Aglae i les taronges de Josep Carner

1. Noucentisme
Els fruits saborosos (1906), de Josep Carner: «Aglae i les taronges»
Breu comparació amb «Un pardal que ha vingut a morir-se al meu quarto», de Jaume Coll Mariné

2. TRETS ESTÈTICS DE LA POESIA NOUCENTISTA
[Gènere que permet tendir més a la idealització, que evita més la plasmació
directa de la realitat]
- Classicisme formal
- Expressió rica i precisa, abundància d’imatges i figures literàries
- Temàtiques diverses, però cert gust pel quotidià i per la vida urbana
- Funció: vehicular una realitat idealitzada (arbitrarisme i civilitat)

3. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- To serè
- Poema molt sensorial (vista, olor, gust)
- Anècdota narrada que porta a una
comparació (dona – fruit)
- Llenguatge culte (ex: inconegut) -> La
llengua ja serveix per idealitzar
- Espai: Arcàdia idíl·lica, paisatge amb hort
i jardins, camins i cases (natura casolana,
amable i maternal)

4. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
TRETS DE L’OBRA (Els
fruits saborosos)

5. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
TRETS DE L’OBRA (Els
fruits saborosos)

6. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
TRETS DE L’OBRA (Els
fruits saborosos)

7. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic.
TRETS DE L’OBRA (Els
fruits saborosos)

8. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic.
- Anècdota que endinsa la veu poètica a una
reflexió de l’etapa vital.
TRETS DE L’OBRA (Els
fruits saborosos)

9. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic.
- Anècdota que endinsa la veu poètica a una
reflexió de l’etapa vital.
- Classicisme – perfecció formal.
TRETS DE L’OBRA (Els
fruits saborosos)

10. AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic.
- Anècdota que endinsa la veu poètica a una
reflexió de l’etapa vital.
- Classicisme – perfecció formal.
- Domini del llenguatge i expressió subtil.
TRETS DE L’OBRA (Els
fruits saborosos)

11. TRETS ESTÈTICS DE LA POESIA NOUCENTISTA
- Classicisme formal
- Expressió rica i precisa, abundància d’imatges i figures
literàries
- Temàtiques diverses, però cert gust pel quotidià i per la
vida urbana
- Funció: vehicular una realitat idealitzada (arbitrarisme i
civilitat)

12. - Semblança d’un fruit amb una etapa de la vida (joventut,
maduresa, vellesa). = Temàtiques diverses, però cert gust pel
quotidià i per la vida urbana + Funció: vehicular una realitat
idealitzada (arbitrarisme i civilitat)
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic. = Temàtiques diverses, però
cert gust pel quotidià i per la vida urbana + Funció: vehicular una
realitat idealitzada (arbitrarisme i civilitat)
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit sucós / color apagat
o poc sucós). = Temàtiques diverses, però cert gust pel quotidià i
per la vida urbana + Funció: vehicular una realitat idealitzada
(arbitrarisme i civilitat)
- Personatge femení del qual destaca un gest o un tret físic. =
Temàtiques diverses, però cert gust pel quotidià i per la vida
urbana + Funció: vehicular una realitat idealitzada (arbitrarisme i
civilitat)
- Anècdota que endinsa la veu poètica a una reflexió de l’etapa vital.
= Temàtiques diverses, però cert gust pel quotidià i per la vida
urbana + Funció: vehicular una realitat idealitzada (arbitrarisme i
civilitat)
- Classicisme – perfecció formal. = Classicisme formal
- Domini del llenguatge i expressió subtil. = Expressió rica i precisa,
abundància d’imatges i figures literàries
AGLAE I LES TARONGES
Aglae*, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç* per l'herba i la rosada*,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
i encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa* en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva* el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa*,
batec tan avinent* i tan inconegut.
I veu la piadosa* taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill*.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa* per la frescor del fill.
TRETS DE L’OBRA – TRETS POESIA NOUCENTISTA

13. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- To melancòlic
- Contrast entre vida i mort, lloc extern i
lloc intern
- Tardor – vespre – llocs que no sé -> tema:
mort
- Bellesa del detall
- Expressió precisa
- Anècdota narrada
- Llenguatge col·loquial

14. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa). -> NO
TRETS DE L’OBRA

15. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic. -> El
pardal esdevé símbol de mort.
TRETS DE L’OBRA

16. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós). -> NO
TRETS DE L’OBRA

17. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic. -> NO
TRETS DE L’OBRA

18. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic.
- Anècdota que endinsa la veu poètica a una
reflexió de l’etapa vital. -> Anècdota que
endinsa la veu poètica al tema de la mort i a
un to melancòlic.
TRETS DE L’OBRA

19. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic.
- Anècdota que endinsa la veu poètica a una
reflexió de l’etapa vital.
- Classicisme – perfecció formal. -> Versos
alexandrins (6+6) sense rima
TRETS DE L’OBRA

20. UN PARDAL QUE HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO
De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets
i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra
del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc
calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,
tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,
damunt del llit, que no era fet. I es va morir.
Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven
des dels barrots de la finestra del meu quarto,
tardor endins, vespre enllà; com quinze o vint pardals
van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.
I el sol era marró, petit, i no es ponia.
Jaume Coll Mariné, Un arbre molt alt
- Semblança d’un fruit amb una etapa de la
vida (joventut, maduresa, vellesa).
- Títol suggeridor, que esdevé simbòlic.
- Fruit lligat a la figura humana (color viu i fruit
sucós / color apagat o poc sucós).
- Personatge femení del qual destaca un gest o
un tret físic.
- Anècdota que endinsa la veu poètica a una
reflexió de l’etapa vital.
- Classicisme – perfecció formal.
- Domini del llenguatge i expressió subtil. -> SÍ
TRETS DE L’OBRA

21. DIFERÈNCIES ENTRE «AGLAE I LES TARONGES» I «UN PARDAL…»
TRETS ESTÈTICS DE LA POESIA NOUCENTISTA
- Classicisme formal
- Expressió rica i precisa,
abundància d’imatges i figures
literàries
- Temàtiques diverses, però cert
gust pel quotidià i per la vida
urbana
- Funció: vehicular una realitat
idealitzada (arbitrarisme i
civilitat)
Aglae Un pardal
Alexandrins, rima encadenada, Versos alexandrins,
consonant sense rima
Molta adjectivació, comparacions, Repeticions, comparacions,
polisíndeton, hipèrbaton… al·literació, personificació...
Tema: maternitat Tema: mort
Espai: natura casolana Espai: quarto [exterior:
rural]
Visió idealitzada de la maternitat Transmetre el tema de la
[entrega de la joventut per al fill] mort amb una imatge