3. Petita història del tracte a les emocions a Europa aquests darrers 2500 anys
1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).
2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències
dels dimarts. Charcot dóna valor a l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa
de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit cerebral. Si als
records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia
la “cura de la parla”. Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.
6. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)
1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).
2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències dels dimarts. Charcot dóna valor a
l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit
cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia la “cura de la parla”.
Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.
3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac; 1856-1939), psicoanàlisi.
7. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)
1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).
2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències dels dimarts. Charcot dóna valor a
l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit
cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia la “cura de la parla”.
Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.
3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.
4. Anys 40’s i 50’s: CONDUCTISME, Watson (EUA), Skinner (EUA)... La única cosa observable
és la conducta. Condicionament. Els sentiments no determinen la conducta. El nen
s’estima la mare perquè ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos: Condicionament
clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar).
Burrhus Frederic
John B. Watson,
Skinner
1878-1958
1904-1990
8. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)
1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).
2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències dels dimarts. Charcot dóna valor a
l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit
cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia la “cura de la parla”.
Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.
3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.
4. Anys 40’s i 50’s: Conductisme, Watson (EUA), Skinner (EUA) ... La única cosa observable és la conducta. Condicionament. Els
sentiments no determinen la conducta. El nen s’estima la mare perque ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos:
Condicionament clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar).
5. 50’s i 60`s, John Bowlby (anglès), Teoria dels vincles afectius.
John Bowlby,
1907-1990
9. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)
1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).
2. Finals segle XIX: Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. 1890: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la
degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen.
3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.
4. Anys 40’s i 50’s: Conductisme, Watson (EUA), Skinner (EUA) ... La única cosa observable és la conducta. Condicionament. Els
sentiments no determinen la conducta. El nen s’estima la mare perque ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos:
Condicionament clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar).
5. 50’s i 60`s, John Bowlby (anglès), Teoria dels vincles afectius.
6. Anys 50: psicòleg Harry Harlow. 1972 Experiment amb cries de macaco rhesus.
Balancejaven/quietes.
Calor/temperatura ambient.
Una alimenta i l’altra no...
Harry F. Harlow
12. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)
1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).
2. Finals segle XIX: Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. 1890: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la
degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen.
3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.
4. Anys 40’s i 50’s: Conductisme, Watson (EUA), Skinner (EUA) ... La única cosa observable és la conducta. Condicionament. Els
sentiments no determinen la conducta. El nen s’estima la mare perque ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos:
Condicionament clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar).
5. 50’s i 60`s, John Bowlby (anglès), Teoria dels vincles afectius.
6. Anys 50: psicòleg Harry Harlow. 1972 Experiment amb cries de macaco rhesus. Balancejaven/quietes, calor/temperatura ,
ambient, una alimenta i l’altra no...
7. Anys 50’s: psicologia humanista (Carl Rogers 1902-1987).
8. Anys 60’s: COGNITIVISME: la ment registra, emmagatzema... Èmfasi en el pensament.
9. Concepte de qüocient intel—lectual.
10. 1983, Howard Gardner (EUA): Teoria de les intel—lìgències múltiples.
11. Any 1990: Concepte d’ie, de Peter Salovey (psicòleg de Harvard) i John D. Mayer
(psicòleg de la universitat de New Hampshire). Identifiquen 5 dimensions.
12. Publicació Goleman (EUA), 1995. Periodista i psicòleg. “Emotional intelligence”
“Working with emotional intelligence” (1998)
“The new leaders” (2002) (amb Richard Boyatzis i Annie McKee)
13. 2011? Adrian Owen (anglès?), els 12 pilars de la intel—ligència.
14. Altres estudiosos del cervell emocional: LeDoux, Siegel, Stern, Schore...
13. Idees bàsiques de la ie
5 dimensions:
1. Coneixement de les pròpies emocions
2. Capacitat de controlar les emocions
3. Capacitat de motivar-se a un mateix
4. Reconeixement de les emocions alienes
5. Control de les relacions
Més endavant, 4 dimensions:
1. Coneixement de les pròpies emocions (consciència d’un mateix)
2. Capacitat de controlar les emocions (autogestió)
3. Reconeixement de les emocions alienes (consciència social)
4. Control de les relacions (Gestió de les relacions)
14. Idees bàsiques de la ie
Cada dimensió representa un conjunt d’hàbits i de reaccions.
Amb l’esforç adequat, poden millorar-se.
Goleman identifica competències per a cada dimensió.
15. Competències emocionals (The hew leaders)
1. Consciència d’un mateix
1.1 Consciència emocional
Coneixen com els seus sentiments afecten al rendiment laboral. Solen ser sincers i
autèntics. Son capaços de parlar de les seves emocions.
1.2. Valoració adequada d’un mateix
Coneixen els seus punts forts i punts dèbils. Son capaços de riure's de si mateixos.
Admeten la critica constructiva i el feed-back.
1.3. Confiança en un mateix
Saben assumir tasques complexes. Tenen una forta sensació de
presencia en un grup i de seguretat.
16. 2. Autogestió
2.1. Autocontrol
Gestionen adequadament les seves emocions. Afronten amb serenitat situacions
estressants. Mantenen la calma en situacions crítiques.
2.2. Transparència
Expressen amb sinceritat els seus sentiments, creences i valors. Admeten els seus errors.
S'afronten a conductes poc ètiques.
2.3. Adaptabilitat
S'enfronten a situacions molt diverses sense perdre la concentració ni la energia. En
troben a gust en situacions ambigües. S'adapten ràpidament als canvis. Canvien
d'opinió amb facilitat si la realitat o les dades ho demanen.
2.4. Assoliment
Tenen ambicions elevades i els esperona a millorar contínuament. Aprenen i ensenyen
contínuament.
2.5. Iniciativa
Creen o aprofiten les oportunitats. No dubten a deixar de banda la burocràcia o les
regles quan pensen que així milloraran el futur.
2.6. Optimisme
Entenen les circumstàncies adverses més com una oportunitat que com una amenaça.
Esperen el millor dels altres i en contempla el seu costat bo.
17. 3. Consciència social
3.1. Empatia
Experimenten les emocions que experimenten els altres. Escolten amb atenció i
comprendre el punt de vista dels altres. Es porten bé amb persones procedents
d'altres cultures o nivells socials.
3.2. Consciència organitzativa
Detecten les relacions de poder i capten les xarxes socials que hi ha per sota. Capten
les regles tàcites que hi ha en un grup i els valors establerts.
3.3. Servei
Generen el clima adequat per establir una bona relació amb el client o el
consumidor. Garanteixen la satisfacció del client.
18. 4. Gestió de les relacions
4.1 Inspiració
Mobilitzen als seus col·laboradors al voltant d'una visió convincent o d'un objectiu
compartit.
4.2. Influència
S'adapten a cada interlocutor. Es rodegen de la xarxa de persones adequades per a
portar a terme una determinada iniciativa. Es comprometen. Persuadeixen.
4.3. Desenvolupament dels altres
S'interessen pels seus col·laboradors i en comprèn els seus objectius, punts forts i punts
dèbils. Donen feed-back oportú i constructiu.
4.4. Catalitzador del canvi
Reconeixen la necessitat de canviar. Condueixen els processos de canvi. Superen les
barreres que s'oposen al canvi.
4.5. Resolució de conflictes
Treuen partit de totes les situacions. Comprenen els punts de vista dels altres.
Reconeixen els sentiments i els ideals de les persones implicades.
4.6. Treball en equip i col—laboració
Generen una atmosfera de col·laboració amistosa. Són un model de respecte , utilitat i
cooperació. Construeixen una identitat col·lectiva. Inverteixen temps si cal en establir i
consolidar relacions que van més enllà de les simples obligacions laborals.
20. Context adequat: privat, tranquil, persones presents, sense interrupcions 1
(Esbrinar què sap per saber on has de començar)
(Esbrinar què vol saber per saber fins on informar)
Informar
Toc d’atenció 2
Contacte visual
Dóna temps per processar: Parla sense pressa i deixa silencis 3
Tècnica narrativa
Explicar els motius 4
Donar temps per fer preguntes i aclarir dubtes 5
Evita donar informació dolorosa 6
En cas de mort, permet veure el cos de la persona 7
Atendre reaccions: actuar amb empatia. Permetre l’expressió emocional. 8
1: Un entorn tranquil ajudarà a centrar-se.
2: Podrà tenir temps de preparar-se psicologicament.
3: Ajudarà a processar la informació.
4: El cervell necessita entendre.
5: La manca d’informació activa el pensament rumiatiu.
6: Informació dolorosa que no aporti res pot ser traumàtica.
7: No veure la persona morta és un factor de risc en el dol.
8: El contacte empàtic després d’una experiència emocional disminueix l’impacte
de la mala notícia. Com més proper en el temps, millor.
22. Detectar reaccions, emocions
Reaccions:
Xoc, incredulitat, ràbia, culpa, dolor, preocupació, angoixa, por,
negació, desesperació, serenitat, alleujament...
Conductes:
Fer broma, riure, plorar, silenci significatiu, mirada perduda, queixar-
se, mostrar mal humor, preguntar-se “per què jo?”, tenir les
capacitats cognitives molt mermades, tenir incapacitat per a fer,
amenaçar, acusar, insultar, fer com si no passés res, cridar, suspirar,
tancar els ulls dos o tres segons...
23. Reaccions, emocions. Característiques
Incapacitat de processar la mala notícia. Capacitats
Xoc, cognitives molt mermades. Incapacitat per a fer. No facis
incredulitat discursos. Acompanya. En xoc, ajuda a fer.
Silenci significatiu. Pregunta: Per què jo? Mires d’entendre.
Pot ser una defensa per no sentir el dolor.
Pot generar respostes impulsives: atacar, abandonar, fredor
Ràbia
brusquetat...
A vegades, després les persones es disculpen.
Pot ser justificada o no.
Culpa
Acostuma a ser no adaptativa.
La incertesa angoixa. A vegades preocupen fets sorprenents.
Entendre que les persones preguntin. Entendre que la gent
necessita informació i pregunta per reduir l’angoixa. A
Preocupació,
urgències, la UVI... mantenir a les persones informades. Mirar
angoixa, por
de complir pactes, horaris per no generar més patiment.
Valorar donar informació. A vegades la novetat és que no hi
ha novetats. Alerta hipertranquil—litzar.
24. Reaccions, emocions. Característiques
Desesperació Indica el grau de desconcert que provoca la mala notícia.
Forma part del mecanisme defensiu de la persona. Cal
respectar-lo sempre.
Negació
”Crec amb el sol, encara que no brilli, crec amb l’amor, encara que
no el senti, crec amb Déu, encara que estigui callat”.
Pot ser una estratègia d’afrontament molt útil????
Fer broma No tota rialla és humor.
No anar mai més lluny que el pacient.
A vegades, com a professionals, ens pot sorprendre.
Serenitat
A vegades el cop surt més tard.
Resposta aparentment sorprenent.
Alleujament Habitual després d’un mal prodròmic
Habitual quan el que s’acaba d’escoltar es veia a venir.
25. Cas pràctic:
Atens a un pare de família que té un fill malalt de fa anys i et diu:
“Estic fart de viure tot això!”
1. És que s’ho pren molt a pit tot això vostè!
2. Escolti, Tampoc n’hi ha per tant! Li podria explicar molts casos molts pitjors que
el seu...
3. Em sembla que de seguida acaba la corda vostè...
4. Fart? Aquesta seria la paraula? No seria cansat?
5. Jo també vaig acabar molt fart quan al meu fill, que ara té 16 anys va tenir...
6. Faci esport. Surti a córrer un parell de cops per setmana. Li anirà bé, ja ho
veurà!
7. Tranquil home tranquil...
8. Pensi que actualment la medicina avança a passos de gegant
9. (Silenci atent)
10. Què vol dir quan diu “fart”?
11. Ja... És que això que està vivint des de fa tant temps ha de ser molt difícil...
Buckman, R. (2001). Com donar les males notícies. Vic: Eumo, adaptació.
26. Acabes de dir a uns pares que la seva filla té una malaltia de les neurones
motores. El pare us diu:
“Per què a nosaltres?”
1. Sempre toca a algú, aquesta vegada li ha tocat a vostès
2. Li sembla injust, això?
3. (Silenci atent)
4. No sabem resposta a aquesta pregunta. La causa d’aquesta
malaltia és completament desconeguda
Buckman, R. (2001). Com donar les males notícies. Vic: Eumo, adaptació.
27. Atens a uns pares que tenen un fill que ha tingut un càncer. Parles amb ells de
la possibilitats de recidiva i la mare et diu:
"No puc fer res, sempre penso que el càncer torna"
1. Té cap problema per dormir?
2. Vinga dona! Si està molt bé! Això cada dia passa menys…
3. No hi pensi dona…
4. Què és el que més la preocupa?
5. És normal que estigui preocupada... La seva situació és difícil, però...
Segurament això no passarà...
6. M’imagino que tot això ha de ser molt dur... Sàpiga que nosaltres farem
tot el que estigui a les nostres mans...
Buckman, R. (2001). Com donar les males notícies. Vic: Eumo, adaptació.
31. Necessitats relacionals (R. Erskine)
1. Seguretat 5. Sentir acceptada la pròpia
autodefinició
2. Sentir-se validat
Necessitats
6. Sentir que l’altre s’impacta
relacionals
3. Sentir-se acceptat
7. Que l’altre prengui la iniciativa
4. Sentir la pròpia
experiència confirmada 8. Poder expressar amor
Característiques • Presents al llarg de tota la vida
• Més necessitat de satisfacció, anhel, buit, soledat molesta, impuls
Efectes de la no
satisfacció
intens acompanyat de nerviosisme.
• Absència continuada de satisfacció: frustració, agressivitat o enuig.
Per satisfer-les es requereix una presència plena d’un altre que sigui sensible i estigui
en sintonia i atengui les necessitats
Erkine, R. Articulos de Psicoterapia Integrativa. NECESIDADES RELACIONALES.
Oriol Güell, 2012.
32. Més enllà de la ie
1. Emocions i estats emocionals.
2. Indicadors de salut emocional.
3. Efectes de les relacions amb els cuidadors durant els primers mesos
sobre la configuració del cervell.
4. Relació entre gestió de les emocions i estil de vinculació.
5. Com processa el cervell emocional la informació.
6. Les necessitats relacionals
7. ...
