1. ÒPERA CFGS Sant Ignasi Sarrià Representacions escèniques i espectacles Teresa Petit

2. Les Noces de Figaro

3. OBLIDA’T DE LES PRECONCEPCIONS! L’òpera no és una dona grossa cantant tan fort que és capaç de trencar una copa de vi. En la òpera es representen les històries més grandiloqüents: intrigues, suïcidis, revenges, passions… Les històries d’òpera són fàcils d’entendre. Turandot Puccini Aïda Verdi Valkirias Wagner

4. Però què és òpera? Espectacle total de text, música i imatges: Gran espectacle. Fusió de totes les arts: teatre, dansa, pintura, literatura… Principal característica: l’acció s’exposa en diàlegs i solos cantats, acompanyats per l’orquestra. La música forma part de la dramatúrgia: Fotograma = notes musicals

5. Components principals Escenografia de luxe. Cor: intervencions polifòniques, solemnes. Ballet i danses acompanyen l’acció (sovint desviant l’atenció de l’acció principal). Aïda Verdi

6. Escenografia Incorporació de tots els elements inventats fins l’època: Theologion (cel dels grecs) Ingenis renaixentistes Misteris medievals… Telons de vellut luxós Grans decorats pintats artesanalment (poca perspectiva quan l’actor s’hi acostava).

7. "Apollo Al tro" (1643), per Cosimo Lotti per a una escena en un esdeveniment sense títol a la cort Espanyola (col·lecció de Donald Oenslager.)

8. Vestuari Anacronismes propis del barroc. La fidelitat a l’època on transcorria l’acció hagués mermat el luxe que pretenia el gènere operístic als seus inicis. Buontalenti

9. D’on prové l’òpera 1500 Florentine Camerata: re-crear tragèdies gregues a l’antiga usança: amb un cor de cantants. Itàlia és qui marca, un cop més, la pauta estilística: ús de la música i el cant en l’espectacle Desig d’ostentació i luxe com a demostració de poder dels seus mecenes: públic distingit des dels inicis La primera òpera va ser estrenada el 6 d’octubre de 1600, per a commemorar la boda de Maria de Medici amb Enric IV. El seu títol: Eurídice (títol molt recorregut posteriorment en òpera) i el seu autor: Jacobo Peri.

10. Acció cantada Àries: monòlegs dels personatges principals per a compartir els seus sentiments amb el públic. L’èmfasi està en la bellesa de la música i el virtuosisme de l’intèrpret. Però l’òpera no és només un encadenament de cançons, els personatges han d’interactuar i seguir una acció dramàtica. Així es van inventar els recitatius: imita converses quotidianes però amb música. No hi ha repeticions de text.

11. Sistema de convencions A l’òpera els personatges s’expressen cantant, acompanyats d’una orquestra. La melodia segueix una forma lírica predeterminada (per ex.: a-a’-b-c). (ex. Cavatina Figaro: http://es.youtube.com/watch?v=3MdXqtQ1vJQ) Jerarquia de papers: nº d’àries (1 o 2 la protagonista) companyies fixes (repertori, + nous muntatges) Distribució de veus: distribució de papers: Soprano Mezzo Tenor Baríton Baix + COR

12. Teatre vs. Òpera

13. Temps dramàtic / temps musical Temps real: conversa Temps representat: diàleg dramàtic (causa – efecte) Dimensió imaginària: records, somnis, accions psicològiques, emocions En òpera: el sentiment s’expressa + per la música que per la paraula de forma sincrònica. L’òpera té dos discursos: Text i música. En l’òpera es permeten diversos discursos alhora, trepitjant-se (Falstaff), finale Noces. El temps musical ve donat per la partitura: allegro, andante. La Traviata Verdi

14. SÍMBOLS MUSICALS Per a que la música tingui una repercussió dramàtica: Ha de tenir una certa durada S’ha de repetir al llarg de l’obra De forma estàtica: repetició exacte De forma dinàmica: repetició evolucionada Futura / Retrospectiva / Ambdues: evocació, premonició / Record (Traviata: Violeta escriu la carta d’acomiadament a Alfredo: música d'Alfredo) LEITMOTIV: el tema principal de l’obra es repeteix en diferents moments per a recordar, fer homenatge o rememorar un personatge o situació. Subratlla l’acció (cadència amorosa, violenta, melancòlica...) El signe té valor en funció de com s’articula amb la resta de l’obra Es pot donar com acompanyament lògic de l’acció o bé per contrast Ironia, paròdia, fisonòmics (la Bohème): cada personatge té una música Tradicionals: símbol de mort del miserere, o escala descendent en l’ària de Carmen.

15. http://www.youtube.com/watch?v=OcnsMnRMN2U&feature=related : Carmen Bizet Rinat Shaham La Traviata: Violeta sent de fons el leit motiv d’Alfredo i la fa canviar de parer respecte el seu amor: http://www.youtube.com/watch?v=S1ELC9RBsqM&feature=related La Traviata: Evolució del mateix tema després d’escriure la carta s’acomiada: http://www.youtube.com/watch?v=fumXaNlU8co&feature=related

16. Convencions Musicals Distanciament i paròdia: canvi brusc de ritme i melodia. “Parlante”: els personatges dialoguen enmig de la melodia principal i l’orquestra és qui manté el ritme. Quan un personatge ha de llegir un text: ho fa sense música. (Traviata, Noces de figaro) El riure es marca amb semicorxeres (Noces “Que soave zefiretto”)

17. INSTRUMENTS Trémulo: expressa tensió, ansietat (ex. Tremulo de timbals al circ) Trompetes: marxa militar, batalla, rei, poder Trombó: la mort Flauta: natura (ocells, rierol...). Però flautí: bruixes de Macbeth Contrabaixos: creen harmonia. Quan no hi són: falta la base (bogeria, somnis...) Arpa: somni, irrealitat, femení, sobrenatural Oboè: l’instrument més semblant a la veu femenina Clarinet Sensualitat (Mozart) Orgue: religiós: ultraterrenal Macbeth Verdi

18. EL LLIBRET El seu valor està en la seva funcionalitat. Estructura dramàtica: ritme i vers marquen la cadència musical: Versos regulars: ritme constant per àries i duos Versos irregulars i asimètrics, sense rima: declamació, parla. Les fonts poden ser: narrativa (La Traviata, Lucia de Lammermour…), poemes (Corsario..), temes històrics, mites (Medea), llibrets originals (Cosi Fan Tutte), obres de teatre (Othelo, Les Noces...)… Deformació expressa de l’original (forçada abreviació)

19. CREANT ESPAI AMB LA MÚSICA PRIMER PLA: el cor deixa de cantar i els instruments callen, només se sent l’ària. PLA GENERAL: tota l’orquestra el cor canten. Tosca Cors de Nabucco

20. Gèneres operístics Cap el 1700’s neixen 2 gèneres operísitics: Òpera sèria: grandiositat, temes greus Òpera buffa: òpera còmica que evolucionarà cap a l’opereta (Gilbert & Sullivan: El Mikado) i l’opereta serà el predecessor del musical modern (Broadway)

21. Òpera romàntica Richard Wagner: abandona els recitatius per escriure un fragment musical per a cada personatge que el caracteritza: leitmotif. Estil continuat per Richard Strauss. Giuseppe Verdi: expert en sintetitzar música i argument en un tot. Continuat per Puccini.

22. Evolució La tendència dels directors contemporanis d’òpera és apropar el gènere al teatre dramàtic. Durant el s. XX l’òpera evoluciona cap al teatre musical: Sondheim Incorpora nous tipus de música com el jazz & blues: Gershwing O bé continua l’estil d’òpera seria: Schöenberg

23. Curiositats http://www.free-tintin.net/espanol/musique.htm Al principi de L’orella escapçada, el guarda del Museu Etnogràfic està cantant la famosa ària del "Toréador", de l’òpera Carmen de Bizet. Falstaff Verdi. http://wackoon.com/foro/index.php?automodule=blog&blogid=95&showentry=6852 http://es.youtube.com/watch?v=lSzatzy8WvM A la pel·lícula Cadena Perpetua, el personatge de Tim Robins es cola dins el despatx del carceller i escolta casualment el duet de “soave zeffiretto” de les Noces. http://www.youtube.com/watch?v=NDhHxIz83Ic&feature=related Pastís de Traviata