Presentacio de Sergi Paredes al V Congrés de Docència en Química a Secundària. Departament de Química UdG, 21/03/12

1. Sergi Paredes
Institut Menéndez y Pelayo
Barcelona

2.  Experiments
divertits, senzills i
assequibles que
serveixen per il·lustrar
una explicació
teòrica, demostrar un fet
experimental o crear
curiositat a l’alumnat.
 Es poden realitzar tant al
laboratori de pràctiques
com a l’aula ordin{ria

3.  L’ensenyament de les ciències
experimentals i de la química
en concret no es pot realitzar
plenament sense una
considerable part pràctica.
 Malauradament per manca de
temps no podem realitzar
totes aquelles pràctiques que
voldríem que fessin els
alumnes

4.  Les demostracions permeten que l’alumnat pugui
veure una aplicació pràctica de la part explicada.
 Fan que sigui més f{cil l’enteniment de models i
teories.
 Fan que l’alumnat s'interessi per la matèria fent-se
preguntes.
 Permet fer raonar a l’alumnat.

5.  Encara que la demostració sigui molt espectacular
hem de justificar la seva utilització per a uns fins
docents específics.
 Han de ser visible i a escala suficient.
 Han de ser curtes i directes.
 Han de demostrar un principi simple.

6.  Abans de l’explicació:
▪ Es pretén que l’alumne
raoni com i per què ha
succeït un fet, intentant que
per ell sol pugui arribar a les
conclusions (han de ser
conceptes simples):
▪ Ex: llei de Boyle-Mariotte

7.  Desprès de l’explicació
▪ Es pretén que l’alumne
pugui veure una aplicació
pràctica de la teoría
explicada o pugui entendre
el raonament previ
(Conceptes més difícils o
abstractes)
▪ Ex: Equilibri químic

8.  Mesures de seguretat
▪ Jearl Walker, professor de física de la Universitat de
Cleveland diu:
“La manera de captar l’atenció de l’estudiant és amb
demostracions on la vida del professor corri perill”
▪ Cal prendre les mesures de seguretat adients per a cada
demostració.
▪ Si es realitza a l’aula hem d’estar segurs de que els
productes no són perillosos i que no s’obtenen gasos que
puguin ser tòxics.

9.  Chemical Demonstrations
 Bassam Z. Shakhashiri

10.  Chemical Magic  Chemical curiosities
 Leonard Ford  H.W.Roesky·K Möckel

11.  Mad Science  Experimentos de
 Theodore Gray Química clásica
 The Royal Society of
Chemistry

12.  Ciencia  Recreaciones  Le Science
Recreativa científicas Amusante
 Dr. Josep  Gastón  Tom Tit
Estalella Tissandier
(Arthur Good)

13.  SFERIFICACIONS
 Reacció entre :
▪ Alginat sòdic (E-401).: polímer format per àcid -L-gulurònic i -D-
Manurònic . Obtingut de les algues
pardes Macrocystis, Fucus y Laminaria ascophillum
▪ Clorur càlcic (E-509)

14.  SFERIFICACIONS
 Formació de l’alginat c{lcic, insoluble en aigua.

15.  SFERIFICACIONS
 Com aconseguir els reactius?
Més informació:
• http://www.albertyferranadria.com/
•http://www.solegraells.com/tienda/

16.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA
 ENERGÍES EN FORMA DE LLUM

17.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA
 ENERGÍES EN FORMA DE LLUM
Problemes
1. El luminol és molt car:
10 g són aproximadament 100 Euros
2. La Luminiscència dura pocs segons

18.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA
 Com fer-ho més fàcil i barat? LIGHTSTICKS!!!

19.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA
 Com fer-ho més fàcil i barat? LIGHTSTICKS!!!
Existeixen molts colorants (dyes), normalment
relacionats amb estructures derivades de
l'antracè. Els més habituals són:
 9,10-Difenilantracè que dona color blau
 9,10-bis (difeniletinil)antracè que dona color
verd
 Rubrè que dona color groc
 Rodamina 6G que dona color taronja
 Rodamina B que da color rojo

20.  REACCIONS EN EQUILIBRI
Grog Taronja Incolor Marró

21.  REACCIONS EN EQUILIBRI
Co(H2O)62+ (aq) + 4 Cl- (aq) CoCl42- (aq) + 6 H2O (aq)

22.  REACCIONS EN EQUILIBRI
Co(H2O)62+ (aq) + 4 Cl- (aq) CoCl42- (aq) + 6 H2O (aq) H>0
FRED CALOR

23.  L’AIGUA NO CAU

24.  L’AIGUA NO CAU
 PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
 TENSIÓ SUPERFICIAL

25.  TINTA INVISIBLE O TINTA QUE DESAPAREIX

26.  TINTA INVISIBLE O TINTA QUE DESAPAREIX
 Estan basades en dissolucions diluïdes
d’indicadors incolors a pH {cids, amb NaOH.
 En contacte amb el CO2 de l’aire reaccionen cap a
la forma incolora i “desapareix”.
 Els més habituals són:
▪ Vermell- Fenolftaleïna amb pKa=9,2
▪ Blau- Timolftaleïna amb pKa=10,1

27.  POLY-OX
 Poly ethylene oxide o Polietilenglicol
Es tracta d’un polímer viscoelàstic amb
característiques de fluid no Newtonià.
Les seves característiques són degudes
al tipus d’enllaç intermolecular i a la
llargària de les cadenes.
M 7·106 g/mol

28.  LA PILOTETA INTRIGANT
 Per què baixa d’aquesta manera?

29.  ACTIVITATS ÒPTIQUES

30.  ACTIVITATS ÒPTIQUES
Rotació específica en aigua de sacarosa a 20ºC 1
(nm) Color Concentración Concentración
(1/8) 1/32)
656 Vermell 53,18º 53,48º
589 Taronja 66,50º 66,81º
535 Groc 82,25º 82,93º
508 Groc-Verd 91,53º 92,59º
479 Verd 104,24º 105,42º
447 Blau 121,63º 123,80º
1Chemical Demonstrations, Bassam Z. Shakhashiri, Vol 3

31.  ACTIVITATS ÒPTIQUES

32.  EFECTE TYNDALL
L’efecte Tyndall ens permet
diferenciar entre disolucions i
dispersions.
Es degut a la dispersió de la
llum al trobar-se partícules
més petites que la longitut
d’ona de la llum

33.  EFECTE TYNDALL-POSTA DE SOL QUÍMICA
Na2S2O3 (aq)+2HCl (aq) 2NaCl(aq)+SO2(g)+S(s)+H2O(l)
L’efecte és conegut com la
dispersió de Rayleigh i depèn
de la longitud d’ona de la llum
El primer color que
començarà a dispersar serà el
blau, de longitud d’ona més
petita, fins al vermell de
longitud d’ona més gran

34.  PUNT TRIPLE DE LA NAFTALINA
Diagrama de fases ordinari
El punt triple de la naftalina es troba a 80,4ºC i 1 atm de pressió
OBS: Els vapors de naftalè poden ser tòxics i provocar mareig, nausees, vómits, etc...

36. Sergi Paredes
Professor de l’Institut Menendez y Pelayo de Barcelona