1. restrenyiment

2. De que parlem?
El restrenyiment es un motiu freqüent de consulta,
amb una prevalença de aprox. 18% en el nostre
medi..
25% de les consultes a gastroenterologia, el 2n.
motiu de consulta. 3-5% al pediatra d’APmotiu de consulta. 3-5% al pediatra d’AP
Pot haver predisposició familiar. Es troben
antecedents familiars en el 28-50% dels casos
Actualment en la definició de restrenyiment
s’accepten els criteris de Roma III (2006),basats en
la experiència clínica i la revisió de la literatura

3. Opinió de l’expert.....
Isabel Polanco, cap de servei de Gastroenterologia
de l’Hospital Infantil La Paz:
“Actualment, quasi res afavoreix que el nen tingui
un bon hàbit intestinal”

4. Quina es la causa?
Funcional (95%): Idiopàtic
Factors hereditaris i/o constitucionals
Factors dietètics
Orgànic (5%): Celiaquia
Hipotiroïdisme
Hipercalcèmia
Diabetis
Agenèsia sacra
Mielomeningocele
F. quística

5. Per què es diu funcional?
Origen: Disfunció mecanismes d’evacuació
buidament incomplert del recte
residu fecal que s’acumula
bolo fecal de gran tamany
perpetuació del procés
megarecte

6. Factors de risc?
En l’estudi FREI 2005 ( 921 casos)Hospital Infantil
La Paz, conclou:
Antecedents familiars ( 64%)Antecedents familiars ( 64%)
Absència d’hàbit regular per anar al bany
Insuficient consum de fibra ( s.t. fruita)

7. Factors protectors ?
Consum correcte d’aigua o sucs naturals
Consum suficient de fibra ( verdura i fruita)
Anar al bany al col·legi, o agafar l'hàbit d’anar-hi a unAnar al bany al col·legi, o agafar l'hàbit d’anar-hi a un
hora concreta
Aprendre a controlar esfínters no mes tard dels 3 anys
Exercici físic amb regularitat

8. Altres conclusions....
de l’estudi FREI:
12% dels nens reconeix no prendre MAI verdura
8% no consumeix MAI llegums
25% SOLS pren fruita habitualment
Posa de manifest que NO son factors determinants:
Sexe
Edat
Pes
Lactància
Assistència a guarderia
A MÉS DE VARIAR ALGUNS COMPONENTS DE LA DIETA,EN LA
PREVENCIÓ DEL RESTRENYIMENT ES TENDRIA QUE ACTUAR PER
QUE EL NEN ADQUIREIXI UN HÀBIT DIARI I REGULAR, HÀBIT A
REFORZAR A L’ESCOLA.

9. Etapes crítiques
Existeixen 3 moments crítics en l’aparició del
restrenyiment FUNCIONAL:
Pas de lactància materna a lactància artificial
Introducció del beikost
Educació dels esfínters en l’edat preescolar

10. Com es diagnostica?Com es diagnostica?

11. Diagnòstic
Anamnesi
Exploració
Exploracions complementariesExploracions complementaries
Signes i símptomes d’alarma

12. Criteris diagnòstics Roma III
0-4 anys + 4 anys
Al menys 2 criteris 2 o mes criteris al menys
durant 1mes 1 vegada/setm. durant 2m
______________________________________________________________
*Al menys 1 episod. de incontinència * Al menys 1 episodi incontin.
setmana,en nen que controla esfínters setmana
* menys 2 deposic/setmana * menys 2 deposic/ setmana
*Retenció excessiva de femta * Evita la defecació
*Defecació dolorosa o difícil * Defecació dolorosa o difícil
*Presencia de gran massa *Presencia de massa fecal
fecal en el recte en el recte
*Femtes de grans dimensions que * Femtes de grans dimensions
poden obstruir el W.C poden obstruir el WC

13. Anamnesi
Antecedents familiars
Antecedents personals ( malalties)
Edat d’inici del restrenyiment
Tipus de deposicions
Hàbit deposicionalHàbit deposicional
Evacuació meconi
Dieta habitual
Postures retentives
Medicaments que pren ( Fe,Antb...)
Infecció orina
Vòmits,malnutrició ( Tera, sang en femta)

14. Exploració
Inspecció , palpació i auscultació panxa
(bombament,fecalomes,peristaltisme....)
Inspecció anus: posició ( anus anterior),prolapse
rectal,fissura anal i tacte rectalrectal,fissura anal i tacte rectal
Inspecció zona sacra:Fístules,anomalies raquis
(fosseta,pels..)
To muscular general i desenvolupament
neurològic

15. Índex anogenital
Com es calcula?
Nenes: Forquilla vulvar- anus (cm) / forquilla-
còccix
Nens: Escrot- anus (cm) / escrot- còccixNens: Escrot- anus (cm) / escrot- còccix
Anus anterior:
Nenes: IAG< 0,34
Nens : IAG< 0,46

16. Exploracions complementaries
En la majoria dels casos no sonEn la majoria dels casos no son
necessàries,serà suficient amb
una bona anamnesi i examen físic
acurat ( incloent tacte rectal)

17. Exploracions complementaries
Si sospita causa orgànica:
Analítica: Hemograma,TSH, ionograma, calcèmia,
glucèmia ,IgE, IgA, Ac Antitransglutaminasa.glucèmia ,IgE, IgA, Ac Antitransglutaminasa.
Urocultiu
Rx simple d'abdomen ( alteracions lumbosacres)
Enema opac ( si sospita Hirschsprung)
RM lumbo sacra
Test suor

18. Valor diagnòstic de la Rx
simple d’abdomen
En una revisió sistemàtica. Evid Pediatr.2007;3:27
Conclusions:
Les escasses dades existents entre la relació
símptomes clínics/imatges radiogràfiques ensímptomes clínics/imatges radiogràfiques en
restrenyiment no son concloents:
NO ES POT DONAR SUPORT A LA
RECOMANACIÓ DE REALITZAR UNA RX
D’ABDOMEN EN CAS DE DUBTE DEL
DIAGNOSTIC CLÍNIC

19. RX simple d’abdomen
Guia d’Idoneïtat d’Exploracions Radiològiques no
Urgents en Pediatria. Servei de Radiologia
pediàtrica Hospital materno-infantil Vall
d’Hebron:d’Hebron:
NOMÉS RX DE ABDOMEN/ENEMA
OPACA, EN CASOS GREUS O
SOSPITA DE AGANGLIONISME

20. Valor diagnòstic de la Rx
simple d’abdomen
Conseqüències a la pràctica:
EL restrenyiment s’ha de diagnosticar amb unaEL restrenyiment s’ha de diagnosticar amb una
HC detallada i exploració física ( + tacte rectal)
Tenint en compte els resultats de la revisió,no es
pot dona suport a la recomanació de la NASPGN
de realitzar una Rx d’abdomen en cas de dubte
del diagnòstic clínic de restrenyiment

21. Signes/símptomes d’alarma
Distensió abdominal persistent
Pobre augment de pes
Febre
Vòmits biliosos
Anomalies en l’exploració físicaAnomalies en l’exploració física
Ampolla rectal buida ( al tacte)
Inici en període neonatal immediat: Retràs evacuació
de meconi
Interval previ sense restrenyiment
poc probable alteració anatòmica

22. Diagnòstic Diferencial:
R.Funcional/M.Hirschsprung
R.Funcional M.Hirschsprung
Encopresi Freqüent
Afectació ponderal Rar
Tacte rectal Ampolla
Rar
Freqüent
AmpollaTacte rectal Ampolla
dilatada
Femta en ampolla Freqüent
To esfínter Variable
S. Obstructiu Rar
Femta gran calibre Freqüent
Enterocolitis No
Ampolla
estreta
Rar
Alt
Freqüent
Rar
Possible

23. També Diagnòstic Diferencial
Celiaquia ( Ac AGA,Ac tTG, DQ2-DQ8)
Hipotiroïdisme (TSH)
HipercalcèmiaHipercalcèmia
Diabetis ( signes clínics, glucèmia)
Agenèsia sacra (RM)
Mielomeningocele (RM)
F.Quística ( Test suor)