta la depressió del
Guadalquivir que se supera a través de
Guadalquivir que se supera a través de
passadissos com el de Despeñaperros.
passadissos com el de Despeñaperros.

16. Perfil de Sierra Morena
Perfil de Sierra Morena
Font: Geografía 2 Bachillerato.
Mc Graw Hill.

17. Sierra
Sierra
Morena
Morena

18. SERRALADES EXTERIORS A
SERRALADES EXTERIORS A
LA MESETA
LA MESETA
- Nord-Oest: Massís Galaic
- Nord: Muntanyes Basques
- Nord-Est: Pirineus
- Est: Serralades litorals Catalanes
- Sud: Serralades Bètiques

19. El massís galaic
El massís galaic
•• Situat a l’extrem nordoccidental de la Meseta,
Situat a l’extrem nordoccidental de la Meseta,
presenta una gran abundància de roques
presenta una gran abundància de roques
antigues com el granit ii la pissarra.
antigues com el granit la pissarra.
•• És un paisatge de muntanyes velles ii
És un paisatge de muntanyes velles
arrodonides. La seva altitud mitjana és de 500 m.
arrodonides. La seva altitud mitjana és de 500 m.

20. Relleu
Relleu
gallec
gallec

21. Muntanyes
Muntanyes
basques
basques

22. Els Pirineus
Els Pirineus
•• Són el límit nord de la Península Ibèrica que
Són el límit nord de la Península Ibèrica que
s’allarga 435 km des del golf de Biscaia fins el
s’allarga 435 km des del golf de Biscaia fins el
cap de Creus.
cap de Creus.
•• S’hi localitzen algunes de les màximes altituds
S’hi localitzen algunes de les màximes altituds
peninsulars com l’Aneto (3.404 m), el Monte
peninsulars com l’Aneto (3.404 m), el Monte
Perdido (3.355 m), el Pic de la Maladeta
Perdido (3.355 m), el Pic de la Maladeta
(3.308 m), la Pica d’Estats (3.143 m), etc.
(3.308 m), la Pica d’Estats (3.143 m), etc.
•• Els Pirineus han sofert els efectes del glaciarisme
Els Pirineus han sofert els efectes del glaciarisme
ii també hi ha presència de vulcanisme (la
també hi ha presència de vulcanisme (la
Garrotxa).
Garrotxa).

23. Els
Els
Pirineus
Pirineus
•• S’hi distingeixen dues grans unitats:
S’hi distingeixen dues grans unitats:
•• La zona axial o central és l’eix de la serralada ii
La zona axial o central és l’eix de la serralada
està format per materials paleozoics.
està format per materials paleozoics.
•• Els Prepirineus estan situats al sud ii nord de la
Els Prepirineus estan situats al sud nord de la
zona axial. El vessant sud està format per
zona axial. El vessant sud està format per
dues línies de muntanyes (serralades interiors ii
dues línies de muntanyes (serralades interiors
serralades exteriors) separades per una
serralades exteriors) separades per una
depressió longitudinal.
depressió longitudinal.

24. Perfil dels
Perfil dels
Pirineus
Pirineus
Font: Batxillerat, Geografia. Ecir

25. Aneto
Aneto

26. Monte Perdido
Monte Perdido

27. Altres cims pirinencs
Altres cims pirinencs
Pica d’Estats (3.143 m) Puigmal (2.909 m)
La Maladeta (3.308 m) Ordesa

28. La serralada litoral catalana
La serralada litoral catalana
•• La serralada s’estén paral·lelament a la
La serralada s’estén paral·lelament a la
costa mediterrània, des de la zona oriental
costa mediterrània, des de la zona oriental
dels Pirineus fins al Sistema Ibèric en
dels Pirineus fins al Sistema Ibèric en
direcció nord-est -- sud-oest.
direcció nord-est sud-oest.
•• Té uns 250 km de longitud ii uns 30-40 km
Té uns 250 km de longitud uns 30-40 km
d’amplada.
d’amplada.

29. Tall transversal de la serralada
Tall transversal de la serralada
litoral catalana
litoral catalana

30. Les Serralades
Les Serralades
Bètiques
Bètiques
•• Les Serralades Bètiques s’estenen al llarg
Les Serralades Bètiques s’estenen al llarg
de més de 600 km, de sud-oest (Cadis) a
de més de 600 km, de sud-oest (Cadis) a
nord-est (cap de la Nau), es perllonguen sota
nord-est (cap de la Nau), es perllonguen sota
el mar cap a les Balears ii constitueixen la
el mar cap a les Balears constitueixen la
major ii més complexa de totes les unitats del
major més complexa de totes les unitats del
relleu ibèric.
relleu ibèric.

31. Les Serralades Bètiques
Les Serralades Bètiques
•• En l’estructura de les Serralades Bètiques
En l’estructura de les Serralades Bètiques
destaquen les següents unitats ::
destaquen les següents unitats
– La serralada Penibètica corre paral·lela a
– La serralada Penibètica corre paral·lela a
la costa mediterrània. És la part on s’hi
la costa mediterrània. És la part on s’hi
localitzen les majors altituds de la Península,
localitzen les majors altituds de la Península,
com són els cims Mulhacén (3.482 m) ii
com són els cims Mulhacén (3.482 m)
Veleta (3.398 m) a Sierra Nevada.
Veleta (3.398 m) a Sierra Nevada.
– La serralada Subbètica, paral·lela ii al
– La serralada Subbètica, paral·lela al
nord de l’anterior. Voreja la depressió del riu
nord de l’anterior. Voreja la depressió del riu
Guadalquivir.
Guadalquivir.

32. Sierra Nevada: Mulhacén ii Veleta
Sierra Nevada: Mulhacén Veleta

33. Les grans Depressions
Les grans Depressions
D e p re s s io n s e x te rio rs
D e p r e s s ió d e l'E b r e D e p r e s s ió d e l G u a d a lq u iv ir

34. La depressió de l’Ebre
La depressió de l’Ebre
•• És una vall extensa de forma triangular oberta
És una vall extensa de forma triangular oberta
al mar Mediterrani. S'estén entre els Pirineus,
al mar Mediterrani. S'estén entre els Pirineus,
les Serralades Litorals Catalanes ii el Sistema
les Serralades Litorals Catalanes el Sistema
Ibèric.
Ibèric.
•• Té 350 km de longitud ii una amplada màxima
Té 350 km de longitud una amplada màxima
de 150 km. L’altitud varia dels 200 als 1.000 m.
de 150 km. L’altitud varia dels 200 als 1.000 m.

35. La depressió de l’Ebre
La depressió de l’Ebre

36. Mapa de localització de la
Mapa de localització de la
conca de l’Ebre
conca de l’Ebre

37. La depressió del Guadalquivir
La depressió del Guadalquivir
•• És una vall de gran extensió ii de forma
És una vall de gran extensió de forma
triangular oberta a l'oceà Atlàntic.
triangular oberta a l'oceà Atlàntic.
•• Està situada al sud de la Península Ibèrica.
Està situada al sud de la Península Ibèrica.
•• Té uns 330 km de longitud ii una amplada molt
Té uns 330 km de longitud una amplada molt
variable.
variable.

38. La depressió del Guadalquivir
La depressió del Guadalquivir
Font: Batxillerat, Geografia. Ecir

39. Mapa de localització de la
Mapa de localització de la
conca del Guadalquivir
conca del Guadalquivir

40. Depressió del Guadalquivir
Depressió del Guadalquivir
Marismas del Guadalquivir
Riu Guadalquivir
Doñana

41. Els arxipèlags
Els arxipèlags
A rx ip è la g s
I lle s C a n à r ie s I lle s B a le a r s
L a P a lm a L a G o m e ra M a llo r c a M e n o rc a
E l H ie r r o T e n e r ife E iv is s a F o rm e n te ra
G r a n C a n à r ia F u e rte v e n tu ra C a b re ra
L a n z a ro te

42. Les Illes Canàries
Les Illes Canàries
•• Situades a l'oceà Atlàntic.
Situades a l'oceà Atlàntic.
•• Són d'origen volcànic i ies
Són d'origen volcànic es
varen formar a partir de
varen formar a partir de
l'acumulació de materials
l'acumulació de materials
expulsats per volcans
expulsats per volcans
submarins.
submarins.
•• S’aixequen sobre un fons
S’aixequen sobre un fons
marí que supera els 2.000
marí que supera els 2.000
m de profunditat ..
m de profunditat
•• A l'illa de Tenerife s'hi
A l'illa de Tenerife s'hi
troba el volà del Teide, de
troba el volà del Teide, de
3.718 metres.
3.718 metres.

43. Relleu
Relleu
canari
canari
Gomera
Maspalomas
Caldera de Taburiente Teide

44. Formacions
Formacions
volcàniques
volcàniques
canàries
canàries Malpaís
Erosió fluvial
sobre material volcànic
Roques de García
Malpaís

45. EL RELLEU DE
EL RELLEU DE
LES ILLES BALEARS
LES ILLES BALEARS
Puig Major
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998

46. Les Illes Balears
Les Illes Balears
•• Estan situades al mar Mediterrani, davant la costa est de la
Estan situades al mar Mediterrani, davant la costa est de la
Península Ibèrica.
Península Ibèrica.
•• L'illa de Mallorca és la més muntanyosa. Destaquen:
L'illa de Mallorca és la més muntanyosa. Destaquen:
--La Serra de Tramuntana, amb el Puig Major (1.445 metres)
La Serra de Tramuntana, amb el Puig Major (1.445 metres)
--Les Serres de Llevant
Les Serres de Llevant
--El Pla, zona plana situada entre les dues serres.
El Pla, zona plana situada entre les dues serres.
•• Les illes de Menorca, Eivissa i iFormentera són més planes, amb
Les illes de Menorca, Eivissa Formentera són més planes, amb
puigs de poca altitud.
puigs de poca altitud.

47. Les Illes Balears
Les Illes Balears

 Localització:
Localització:
–– Oest de la conca mediterrània.
Oest de la conca mediterrània.
–– Disposició: sud-oest - nord-oest.
Disposició: sud-oest - nord-oest.

 Situació, coordenades geogràfiques:
Situació, coordenades geogràfiques:
–– 38º-40º latitud nord.
38º-40º latitud nord.
–– 1º-4º longitud est.
1º-4º longitud est.

 Superfície: 5.014 km22.
Superfície: 5.014 km.
–– Mallorca: 3.625 km22 (72%).
Mallorca: 3.625 km (72%).
–– Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i quasi dos-cents
Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i quasi dos-cents
illots.
illots.

48. Les Illes Balears.
Les Illes Balears.
Extensió territorial
Extensió territorial
4000 3640
3500
3000
2500
Km2
2000
1500
1000 716 573
500 83 49
0
Mallorca Menorca Eivissa
Formentera Illots

49. Les Illes Balears:
Les Illes Balears:
superfície comparada
superfície comparada

50. Les comarques físiques de
Les comarques físiques de
les Illes Balears
les Illes Balears
Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998

51. El relleu de Mallorca
El relleu de Mallorca
•• Mallorca té tres
Mallorca té tres
unitats de relleu
unitats de relleu
fonamentals:
fonamentals:
– La serra de
– La serra de
Tramuntana ..
Tramuntana
– Les serres de
– Les serres de
Llevant ..
Llevant
– El pla central ..
– El pla central

52. La serra de Tramuntana
La serra de Tramuntana
•• Formació muntanyosa lineal, contínua i iabrupta que s’allarga des de sa
Formació muntanyosa lineal, contínua abrupta que s’allarga des de sa
Dragonera fins al cap de Formentor.
Dragonera fins al cap de Formentor.
•• Té 89 km de llargària i i15 d’amplada.
Té 89 km de llargària 15 d’amplada.
•• S’hi localitzen les màximes altituds de l’arxipèlag: Puig Major (1.445 m),
S’hi localitzen les màximes altituds de l’arxipèlag: Puig Major (1.445 m),
Massanella (1.348 m), Tomir (1.103 m), etc.
Massanella (1.348 m), Tomir (1.103 m), etc.
Cap de Formentor

53. Les
Les
serres de
serres de
Llevant
Llevant
Serra Artana
•• Conjunt de serrats i iturons
Conjunt de serrats turons
d’altitud modesta:
d’altitud modesta:
•• S'estén de forma discontínua des
S'estén de forma discontínua des
del cap de Ferrutx fins a
del cap de Ferrutx fins a
l’arxipèlag de Cabrera.
l’arxipèlag de Cabrera.
•• La Serra Artana és el massís
La Serra Artana és el massís
més alt i icompacte de les Serres
més alt compacte de les Serres
de Llevant. Les màximes
de Llevant. Les màximes
elevacions corresponen a la
elevacions corresponen a la
Talaia Freda (561 m) i ial Puig
Talaia Freda (561 m) al Puig
de Ferrutx (519 m).
de Ferrutx (519 m).
Capdepera

54. El Pla central de Mallorca
El Pla central de Mallorca
•• Està limitat per les dues
Està limitat per les dues
serralades.
serralades.
•• És molt heterogeni: s’hi
És molt heterogeni: s’hi
distingeixen tres zones o
distingeixen tres zones o
comarques:
comarques:
–– El Raiguer ::a la vessant
El Raiguer a la vessant
meridional de la serra de
meridional de la serra de
Tramuntana.
Tramuntana.
–– El Pla ::situat entre les
El Pla situat entre les
badies de Palma i i
badies de Palma
Alcúdia, és la zona més
Alcúdia, és la zona més
interna de la depressió
interna de la depressió
central.
central.
–– El Migjorn ::és una
El Migjorn és una
plataforma situada al
plataforma situada al
nivell de la mar.
nivell de la mar.

55. El relleu de Menorca
El relleu de Menorca
•• L’illa té dues parts diferenciades:
L’illa té dues parts diferenciades:
–– La meitat sud plana, anomenada
La meitat sud plana, anomenada
Migjorn.
Migjorn.
–– La meitat nord amb relleu de fins aa
La meitat nord amb relleu de fins
358 m d’altitud del Toro , , anomenada
358 m d’altitud del Toro anomenada
Tramuntana.
Tramuntana.

56. Mapa de les comarques físiques
Mapa de les comarques físiques
de Menorca
de Menorca

57. El relleu d’Eivissa
El relleu d’Eivissa
•• Eivissa està alineada amb
Eivissa està alineada amb
el cap de la Nau del qual la
el cap de la Nau del qual la
separen 85 km.
separen 85 km.
•• Presenta cims arrodonits
Presenta cims arrodonits
d’altituds modestes que no
d’altituds modestes que no
superen els 500 m.
superen els 500 m.
•• Les serres de Portmany
Les serres de Portmany
al sud-oest i iEs Amunts
al sud-oest Es Amunts
al nord-oest són les dues
al nord-oest són les dues
àrees muntanyoses més
àrees muntanyoses més
destacades.
destacades.

58. Mapa de les comarques
Mapa de les comarques
físiques de les Pitiüses
físiques de les Pitiüses