2. INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA Oscar Wilde
3. RECURS 1: JUGAR AMB LES EMOCIONS... Sorprendre, emocionar i convèncer per fer reaccionar “ L’emoció permet que el missatge no es quedi al cap i baixi fins al cor; el lloc on res s’oblida” Emocionar = fer treure la conclusió a qui es pretén emocionar
4. “ LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS” Esther Vilalta
5. L'EFECTE PIGMALIÓ Mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui Experiment: R. Rosenthal i L. Jacobson (1968) Pygmalion in the classroom .
6. " Un principi de l'art de l'educació, en el que haurien de fixar-se els encarregats de dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens conforme el present, sinó conforme a un estat superior, més perfecte, possible en el provenir de l'espècie humana". Kant
7. SESSIÓ 9 13-12-2011 DISSONÀNCIA EXISTENCIAL DE LA NOSTRA ÀREA...I DE LA NOSTRA FEINA. (Què estic fent aquí?) SESSIÓ 10 20-12-2011 TINC FEINA DE DESPATX...PERÒ EL TREBALL ÉS A L’AULA SESSIÓ 11 24-01-2012 ELS CONSELLS AMB EXEMPLES (Tirant del carro) LA UNIÓ FA LA FORÇA (Treball interdisciplinar) SESSIÓ 12 31-01-2012 LES NOVES TECNOLOGIES VISTES PER UN IMMIGRANT DIGITAL VOYER O TREBALL D’INVESTIGACIÓ (Genialitats d’altres) SESSIÓ 13 06-02-2012 SEMPRE QUE ENSENYIS, ENSENYA A DUBTAR DEL QUÈ ENSENYES
11. ON ESTEM? La necessitat de generar canvis a la recerca de la millora ve condicionada per la detecció d’un determinat problema, o bé per nous requeriments que fins al moment no han estat atesos. Aquesta necessitat no pot estar subjecte a impressions, sensacions, judicis de valor... personals. És imprescindible, per tant, un procés d’investigació que certifiqui la necessitat de passar a l’acció.
12. EDUCACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA EN EL S.XXI LA MEVA HUMIL VISIÓ L’escola no és capaç d’adaptar-se a la vertiginosa evolució tecnològica de la nostra societat . El sistema educatiu és anacrònic ( http :// www.rtve.es / television /20110304/ redes-sistema-educativo-anacronico /413516.shtml ) La manca de motivació s’estableix com una causes principals del fracàs escolar . Potser no s’ajusta als requeriments dels alumnes (significativitat)
13. "L'ART D'EDUCAR PASSA PER TRANSMETRE AMB EL COR ALLÒ QUE TROBEM EN ELS LLIBRES, PER TRANSMETRE AMB EL COR ALLÒ QUE MAI PODRÀ SORTIR EN UN LLIBRE."
14. Poca atenció als interessos de l'alumnat. No té en compte l'experiència prèvia, els nivells de comprensió, les formes de percepció individual i els ritmes d'aprenentatge. Ignora la problemàtica específica del medi sociocultural. No estimula les preguntes més fonamentals. Inhibició en les relacions personals entre l'alumnat i el professorat. Dificultats d'aprenentatge fruit del constant canvi d'atenció d'una a altra disciplina. Incapacitat per abordar els problemes o qüestions més pràctics, vitals o interdisciplinars. L'alumnat no capta les connexions entre les assignatures. Poca flexibilitat en l'organització. No estimula l'activitat crítica ni la curiositat intel·lectual. Massa dependència del llibre de text, poca autonomia del professorat. Crítiques al currículum per disciplines TORRES J. (1994,112)
15.
16. INFORME PISA 2009 PISA (Programme for International Student Assessment), és un estudi comparatiu, internacional i periòdic del rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències claus: comprensió lectora, competència matemàtica, y competència científica. Està organitzat i dirigit per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). L’avaluació es realitza cada tres anys segons un pla estratègic que s'estén fins al 2015. En cada cicle s’analitza en profunditat una àrea principal, essent la comprensió lectora el centre neuràlgic de la prova del 2009
19. En el darrer informe PISA s’observa una millora de 20 punts en comprensió lectora. Es troba dins el promig dels països de la OCDE (França, Alemania, Regne Unit, EEUU...). Atenció! Hi ha un 20% d’alumnes que no assoleix el nivell de comprensió lectora acceptable Hi ha agut una petita millora en competència matemàtica i s’han mantingut els nivells de competència científica.
20.
21.
22.
23. E ls nostres primers mestres de filosofia són els peus, les mans, els ulls. Substituir tot això per llibres no és pas ensenyar-nos a pensar, és ensenyar-nos a utilitzar la raó dels altres; és ensenyar-nos a creure molt, i a no saber mai res...” J.J Rousseau. http ://www.tv3.cat/ videos /3758690/ Emili-Duro-un-optimista-sobrenatural
25. ENQUESTA HÀBITS ESPORTIUS 2010 (CSD) A diferència del què passa amb Educació, la pràctica d’activitat física de forma regular ha gaudit d’un increment de practicants en els darrers anys... però per tots els grups d’edat?
34. COMPTE! NO PODEM PERDRE EL NORD... QUÈ PASSA EN EL NOSTRE ENTORN MÉS PROPER?
35. E nquesta sobre la pràctica físicoesportiva en edat escolar (12 – 18 anys) a l’Alt Empordà (1a. Fase)
36. L'ACTUACIÓ DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ... ENSENYAMENT El departament d’educació va posar en marxa els anomenats Programes d’Innovació amb l'objectiu d’impulsar el desenvolupament d'accions transversals vinculades a algun dels reptes de la societat actual . (educació inclusiva, educació per a la salut, resolució pacífica de conflictes, educar en valors democràtics i de participació ciutadana, ser competents en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, educar per a un desenvolupament sostenible...)
37. ALGUNS D’AQUESTS PROGRAMES... EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL BIBLIOTECA ESCOLAR PUNTEDU COEDUCACIÓ EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA EDUCACIÓ PER A LA SALUT CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ LLENGÜES ESTRANGERES
38. CESIRE Centres específics de suport a la innovació i recerca educativa PROGRAMA 1X1 AULA OBERTA CONVENI SINGULAR PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE