SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 38
Downloaden Sie, um offline zu lesen
HIPOACÚSIA
INFANTIL

ANNABEL
BERZOSA CARRERE
Tècnic Superior en Audiologia protètica
Directora tècnica del Centre Auditiu Widex Lleida
QUÈ ÉS LA HIPOACÚSIA?
• És la incapacitat total o parcial per sentir sons a través
d’una o ambdues oïdes
• Anamnesis infantil: recollida de dades, antecedents
familiars…
• Recollida d’informes d’altres professionals : ORL,
logopeda, equip educatiu...
• Exploració audiològica
EXPLORACIÓ AUDIOLÒGICA
PROVES OBJECTIVES
• Otoscopia
• Timpanometria
• Otoemisions acústiques
• Potencials evocats auditius de tronc cerebral
• Potencials evocats auditius d’estat estable
PROVES SUBJECTIVES
• Audiometria tonal
• Audiometria tonal en camp lliure, amb i sense audiòfons
AUDIOMETRIA TONAL
• És la prova que permet l’avaluació del llindar auditiu a
diferents freqüències

• La mitjana dels valors trobats en les freqüències 500, 1K,
2K i 4KHz s’anomena llindar audiomètric en dBHL
• Exploració per via aèria i via òssia
HIPOACÚSIA
TRANSMISSIVA

HIPOACÚSIA
NEUROSENSORIAL
HIPOACÚSIA MIXTA
GRAUS DE PÈRDUA
AUDITIVA SEGONS EL BIAP
TIPUS DE PROVES
SUBJECTIVES
• Audiometria per observació del comportament no
condicionat
• Audiometria per observació del comportament
condicionat
AOC NO CONDICIONAT
• S’utilitza en nadons fins als 8 mesos d’edat
• Es basa en observar la reacció (reflexes incondicionats
innats) del nadó al percebre un estímul sonor de curta
durada i a una intensitat de nivell supraliminar.
• Els valors mínims per assegurar la percepció auditiva
del nadó són:
0-3 mesos 80dB
3-6 mesos 70dB
6-12 mesos 60dB
• Per realitzar una audiometria del comportament és molt
més important l’experiència i l’observació de l’explorador
que l’instrumental del que es disposi per realitzar la
prova

• El temps que dedicarem per realitzar l’audiometria serà
variable en funció de l’edat i la col·laboració del nen. En
general, seran necessàries varies sessions per obtenir
els resultats fiables
• El número màxim d’estímuls sonors serà de 2 o 3 per
freqüència ja que sinó produirà habituació
INSTRUMENTAL
• VEU DE LA MARE I/O EXPLORADOR
• BABY TEST
• CAMP LLIURE
• BOËL TEST
• INSTRUMENTS MUSICALS
• JUGUETS SONORS
TIPUS D’AOC NO CONDICIONAT
AUDIOMETRIA REFLEXA
- Consisteix en la descripció dels reflexes incondicionats
més significatius al produir un estímul sonor intens: reflex
cocleomuscular, reflex del moro, reflex del plor, reflex de
succió…

- Els llindars auditius dels nens
estan en funció de l’edat
madurativa del nen i
generalment són:

0-12 mesos 30dB
12-18 mesos 23dB
18-24 mesos 19dB
24-30 mesos 14dB
30-36 mesos 12dB
TEST DE DISTRACCIÓ
- Generalment s’ utilitza amb nens de 6 a 12 mesos, quan
tinguin la capacitat de controlar els moviments cefàlics
- Es realitza amb el nen despert i descansat per obtenir
resultats més fiables
AOC CONDICIONAT
• S’utilitza des dels 8 mesos fins als 5 anys amb la
col·laboració del nen

• Es basa en obtenir les respostes auditives als estímuls
sonors a través del joc i el reforç visual
• S’obtindrà llindars més precisos
• Abans de començar les proves es realitzarà un
condicionament previ que consisteix en:

SO

RESPOSTA

RECOMPENSA
TIPUS D’AOC CONDICIONAT
• Condicionament mitjançant el reforç visual
• Reflex d’orientació condicionat (ROC)
• Condicionament mitjançant el joc
• Peep show/VERA
• Mètodes propis de l’explorador
REFLEX D’ORIENTACIÓ CONDICIONAT
• S’utilitza amb nadons a partir de 7-8 mesos

• Consisteix en obtenir un reflex d’orientació-investigació,
cap a la font sonora i visual
• Utilitzant tons de diverses freqüències i intensitats pot
determinar-se el llindar auditiu
• Després d’haver enviat 2 o 3 sons i posteriorment les
imatges, ell aprendrà que el so és una senyal antecessora
a la imatge
INSTRUMENTAL
• BABY-TEST

• AUDIOMETRE
• CAMP LLIURE
• SUZUKY
TÈCNICA
• El nen estarà assegut sol o a la falda de la mare:
• Suzuky: davant del dispositiu (moble especial)
a una distància de 60-80cm d’aquest.
• Camp lliure: estarà assegut davant dels
altaveus a una distància de 1 metre i formant
un angle de 45º amb cada altaveu.
• Es començarà condicionant al nen amb un estímul
sonor, d’una duració d’uns 5 segons, transcorreguts
uns 2 segons s’activarà el reforç visual
CONDICIONAMENT MITJANÇANT EL JOC
• Es realitza a nens a partir de 2-3 anys, requerint la seva
col·laboració activa
• La resposta davant l’estímul sonor serà de tipus motor:
– pressionar un botó
– encaixar peces
– moure cotxes...
INSTRUMENTAL
• AUDIOMETRE
• AURICULARS

• VIBRADOR
• PEEP SHOW
• VERA
• JOCS D’ENCAIXOS
• CAMP LLIURE
• ALTRES
TÈCNICA
• Es col·loca al nen assentat a una cadira amb una taula
on es col·locarà el material necessari del joc
• Es condiciona enviant un estímul a través dels auriculars
o del camp lliure i se li ensenya la forma com ha de
respondre, per exemple: pressionar un botó, encaixar
una fitxa... Els 2 o 3 primers estímuls se l’acompanya i
després ho fa sol.
AUDIOMETRIA VERBAL
• Es realitzarà de manera diferent en cada cas , adaptantla a l’edat i al nivell del desenvolupament maduratiu de
cada nen.

• És bastant difícil realitzar-la a nens menors de 3-4 anys
ja que encara tenen poc vocabulari adquirit
• És imprescindible la valoració del logopeda
• És aconsellable realitzar la prova dels sis sons de ling:
CONDICIONANTS QUE
AFECTEN AL DIAGNÒSTIC
AUDIOLÒGIC
• Aspectes evolutius: immaduresa de la via auditiva i del
còrtex, ja sigui motora, cognitiva o emocional
• Aspectes psicològics: alteracions psicològiques
derivades de la sordesa i estat emocional dels pares
• Alteracions otològiques: cerumen abundant, obstrucció
tubàrica...
CONCLUSIONS DE LES PROVES
• Assegurar el bon estat otològic del nadó/nen abans de
realitzar qualsevol valoració audiològica

• Les proves audiològiques objectives i subjectives són
sumatòries i mai excloents
• Els resultats d’ambdues han de correlacionar
• Les proves subjectives en poden aportar
informació sobre la funcionalitat auditiva
• Les proves objectives no són capaces d’aportar
informació fiable quan el pacient presenta afectació del
sistema nerviós central
• La finalitat de totes les proves és aconseguir un
diagnòstic i en conseqüència, orientar la intervenció tan
protèsica com educativa

• Per l’audioprotetista, les proves objectives i subjectives
són importants per aconseguir el perfil audiomètric, així
poder realitzar l’adaptació protèsica de la forma més
precoç, segura i eficaç possible.
ELECCIÓ DE L’AUDIÒFON
• Dependrà de la pèrdua auditiva
• Cada audiòfon té un rang d’adaptació
diferent que ajustarem per a cada
pacient
• Les adaptacions, majoritàriament, han
de ser binaurals per obtenir el màxim
rendiment quantitatiu i qualitatiu en
qualsevol situació acústica
• La interauralitat permet una localització espaial del so
òptima i ajuda a obtenir una màxima intel·ligibilitat
en ambients sorollosos

• És aconsellable adaptar uns audiòfons de màximes
prestacions tecnològiques. S’obtindrà un so més
natural i una major percepció sonora
• S’ha de tenir en compte el marge
d’error dels resultats obtinguts, com
més petit és el nen, més marge d’error
IMPRESSIÓ
• Per poder
fabricar el
motlle a mida,
és necessari
realitzar una
impressió de
la orella del
pacient
ADAPTACIÓ
• Ha de ser progressiva
• Cada fabricant té el seu software
• En el nostre cas es realitza:
Precondicions
Sensograma

Feedback
Reajust
SEGUIMENT
• S’utilitzen les mateixes tècniques per realitzar les
audiometries en camp lliure per comprovar el rendiment
pròtetic quantitatiu
• Reajust dels audiòfons

• Coordinació interdisciplinar ORL, CREDA, FAMILIA
Rendiment protètic
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensTrastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensPediatriadeponent
 
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsCribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsPediatriadeponent
 
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)Pediatriadeponent
 
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGAEl nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGAPediatriadeponent
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaPediatriadeponent
 
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Pediatriadeponent
 
Què i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopedaQuè i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopedaPediatriadeponent
 
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)Pediatriadeponent
 
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016Pediatriadeponent
 
Enseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niñosEnseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niñosPediatriadeponent
 
Adolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mentalAdolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mentalPediatriadeponent
 
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.Pediatriadeponent
 
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsPediatriadeponent
 
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infànciaPromoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infànciaPediatriadeponent
 
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015Pediatriadeponent
 
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pediatriadeponent
 
Trastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaTrastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaPediatriadeponent
 
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?Pediatriadeponent
 

Andere mochten auch (20)

Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensTrastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nens
 
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsCribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
 
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
 
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGAEl nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
 
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
 
Què i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopedaQuè i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopeda
 
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
 
Intolerància a sucres
Intolerància a sucresIntolerància a sucres
Intolerància a sucres
 
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
 
Enseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niñosEnseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niños
 
Adolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mentalAdolescència i risc de malaltia mental
Adolescència i risc de malaltia mental
 
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.
Crecimiento intrauterino y composición corporal. Tesis doctoral.
 
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòtics
 
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infànciaPromoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
 
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015
 
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
 
Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016
 
Trastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infànciaTrastorns del moviment en la infància
Trastorns del moviment en la infància
 
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
Quan derivar a al·lergologia pediàtrica?
 

Ähnlich wie Hipoacúsia infantil 2a part

Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)marialopeztena
 
Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12
Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12
Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12marialopeztena
 
Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12
Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12
Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12marialopeztena
 
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)elsdesise27
 
Hipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primàriaHipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primàriaPediatriadeponent
 

Ähnlich wie Hipoacúsia infantil 2a part (9)

Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
 
Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12
Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12
Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12
 
4.babypod
4.babypod4.babypod
4.babypod
 
4.babypod
4.babypod4.babypod
4.babypod
 
4.babypod (3)
4.babypod (3)4.babypod (3)
4.babypod (3)
 
Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12
Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12
Guia creda els alumnes sords a ei i ci curs 11 12
 
Cons fono jocs_1
Cons fono jocs_1Cons fono jocs_1
Cons fono jocs_1
 
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
L'OÏDA (PATRICIA I GHIZLAN)
 
Hipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primàriaHipoacúsia a l’escola de primària
Hipoacúsia a l’escola de primària
 

Mehr von Pediatriadeponent

Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Pediatriadeponent
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfPediatriadeponent
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPediatriadeponent
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdfPediatriadeponent
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfPediatriadeponent
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPediatriadeponent
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaPediatriadeponent
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Pediatriadeponent
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurPediatriadeponent
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Pediatriadeponent
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaPediatriadeponent
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaPediatriadeponent
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Pediatriadeponent
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaPediatriadeponent
 

Mehr von Pediatriadeponent (20)

Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxia
 

Hipoacúsia infantil 2a part

  • 1. HIPOACÚSIA INFANTIL ANNABEL BERZOSA CARRERE Tècnic Superior en Audiologia protètica Directora tècnica del Centre Auditiu Widex Lleida
  • 2. QUÈ ÉS LA HIPOACÚSIA? • És la incapacitat total o parcial per sentir sons a través d’una o ambdues oïdes
  • 3. • Anamnesis infantil: recollida de dades, antecedents familiars… • Recollida d’informes d’altres professionals : ORL, logopeda, equip educatiu... • Exploració audiològica
  • 4. EXPLORACIÓ AUDIOLÒGICA PROVES OBJECTIVES • Otoscopia • Timpanometria • Otoemisions acústiques • Potencials evocats auditius de tronc cerebral • Potencials evocats auditius d’estat estable
  • 5. PROVES SUBJECTIVES • Audiometria tonal • Audiometria tonal en camp lliure, amb i sense audiòfons
  • 6. AUDIOMETRIA TONAL • És la prova que permet l’avaluació del llindar auditiu a diferents freqüències • La mitjana dels valors trobats en les freqüències 500, 1K, 2K i 4KHz s’anomena llindar audiomètric en dBHL • Exploració per via aèria i via òssia
  • 9. GRAUS DE PÈRDUA AUDITIVA SEGONS EL BIAP
  • 10. TIPUS DE PROVES SUBJECTIVES • Audiometria per observació del comportament no condicionat • Audiometria per observació del comportament condicionat
  • 11. AOC NO CONDICIONAT • S’utilitza en nadons fins als 8 mesos d’edat • Es basa en observar la reacció (reflexes incondicionats innats) del nadó al percebre un estímul sonor de curta durada i a una intensitat de nivell supraliminar. • Els valors mínims per assegurar la percepció auditiva del nadó són: 0-3 mesos 80dB 3-6 mesos 70dB 6-12 mesos 60dB
  • 12. • Per realitzar una audiometria del comportament és molt més important l’experiència i l’observació de l’explorador que l’instrumental del que es disposi per realitzar la prova • El temps que dedicarem per realitzar l’audiometria serà variable en funció de l’edat i la col·laboració del nen. En general, seran necessàries varies sessions per obtenir els resultats fiables • El número màxim d’estímuls sonors serà de 2 o 3 per freqüència ja que sinó produirà habituació
  • 13. INSTRUMENTAL • VEU DE LA MARE I/O EXPLORADOR • BABY TEST • CAMP LLIURE • BOËL TEST • INSTRUMENTS MUSICALS • JUGUETS SONORS
  • 14. TIPUS D’AOC NO CONDICIONAT AUDIOMETRIA REFLEXA - Consisteix en la descripció dels reflexes incondicionats més significatius al produir un estímul sonor intens: reflex cocleomuscular, reflex del moro, reflex del plor, reflex de succió… - Els llindars auditius dels nens estan en funció de l’edat madurativa del nen i generalment són: 0-12 mesos 30dB 12-18 mesos 23dB 18-24 mesos 19dB 24-30 mesos 14dB 30-36 mesos 12dB
  • 15. TEST DE DISTRACCIÓ - Generalment s’ utilitza amb nens de 6 a 12 mesos, quan tinguin la capacitat de controlar els moviments cefàlics - Es realitza amb el nen despert i descansat per obtenir resultats més fiables
  • 16. AOC CONDICIONAT • S’utilitza des dels 8 mesos fins als 5 anys amb la col·laboració del nen • Es basa en obtenir les respostes auditives als estímuls sonors a través del joc i el reforç visual • S’obtindrà llindars més precisos • Abans de començar les proves es realitzarà un condicionament previ que consisteix en: SO RESPOSTA RECOMPENSA
  • 17. TIPUS D’AOC CONDICIONAT • Condicionament mitjançant el reforç visual • Reflex d’orientació condicionat (ROC) • Condicionament mitjançant el joc • Peep show/VERA • Mètodes propis de l’explorador
  • 18. REFLEX D’ORIENTACIÓ CONDICIONAT • S’utilitza amb nadons a partir de 7-8 mesos • Consisteix en obtenir un reflex d’orientació-investigació, cap a la font sonora i visual • Utilitzant tons de diverses freqüències i intensitats pot determinar-se el llindar auditiu • Després d’haver enviat 2 o 3 sons i posteriorment les imatges, ell aprendrà que el so és una senyal antecessora a la imatge
  • 20. TÈCNICA • El nen estarà assegut sol o a la falda de la mare: • Suzuky: davant del dispositiu (moble especial) a una distància de 60-80cm d’aquest. • Camp lliure: estarà assegut davant dels altaveus a una distància de 1 metre i formant un angle de 45º amb cada altaveu.
  • 21. • Es començarà condicionant al nen amb un estímul sonor, d’una duració d’uns 5 segons, transcorreguts uns 2 segons s’activarà el reforç visual
  • 22. CONDICIONAMENT MITJANÇANT EL JOC • Es realitza a nens a partir de 2-3 anys, requerint la seva col·laboració activa • La resposta davant l’estímul sonor serà de tipus motor: – pressionar un botó – encaixar peces – moure cotxes...
  • 23. INSTRUMENTAL • AUDIOMETRE • AURICULARS • VIBRADOR • PEEP SHOW • VERA • JOCS D’ENCAIXOS • CAMP LLIURE • ALTRES
  • 24. TÈCNICA • Es col·loca al nen assentat a una cadira amb una taula on es col·locarà el material necessari del joc • Es condiciona enviant un estímul a través dels auriculars o del camp lliure i se li ensenya la forma com ha de respondre, per exemple: pressionar un botó, encaixar una fitxa... Els 2 o 3 primers estímuls se l’acompanya i després ho fa sol.
  • 25. AUDIOMETRIA VERBAL • Es realitzarà de manera diferent en cada cas , adaptantla a l’edat i al nivell del desenvolupament maduratiu de cada nen. • És bastant difícil realitzar-la a nens menors de 3-4 anys ja que encara tenen poc vocabulari adquirit • És imprescindible la valoració del logopeda • És aconsellable realitzar la prova dels sis sons de ling:
  • 26. CONDICIONANTS QUE AFECTEN AL DIAGNÒSTIC AUDIOLÒGIC • Aspectes evolutius: immaduresa de la via auditiva i del còrtex, ja sigui motora, cognitiva o emocional • Aspectes psicològics: alteracions psicològiques derivades de la sordesa i estat emocional dels pares • Alteracions otològiques: cerumen abundant, obstrucció tubàrica...
  • 27. CONCLUSIONS DE LES PROVES • Assegurar el bon estat otològic del nadó/nen abans de realitzar qualsevol valoració audiològica • Les proves audiològiques objectives i subjectives són sumatòries i mai excloents • Els resultats d’ambdues han de correlacionar • Les proves subjectives en poden aportar informació sobre la funcionalitat auditiva
  • 28. • Les proves objectives no són capaces d’aportar informació fiable quan el pacient presenta afectació del sistema nerviós central • La finalitat de totes les proves és aconseguir un diagnòstic i en conseqüència, orientar la intervenció tan protèsica com educativa • Per l’audioprotetista, les proves objectives i subjectives són importants per aconseguir el perfil audiomètric, així poder realitzar l’adaptació protèsica de la forma més precoç, segura i eficaç possible.
  • 29. ELECCIÓ DE L’AUDIÒFON • Dependrà de la pèrdua auditiva • Cada audiòfon té un rang d’adaptació diferent que ajustarem per a cada pacient • Les adaptacions, majoritàriament, han de ser binaurals per obtenir el màxim rendiment quantitatiu i qualitatiu en qualsevol situació acústica
  • 30. • La interauralitat permet una localització espaial del so òptima i ajuda a obtenir una màxima intel·ligibilitat en ambients sorollosos • És aconsellable adaptar uns audiòfons de màximes prestacions tecnològiques. S’obtindrà un so més natural i una major percepció sonora • S’ha de tenir en compte el marge d’error dels resultats obtinguts, com més petit és el nen, més marge d’error
  • 31.
  • 32. IMPRESSIÓ • Per poder fabricar el motlle a mida, és necessari realitzar una impressió de la orella del pacient
  • 33. ADAPTACIÓ • Ha de ser progressiva • Cada fabricant té el seu software • En el nostre cas es realitza: Precondicions
  • 36. SEGUIMENT • S’utilitzen les mateixes tècniques per realitzar les audiometries en camp lliure per comprovar el rendiment pròtetic quantitatiu • Reajust dels audiòfons • Coordinació interdisciplinar ORL, CREDA, FAMILIA
  • 38. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ