SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 67
Downloaden Sie, um offline zu lesen
"No sabem tot el que valem fins que no podem
ser, al costat dels altres, tot el que som"
VALORACIÓ DEL MENOR MADUR:
Es pot fer, en poca estona,
a la consulta?



             Eva Miquel
             Metgessa de família. ABS Balaguer
             Doctora en Medicina per la UdL

             Francesc Domingo
             Pediatre. ABS Balaguer
Llei d’Infància 14/2010
Quin objectiu té la llei? (p 42 …)
Llei d’Infància 14/2010
Quin objectiu té la llei? (…p 42)
Llei d’Infància 14/2010
Quin objectiu té la llei? (…p 43-4)
Llei d’Infància 14/2010
Quin objectiu té la llei? (…p 43-4)
Llei d’Infància 14/2010
Situacions del dia a dia

 Infant                    0-12 anys
 Adolescent                12-18 anys

 Pediatria                 0-15 anys
 Medicina de família       > 15 anys.

 Edat d’emancipació        16 anys
 Majoria d’edat            18 anys
Valoració de la maduresa del menor


     APTITUDS
       Preparats per...

     ACTITUDS
       Disposats a...
Valoració de la maduresa del menor
Valoració de la maduresa del menor
Valoració de la maduresa del menor


              Infant
              Microsistema: família
              Exosistema: societat i professionals
              Macrosistema: valors culturals
Valoració de la maduresa del menor


              Infant

              Exosistema: societat i professionals
              Macrosistema: valors culturals
Valoració de la maduresa del menor
Valoració de la maduresa del menor
VALORACIÓ DEL MENOR MADUR:

Es pot fer, en poca estona,
a la consulta?


                 Eva Miquel
                 Metgessa de família. ABS Balaguer
                 Doctora en Medicina per la UdL

                 Francesc Domingo
                 Pediatre. ABS Balaguer
Situacions del dia a dia
 Noia de 14 anys que ve a Urgències, un
 cap de setmana, acompanyada de la seva
 parella, un noi de 16 anys, per demanar la
 píndola postcoital.

 La metgessa de guàrdia es planteja,
 atesa l’acumulació de casos que s’esperen:
   Lliurar-li i anotar-ho a la HC, amb el consell
   de visitar el seu pediatre, per a qui dóna hora.
   Aturar el temps i apofitar la situació per
   dedicar una atenció prioritària a la noia.
QÜESTIONS A PLANTEJAR-SE… - 1

  Aquesta noia, menor d’edat, vol i pot
  participar activament en la decisió a
prendre? Afavorim aquesta participació?

      És “competent” per decidir?

  Quins factors cal tenir en compte per
   avaluar la competència d’un menor?

       Qui i quan cal valorar-ho?
QÜESTIONS A PLANTEJAR-SE… - 2


El nivell de competència exigit, és el mateix
            per qualsevol decisió?

   És possible mesurar objectivament la
         competència en menors?

És bo que el menor participi? I els pares? I
    la confidencialitat? I el seguiment?
ESQUEMA

 LA RELACIÓ ASSISTENCIAL
 CONTEXT I DEFINICIÓ CONCEPTE “MENOR
 MADUR”
   -Teoria “menor madur”
 MARC LEGAL
   -Consentiment informat
   -Dret a la intimitat-Deure de confidencialitat
 VALORACIÓ DE LA “COMPETÈNCIA” DEL
 MENOR        PER      PRENDRE      DECISIONS
 MÈDIQUES
LA RELACIÓ ASSISTENCIAL: Model deliberatiu

               Presa de decisions:
   fruit d’una deliberació compartida entre
             pacient (AUTONOMIA)
       i professional (BENEFICIÈNCIA)
        dins un marc social que defineix
   el que perjudica (NO MALEFICIÈNCIA)
         i el que és injust (JUSTÍCIA)

         CONSENTIMENT INFORMAT:
   Procès/Voluntarietat/Informació/Competència
CONTEXT I DEFINICIÓ CONCEPTE “MENOR MADUR”



  Estudis psicologia evolutiva del s.XX (Piaget,
    Kohlberg…): el menor arriba a la seva
    maduresa moral cap als 12-15 anys.

  “Menor madur”, aquell amb certa capacitat
    intelectual i emocional que el fa competent
    per participar en el procés de presa de
    decisió.
TEORIA DEL MENOR MADUR


Els drets de la personalitat* i altres drets civils
  poden ser exercitats per l’individu des del mateix
  moment en què és capaç de gaudir-ne.

Doctrina dels drets del menor, que estableix en 12
  anys, l’edat a partir de la qual, un “menor madur”
  pot gaudir dels seus propis drets.

            *dret a la salut, entre altres.
MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 1

 Codi Civil (CC), posa límits a la representació legal dels pares sobre els fills:
           “1. Els actes relatius als drets de la personalitat o altres que el fill,
             d’acord amb les lleis i amb les seves condicions de maduresa, pugui
             realitzar per sí mateix. 2. Aquells en que existeixi conflicte
             d’interesos entre pares i fills”


 Llei Orgànica (LO) de Protecció Jurídica del menor 1/1996
           “…reconeixement de la titularitat dels drets en els menor d’edat i d’una
             capacitat progresiva per exercir-los…La millor forma de garantir
             social i jurídicament la protecció de la infància és promoure la seva
             autonomia com a subjectes”


 El Conveni de Bioètica d’Oviedo, 1997
           “La opinió del menor serà tinguda en consideració com un factor que serà
             tan més determinant en funció de la seva edat i del seu grau de
             maduresa”
                                                                             …//…
MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 2

Llei catalana 21/2000
         “En el cas de menors, si aquests no són competents, ni intelectual ni
           emocionalment, per comprendre la dimensió de la intervencio sobre la
           seva salut, el consentiment l’haurà de donar el representant del
           menor, després d’haver escoltat, en tot cas, la seva opinió si és major
           de 12 anys. En els altres casos, i especialment en casos de menors
           emancipats i adolescents de més de 16 anys, el menor ha de
           donar el seu consentiment”
         Excepcions:    interrupció voluntària de l’embaràs, assajos clínics,
           pràctica de tècniques de reproducció assistida. És necessari tenir
           18 anys o normativa espec.



Llei estatal 41/2002.                                        …//…
MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 3


La legislació espanyola* vigent tendeix a valorar la
  competència d’un menor en funció de la seva
  maduresa.

Criteris maduresa menor per atorgar consentiment:
         •   16 anys
         •   Emancipació
         •   Valorar cas a cas en menors de 16 anys
         •   Valorar gravetat del risc en majors de 16 anys per part
             del facultatiu
*Codi Civil, LO de protecció jurídica del menor 1/1996,  Conveni de Bioètica
   d’Oviedo de 1997, Llei catalana 21/200, Llei estatal 41/2002
MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT-
DEURE DE CONFIDENCIALITAT -1


Llei 21/2000:

       “Tota persona té dret a que es respecti la
         confidencialitat de les dades referents a la seva
         salut”


Conflicte:
dret a la intimitat del menor ↔ dret dels pares a exercir
                                               la pàtria potestat
MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT-
  DEURE DE CONFIDENCIALITAT- 2

…//…
Respectar opinió menor si (K.Matinez):
     • La intervenció del pares pot fer que el menor
       rebutgi el tractament
     • El tractament estigui clínicament indicat
     • La manca de tractament sigui perjudicial pel menor
     • El tractament sigui lliure i conscientment sol.licitat
       pel menor
     • El metge consideri el menor suficientment madur
       per intervenir en la presa de decisions
MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT-
  DEURE DE CONFIDENCIALITAT- 3


….//…
Preval el dret a la confidencialitat del menor si es considera
  prou madur (Comité de Bioètica de Catalunya).

   •    Excepcions: risc per 3ers, risc per la vida, víctima, salut pública.




“Confidencialitat responsable”
VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR




 Aptitud per comprendre la situació a la
  qual s’enfronta, els valors que entren en
  joc i els diferents cursos d’acció
  possibles amb les seves conseqüències
  previsibles, i posteriorment, prendre,
  expressar i defensar una decisió que
  sigui coherent amb la seva escala de
  valors
VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR

         QUI?                      QUAN?                     COM?

• FACULTATIU               • Implicat en decisió   • CRITERIS
  • El metge ha de           sobre pròpia salut      D’AVALUACIÓ
    determinar aquesta     • Per què?                • psquiatria
    capacitat i deixar       • RESPECTE              • Psicologia
    constància del           • AJUST
    mètode emprat. (Llei       EXPECTATIVES        • TIPUS DE DECISIÓ
   protecció del menor       • DISMINUCIÓ            (Drane)
   1/1996)
                               ANSIETAT
                             • AUGMENT             • CONTEXT
                               CONFIANÇA             • Del menor
                             • AUTONOMIA             • De la família
                             • COMUNICACIÓ           • De la situació
                             • ACOMPLIMENT I
                               SATISFACCIÓ
VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR PER
PRENDRE UNA DECISIÓ SOBRE LA PRÒPIA SALUT
CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA
CAPACITATS APLICADES - 1

Understanding

Appreciation

Reasoning

Expressing a choice

                      Criteris de Appelbaum i Roth. Arc Gen
                        Psychiatry 1982
CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA
  CAPACITATS APLICADES - 2


• Weithorn

• Guia canadenca*
   • Explicació legislació actual
   • Valoració basada en criteris d’Appelbaum
   • Exploració del context (relació amb pares)
   • Dóna informació sobre el CI en menors
         • *Clinical Pediatrics 2010, 49(9);834-839
CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA
  CAPACITATS APLICADES - 3



• British Medical Society (1995)
   • Habilitat per comprendre la decisió, les
     conseqüències
   • Desig i habilitat per prendre una decisió
   • Comprensió de la naturalesa, dels riscs, de les
     alternatives
   • Llibertat enfront possibles pressions
CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA
MADURESA - 1



No està centrada en la decisió, sinó en la fase de raonament
moral, funció del desenvolupament de la persona.
CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA
MADURESA - 2


…//…

No és fàcil saber quan una persona és moralment i
jurídicament responsable dels seus actes. Cal cultivar
la presa de decisions des de la infància!.

PIAGET
  Moral Convencional heterònoma/ pre-operacional (2-7 anys)-
  obediència-
  Intermèdia/ operacions concretes (8-12 anys)
  Moral racional Autònoma/ operacions formals (12-24 anys)-igualtat-
CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA
MADURESA - 3

…//…


KOHLBERG (“capacitat de judici moral”: capacitat de
prendre decisions i de fer judicis basats en principis interns
i d’actuar segons aquests principis) (Moral Judgment
Interview-MJI-)
  Estadis de desenvolupament moral
    Preconvencional (<12a)(estadi I-II): perspectiva individualista
    concreta, autocentrada. Norma externa.
    Convencional (>12-adult)(estadi III-IV): perspectiva membre de
    societat. Identificació individu-norma.
    Postconvencional (pocs)(estadi V-VI): raonament moral de
    principis. Distingeix entre norma-propis valors.
MADUR-TEST - UdL                         Fonaments 1



És un test creat i validat, de raonament sobre conflictes
   morals, per inferir la maduresa moral dels adolescents,
   que diferencia entre pensament convencional i pre-
   convencional segons el paradigma de Kohlberg, aplicable
   a la presa de decisions en context sanitari.

Existeix    una    elevada    correlació    estadísticament
   significativa entre el test a validar i el gold-standard
   (Coef: 0,74), amb un coeficient de confiabilitat moderat
   (0,45).
MADUR-TEST - UdL                         Fonaments 2



En el test s’estableixen tres estadis de maduresa, en
   concordança amb els estadis de judici moral que proposa
   Kohlberg.

Es tracta d’una prova útil, objectiva, ràpida de realitzar,
   fiable, fàcil d’autocomplimentar i de corregir que pot
   ajudar el facultatiu a valorar la maduresa dels
   adolescents mitjançant la reflexió sobre conflictes
   ètics.
MADUR-TEST - UdL                      Fonaments 3



 Aquest mètode estimula el desenvolupament del
 raonament moral, que capacita per decidir.

 La valoració de la maduresa esdevé necessària per la
 valoració de la competència d’un menor que ha de
 decidir sobre la pròpia salut.
MADUR-TEST - UdL                         Fonaments 4


 S’estimula la reflexió dels professionals sanitaris
 sobre la participació del pacient menor en la presa de
 decisions i, més enllà, sobre la capacitació d’aquests,
 per decidir.

 Amb aquesta participació activa, millora la satisfacció,
 la cooperació, augmenta la sensació de control amb
 disminució d’ansietat, i s’afavoreix el desenvolupament
 de les capacitats del nen.
MADUR-TEST – Preguntes de valoració

Acabas de comprar un ordenador por Internet. Cuando lo hiciste,
  clicaste en la opción “enviar el dinero por correo”, pero al final, te
  olvidaste de pagar. Cuando recibes el ordenador, lleva la etiqueta
  de ”PAGADO”. ¿Qué haces?


• Aviso de que aún no he pagado, y lo pago, pues no está bien
  estafar.
• Los llamo y pago, porque podrían descubrir el error, y luego
  hacérmelo pagar más caro.
• No digo nada, y si me avisan, ya me haré el despistado.
• No aviso, pues el error cometido está fuera de mi alcance.
MADUR-TEST – Preguntes de valoració

María es una madre soltera con dos hijos pequeños a su cargo.
  Tiene un vecino que tiene SIDA; son muy amigos. Un día Maria
  oye gritos y va a la casa de al lado, donde se encuentra a su
  vecino desangrándose por una herida profunda. María llama a
  una ambulancia la cual le dice que estará allí en 15 minutos y
  que mientras tanto tapone la herida. María no tiene guantes a
  mano y sabe que el virus de la SIDA es contagioso.


• Debería ayudarle pues sino su amigo se morirá.
• No debería ayudarle pues tiene SIDA.
• Debería ayudarle pues si lo deja morir ella tendría muchos
  problemas.
• No debería ayudarle pues nadie está obligado a ayudar ante un
  riesgo grande.
DECISIÓ A PRENDRE:
Escala mòbil de la competència (Drane)
    Tipus de                Fàcil                Mitjana                Difícil
     decisió
 Competència                Baixa                Mitjana                 Alta
  necessària
Per consentir        Tractament            Benefici/risc         Tractament
                     eficaç, alt           mitjà                 d'alt risc
                     benefici/baix                               Tractament
                     risc                                        incert,
                                                                 d'eficàcia
                                                                 desconeguda
Per rebutjar         Tractament        Benefici/risc             Tractament
                     incert            mitjà                     efectiu d'alt
                     Tractament de                               benefici/baix
                     baix                                        risc
                     benefici/alt risc

Drane J.F. Grappling with patient competency. De: Clinical biethics:Theory and
practice in medical-ethical decision-making. Kansas City: Sheed i Ward; 1994. p.150-
157.
CONTEXT

       Del menor                De la família i                De la situació
                                   cultura
•Presència de dolor,        •Afectivitat dins la família   •Context d'urgències
malestar, us de medicació
que altera el nivell de
consciència


•Pressió externa del grup
 Pressió                    •Suport familiar
                             Suport                        •Relació esporàdica o de
                                                            Relació
•o de la família                                           confiança


•Estat emocional: estrès,   •“Rol” del menor dins la       •Pressió assistencial
por, depressió              cultura a la qual pertany


•Malaltia crònica


•Pensament màgic
adolescent
•Nivell cognitiu
•Desenvolupament social
VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR PER
PRENDRE UNA DECISIÓ SOBRE LA PRÒPIA SALUT
Cal ensenyar, els adolescents, a prendre les seves
 pròpies decisions!




“Per què el cultiu de l’autonomia, els farà pujar
  l’autoestima: la seva confiança en la pròpia capacitat
  per pensar i fer front als desafiaments de la vida,
  però també confiança en el dret de ser feliç, de
  sentir-se digne i respectable, amb dret a afirmar
  els propis drets i necessitats, i dret de gaudir del
  fruit del propi esforç”.
                           Seligman M.E.P.
Què va passar amb la noia de 14 anys…?

L’entrevista clínic fou llarga...
• Avaluació de les capacitats aplicades per
   aquella situació en concret (comprensió,
   apreciació, raonament i elecció)
• Avaluació de la maduresa (Madur-test)
• Tipus de decisió (prendre la PPC, dir-ho als
   pares)
• Context (situació-Atenció continuada al CAP-,
   noia, família)

I després…què?
• SEGUIMENT amb el seu pediatre
Què va passar amb la noia de 14 anys…?

L’entrevista clínic fou llarga...
• Avaluació de les capacitats aplicades per
   aquella situació en concret (comprensió,
   apreciació, raonament i elecció)
• Avaluació de la maduresa (Madur-test)
• Tipus de decisió (prendre la PPC, dir-ho als
   pares)
• Context (situació-Atenció continuada al CAP-,
   noia, família)

I després…què?
• SEGUIMENT amb el seu pediatre
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Què hi ha a la HC? - Dia 0

1a relació sexual amb la seva 1a
 parella de 16 anys d'edat. No
 relacions sexuals anteriorment.

Desconeix quan té més risc de quedar
 embarassada. Parlem amb ella
 sobre riscs-conseqüències

                                    …//…
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 0

19:55-inicia test maduresa menor que
  acaba a les 20: 07h (12’ de durada)

              …//…
Respecte a prendre PPC: Decisió de alt
 benefici/baix perjudici: risc baix

Madurtest: 7/9 respostes madures

                                    …//…
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 0



Compren riscs, beneficis, i assumeix la
 decisió de prendre PPC.

No vol informar al pare, tutor legal,
 amb el qual conviu (té mare, però
 mala relació) per por a càstigs...
 potser en uns dies...
                                    …//…
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 0

Es reflexiona amb la pacient i la
 parella (de 16 anys) sobre el que
 suposa tenir relacions sexuals.

De moment, es recomana:
- cita llevadora…
- es concerta ja cita amb pediatra el
  proper dimecres…
- i avui no s'informa el pare.
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 5

Entrevista conjunta de 30' amb ella,
 la metgessa de guàrdia i el pediatre:
 després de diferents reflexions i
 escoltades les seves perspectives
 acordem que ella i el seu company
 parlaran amb el pare d'ella =
 compromís d’abans de 10 dies

Demanarem anàlisis i citem als 10 dies
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 16



Ja comentat amb el pare fa dos dies

Arriben la noia i el seu pare. El pare
  ho ha entomat bé i valoro la
  maduresa de la noia davant d'ell.

Demano les anàlisis
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 30

Ve amb la companya actual del pare
 que la sermoneja i diu que no ha
 estat la primera vegada que ha hagut
 de prendre PPC

La primera vegada se n’encarrega ella
  de comprar-la, donar-la-hi i controlar
  que arribés la regla a la setmana, diu
  la companya paterna .
                                    …//…
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 30



Parlo de la confiança que em mereix la
  noia després d'haver actuat amb
  responsabilitat.

Lliuro còpia de les anàlisis, normals.
Què va passar amb la noia de 14 anys…?
  Dia 120


Nova consulta per mètodes anticonceptius

Cito a llevadora (donen per a un mes!)

Llibretó informatiu –     sessions de les llevadores
 (maig i juny 2013 de Open Meetings)



Què faries ara, després del que has viscut?
Valoració de la maduresa del menor
 Pediatria Catalana 2012; 72: 105-109




Esquerda M, Pifarré J, Miquel E, Viñas J.
Poden els infants i adolescents prendre
decisions sanitàris? Com es pot valorar?
Pediatria Catalana 2012; 72: 105-109
FEBRER

“Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
- sempre el somni que precedeix la força! -
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.

...//...
FEBRER

El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera.
Els torrents se'n nodreixen poc a poc.
Tot és tebi i frisós, com davançant el foc
de la pròxima primavera.

...//...
FEBRER

Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern”


                      Màrius Torres (febrer 1937)
Moltes gràcies per la vostra atenció!

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Valoració del menor madur

Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...Pediatriadeponent
 
Prevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinez
Prevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinezPrevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinez
Prevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinezSigrid Fadrique
 
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011castellbou
 
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.Jordi Bernabeu Farrús
 
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i mares
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i maresGestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i mares
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i maresCafeiSocialMedia
 
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.
 
Families adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointFamilies adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointjudithvelez
 
Families adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointFamilies adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointArtur-Titanium
 
Families adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointFamilies adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointpuxi17
 
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsAlgunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsJordi Bernabeu Farrús
 
Què fem amb els porros? Tu què en penses?
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Què fem amb els porros? Tu què en penses?
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Jordi Bernabeu Farrús
 
L'entrevista amb adolescents
L'entrevista amb adolescentsL'entrevista amb adolescents
L'entrevista amb adolescentsadministracion
 
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...FSYC - Fundación Salud y Comunidad
 
Educación temprana
Educación tempranaEducación temprana
Educación tempranajarajam
 
Les drogues projecte de clase
Les drogues  projecte de claseLes drogues  projecte de clase
Les drogues projecte de claseAndrés Gil
 

Ähnlich wie Valoració del menor madur (20)

Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...
 
Prevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinez
Prevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinezPrevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinez
Prevencio consum drogues_sigrid_fadrique_jessicamartinez
 
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
Tastets d'Ètica quotidiana a l'ABS Castelldefels 1 2011
 
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
 
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i mares
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i maresGestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i mares
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i mares
 
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
 
Families adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointFamilies adoptives powerpoint
Families adoptives powerpoint
 
Families adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointFamilies adoptives powerpoint
Families adoptives powerpoint
 
Families adoptives powerpoint
Families adoptives powerpointFamilies adoptives powerpoint
Families adoptives powerpoint
 
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsAlgunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
 
Conferència Marc Antoni Broggi
Conferència Marc Antoni BroggiConferència Marc Antoni Broggi
Conferència Marc Antoni Broggi
 
Què fem amb els porros? Tu què en penses?
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Què fem amb els porros? Tu què en penses?
Què fem amb els porros? Tu què en penses?
 
L'entrevista amb adolescents
L'entrevista amb adolescentsL'entrevista amb adolescents
L'entrevista amb adolescents
 
Salutogènesi
SalutogènesiSalutogènesi
Salutogènesi
 
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
 
Educación temprana
Educación tempranaEducación temprana
Educación temprana
 
Maltractament
Maltractament Maltractament
Maltractament
 
Les drogues projecte de clase
Les drogues  projecte de claseLes drogues  projecte de clase
Les drogues projecte de clase
 
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
 
Els processos de parentalització d'un infant els primers dos anys de vida. Ma...
Els processos de parentalització d'un infant els primers dos anys de vida. Ma...Els processos de parentalització d'un infant els primers dos anys de vida. Ma...
Els processos de parentalització d'un infant els primers dos anys de vida. Ma...
 

Mehr von Pediatriadeponent

Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...Pediatriadeponent
 
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Pediatriadeponent
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfPediatriadeponent
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPediatriadeponent
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdfPediatriadeponent
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfPediatriadeponent
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPediatriadeponent
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaPediatriadeponent
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Pediatriadeponent
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurPediatriadeponent
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Pediatriadeponent
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaPediatriadeponent
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaPediatriadeponent
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Pediatriadeponent
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
 

Mehr von Pediatriadeponent (20)

Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
 
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 

Valoració del menor madur

  • 1. "No sabem tot el que valem fins que no podem ser, al costat dels altres, tot el que som"
  • 2.
  • 3. VALORACIÓ DEL MENOR MADUR: Es pot fer, en poca estona, a la consulta? Eva Miquel Metgessa de família. ABS Balaguer Doctora en Medicina per la UdL Francesc Domingo Pediatre. ABS Balaguer
  • 4. Llei d’Infància 14/2010 Quin objectiu té la llei? (p 42 …)
  • 5. Llei d’Infància 14/2010 Quin objectiu té la llei? (…p 42)
  • 6. Llei d’Infància 14/2010 Quin objectiu té la llei? (…p 43-4)
  • 7. Llei d’Infància 14/2010 Quin objectiu té la llei? (…p 43-4)
  • 8. Llei d’Infància 14/2010 Situacions del dia a dia Infant 0-12 anys Adolescent 12-18 anys Pediatria 0-15 anys Medicina de família > 15 anys. Edat d’emancipació 16 anys Majoria d’edat 18 anys
  • 9. Valoració de la maduresa del menor APTITUDS Preparats per... ACTITUDS Disposats a...
  • 10. Valoració de la maduresa del menor
  • 11. Valoració de la maduresa del menor
  • 12. Valoració de la maduresa del menor Infant Microsistema: família Exosistema: societat i professionals Macrosistema: valors culturals
  • 13. Valoració de la maduresa del menor Infant Exosistema: societat i professionals Macrosistema: valors culturals
  • 14. Valoració de la maduresa del menor
  • 15. Valoració de la maduresa del menor
  • 16. VALORACIÓ DEL MENOR MADUR: Es pot fer, en poca estona, a la consulta? Eva Miquel Metgessa de família. ABS Balaguer Doctora en Medicina per la UdL Francesc Domingo Pediatre. ABS Balaguer
  • 17.
  • 18. Situacions del dia a dia Noia de 14 anys que ve a Urgències, un cap de setmana, acompanyada de la seva parella, un noi de 16 anys, per demanar la píndola postcoital. La metgessa de guàrdia es planteja, atesa l’acumulació de casos que s’esperen: Lliurar-li i anotar-ho a la HC, amb el consell de visitar el seu pediatre, per a qui dóna hora. Aturar el temps i apofitar la situació per dedicar una atenció prioritària a la noia.
  • 19. QÜESTIONS A PLANTEJAR-SE… - 1 Aquesta noia, menor d’edat, vol i pot participar activament en la decisió a prendre? Afavorim aquesta participació? És “competent” per decidir? Quins factors cal tenir en compte per avaluar la competència d’un menor? Qui i quan cal valorar-ho?
  • 20. QÜESTIONS A PLANTEJAR-SE… - 2 El nivell de competència exigit, és el mateix per qualsevol decisió? És possible mesurar objectivament la competència en menors? És bo que el menor participi? I els pares? I la confidencialitat? I el seguiment?
  • 21. ESQUEMA LA RELACIÓ ASSISTENCIAL CONTEXT I DEFINICIÓ CONCEPTE “MENOR MADUR” -Teoria “menor madur” MARC LEGAL -Consentiment informat -Dret a la intimitat-Deure de confidencialitat VALORACIÓ DE LA “COMPETÈNCIA” DEL MENOR PER PRENDRE DECISIONS MÈDIQUES
  • 22. LA RELACIÓ ASSISTENCIAL: Model deliberatiu Presa de decisions: fruit d’una deliberació compartida entre pacient (AUTONOMIA) i professional (BENEFICIÈNCIA) dins un marc social que defineix el que perjudica (NO MALEFICIÈNCIA) i el que és injust (JUSTÍCIA) CONSENTIMENT INFORMAT: Procès/Voluntarietat/Informació/Competència
  • 23. CONTEXT I DEFINICIÓ CONCEPTE “MENOR MADUR” Estudis psicologia evolutiva del s.XX (Piaget, Kohlberg…): el menor arriba a la seva maduresa moral cap als 12-15 anys. “Menor madur”, aquell amb certa capacitat intelectual i emocional que el fa competent per participar en el procés de presa de decisió.
  • 24. TEORIA DEL MENOR MADUR Els drets de la personalitat* i altres drets civils poden ser exercitats per l’individu des del mateix moment en què és capaç de gaudir-ne. Doctrina dels drets del menor, que estableix en 12 anys, l’edat a partir de la qual, un “menor madur” pot gaudir dels seus propis drets. *dret a la salut, entre altres.
  • 25. MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 1 Codi Civil (CC), posa límits a la representació legal dels pares sobre els fills: “1. Els actes relatius als drets de la personalitat o altres que el fill, d’acord amb les lleis i amb les seves condicions de maduresa, pugui realitzar per sí mateix. 2. Aquells en que existeixi conflicte d’interesos entre pares i fills” Llei Orgànica (LO) de Protecció Jurídica del menor 1/1996 “…reconeixement de la titularitat dels drets en els menor d’edat i d’una capacitat progresiva per exercir-los…La millor forma de garantir social i jurídicament la protecció de la infància és promoure la seva autonomia com a subjectes” El Conveni de Bioètica d’Oviedo, 1997 “La opinió del menor serà tinguda en consideració com un factor que serà tan més determinant en funció de la seva edat i del seu grau de maduresa” …//…
  • 26. MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 2 Llei catalana 21/2000 “En el cas de menors, si aquests no són competents, ni intelectual ni emocionalment, per comprendre la dimensió de la intervencio sobre la seva salut, el consentiment l’haurà de donar el representant del menor, després d’haver escoltat, en tot cas, la seva opinió si és major de 12 anys. En els altres casos, i especialment en casos de menors emancipats i adolescents de més de 16 anys, el menor ha de donar el seu consentiment” Excepcions: interrupció voluntària de l’embaràs, assajos clínics, pràctica de tècniques de reproducció assistida. És necessari tenir 18 anys o normativa espec. Llei estatal 41/2002. …//…
  • 27. MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 3 La legislació espanyola* vigent tendeix a valorar la competència d’un menor en funció de la seva maduresa. Criteris maduresa menor per atorgar consentiment: • 16 anys • Emancipació • Valorar cas a cas en menors de 16 anys • Valorar gravetat del risc en majors de 16 anys per part del facultatiu *Codi Civil, LO de protecció jurídica del menor 1/1996, Conveni de Bioètica d’Oviedo de 1997, Llei catalana 21/200, Llei estatal 41/2002
  • 28. MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT- DEURE DE CONFIDENCIALITAT -1 Llei 21/2000: “Tota persona té dret a que es respecti la confidencialitat de les dades referents a la seva salut” Conflicte: dret a la intimitat del menor ↔ dret dels pares a exercir la pàtria potestat
  • 29. MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT- DEURE DE CONFIDENCIALITAT- 2 …//… Respectar opinió menor si (K.Matinez): • La intervenció del pares pot fer que el menor rebutgi el tractament • El tractament estigui clínicament indicat • La manca de tractament sigui perjudicial pel menor • El tractament sigui lliure i conscientment sol.licitat pel menor • El metge consideri el menor suficientment madur per intervenir en la presa de decisions
  • 30. MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT- DEURE DE CONFIDENCIALITAT- 3 ….//… Preval el dret a la confidencialitat del menor si es considera prou madur (Comité de Bioètica de Catalunya). • Excepcions: risc per 3ers, risc per la vida, víctima, salut pública. “Confidencialitat responsable”
  • 31. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR Aptitud per comprendre la situació a la qual s’enfronta, els valors que entren en joc i els diferents cursos d’acció possibles amb les seves conseqüències previsibles, i posteriorment, prendre, expressar i defensar una decisió que sigui coherent amb la seva escala de valors
  • 32. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR QUI? QUAN? COM? • FACULTATIU • Implicat en decisió • CRITERIS • El metge ha de sobre pròpia salut D’AVALUACIÓ determinar aquesta • Per què? • psquiatria capacitat i deixar • RESPECTE • Psicologia constància del • AJUST mètode emprat. (Llei EXPECTATIVES • TIPUS DE DECISIÓ protecció del menor • DISMINUCIÓ (Drane) 1/1996) ANSIETAT • AUGMENT • CONTEXT CONFIANÇA • Del menor • AUTONOMIA • De la família • COMUNICACIÓ • De la situació • ACOMPLIMENT I SATISFACCIÓ
  • 33. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR PER PRENDRE UNA DECISIÓ SOBRE LA PRÒPIA SALUT
  • 34. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA CAPACITATS APLICADES - 1 Understanding Appreciation Reasoning Expressing a choice Criteris de Appelbaum i Roth. Arc Gen Psychiatry 1982
  • 35. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA CAPACITATS APLICADES - 2 • Weithorn • Guia canadenca* • Explicació legislació actual • Valoració basada en criteris d’Appelbaum • Exploració del context (relació amb pares) • Dóna informació sobre el CI en menors • *Clinical Pediatrics 2010, 49(9);834-839
  • 36. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA CAPACITATS APLICADES - 3 • British Medical Society (1995) • Habilitat per comprendre la decisió, les conseqüències • Desig i habilitat per prendre una decisió • Comprensió de la naturalesa, dels riscs, de les alternatives • Llibertat enfront possibles pressions
  • 37. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA MADURESA - 1 No està centrada en la decisió, sinó en la fase de raonament moral, funció del desenvolupament de la persona.
  • 38. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA MADURESA - 2 …//… No és fàcil saber quan una persona és moralment i jurídicament responsable dels seus actes. Cal cultivar la presa de decisions des de la infància!. PIAGET Moral Convencional heterònoma/ pre-operacional (2-7 anys)- obediència- Intermèdia/ operacions concretes (8-12 anys) Moral racional Autònoma/ operacions formals (12-24 anys)-igualtat-
  • 39. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA MADURESA - 3 …//… KOHLBERG (“capacitat de judici moral”: capacitat de prendre decisions i de fer judicis basats en principis interns i d’actuar segons aquests principis) (Moral Judgment Interview-MJI-) Estadis de desenvolupament moral Preconvencional (<12a)(estadi I-II): perspectiva individualista concreta, autocentrada. Norma externa. Convencional (>12-adult)(estadi III-IV): perspectiva membre de societat. Identificació individu-norma. Postconvencional (pocs)(estadi V-VI): raonament moral de principis. Distingeix entre norma-propis valors.
  • 40. MADUR-TEST - UdL Fonaments 1 És un test creat i validat, de raonament sobre conflictes morals, per inferir la maduresa moral dels adolescents, que diferencia entre pensament convencional i pre- convencional segons el paradigma de Kohlberg, aplicable a la presa de decisions en context sanitari. Existeix una elevada correlació estadísticament significativa entre el test a validar i el gold-standard (Coef: 0,74), amb un coeficient de confiabilitat moderat (0,45).
  • 41. MADUR-TEST - UdL Fonaments 2 En el test s’estableixen tres estadis de maduresa, en concordança amb els estadis de judici moral que proposa Kohlberg. Es tracta d’una prova útil, objectiva, ràpida de realitzar, fiable, fàcil d’autocomplimentar i de corregir que pot ajudar el facultatiu a valorar la maduresa dels adolescents mitjançant la reflexió sobre conflictes ètics.
  • 42. MADUR-TEST - UdL Fonaments 3 Aquest mètode estimula el desenvolupament del raonament moral, que capacita per decidir. La valoració de la maduresa esdevé necessària per la valoració de la competència d’un menor que ha de decidir sobre la pròpia salut.
  • 43. MADUR-TEST - UdL Fonaments 4 S’estimula la reflexió dels professionals sanitaris sobre la participació del pacient menor en la presa de decisions i, més enllà, sobre la capacitació d’aquests, per decidir. Amb aquesta participació activa, millora la satisfacció, la cooperació, augmenta la sensació de control amb disminució d’ansietat, i s’afavoreix el desenvolupament de les capacitats del nen.
  • 44. MADUR-TEST – Preguntes de valoració Acabas de comprar un ordenador por Internet. Cuando lo hiciste, clicaste en la opción “enviar el dinero por correo”, pero al final, te olvidaste de pagar. Cuando recibes el ordenador, lleva la etiqueta de ”PAGADO”. ¿Qué haces? • Aviso de que aún no he pagado, y lo pago, pues no está bien estafar. • Los llamo y pago, porque podrían descubrir el error, y luego hacérmelo pagar más caro. • No digo nada, y si me avisan, ya me haré el despistado. • No aviso, pues el error cometido está fuera de mi alcance.
  • 45. MADUR-TEST – Preguntes de valoració María es una madre soltera con dos hijos pequeños a su cargo. Tiene un vecino que tiene SIDA; son muy amigos. Un día Maria oye gritos y va a la casa de al lado, donde se encuentra a su vecino desangrándose por una herida profunda. María llama a una ambulancia la cual le dice que estará allí en 15 minutos y que mientras tanto tapone la herida. María no tiene guantes a mano y sabe que el virus de la SIDA es contagioso. • Debería ayudarle pues sino su amigo se morirá. • No debería ayudarle pues tiene SIDA. • Debería ayudarle pues si lo deja morir ella tendría muchos problemas. • No debería ayudarle pues nadie está obligado a ayudar ante un riesgo grande.
  • 46. DECISIÓ A PRENDRE: Escala mòbil de la competència (Drane) Tipus de Fàcil Mitjana Difícil decisió Competència Baixa Mitjana Alta necessària Per consentir Tractament Benefici/risc Tractament eficaç, alt mitjà d'alt risc benefici/baix Tractament risc incert, d'eficàcia desconeguda Per rebutjar Tractament Benefici/risc Tractament incert mitjà efectiu d'alt Tractament de benefici/baix baix risc benefici/alt risc Drane J.F. Grappling with patient competency. De: Clinical biethics:Theory and practice in medical-ethical decision-making. Kansas City: Sheed i Ward; 1994. p.150- 157.
  • 47. CONTEXT Del menor De la família i De la situació cultura •Presència de dolor, •Afectivitat dins la família •Context d'urgències malestar, us de medicació que altera el nivell de consciència •Pressió externa del grup Pressió •Suport familiar Suport •Relació esporàdica o de Relació •o de la família confiança •Estat emocional: estrès, •“Rol” del menor dins la •Pressió assistencial por, depressió cultura a la qual pertany •Malaltia crònica •Pensament màgic adolescent •Nivell cognitiu •Desenvolupament social
  • 48. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR PER PRENDRE UNA DECISIÓ SOBRE LA PRÒPIA SALUT
  • 49.
  • 50. Cal ensenyar, els adolescents, a prendre les seves pròpies decisions! “Per què el cultiu de l’autonomia, els farà pujar l’autoestima: la seva confiança en la pròpia capacitat per pensar i fer front als desafiaments de la vida, però també confiança en el dret de ser feliç, de sentir-se digne i respectable, amb dret a afirmar els propis drets i necessitats, i dret de gaudir del fruit del propi esforç”. Seligman M.E.P.
  • 51. Què va passar amb la noia de 14 anys…? L’entrevista clínic fou llarga... • Avaluació de les capacitats aplicades per aquella situació en concret (comprensió, apreciació, raonament i elecció) • Avaluació de la maduresa (Madur-test) • Tipus de decisió (prendre la PPC, dir-ho als pares) • Context (situació-Atenció continuada al CAP-, noia, família) I després…què? • SEGUIMENT amb el seu pediatre
  • 52. Què va passar amb la noia de 14 anys…? L’entrevista clínic fou llarga... • Avaluació de les capacitats aplicades per aquella situació en concret (comprensió, apreciació, raonament i elecció) • Avaluació de la maduresa (Madur-test) • Tipus de decisió (prendre la PPC, dir-ho als pares) • Context (situació-Atenció continuada al CAP-, noia, família) I després…què? • SEGUIMENT amb el seu pediatre
  • 53. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Què hi ha a la HC? - Dia 0 1a relació sexual amb la seva 1a parella de 16 anys d'edat. No relacions sexuals anteriorment. Desconeix quan té més risc de quedar embarassada. Parlem amb ella sobre riscs-conseqüències …//…
  • 54. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 0 19:55-inicia test maduresa menor que acaba a les 20: 07h (12’ de durada) …//… Respecte a prendre PPC: Decisió de alt benefici/baix perjudici: risc baix Madurtest: 7/9 respostes madures …//…
  • 55. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 0 Compren riscs, beneficis, i assumeix la decisió de prendre PPC. No vol informar al pare, tutor legal, amb el qual conviu (té mare, però mala relació) per por a càstigs... potser en uns dies... …//…
  • 56. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 0 Es reflexiona amb la pacient i la parella (de 16 anys) sobre el que suposa tenir relacions sexuals. De moment, es recomana: - cita llevadora… - es concerta ja cita amb pediatra el proper dimecres… - i avui no s'informa el pare.
  • 57. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 5 Entrevista conjunta de 30' amb ella, la metgessa de guàrdia i el pediatre: després de diferents reflexions i escoltades les seves perspectives acordem que ella i el seu company parlaran amb el pare d'ella = compromís d’abans de 10 dies Demanarem anàlisis i citem als 10 dies
  • 58. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 16 Ja comentat amb el pare fa dos dies Arriben la noia i el seu pare. El pare ho ha entomat bé i valoro la maduresa de la noia davant d'ell. Demano les anàlisis
  • 59. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 30 Ve amb la companya actual del pare que la sermoneja i diu que no ha estat la primera vegada que ha hagut de prendre PPC La primera vegada se n’encarrega ella de comprar-la, donar-la-hi i controlar que arribés la regla a la setmana, diu la companya paterna . …//…
  • 60. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 30 Parlo de la confiança que em mereix la noia després d'haver actuat amb responsabilitat. Lliuro còpia de les anàlisis, normals.
  • 61. Què va passar amb la noia de 14 anys…? Dia 120 Nova consulta per mètodes anticonceptius Cito a llevadora (donen per a un mes!) Llibretó informatiu – sessions de les llevadores (maig i juny 2013 de Open Meetings) Què faries ara, després del que has viscut?
  • 62.
  • 63. Valoració de la maduresa del menor Pediatria Catalana 2012; 72: 105-109 Esquerda M, Pifarré J, Miquel E, Viñas J. Poden els infants i adolescents prendre decisions sanitàris? Com es pot valorar? Pediatria Catalana 2012; 72: 105-109
  • 64. FEBRER “Els núvols són més blancs, el cel més pur. Ara és temps de morir, que la vida es reforça. El món, altra vegada despert davant l'atzur, pressent càlidament que ha de tenir un futur - sempre el somni que precedeix la força! - Les branques d'ametller senten, sota l'escorça, un moviment suau i obscur. ...//...
  • 65. FEBRER El trèvol ja verdeja a la ribera. Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc. Tremola cada cosa de no saber què espera. La neu assolellada llisca per la gelera. Els torrents se'n nodreixen poc a poc. Tot és tebi i frisós, com davançant el foc de la pròxima primavera. ...//...
  • 66. FEBRER Daurats migdies dels minvants d'hivern! Ara és temps de morir que la vida comença. Com un foc invisible, meravellós, intern, sota la terra batega el crit etern de la larva, l'arrel i la semença. Així els antics, en gerres de rústega faiença, guardaven el vi de Falern” Màrius Torres (febrer 1937)
  • 67. Moltes gràcies per la vostra atenció!