Coneguem l'esgrima

Un taller escolar

Autora:
Pilar Soro Mateos

Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 3

L’ESGRIMA ................................................................................................................. 4

NOUS MATERIALS ..................................................................................................... 5

OBJECTIUS GENERALS ............................................................................................ 7

Àmbit físic-coordinatiu .......................................................................................................... 7

Àmbit cognitiu........................................................................................................................ 7

Àmbit social............................................................................................................................ 7

ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ............................................................................. 8

ANNEX-1...................................................................................................................... 9

Jocs i activitats ....................................................................................................................... 9

ANNEX-2.................................................................................................................... 11

Avaluació .............................................................................................................................. 11

ANNEX-3.................................................................................................................... 17

Graelles d’avaluació............................................................................................................. 17

ANNEX-4.................................................................................................................... 21

Dossiers dels alumnes........................................................................................................... 21
Dossier cicle inicial ............................................................................................................ 22
Dossier cicle mitjà.............................................................................................................. 28
Dossier cicle superior ......................................................................................................... 37

2


Introducció

Dins del projecte educatiu de moltes escoles hi ha la tradició de celebrar la setmana
cultural i / o esportiva, per tal de gaudir i potenciar les diferents manifestacions
culturals o esportives. Amb aquest taller pretenem introduir als alumnes en el
coneixement de l’esport de l’esgrima mitjançant l’adaptació de material específic i
alternatiu.
L’esgrima planteja als alumnes situacions noves de gran riquesa motriu, a més a més
de tota una sèrie de característiques molt positives com:
° Alt grau de motivació.
° Varietat de possibilitats.
° Sociabilitat.
° Canalització de l’agressivitat.
° Desenvolupament de les capacitats físiques i cognitives.
° Autocontrol.
° Possibilitat de participar l’alumne amb discapacitat física.
La proposta és de realitzar el taller amb sabres d’escuma i altre material alternatiu.
Això permet que els alumnes no es facin mal en cap cas, que sigui accessible
econòmicament i que el treball pugui ser més variat i lúdic que amb armes
convencionals.
Amb la utilització d’aquest material realitzarem una sèrie d’adaptacions en l’esport
perquè sigui més fàcil d’entendre tant pels alumnes com pels mestres interessats.
Mitjançant aquest taller els nens i nenes aprendran a conèixer de forma lúdica:
° Els antecedents històrics i l’evolució de l’esgrima.
° Les armes i indumentària bàsica.
° Les tècniques i reglament bàsic.
Les sessions seran evidentment pràctiques però l’alumne tindrà un dossier amb els
continguts propis de la iniciació a l’esgrima.

3


L’esgrima

L’esgrima és un esport individual, de combat, on la condició física es desenvolupa
conjuntament amb les capacitats coordinatives i amb un alt requeriment cognitiu
durant l’execució de l’activitat. És a dir, l’esgrima és un esport en el que no tan sols
desenvolupem les qualitats físiques, sinó que és una activitat física que ens obliga a
desenvolupar la intel·ligència, atesa l’elevada component tàctica que hi ha en la seva
pràctica.
L’esgrima és considerat un esport de combat, des de que a finals del segle XIX
desapareixen les armes blanques al ser substituïdes per les armes de foc, que
s’utilitzaven en duels per ofenses a l’honor o desafiaments.

Des dels orígens dels jocs Olímpics, l’any 1896, l’esgrima sempre ha estat present, tot
i que sembli un esport poc conegut té molta difusió en altres països, abans i ara:
França, Itàlia, Alemanya.

Però els orígens de l’esgrima es remunten a milers d’anys abans de la nostra era. El
domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa 40 segles, a Egipte, a Grècia i a
l’Imperi Romà.

L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li.
Potencia la concentració, la velocitat, l’equilibri i la coordinació. Agilitza els reflexes i
aguditza la intel·ligència, desenvolupant les capacitats físiques i cognitives.

Qui practica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre
d’armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d’armes.

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, per motius ja superats, l’esgrima ha patit un
gran endarreriment en la seva pràctica –i sobretot en la seva coneixença- en relació a
d’altres països europeus . Aquest desconeixement, lligat als tòpics que han envoltat
aquest esport i a una certa temença pel material emprat, han fet que en certs àmbits
educatius l’esgrima s’hagi allunyat de l’entorn escolar.

4


Nous materials

L’esgrima està evolucionant.
En els darrers anys, s’està desenvolupant l’adaptació del material específic de
l’esgrima de competició als requeriments d’una activitat d’iniciació, amb edats infantils i
instal·lacions no especialitzades.
• Substitució de materials “durs” com l’acer i alumini per altres de tous: escuma
semirígida o plàstic, totalment innocus i segurs.
• Disminució de les dimensions i el pes de les armes, possibilitant un aprenentatge
de la tècnica als més petits sense sobrecàrregues.
• Tot això permet un alleugeriment de les proteccions necessàries, millorant la
dinàmica de les sessions d’entrenament.
• Eliminació de complicats mecanismes electrònics de senyalització de tocats. S’està
treballant en la possibilitat de que aviat el material adaptat incorpori un senzill
sonador acústic per marcar els tocats.

5


En aquest moment, els nous materials són:

Sabrescuma

Armes de colors vius, d’escuma dura totalment inofensiva, amb les quals es pot
exercitar la fantasia motriu dels menuts i iniciar els mitjans en la tècnica.

Floretescuma

Basats en un cilindre semirígid d’escuma, arma igualment innòcua però més
consistent, que possibilita el treball d’una tècnica més real.

6


Objectius generals

L’esgrima és un esport individual, de combat, i d’implement. No existint contacte físic
entre els rivals, la rivalitat queda categòricament exclosa, quedant l’habilitat com a
principal recurs dels tiradors.
Es tracta d’un esport molt equilibrat, on es desenvolupen els àmbits físic -cordinatiu,
cognitiu, i moral-social dels nois i noies, sense que cap d’ells quedi exclòs.

Àmbit físic-coordinatiu
Les habilitats esportives requerides (i apreses) en esgrima impliquen una millora de la
velocitat (gestual i de reacció), la força i la resistència, lligat a un ampli ventall de
capacitats coordinatives.

Aquestes no es limiten a l’aprenentatge monòton de moviments i esquemes posturals
realitzats amb l’arma, sinó que s’enriqueixen amb un context de variabilitat espai-
temporal, anticipació i adaptació motora, ja que el rival està en moviment i en constant
interacció amb nosaltres.

A més, evidentment, l’ús d’un implement (arma) amb el que realitzar tasques de
coordinació fina, ens potencia enormement la destresa i la coordinació òculo-manual.

En definitiva, l’agilitat general es veu incrementada gràcies a la pràctica de l’esgrima,
ja que pràcticament totes les qualitats físiques i coordinatives hi són exercitades.

Àmbit cognitiu
S’ha parlat de l’esgrima com “escacs en moviment”. La forta component tàctica obliga
a la presa constant de decisions ràpides i encertades, el que aguditza la capacitat
d’anàlisi i la determinació personal.

Àmbit social
En l’assalt, els nois i noies aprenen a canalitzar energies que, tant per excés o per
defecte, no afloren encara constructivament, ajudant-los a modelar un caràcter sòlid i
sa.
A més a més, una de les prioritats de treball de l’esgrima (especialment en edat
escolar) és fomentar un exquisit respecte pels rivals i per les normes, previ a assumir
el repte d’aprendre a guanyar i aprendre a perdre. L’esgrima, com a esport de combat
amb implement, ofereix el context ideal per fomentar aquests hàbits.

7


Organització de l’activitat

El taller d’iniciació a l’esgrima s’inicia amb una activitat jugada, on s’exerciti de forma
general alguna capacitat coordinativa implicada en les diferents tècniques de l’esgrima.
Posteriorment es practiquen les tècniques de cames i els esquemes posturals on es
basa l’esgrima. Després, col·lectivament o per parelles, s’ensenyen o es practiquen els
recursos tècnics.
Finalment, es realitzen assalts, limitant la tècnica disponible si es vol reforçar algun
aspecte tàctic, o lliures si es vol integrar el que s’ha après.
Cal dir que, en la línia d’adaptació dels esports a les edats infantils, no només
adaptarem el material per fer-lo més segur i manejable, sinó que també ho farem amb
el reglament, reforçant allò que pot ser assimilar plenament per un infant de primària.
Les sessions són evidentment pràctiques, però també es poden introduir explicacions
teòriques sobre temes relacionats amb la pràctica de l’esgrima, com per exemple
l’equipament necessari (careta, guants, vestit) o les armes principals (floret, espasa i
sabre).
Cada cicle disposa d’un quadern fotocopiable amb els continguts propis del taller i
l’avaluació corresponent.

Taller per a 20 nens/es de 1er a 6è de primària.
El taller està dissenyat per a un curset d’iniciació de 2 a 6 hores per grup
(aproximadament) , segons les necessitats i interessos.

Material:1

ü 20 sabrescumes
ü 10 floretescumes o florets amb sonador
ü 2 caretes
ü Les tres armes reglamentaries
ü Equip complet d’esgrimidor/a

• Monitor/a de la Federació Catalana d’Esgrima o en el seu cas
Mestre/a motivat per l’activitat2.

1
La Federació Catalana d’Esgrima disposa d’aquest material en venda o lloguer.
2
L’INEFC porta a terme cada any cursos d’estiu d’iniciació a l’esgrima amb material alternatiu

8


Annex-1

Jocs i activitats

9


3 Enganyar al contrari amb la distància
JOC 1
mitjançant els desplaçaments
Objectius característics de l’esgrima. Iniciar l’atac
Familiaritzar-se amb el nou material. quan la distància es fa curta de forma
Activar el grup. predeterminada.
Distribució Distribució
Global i lliure. Un sabrescuma per Tots els alumnes amb sabrescumes i
alumne. per parelles.
Descripció Descripció
Tothom pot tocar tothom, però s’ha Un en front de l’altre a una distància
d’evitar que ens toquin. Val tocar a aproximada de 2 metres. Un dels dos
qualsevol part del cos. Tan sols amb el es desplaça i l’altra el segueix
sabrescuma: prohibit el contacte físic. mantenint la distància inicial. El que
dirigeix ha d’intentar de tocar al contrari
Variants
en qualsevol part del cos realitzant un
Limitar la superfície de tocat (cames, fons. L’altre es defensa tirant enrere,
braç, esquena...) fent gran la distància que havi a
Canvi de mà armada després de cada inicialment.
tocat. Si el que dirigeix fa fons i no toca, l’altra
Color contra color pot donar-li al cap fins que torni a la
posició de partida (guàrdia).
Un contra un
Cada alumne de la parella farà 5
JOC 2 intents.
Objectius JOC 4
Apreciar la distancia en la qual es pot Objectius
ser tocat Familiaritzar-se amb els
desplaçaments específics de l’esgrima. Gaudir del joc a través de l’esgrima.
Conèixer els diferents desplaçaments
Distribució ofensius.
Tots els alumnes amb sabrescumes i Distribució
per parelles
Tots els alumnes amb armes i la classe
Descripció dividida en dos o tres grups segons el
Un en front a l’altre i a una distància número. Joc d’agafar.
aproximada de 2 metres. Un dels dos Descripció
es desplaça lliurement per tot l’espai i
l’altre ha de mantenir la distància inicial
. Un alumne ha de tocar amb la seva
Si el que manté la distància , es a dir, el arma a qualsevol company del seu
que no dirigeix, s’apropa molt, el que grup en qualsevol part del cos, els
dirigeix li pot tocar amb l’arma a demés han d’evitar-ho corrent per tota
qualsevol part del cos. la sala.
Variants
Es desplacen amb passes d’esgrima,
JOC 3 davant o enrere sense poder córrer.
Objectius Per tocar s’ha de fer fons.
A qui els van a tocar es poden
defensar-se amb l’arma perquè no els
3
Aquesta es una petita mostra dels toquin.
possibles jocs a realitzar en el taller

10


Annex-2

Avaluació

11


Nom: Curs: Data:

Relaciona

• Floret

• Guàrdia

• Fons

• Assalt

• Espasa

• Sabre

• Marxar

12 Avaluació Cicle Inicial


Nom: Curs: Data:

Completa:

1. Protecció per la cara amb fil.lat metàl·lic
2. Arma d’estocada al tronc ideal per l’aprenentatge.
3. Desplaçament enrere.
4. Posició bàsica per poder iniciar qualsevol acció o desplegament.
5. Arma d’estocada, de tall i contratall. Es comptabilitzen els tocats
fets per damunt de la cintura.
6. Acció ofensiva per excel·lència
7. Arma d’estocada a qualsevol part del cos
8. Desplaçament endavant
9. Combat entre dos tiradors.
6
F
2

4
G

8
M
5 S

3
T C
1

9 A

7E

13 Avaluació Cicle Mitjà


Nom: Curs: Data:

Contesta aquestes preguntes: (marca amb una “X” la teva valoració)

• Creus que ha estat una bona idea realitzar el taller d’iniciació a l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’ha agradat conèixer l’esport de l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Creus que val la pena repetir l’activitat un altre any?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’has sentit bé amb els teus companys i companyes?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• I amb la monitora?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Has col·laborat perquè tot surtis bé?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’han hagut d’avisar per alguna actuació incorrecte?

• Què és el que més t’ha agradat?

• Què és el que t’ha agradat menys?

14 Avaluació cicle mitjà


Nom: Curs: Data:

Completa:

1. Protecció per la cara amb fil.lat metàl·lic
2. Arma d’estocada al tronc ideal per l’aprenentatge.
3. Desplaçament enrere.
4. Posició bàsica per poder iniciar qualsevol acció o desplegament.
5. Arma d’estocada, de tall i contratall. Es comptabilitzen els tocats fets per
damunt de la cintura.
6. Acció ofensiva per excel·lència
7. Arma d’estocada a qualsevol part del cos
8. Desplaçament endavant
9. Combat entre dos tiradors.

6
2

4

8

5

3 1

9

7

15 Avaluació cicle superior

Nom: Curs: Data:

Contesta aquestes preguntes: (marca amb una “X” la teva valoració)

• Creus que ha estat una bona idea realitzar el taller d’iniciació a l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’ha agradat conèixer l’esport de l’esgrima?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Creus que val la pena repetir l’activitat un altre any?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’has sentit bé amb els teus companys i companyes?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• I amb la monitora?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Has col·laborat perquè tot surtis bé?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• T’han hagut d’avisar per alguna actuació incorrecte?

• Què és el que més t’ha agradat?

• Què és el que t’ha agradat menys

16 Avaluació cicle superior


Annex-3

Graelles d’avaluació

17


Curs: Nivell: Tutor:

Avaluació del taller: “ Coneguem
Cicle Inicial
l’esgrima amb material alternatiu”
L’han
S’ha
Li ha S’ha Ha hagut
sentit
agradat S’ha sentit bé col·laborat d’avisar
conèixer divertit amb els
bé
perquè tot per alguna
Observacions
Alumne amb la
l’esgrima companys surtis bé actuació
mestra
incorrecte.

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Observacions generals del grup

18 Graella avaluació cicle inicial



Avaluació del taller: “ Coneguem
Cicle Mitjà
l’esgrima amb material alternatiu”
L’han
S’ha
Li ha Repetiria S’ha Ha hagut
sentit
agradat un altre sentit bé col·laborat d’avisar
conèixer any amb els
bé
perquè tot per alguna
Observacions
Alumne amb la
l’esgrima l’activitat companys surtis bé actuació
mestra
incorrecte.

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20

19 Graella avaluació cicle mitjà



Avaluació del taller: “ Coneguem Cicle
l’esgrima amb material alternatiu” Superior
L’han
Li ha Repetiria hagut
Relació Relació
agradat l’activitat Col·laboració d’avisar
conèixer un altre
amb els amb la
en l’activitat Observacions
Alumne companys mestra
per alguna
l’esgrima any. actuació
incorrecte.

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20

20 Graella avaluació cicle superior


Annex-4

Dossiers dels alumnes

21


Dossier cicle inicial

Coneguem l’esgrima mitjançant
l’esgrima
material alternatiu

Dossier de l’alumne/a
Cicle Inicial

Nom:
Curs: Data:

22 Dossier de l’alumne Cicle inicial


Introducció

L’esgrima és un esport de combat on es tracta de
tocar amb l’arma al rival i no deixar que ell et
toqui.

Fa milers d’anys que l’home utilitza les armes, però
es practica com esport des dels primers jocs olímpics
de l’any 1896.



L’equipament

Per tal de protegir-se l’esgrimidor o esgrimidora han
de portar l’equip correcte:
Careta per protegir la cara
Guant per protegir la mà armada.
Vestit de color blanc i de material gruixut, format
per jaqueta i pantalons.
Mitges de color blanc.
Sabatilles especials amb reforços laterals.

vestit

careta
guants

pantalons

mitges
sabatilles



Les armes

Hi ha tres armes:
El floret és la ideal per començar a aprendre. Només
es por tocar el tronc
L’espasa es pot tocar a qualsevol part del cos.
El sabre es pot tocar només per damunt de la
cintura



Les principals accions i desplaçaments

Hi ha moltes però les més bàsiques són:
La guàrdia posició bàsica

Marxa o pas endavant

Retrocés o pas enrere (trencar).
Fons



L’assalt
Un combat entre dos tiradors es denomina assalt.
Els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu
rival. Guanya qui ha arribat a cinc o el que ha
tocat més vegades en el temps de quatre minuts.
L’assalt sempre comença i s’acaba amb una
salutació al contrari, al jurat i al públic. L’assalt és
dirigit per un àrbitre.
Aquest es dirigeix als tiradors dient:
• Llestos? (per saber si estan a punt de
començar).
• Endavant! per dir-lis que ja poden començar.
• Alto! per aturar el combat.
Alto



Dossier cicle mitjà

Coneguem l’esgrima
mitjançant material alternatiu

Nom:
Curs: Data:

28 Dossier de l’alumne. Cicle mitja


Introducció
Els orígens de l’esgrima van lligats a l’evolució natural de l’home, milers d’anys abans
de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa quaranta segles,
i també a Egipte, a Grècia i a l’Imperi Romà. Però els fonaments de l’esgrima com a
esport de combat tenen origen en el duel o desafiaments per ofenses a l’honor, perquè
de fet no serà fins l’aparició de les armes de foc i consegüentment la decadència de
les armes blanques per a la guerra, que a final del segle XIX s’inicia la seva pràctica
esportiva.
Tot i que sembli un esport força desconegut, va tenir molta difusió per Europa,
sobretot a França i a Itàlia, i és per aquest motiu que ha estat sempre present en els
Jocs Olímpics ja des dels seus inicis l’any 1896.
L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li. Qui
practica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre

L’esgrima com a esport és un combat entre dos tiradors que consisteix a vèncer el
contrincant a través d’un nombre de tocats. Pot ser, per tant un esport competitiu en el
que la preparació física, l’agilitat i la tècnica són fonamentals, ja que no s’ha d’oblidar
que el gran objectiu de l’esgrima és tocar sense ser tocat.

.



Equipament

Heu de tenir sempre present que el tirador/a ha de portar l’equip correcte per tal de
protegir-se:

1. Una careta que protegeix la cara amb un filat metàl·li a la part davantera i
c
amb una gorgera a la part inferior que serveix per protegir el coll.
2. Un guant de material reforçat que serveix per protegir la mà armada. Aquest
guant té una prolongació anomenada maneguí que cobreix mig avantbraç i que
serveix per evitar que l’arma entri dins la màniga.
3. Un vestit de color blanc de material gruixut compost per una jaqueta que
cobreix el tronc, els braços i el coll i per uns pantalons que arriben per sota
dels genolls.
4. Unes mitges de color blanc que cobreixen, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa
de la cama.
5. Unes sabatilles especials amb reforços laterals.

A tot aquest equip caldrà afegir tots els elements necessaris per combatre amb
-hi
armes elèctriques, un d’ells és la jaqueta metàl·lica.



Equipament del tirador

guant

careta
vestit

pantalons

mitges
sabatilles
sabatilles



Les armes

Les principals parts d’una arma són les següents:
1. Botó
2. Punta
3. Fulla
4. Empunyadura o puny.
5. Cassoleta o guardamà.
Les armes que es poden emprar són:
El floret.
És una arma d’estocada, és a dir, només són vàlids els tocats que es fan amb la
punta, pesa menys de 500 g i la fulla mesura 90 cm.
En floret només es comptabilitzen els tocats que es fan en el tronc. Aquesta és l’arma
ideal per l’aprenentatge.

L’espasa.
També és una arma d’estocada, pesa menys de 770 g i la fulla mesura 90 cm.
En espasa, es pot tocar qualsevol part del cos.

El sabre
És una arma d’estocada, tall i contratall, és a dir són vàlids els tocats que es fan amb
la punta o bé amb un dels dos costats de la fulla. El seu pes és com a màx de 500 g.
im
En sabre, només es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.



Quan aquestes armes són elèctriques van proveïdes d’un dispositiu conectat a
L’aparell indicador de tocats.
Aquestes tres armes són les que donen orígen a les tres especialitats del esgrima de
competició. Així, doncs, segons l’especialitat que practiqui un tirador pot ser:
espasista, floretista o sabrista.



Accions i desplaçaments

En esgrima hi ha un ventall molt gran d’accions. Les més bàsiques són:
• Guàrdia: abans de començar o de reprendre l’assalt, el tirador ha de posar-se
en guàrdia. Des d’aquesta posició podrà atacar, defensar i contraatacar amb
-se
el menor risc possible i iniciar els desplegaments i les accions bàsiques.

• Marxa o pas endavant. Desplegament endavant iniciat i acabat en la posició
de guàrdia, que consisteix a avançar el peu anterior i després el més endarrerit,
sense que aquest avanci el primer

• Retrocés, pas enrere o trencar. Desplegament enrere iniciat i acabat en la
posició de guàrdia, que consisteix a fer recular el peu més endarrerit i després
el peu més avançat, sense que aquest quedi més enrere que l’altre. És el
contrari que la marxa.

• Fons. Acció ofensiva consistent a amenaçar l’adversari amb el braç armat
estirat, desplegar la cama més avançada amb un impuls cap endavant i quedar
amb la cama flexionada mentre l’altra resta estirada i cap enrere



Atac. Acció ofensiva en que es toca l’adversari amb un fons .
Parada. Acció defensiva que consisteix a interceptar la fulla del tirador contrari i aturar-
lo per evitar el tocat.
Resposta. Acció ofensiva que s’executa després d’haver parat un atac.

Distàncies
• Curta: la necessària per tocar el rival amb l’extensió del braç armat
• Mitja: la necessària per to el rival amb un fons
car
• Llarga: la necessària per tocar el rival amb un marxa i fons



L’assalt

Un combat entre dos tiradors es denomina assalt. L’assalt té una durada de quatre
minuts durant els quals els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu rival. Si al
final del temps cap d’ells no ha arribat als cinc tocats, guanya el tirador que més tocats
ha comptabilitzat.
Un assalt sempre s’inicia i s’acaba amb una salutació del tirador envers l’adversari, el
jurat i el públic. L’assalt és dirigit per un àrbitre. Entre d’altres funcions , ell és
l’encarregat de concedir els tocats i de sancionar les faltes. L’àrbitre es dirigeix als
tiradors dient:
Llestos? Per preguntar als tiradors si estan a punt de començar.
Endavant! Per indicar-los que ja poden començar.
Alto! Per aturar el combat.
L’àrbitre, quan observa alguna acció antireglamentària, mostra al tirador que l’ha
comesa una targeta. La targeta groga representa una advertència, la targeta vermella,
la sanció amb un tocat en contra i, per últim, la targeta negra indica l’expulsió.



Dossier cicle superior

Coneguem l’esgrima mitjançant
material alternatiu

NOM:
Curs: Data:

37 Dossier de l’alumne. Cicle superior


Introducció

Els orígens de l’esgrima van lligats a l’evolució natural de l’home, milers d’anys abans
de la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa quaranta segles,
i també a Egipte, a Grècia i a l’Imperi Romà. Però els fonaments de l’esgrima com a
esport de combat tenen origen en el duel o desafiaments per ofenses a l’honor, perquè
de fet no serà fins laparició de les armes de foc i consegüentment la decadència de
’
les armes blanques per a la guerra, que a final del segle XIX s’inicia la seva pràctica
esportiva.
Tot i que sembli un esport força desconegut, va tenir molta difusió per Europa,
sobretot a França i a Itàlia, i és per aquest motiu que ha estat sempre present en els
Jocs Olímpics ja des dels seus inicis l’any 1896.
L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li. Qui
practica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestre

L’esgrima com a esport és un combat entre dos tiradors que consisteix a vèncer el
contrincant a través d’un nombre de tocats. Pot ser, per tant un esport competitiu en el
que la preparació física, l’agilitat i la tècnica són fonamentals, ja que no s’ha d’oblidar
que el gran objectiu de l’esgrima és tocar sense ser tocat.

Però en l’actualitat l’esgrima també és una activitat practicada per persones de totes
les edats i condicions. Qui decideixi practicar l’esgrima ha de tenir en compte que
l’omplirà d’emocions a més de potenciar la concentració, la velocitat, l’equilibri i la
-li
coordinació. L’esgrima pot ser un esport d’evasió que agilitarà els reflexos i aguditzarà
la intel·ligència.



Equipament

Heu de tenir sempre present que el tirador/a ha de portar l’equip correcte per tal de
protegir-se:
• Una careta que protegeix la cara amb un filat metàl·lic a la part davantera i
amb una gorgera a la part inferior que serveix per protegir el coll.
• Un guant de material reforçat que serveix per protegir la mà armada. Aquest
guant té una prolongació anomenada maneguí que cobreix mig avantbraç i que
serveix per evitar que l’arma entri dins la màniga.
• Un vestit de color blanc de material gruixut compost per una jaqueta que
cobreix el tronc, els braços i el coll i per uns pantalons que arriben per sota
dels genolls.
• Unes mitges de color blanc que cobreixen, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa
de la cama.
• Unes sabatilles especials amb reforços laterals.
A tot aquest equip caldrà afegir tots els elements necessaris per combatre amb
-hi
armes elèctriques, un d’ells és la jaqueta metàl·lica.



Equipament del tirador

guant

careta
vestit

pantalons

mitges
sabatilles



Les armes

Les principals parts d’una arma són les següents:
1. Botó
2. Punta
3. Fulla
4. Empunyadura o puny.
5. Cassoleta o guardamà.
Les armes que es poden emprar són:
El floret.
És una arma d’estocada, és a dir, només són vàlids els tocats que es fan amb la
punta, pesa menys de 500 g i la fulla mesura 90 cm.
En floret només es comptabilitzen els tocats que es fan en el tronc. Aquesta és l’arma
ideal per l’aprenentatge.
L’espasa.
També és una arma d’estocada, pesa menys de 770 g i la fulla mesura 90 cm.
En espasa, es pot tocar qualsevol part del cos.
El sabre
És una arma d’estocada, tall i contratall, és a dir són vàlids els tocats que es fan amb
la punta o bé amb un dels dos costats de la fulla. El seu pes és com a màxim de 500 g.
En sabre, només es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.

Quan aquestes armes són elèctriques van proveïdes d’un dispositiu conectat a
l’aparell indicador de tocats.
Aquestes tres armes són les que donen orígen a les tres especialitats del esgrima de
competició. Així, doncs, segons l’especialitat que practiqui un tirador pot ser:
espasista, floretista o sabrista.


Longitud Pes
Arma Fulla Cassoleta Empunyadura Tocat Indumentà ria Foto
mà xima màxim

Flexibilitat limitada De punta. Val tota la
Vora circular i
Anatòmica i superfície corporal de Careta
Espasa 110 cm. 770 gr. D’acer i secció diàmetre màxim
triangular sense francesa l’adversari. tronc (sí val conductora
de 13,5 cm.
arestes tallants el coll i l’esquena)

Flexibilitat limitada. Vora circular i De punta. La superfície Jaqueta
D’acer. Sense diàmetre Anatòmica i vàlida queda limitada al elèctrica.
Floret 110 cm 500gr.
arestes tallants. superior als 9,5 francesa tronc (sí val el coll i
cm. l’esquena) Careta aïllada.
Quadrangular

Flexibilitat limitada. Careta
Compacta, De punta, de tall i conductora.
D’acer.
d’una sola peça, Única. Diferent a contratall.
Sabre 105cm 500gr. Rectangular. Jaqueta
de forma les altres armes.
Sense arestes convexa Vàlid el tronc i el cap. conductora de
tallants l’electricitat

42 Dossier de l’alumne Cicle superior


Les tres armes reglamentaries



Fitxa de l’arma: Espasa

Característiques generals
(Completa les dades següents segons la gràfica)

• Longitud màxima:

• Pes màxim:

• Fulla:

• Cassoleta:

• Empunyadura:

• Tocat:

• Indumentària:



Fitxa de l’arma: Floret

Característiques generals:


• Pes màxim:

• Fulla:

• Cassoleta:

• Empunyadura:

• Tocat:

• Indumentària:



Fitxa de l’arma: Sabre

Característiques generals:


• Pes màxim:

• Fulla:

• Cassoleta:

• Empunyadura:

• Tocat:

• Indumentària:



Accions i desplaçaments

En esgrima hi ha un ventall molt gran d’accions. Les més bàsiques són:
• Guàrdia: abans de començar o de reprendre l’assalt, el tirador ha de posar-se
en guàrdia. Des d’aquesta posició podrà atacar, defensar-se i contraatacar amb
el menor risc possible i iniciar els desplegaments i les accions bàsiques.

• Marxa o pas endavant. Desplegament endavant iniciat i acabat en la posició
de guàrdia, que consisteix a avançar el peu anterior i després el més endarrerit,
sense que aquest avanci el primer
• Retrocés, pas enrere o trencar. Desplegament enrere iniciat i acabat en la
posició de guà rdia, que consisteix a fer recular el peu més endarrerit i després
el peu més avançat, sense que aquest quedi més enrere que l’altre. És el
contrari que la marxa.
• Fons. Acció ofensiva consistent a amenaçar l’adversari amb el braç armat
estirat, desplegar la cama més avançada amb un impuls cap endavant i quedar
amb la cama flexionada mentre l’altra resta estirada i cap enrere

Atac. Acció ofensiva en que es toca l’adversari amb un fons .

Parada. Acció defensiva que consisteix a interceptar la fulla del tirador contrari i aturar-
lo per evitar el tocat.
Resposta. Acció ofensiva que s’executa després d’haver parat un atac



Distancia
• Curta: la necessà per tocar el rival amb l’extensió del braç armat
ria
• Mitja: la necessà per tocar el rival amb un fons
ria
• Llarga: la necessà per tocar el rival amb un marxa i fons
ria

Les parades. Acció defensiva.
La parada és la principal acció defensiva de l’esgrima. És l’acció realitzada amb l’arma
per protegir-se de l’atac de l’adversari.
Les parades reben el nom de la línia que tanquen; així la parada que cobreix la línia
alta externa la denominarem de sisena, la línia interna superior serà protegida amb la
quarta, mentre que les inferiors externa i interna es protegiran amb la vuitena i setena
respectivament.
La parada ha de realitzar-se de forma precisa, tancant la línia prou perquè no pugui
existir tocat, però el necessari per poder realitzar una acció ofensiva posterior amb
garanties. Una execució excessivament amplia de les parades representa una
disminució de la velocitat d’execució, així com un increment de la complexitat de la
resposta. Realitzar les parades amb excessiva força, quan l’important és aconseguir
un moviment precís i veloç per reduir la transició entre la fi de la parada i l’execució de
la resposta o contraresposta.

L’assalt
Un combat entre dos tiradors es denomina assalt. L’assalt té una durada de quatre
minuts durant els quals els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu rival. Si al
final del temps cap d’ells no ha arribat als cinc tocats, guanya el tirador que més tocats
ha comptabilitzat.
Un assalt sempre s’inicia i s’acaba amb una salutació del tirador envers l’adversari, el
jurat i el públic. L’assalt és dirigit per un àrbitre. Entre d’altres funcions , ell és
l’encarregat de concedir els tocats i de sancionar les faltes. L’à rbitre es dirigeix als
tiradors dient:
Llestos? Per preguntar als tiradors si estan a punt de començar.
Endavant! Per indicar-los que ja poden començar.
Alto! Per aturar el combat.
L’àrbitre, quan observa alguna acció antireglamentà mostra al tirador que l’ha
ria,
comesa una targeta. La targeta groga representa una advertència, la targeta vermella,
la sanció amb un tocat en contra i, per últim, la targeta negra indica l’expulsió.



49


Aprenent la tècnica de cames Aprenent els “tocats”

Floret amb sonador (material alternatiu) i careta protectora

Aquestes són espases de veritat....!!

50

Coneguem l'esgrima

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Coneguem l'esgrima

Ähnlich wie Coneguem l'esgrima (7)

Mehr von Pilar Soro

Mehr von Pilar Soro (20)

Coneguem l'esgrima