5. MADURESA Sol escriure a l’estiu, a El Perelló on estiuetja. Passejant per la platja sent la música i el ritme d’una poesia, perquè la poesia és música. I així ha escrit.....
7. UN DIA D’AGOST Un núvol gran Els peixos trauen negre i lletjot a poc a poc mig cel oculta el cap de l’aigua i apaga el sol. amb molta por En un no res Com si fos nit tot es fa fosc i tingués son com si gener la platja al llit fos i no agost se’n va i s’adorm.
15. No és Només Una paraula Sobre un paper No és Només Una enyorança Sense un perquè. No és Només Una balada Que se’n du el vent. No és Només Una esperança Buida en la ment. És la més alta Flor del verger Que naix i s’alça En cada bes I que és regada Per cada veu Que crida i canta El seu nom bell I la treballa Contra tot vent.
17. L’ASTRONAUTA MARGALIDA L’astronauta Margalida Perquè si mires la terra ix de la nau espacial des de la terra veuràs a pegar un passeget com, sense remordiment, en completa soledat la destrossen els humans Des de tan enorme altura fins a fer-la inhabitable, mira la terra allà baix, un autèntic guirigall verda i blava, blanca i groga on ningú s’entén ni pot pegant voltes en l’espai ja ni tan sols respirar. Tan bella i majestuosa, L’astronauta Margalida amb tanta tranquil·litat, entra en la nau espacial que sembla que no siga ella, i posa rumb a la terra que siga el seu ideal. Sense ganes i plorant.
23. MUR És dur el mur que la dona ha d’anar enderrocant Un dia i un altre dia per a poder arribar A ser lliure i ser persona. És dur el mur i és molt alt.
27. EL XIQUET SOLDAT Alí té deu anys Ni per què la guerra Dos mans i un fusell ni per què ha estat ell Pantaló i camisa a qui li ha tocat I un somriure bell. Destí tan cruel. Va nàixer en guerra Alí morirà I en guerra es manté de bomba o d’un tret Matant i ferint que li pegarà Amb calma i en fred un altre xiquet. Sap que si no ho fa Alí morirà Li ho faran a ell. I amb ell morirem I no vol morir. Un poc tots els que Ja no sap res més no hi posem remei.