1. HA ARRIBAT
L’HORA,
ARA LI TOCA
AL COMPROMÍS
PER RIPOLLET!
PROGRAMA ELECTORAL
PROGRAMA ELECTORAL
COP-COMPROMÍS PER RIPOLLET-CAV
COP-COMPROMÍS PER RIPOLLET-CAV
Amb la incorporació de les propostes veïnals
Amb la incorporació de les propostes veïnals
Eleccions municipals
Eleccions municipals
Maig 2011
Maig 2011
1

3. Les propostes que teniu a les mans són fruit del treball de molta gent durant
molt temps. No ens les hem empescat a darrera hora entre quatre ments
il·luminades. Són fruit de la reflexió i el debat durant tots els anys que
portem treballant col·lectivament a l’Ajuntament . Moltes no les hem fetes
nosaltres, són fruit de les demandes dels veïns i veïnes, i una bona colla són
reivindicacions històriques de Ripollet: hospital, soterrament de l’autopista,
facilitar l’accés a l’habitatge, arribada del tren i del tramvia... i moltes altres.
Malauradament la ciutadania de Ripollet porta molts anys esperant que
es materialitzin aquestes propostes, de la mateixa manera que porta molts
anys esperant una altra manera de fer política a l’Ajuntament de Ripollet:
escoltant els veïns i les veïnes, permetent i posant la participació dels
mateixos com a eix central, defensant només els interessos dels ripolletencs i
ripolletenques, sense supeditació a cap cúpula de partits, ni als interessos de
les grans empreses i de la gran ciutat de Barcelona. Una política gestionada
per ciutadans i ciutadanes normals i corrents que tenen una voluntat de
servei a la seva comunitat, no per professionals que només volen perpetuar-
se en el càrrec. Uns servidors públics que es doten d’un codi ètic que han
de respectar i que els obliga a passar comptes del que fan en la seva tasca
política.
En aquest programa trobareu també incorporades les propostes que ens han
fet els veïns i veïnes de Ripollet al llarg dels diferents “Punts de Trobada”
que hem anat fent aquests darrers mesos en diferents barris de Ripollet.
HA ARRIBAT L’HORA!
COP-Compromís per Ripollet
Maig 2011
3

5. ÍNDEX
01. Urbanisme Pàg. 7
02. Habitatge Pàg. 9
03. Mobilitat i transport públic Pàg. 11
04. Medi Ambient i territori Pàg. 13
05. Esports Pàg. 15
06. Cultura Pàg. 17
07. Mitjans de comunicació Pàg. 20
08. Tecnologies Pàg. 21
09. Memòria històrica Pàg. 22
10. Economia i recursos Pàg. 23
11. Participació ciutadana Pàg. 26
12. Serveis a les persones: defensa dels serveis públics, sanitat, educació,
serveis socials i seguretat ciutadana Pàg. 28
5

7. HA ARRIBAT L’HORA
D’UN URBANISME
AL SERVEI DELS VEÏNS
I LES VEÏNES
Ripollet és una ciutat que ha crescut sense cap tipus de planificació, ni
urbanística, ni de serveis, ni demogràfica. El creixement urbanístic ha estat
dictat per les constructores, les quals han determinat la veritable planificació
de Ripollet. Malgrat tot, hi ha molts aspectes que encara podem millorar i
rectificar:
R Cal endegar una Pla Estratègic que afecti no només a les qüestions
urbanístiques, sinó a les necessitats d’equipaments, serveis i la reserva
de sòl públic. Cal poder administrar bé el poc sòl urbanitzable que ens
queda, i això cal fer-ho amb la participació de tota la ciutadania.
R L’Ajuntament ha d’adquirir terrenys lliures per a dedicar-los a
equipaments i serveis en aquests moments que s’han exhaurit.
R Ens oposarem frontalment a qualsevol creixement urbanístic en la zona
de Santiga, Riu i Can Tiana. El riu és una zona inundable i el seu futur
ha de ser un espai biològic i un parc urbà. El barri de Can Tiana ja està
prou saturat i els espais lliures que hi ha s’han de destinar a equipaments.
Pel que fa a Santiga, no admetem la construcció de cap tipus d’habitatge,
en tot cas els seus usos haurien de ser industrials o d’equipaments. Cal
estudiar la qualitat del terreny, donat que hi ha indicis de què ha estat
reomplert amb runes, deixalles i fins i tot residus tòxics.
R La zona del riu ha de tenir un ús ambiental, recuperant la seva
connectivitat ecològica i un ús de parc urbà a la zona central del
municipi.
R Cal soterrar l’autopista C-58 i connectar els dos nuclis de població de
Ripollet a través de l’avinguda de l’estació.
7

8. R Cal establir i endegar processos
participatius en les intervencions
urbanístiques. Fets com els de la
remodelació de la plaça Clos no
es poden tornar a repetir.
R Protecció integral del paratge de
Can Grases: l’única masia que
queda al municipi.
R Cal fer propostes municipals
consensuades i reservar espais per
a infraestructures ferroviàries:
tren i tramvia.
R Revisió del clavegueram que
presenta problemes de pudors o
de poca capacitat. Establiment
d’un pla de reparació d’aquesta
xarxa de recollida d’aigües.
R Realitzar el diagnòstic dels punts
mal il·luminats i fer-hi les millores
pertinents.

9. HA ARRIBAT L’HORA
D’UN HABITATGE
DIGNE I ASSEQUIBLE
PER ALS QUI MÉS
EL NECESSITEN
Un dret fonamental de les persones és el de l’habitatge. El nostre país ha
viscut en aquest tema una “bombolla immobiliària” que ens ha portat a
una situació social i econòmica insostenible. Ripollet no n’ha estat aliè. Per
a pal·liar aquesta problemàtica i fer real el dret constitucional a l’habitatge,
proposem:
R Prioritat del lloguer per sobre de la compra en les promocions públiques.
R Intervenció de l’Ajuntament en la gestió dels habitatges buits (2.325
habitatges vacants segons el cens de 2001). Aquesta intervenció es pot fer
de dues maneres: fent d’intermediari entre els propietaris i els llogaters,
oferint als primers assegurances pel cobrament i pels desperfectes que
hi puguin haver; i adquirint habitatges buits i posar-los al mercat com a
lloguer amb criteris socials.
R El preu del lloguer del pisos de promoció pública, tant els nous com els
de segona mà, hauria d’estar establert amb criteris socials: barem de
prioritats per optar a un pis, pisos reservats a necessitats socials, cost del
lloguer lligat a la renda que es percep i no als valors del mercat.
R Intervenció directa de l’Ajuntament com a promotor en la construcció de
nous habitatges. En aquest cas no cal repercutir en el preu dels habitatges
nous el valor del sòl, el qual ha de ser considerat una inversió.
R El preu dels pisos de promoció pública no ha d’estar fixat segons els preus
del mercat, sinó amb paràmetres que els facin accessibles a totes aquelles
persones que els necessitin.
9

10. R L’adjudicació dels habitatges
de promoció pública no pot
ser en propietat i no poden ser
objecte de compra-venda al
cap d’un temps per part dels
adjudicataris. Aquests han de
gaudir un usdefruit i fins i tot el
poden cedir als seus fills i filles,
però en cas d’abandonar-los han
de retornar a l’Ajuntament per tal
que en puguin gaudir unes altres
persones.
R L’Ajuntament ha de comprar
terrenys en el municipi per tal
de poder fer front a aquestes
polítiques i com a un mecanisme
per tal de regular el preu del sòl.
R Creació d’un Patronat Municipal
de l’Habitatge per tal de gestionar
tot plegat, amb participació real
de tothom (partits i entitats), i
dotar-lo de recursos econòmics.

11. HA ARRIBAT L’HORA
DE MILLORAR
LA MOBILITAT
I EL TRANSPORT PÚBLIC
DE QUALITAT
Ripollet és un municipi amb un dèficit greu de connectivitat amb el seu
entorn. Aquest fet és compartit per totes les forces polítiques, però segueix
sense solució per manca d’ambició i de prevaldre polítiques de promoció del
transport privat. Cal acabar amb aquesta situació:
R Arribada del tren a Ripollet: estació a la línia Papiol – Mollet, mitjançant
el desviament de la mateixa atansant-la al centre del municipi.
R Tramvia per Ripollet. Aquest ha de permetre la connexió amb les ciutats
dels voltants i altres mitjans de transport. Ens oposem a la proposta
de fer-lo passar pel carrer Sant Jaume i una part del carrer Balmes, per
dirigir-se al nou hospital a l’alçada del polígon. Ha de passar pel centre de
Ripollet.
R La nova planificació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona
estableix un seguit de vies d’interès metropolità que acabaran d’escanyar
a Ripollet. En aquest sentit:
R Ens oposem a l’autovia de connexió entre la C-58 i la C-17 que
passaria per l’actual pont de Masrampinyo. Com alternativa cal
alliberar el peatge de la C-33 a Mollet.
R Ens oposem al vial de connexió entre la C-58 i la Ronda Est de
Sabadell que hauria de passar per la llera del riu a l’altura de la
gravera. Malmetria el corredor ecològic del riu i la intervenció que s’hi
pugui fer més avall tindria menys sentit.
R Estem d’acord amb el vial de circumval·lació per la zona del camí de la
Serra, limitat a una via de dos carrils.
11

12. R Cal augmentar la xarxa de
carrils–bici. Millorar el que s’ha
fet, que planteja força problemes.
Fer arribar el carril bici al centre
i als principals equipaments i
enllaçar-lo amb altres poblacions:
Barberà, Santa Perpètua,
Montcada i Cerdanyola.
R Cal augmentar les zones de
vianants, tant en els carrers del
centre històric, com al carrer Sant
Jaume que cal fer-lo de vianants.
R Cal instal·lar aparcaments de
gestió pública en zones del
municipi que en són deficitàries:
Can Mas, especialment (Parc
Rizal i parc Primer de Maig).
R Noves línies d’autobusos i millora
de les existents: disminució del
temps en la línia de Sabadell,
parades adaptades per anar a
la universitat i als equipaments
sanitaris, autobús exprés de
sortida a les 5 del matí igual que
el 620.
R No més zones blaves de
pagament. Mantenir el model
d’aparcament de rotació gratuït
tal com està.
R Soterrament de la C-58 com a
única estratègia per a connectar
els dos nuclis de població de
Ripollet.

13. HA ARRIBAT L’HORA
DE RESPECTAR
I DEFENSAR
EL MEDI AMBIENT
El nostre municipi té greus dèficits eco-ambientals, als quals no s’hi vol
posar remei. Les principals propostes per millorar el nostre medi ambient
són:
R Som totalment contraris a qualsevol tipus d’incineració de residus o
d’instal·lacions com els ecoparcs, que no contribueixen a solucionar el
problema de la gestió dels residus, només són un negoci per a uns pocs i
acaben contaminant-nos i destruint una mica més el territori.
R Promourem la implantació de nous sistemes de gestió dels residus, com
podria ser el sistema del “residu mínim”.
R Treballarem per aconseguir el tancament de l’Ecoparc-2 que ens
empudega i no recicla els nostres residus.
R Realitzarem anualment tallers de promoció i seguiment del compostatge
casolà.
R Realització de campanyes, primer al Mercat Municipal, per a després
estendre-les a la resta de comerços del municipi, per tal d’eliminar
progressivament els envasos d’un sol ús (bosses de plàstic, safates de
porexpan, ampolles de plàstic,...). Instal·lació d’una màquina expenedora
de llet fresca al Mercat Municipal.
R Instal·lació de contenidors especials per a recollir les restes de poda,
especialment en aquelles èpoques de l’any en què es realitza.
R Augmentar la freqüència de recollida d’algunes fraccions de residus com
el paper i el rebuig.
R Millorar el servei de deixalleria mòbil, augmentant la seva freqüència per
tots els barris de Ripollet.
R Obtenció de reduccions fiscals reals per l’ús de les deixalleries fixa i mòbil.
13

14. R Realització d’ecoauditories sobre energia i consum d’aigua en tots els
edificis públics de Ripollet que depenen de l’Ajuntament per tal de reduir-
ne els consums i promoure aquelles pràctiques que suposin hàbits més
respectuosos amb el medi ambient. Realitzar-hi campanyes específiques.
R Elaboració d’un estudi per a la implantació a tots els edificis municipals
de sistemes d’energia nets i respectuosos amb el medi ambient (solar
tèrmica i solar fotovoltaica).
R Incentivar amb reduccions fiscals a les comunitats de propietaris per a
la instal·lació de plaques solars d’energia elèctrica i tèrmica. Estudiar la
possibilitat de què es puguin acollir a subvencions autonòmiques, estatals
o europees.
R Trasllat dels horts a una altra part del municipi, recuperació del riu com a
espai natural, corredor biològic i parc fluvial. El riu ha de ser un espai de
lleure i a la vegada un espai per gaudir i conèixer la natura. No té sentit la
recuperació del riu sense el soterrament de l’autopista.
R La pol·lució atmosfèrica de Ripollet és de les més altes del país. Cal
instal·lar estacions fixes de control de la contaminació atmosfèrica a
Ripollet per tal de poder establir les mesures correctives adients.
R Promoure la instal·lació d’horts urbans ecològics en terrasses, patis i
balcons.
R Promoure el cultiu ecològic en els horts urbans, els horts municipals, com
en els dels habitatges.
R Controlar i reduir la contaminació sonora, amb especial èmfasi a la
nocturna.
R Introducció d’aliments ecològics en els menús del menjadors escolars d
eles escoles públiques.
R Millora de la neteja viària i dels parcs.
R Establir nous paràmetres en l’adaptació dels parcs per a la infància.

15. HA ARRIBAT L’HORA
D’APROPAR L’ESPORT
A TOTHOM
A la darrera dècada, l’evidència que esport i salut són dos conceptes lligats,
ha fet que gran part de la ciutadania dediqui bona part del seu temps d’oci
a la pràctica de l’esport. Això ha comportat una saturació dels serveis
existents, a la qual cal donar-hi resposta mitjançant les següents propostes:
R Desplegament i condicionament de la xarxa de carrils per a bicicletes per
la perifèria del nucli municipal i pels carrers de l’interior del municipi.
R Condicionament del circuit de cros i bicicletes al barri dels Pinetons.
R Adequació d’espais a la xarxa de parcs del municipi per a la pràctica
d’esports urbans (skate, patins, …).
R Millora permanent de les instal·lacions condicionades per a la pràctica
esportiva del municipi.
R Realització de l’estudi per a la millora i el canvi d’ubicació del servei de
restauració del camp municipal de futbol a la Zona de la Sínia.
R Desconcentració d’equipaments i instal·lacions esportives: construcció
d’una piscina coberta, dues pistes de tennis i un gimnàs municipals al
barri de Can Mas.
R Construcció d’un aparcament amb més capacitat per als vehicles en el
Poliesportiu Municipal i ampliació i millora de les zones de vestidors.
R Construcció de la nova pista d’atletisme a la zona del Poliesportiu.
R Suport als clubs i a les entitats esportives del municipi (implica
finançament, però no només; sobretot ajut a l’esport formatiu i de base).
R Aposta decidida pel foment de l’esport escolar i extraescolar (escoles i
instituts) i col·laboració ferma amb les Associacions de Mares i Pares per
al desenvolupament de les activitats i iniciatives derivades.
R Impuls de la formació del monitoratge en pràctiques esportives diverses.
R Oferir el servei de les piscines municipals descobertes també en horari
nocturn durant el període d’estiu.
15

16. R Foment i suport d’esdeveniments
esportius organitzats per iniciativa
municipal i/o a instàncies de les
entitats esportives del municipi.
R Adequació de la xarxa de parcs
públics i municipals per a la
pràctica esportiva de tota la
ciutadania, indistintament de
l’edat, (equipament per a exercicis
saludables per a la gent gran,
zones de jocs infantils, millora de
les pistes de petanca, de les pistes
polivalents de bàsquet, futbol
sala, handbol i altres).
R Implementació del projecte de
patis oberts a les escoles del
municipi, als caps de setmana i en
períodes de vacances, habilitant-
los com a espais del municipi
per a la pràctica del joc infantil i
juvenil i de l’esport.

17. HA ARRIBAT L’HORA
DE LA CULTURA
PARTICIPATIVA
PER A TOTHOM
Ripollet pateix un dèficit d’instal·lacions culturals important. A la vegada,
la cultura no arriba a importants capes socials de la nostra població. Cal
reactivar també el teixit associatiu per fer-lo més viu i independent.
Davant el col·lapse actual dels equipaments culturals de Ripollet proposem:
R Construcció del Casino: nou equipament cultural autogestionat per les
entitats.
R Teatre Centre Parroquial: conveni per a què l’equipament pugui ser
utilitzat per altres entitats.
R Espai prou ampli als afores per ser utilitzat com a sala municipal de
concerts i pista de ball.
R Ampliació de les sales d’exposicions.
R Recuperació de l’espai del cinema i promoció de la seva gestió de forma
associativa.
R Creació de la segona biblioteca pública al barri de Can Mas.
R Nou Equipament cívic i cultural al barri del Pont Vell, al Celler
Cooperatiu.
R Molts centres cívics són espais utilitzats com a bars i cal dotar-los de
continguts: cedir espais per a què les entitats hi treballin, espais de
formació per a col·lectius (persones a l’atur, jubilats, botiguers..) en noves
tecnologies, llengua...
R Centre d’Interpretació del Patrimoni: respectant el treball realitzat, cal
comptar amb les aportacions de les persones i professionals del nostre
municipi per tal d’establir, de manera participativa, objectius de recerca i de
divulgació que facilitin el coneixement de la nostra història a la ciutadania.
R Recuperar el Cafetí com a un espai cultural obert a la població.
R Ampliació dels locals d’assaig per als grups de música local i creació d’un
petit estudi de gravació.
17

18. R Escola Municipal de Música de
gestió pública i directa des de
l’Ajuntament.
R Participació real de les entitats
en el Patronat Municipal de
Cultura: apostem per un consell
d’administració del plenari, no
format per representants de les
entitats sinó per membres de totes
i cada una d’elles.
R Convidar a aquest consell plenari a
persones de prestigi i experts amb
l’objectiu d’elaborar un Programa
Global de Cultura, que sigui
transversal i que prioritzi un model
cultural de valors alternatius
a la cultura del consum i de la
publicitat salvatge. Els objectius
d’aquest Programa Global serien:
R Determinar les línies per a
l’aplicació d’una política
cultural eficaç i alternativa.
R Aconseguir una política
cultural transversal que arribi
a tots els àmbits, incloent-hi les
escoles i els instituts.
R Optimitzar recursos i evitar
despeses inútils.
R Cercar recursos i convenis
amb entitats i institucions
supramunicipals.
R Animar a les entitats locals a
pactar convenis i polítiques
culturals amb altres entitats i
institucions supramunicipals.

19. R Model participatiu real de presa de decisions: les entitats no han de
participar només en òrgans consultius, ni s’han d’utilitzar com a aval
de les decisions ja preses.
R Creació d’una Oficina de Recursos per tal d’ajudar a les entitats a dur a
terme els objectius del Programa Global de Cultura.
R Potenciar la celebració d’una diada de Sant Jordi literària al municipi.
R Recuperació de la Diada castellera de Ripollet.
R Retornar la Festa Major al centre del poble. Mantenir, però, l’actual
ubicació de la fira al recinte firal.
R Creació d’una autèntica Comissió de Festa Major, formada per entitats i
persones amb prestigi de Ripollet i sense ingerències polítiques. Aquesta
comissió ha de poder gestionar lliurement recursos i pressupostos, buscar-
ne d’alternatius si ho considerés i, finalment, rendir comptes de la seva
gestió.
R Consell de Joventut amb poder executiu que fomenti la participació
de veritat del jovent, la creació d’entitats juvenils i doni resposta a les
necessitats reals dels i les joves en matèria d’habitatge, formació, oci, etc.
R Programació d’activitats culturals adreçades específicament als joves.
19

20. HA ARRIBAT L’HORA
D’UNS MITJANS
DE COMUNICACIÓ
PÚBLICS: PLURALS
I INDEPENDENTS
El dret a la informació ha estat posat en perill per la ingerència del
poder polític municipal, que més que informar ha utilitzat els mitjans de
comunicació públic com un instrument de propaganda per tal de perpetuar-
se en el poder. Per donar la volta a aquesta situació proposem:
R Tenim un butlletí i una radio municipals (presa a una entitat) per fer
propaganda de l’equip de govern. Apostem vivament per uns mitjans de
comunicació plurals i transparents.
R Butlletí només per a la informació municipal, sense publicitat per no fer
competència deslleial, arribant fins i tot a suprimir-lo.
R Potenciar la creació d’una entitat formada pels col·laboradors i
col·laboradores de la radio i cedir-los-en la gestió
R Potenciar la creació d’una televisió local gestionada per aquesta mateixa
entitat per tal de garantir-ne la pluralitat i la transparència.
R Potenciar la informació a través dels nous mitjans: web i xarxes socials.

21. HA ARRIBAT L’HORA
DE LES NOVES
TECNOLOGIES
ACCESSIBLES
A TOTHOM
L’accés a les noves tecnologies té mancances que ens porten cap a la
desigualtat social. Els que per raons econòmiques, socials o d’edat tenen
dificultats per accedir-hi, queden marginats socialment i desalfabetitzats
digitalment. Proposem mesures per combatreu-ho:
R Creació de zones wifi gratuïtes a tots els espais públics.
R Ampliació dels punts de connexió gratuïts als espais públics.
R Dotació d’infraestructura informàtica al servei de les entitats.
R Utilització dels centres cívics com a espais per a la formació en noves
tecnologies per a diferents col·lectius (jubilats, veïns i veïnes a l’atur,
botiguers...)
R Potenciació de l’ús del software lliure.
R Aposta decidida per l’administració oberta i electrònica: màxim de
procediments i gestions administratives on-line.
R Promoure l’accés al coneixement digital a tota la població, per tal d’evitar
l’anomenada “fractura digital”.
21

22. HA ARRIBAT L’HORA
DE RECUPERAR
LA NOSTRA MEMÒRIA
HISTÒRICA
La cohesió social també passa per la construcció de la memòria col·lectiva
que ha estat privada d’un veritable coneixement científic de la nostra
història. Hem de saber d’on venim per decidir on anem. Per a pal·liar aquest
dèficit, proposem:
R Crear una comissió per estudiar i gestionar una política de la memòria
històrica municipal d’acord amb les entitats memorialistes i els
historiadors i les historiadores locals.
R Avançar cap al reconeixement públic i institucional de les víctimes de
la repressió franquista i promoure els valors democràtics i de justícia
marginats de la nostra realitat actual com a conseqüència de la dictadura
i la política d’oblit de la transició.
R Reestructurar el museu de Can Rata donant més protagonisme als valors
socials, populars i col·lectius de Ripollet i convertir-lo en un espai també
per a la recuperació de la memòria històrica. La història la fan els pobles i
no les elits.

23. HA ARRIBAT L’HORA
D’UNA ALTRA MANERA
DE GESTIONAR
L’ECONOMIA
DE RIPOLLET
La política econòmica d’un Ajuntament ens indica la seva ideologia respecte
al bé comú, les polítiques compensatòries, etc. Nosaltres fem una decidida
aposta per afavorir la majoria de Ripollet i combatre la crisi econòmica amb
criteris socials i polítics d’esquerra, i no amb criteris bancaris i capitalistes.
Per tot plegat:
Polítiques municipals per sortir de la crisi econòmica:
R Reducció 25% assignació alcalde i regidors i regidores amb dedicació
exclusiva.
R Reducció 15% assignació regidors i regidores de més de 1000 euros.
R Reducció 5% regidors i regidores amb assignació inferior a 1000 euros.
R Supressió de la propaganda institucional i de l’actual butlletí municipal.
R Foment de la distribució del treball:
R 35 hores als empleats i empleades que depenen de l’administració (no
només funcionaris).
R Exigir les 35 hores a les empreses contractades per l’Ajuntament.
R Lluita contra l’atur de llarga durada: coordinació amb l’Oficina de
Treball de la Generalitat.
R Donar suport a les mobilitzacions dels treballadors i les treballadores
contra les deslocalitzacions i ERO’s. No només de paraula sinó també
pressionant institucionalment.
R Creació de taules d’ocupació local amb els agents implicats (empresaris,
comerços, institucions, associacions, sindicats...)
R Reducció dels impostos municipals als aturats i aturades i famílies en
situació precària.
23

24. R Reforçar l’àrea municipal de Serveis
Socials per tal de lluitar contra la
conversió a la marginalitat.
R Ajudar als ciutadans i les
ciutadanes a negociar amb
els bancs i caixes per evitar
desnonaments.
R Creació de la Mesa de
Coordinació de l’Atenció a les
Famílies conjuntament amb les
entitats d’ajut social.
R Seguiment i millora del Pla
d’Austeritat Municipal.
R Creació de l’Observatori Anticrisi
amb la resta de grups municipals
i serveis tècnics, per tal de poder
fer diagnosis municipals de la crisi
i proposar noves mesures des de
l’àmbit municipal.
R Reforçar l’àrea d’Educació per
tal que el jovent no abandoni els
estudis prematurament i pugui
continuar amb la seva formació
acadèmica i/o professional.
R Potenciació de la formació
ocupacional i per al treball i de
les Escoles Taller des del Patronat
Municipal d’Ocupació.
R Prioritzar la formació en nous
sectors estratègics i emergents
des del Patronat Municipal
d’Ocupació.
R Prioritzar la instal·lació a Ripollet
d’empreses en sectors d’alt
nivell competitiu. (ajudes per
l’establiment...).

25. Altres mesures:
R Creació d’un parc d’empreses especialitzades, gestionat en consorci amb
l’Ajuntament
R Creació d’àrees prioritàries de comerç local (de vianants, renovades
visualment), en el centre del municipi i altres nuclis amb densitat de
població.
R Promoció del comerç local i no de les grans distribuïdores.
R Promoció de les cooperatives en la seva formació i en la contractació de
l’Ajuntament per tal que el treball dels serveis municipals no sigui un
treball tan lligat als beneficis i negocis especulatius d’una empresa.
R Creació d’un viver municipal d’autònoms i cooperatives.
R Gestió directa dels projectes d’urbanisme per tal de poder contractar a
persones en situacions de risc.
R Municipalització dels serveis ja privatitzats per poder gestionar
l’ocupació des de l’Ajuntament i que no respongui a criteris estrictament
empresarials i especulatius.
R Incentius als impostos municipals als autònoms i cooperatives.
R Pressuposts participatius, democratització de la gestió econòmica.
R Elaboració dels objectius per als quatre anys de legislatura en taules
obertes participatives (infraestructures, serveis municipals...).
R Amb aquests objectius, elaboració i planificació dels pressuposts
(imposts, taxes...).
R Auditories públiques dels comptes de l’Ajuntament.
25

26. HA ARRIBAT L’HORA
DE LA PARTICIPACIÓ:
TRANSPARÈNCIA
I RENDICIÓ DE COMPTES
Transparència i participació són els dos principis bàsics que marcaran totes
les nostres actuacions municipals. Transparència pel que fa al rendiment de
comptes cap a la ciutadania. Una transparència que fa referència a detallar
el perquè de les decisions i actuacions municipals, així com a mantenir
una informació de com està i què es fa amb l’economia de l’Ajuntament.
Participació a través de processos i òrgans participatius pel que fa a les
principals qüestions i problemàtiques d’interès per a la ciutadania. Aspirem
a un Ripollet construït col·lectivament, on tots i totes ens sentim partícips
i corresponsables dels progressos del nostre municipi. Per tot plegat,
proposem:
R La regidoria de participació ha de fer una tasca transversal en tota la resta
de regidories.
R Posada en funcionament dels pressupostos participatius.
R Obrir i consolidar espais de participació sectorials i on s’asseguri una
participació real i que les decisions siguin vinculants.
R Posada en marxa de les assemblees de barri per tal que esdevinguin espais
informatius, deliberatius i de decisió del veïnat.
R Fomentar una cultura política més participativa per tal d’assegurar que la
representativitat en els òrgans i mecanismes participatius esdevingui real.
R Obrir els Plens Municipals a la participació de les entitats i les persones.
R Fer que les entitats puguin presentar mocions sense necessitat que
aquestes vagin signades per un grup municipal.
R Facilitar a les entitats l’organització d’actes (tant facilitant informació
com infraestructures) alhora que volem preservar la seva autonomia.
R Contestar totes les instàncies que els veïns i les veïnes registrin a
l’Ajuntament.

27. R Publicar periòdicament l’estat de
les comptes municipals.
R Tots els documents oficials
de l’Ajuntament han d’estar
publicats també a la web
municipal (respectant la llei de
protecció de dades).
R Possibilitar que la ciutadania i les
entitats puguin fer online tots els
tràmits que involucrin una relació
amb l’Ajuntament.
R Obrir espais de participació a
internet on la ciutadania pugui
participar i ser escoltada en el
debat públic.
27

28. HA ARRIBAT L’HORA
DELS SERVEIS
A LES PERSONES:
PÚBLICS I DE QUALITAT
La majoria de partits polítics s’ha doblegat a les pressions de bancs
i empreses multinacionals que volen fer negoci amb els drets de les
persones: sanitat, atenció a la gent gran, serveis educatius, serveis socials,
etc. Manifestem la nostra defensa radical de la titularitat i gestió pública
dels serveis a les persones, com l’única manera de garantir-ne el bon
funcionament i la transparència en la seva gestió. A la vegada la gestió
pública és l’única que garanteix que aquests serveis siguin universals, per a
tothom. Les nostres propostes al respecte són:
Sanitat
R Construcció del nou hospital comarcal i que sigui de titularitat i gestió
pública.
R Reclamem la dotació complerta de professionals al nou Cap Pinetons.
R Integració del servei de drogodependències en el nou hospital comarcal.
Treure els barracons del Parc Massot.
R Promoure associacions d’usuaris de la sanitat pública.
Educació
R Promoció de l’escola pública per tal d’incentivar la igualtat d’oportunitats
i l’equitat.
R Construcció d’una nova escola pública de primària i d’un institut d’educació
secundària per tal d’evitar la saturació actual de les places escolars.
R Ripollet ciutat educadora : elaboració del projecte educatiu de ciutat i
posada en marxa del mateix.
R Defensar el projecte de patis oberts més enllà de fer proves pilot.
R Potenciar els espais municipals, com els centres cívics, per tal de
descongestionar espais de formació com l’escola d’adults i utilitzar espais
que a certes hores estan buits tot creant una xarxa de voluntariat per fer
tasques de formació.

29. R Creació de la tercera escola
d’educació infantil municipal al
barri de Can Mas.
R Abaratiment del tiquet del
menjador escolar.
R Les escoles municipals públiques
d’educació infantil han d’oferir un
servei educatiu integral: atenció
individualitzada, estimulació
precoç, atenció psicopedagògica,
escola de mares i pares, espai
familiar, ludoteca, fisioteràpia,
logopèdia.
R Impuls de l’àmbit de l’educació
en el lleure i suport a les entitats
d’esplai (l’Estel i La Gresca) que
s’hi dediquen.
R Oferir el suport necessari a
l’educació de persones adultes:
CFA Jaume Tuset i Aules
d’Extensió Universitària per a la
gent gran.
Serveis socials
R Residència per la gent gran de
gestió pública i directa. L’aposta
per la privatització total d’aquest
servei ens ha portat a què no en
puguem gaudir a hores d’ara.
R Ampliar les dotacions
econòmiques i personals
destinades a Serveis Socials
per a fer front a les necessitats
derivades de la crisi econòmica.
R Coordinar les entitats que
treballen en l’assistència social
29

30. al municipi per tal de treballar
en xarxa i detectar de manera
participativa les necessitats de la
població.
Seguretat pública
R La gestió ciutadana de la
seguretat és un element
imprescindible i cal comptar amb
les aportacions del veïnat.
R Coordinació efectiva dels cossos
policials municipal i autonòmic.
R Diagnòstic de punts febles pel que
fa la seguretat al nostre municipi.
Establir mesures efectives per
restablir la seguretat ciutadana
en els espais conflictius i que
dificulten la convivència.
Recuperació dels serveis privatitzats,
han de ser de gestió directa:
R Escoles d’educació infantil
municipals: La Verema i La
Rodeta.
Centre de dia.
R Residència per a la tercera edat.
R Servei d’atenció als domicilis.
R Projectes per a la cohesió social
R Menjadors escolars.
R Tanatori.
COP-Compromís per Ripollet-CAV
Maig 2011

31. 31