1. Descobrim l’univers ?
Classe del Vampir. 11 anys

2. «...S'ha dit que l'astronomia és una experiència d'humilitat i construcció de caràcter. Potser
no hi ha millor demostració de la follia dels prejudicis humans que aquesta imatge distant
del nostre món minúscul. Per a mi, subratlla la nostra responsabilitat a l'hora de tractar-nos
els uns als altres més amablement, i de preservar aquest punt blau pàl•lid, l'única llar que
sempre hem conegut. ...»
Carl Sagan.
Fragment del llibre 'A pale blue dot' ('Un pàl·lid punt blau').

3. Des de l’inici del projecte sobre allò desconegut , a la Classe del Vampir va sorgir la idea
de poder saber quines devien ser les primeres preguntes que els humans es devien fer.
Pensant , pensant , vam tenir present el cel nocturn que havíem pogut contemplar a la
nostra estada a Esterri d’Àneu. Tants punts lluminosos al cel devien despertar la curiositat
dels humans que segur que es devien preguntar què eren i què feien cada nit a sobre els
seus caps. Per anys que han passat a nosaltres també se’ns planteja el dubte sobre l’esfera
celeste i els astres que hi podem contemplar cada nit. Com diu Carl Sagan des de
l’humilitat ens hem aproximat a les preguntes que des de temps immemorials ha despertat
l’astronomia que pot ben bé ser la primera activitat científica de la humanitat.

4. Una mica d’història
Què devien veure en el cel els nostres avantpassats?
Com devien representar allò que passava cada dia i cada nit al damunt dels seus caps?
Sabem que des de molt antic la humanitat ha tingut una gran atracció vers el cercle, la
circumferència i l’esfera. Des de temps molt reculats aquestes eren considerades unes
formes perfectes . Hem trobat representacions de l’univers en forma circular en gràfics,
pintures o obres d’art de totes les cultures del món.

5. Representació de l’univers
segons els Mayes
Representació de l’univers
segons els Azteques

6. Diverses representacions de l’univers al llarg de la història

7. Entre les representacions de l’univers al llarg de la història ens va cridar
l’atenció aquesta on la Terra és al centre de diverses semiesferes que
representen els planetes i on l’esfera final hi ha els estels.

8. Aproximació a l’esfera
Si l’univers havia estat representat durant segles i segles en forma
circular o esfèrica calia que ens hi aproximéssim tot estudiant aquesta
forma geomètrica. A la classe començava un procés de descoberta
de l’esfera.

9. Per arribar a l’esfera bé calia conèixer altres
figures en volum com els políedres . Els vam
treballar com a cossos sòlids i com a figures
desplegables. Va sorgir la pregunta sobre si
podríem desplegar l’esfera per a poder-la
construir retallant i enganxant. Hi van haver
moltes idees que després vam compartir a
classe. Aquest és el procés.

10. Les primeres idees eren
dibuixades de forma plana
combinant dos espais un de
circular i l’altre arrodonit.
Simultàniament a aquestes
idees alguns companys
dibuixaven un desplegable
que recordava a la
representació d’alguns
mapes del món

11. Un cop teníem retallades aquestes
figures era difícil fer-les en volum.
Per més que doblegàvem no
podíem obtenir un cos geomètric
semblant a l’esfera.

12. Apareixien diverses representacions de
circumferències tallades amb els seus
radis...Un cop retallàvem aquests radis era
difícil també de confegir una esfera. Les
proves amb òvals seguien en algunes
taules...La representació amb òvals podria
ser una aproximació al cos geomètric que
buscàvem.

13. Doblegant les
seccions de la
circumferència
obteníem
“paraigües” que
ens començaven a
donar la idea de
volum.
Quan estàvem fent aquest procés es va produir una anècdota que ens va fer pensar.
Damunt de la taula d’en Marc L i d’en Nil hi havia un cercle amb els radis dibuixats i el retall
de paper que havia quedat allà. En Marc va agafar el paper i tot doblegant-lo va dir...Això
és una esfera...! De fet tenia raó. Havia aconseguit fer una forma que s’assemblava a una
esfera “sense voler-ho”.

14. Una altra idea va sorgir de l’objecte
que a partir de Jorge Oteiza tenim a
la classe. L’Òscar va retallar un
cercle i amb molt de compte va
retallar-lo per la seva diagonal de tal
manera que quedessin dos
semicercles enganxats pel centre.
Més endavant va seguir treballant
amb cartolines encaixant cercles
tallats per un dels seus radis. Aquesta
feina era difícil perquè el cartró
dominava els cercles. Aviat en Martí
va trobar la solució enganxant una
cartonets entre cercle i cercle.
Una altra idea que va sorgir va ser
dibuixar cercles enganxats com el
de la imatge de tal manera que es
poguessin doblegar. Un cop
muntada la peça de perfil donava
la idea d’una esfera.

15. L’Èric va seguir la idea dels
triangles a la manera d’un
paraigües i va aconseguir un
efecte molt interessant.
Una altra de les idees que va sorgir
va ser la d’en Nil. Va agafar un llapis
i hi va enganxar una
semicircumferència i el va fer rodar.
Quan girava molt de pressa
semblava talment una esfera en
volum.

16. En Pau recordava també
un objecte origami que
calia bufar per donar-li
forma. El mateix Pau
seguint la idea que una
esfera és un políedre amb
infinites cares va treballar
amb un rectangle de
paper fent moltes divisions
per poder-lo moldejar en
volum.

17. En Marc L. Va tenir la idea d’agafar un paper rectangular i tot fent tires de paper construir
una semiesfera. Parlant-ne a la classe i després de que ell tornés a fer-ne una altra vam
veure que havia aconseguit fer una esfera fent servir meridians i paral•lels com les línies
imaginàries de la Terra. Havíem tornat a l’inici del nostre treball. Treballant l’esfera havíem
trobat el nostre planeta i l’univers que tantes preguntes ens havia motivat.

18. I si féssim un planetari ?
Des de l’inici del treball les nostres investigacions ens portaven tard o d’hora a l’univers.
Aquest fet plantejava la possibilitat de treballar-lo més a fons seguint el fil de les esferes
històriques i les esferes que havíem estat investigant amb el nostre llenguatge matemàtic. I
si féssim un planetari. Teníem la possibilitat de construir un planetari al gimnàs de l’Escola.
Comptàvem amb una estructura semiesfèrica, una carpa amb el mateix volum i uns
aparells projectors d’estels cedits pels nostres amics de Fóra d’Òrbita. Seria possible? Ens
posem a treballar.

19. És possible fer un planetari a l’Escola? I tant que sí!

20. Preparem el planetari...
Clar que és possible fer un planetari a
l’Escola...
Un bon dia va venir a visitar-nos la
Montserrat Parellada, per explicar-nos
coses sobre el planetari analògic que
tenim a l’escola. Nosaltres el tenim
gràcies a ella i a l’observatori del Garraf.
Sabien que nosaltres el faríem servir
amb molta il·lusió.
Per començar vam estar a la classe i la
Montserrat ens va explicar com anava
l’aparell, quines coses podia fer, com per
exemple: podia fer voltes sobre ell
mateix, projectar els estels, posar els
planetes...

21. Primer de tot vam encendre l’aparell i ella ens va explicar perquè servien cada un dels botons que hi havia en el
projector. Seguidament ens va explicar com podíem col•locar el projector d’estels a 42 graus, aquests són els
graus que aproximadament està situada Catalunya. A continuació la Montserrat va treure la capsa on hi havia
els planetes i ens va ensenyar on es posaven i de quina manera es projectaven en el sostre, a sobre de cada
planeta i havia un mirallet perquè es pogués projectar en el lloc on tu volguessis. Però llavors ens vam adonar
que a la classe hi havia molta llum i vam decidir anar el planetari per poder veure millor els estels i entendre
molt més les explicacions de la Montserrat Parellada.

22. Un cop en el planetari, vam col•locar
l’aparell el centre, tal i com el teníem a
la classe. La Montserrat ens va parlar de
l’Estrella Polar, ens va dir que és una
estrella que molta gent la fa servir per
orientar-se, i saber on estar situat el nord,
aquesta estel només es veu a l’hemisferi
Nord, l’Estrella Polar mai es mou de lloc,
però les altres estrelles es mouen al seu
voltant i llavors es molt fàcil de poder-la
identificar, després ens va posar el
mecanisme en marxa perquè
poguéssim veure el que ens havia
explicat, i es veia molt bé. També vam
parlar de l’Ossa Major i d’ una altra
constel•lació que es diu Cassiopea.

23. També vam parlar de l’hemisferi Sud,
allà hi ha una altre constel•lació que és
molt popular, es diu la Creu del Sud,
aquesta és més difícil de poder-la veure.
A més a més vam parlar de l’eclipsi de
sol, perquè passés aquest fenomen
haurien de passar una sèrie de coses: el
sol passa per la via eclíptica i el dia vint
la Lluna passarà per la mateixa via que
el Sol, la via eclíptica, i es posarà el
davant del Sol, els rajos es projectaran a
la Lluna i la Lluna projectarà l’ombra a
la Terra, això provocarà que es faci
l’eclipsi de Sol.

24. Ens ha ensenyat un “làser” en forma de fletxa per poder senyalar les constel•lacions i les
estrelles que em de parlar. Per gaudir més de la visita, hi ha un projector de diapositives que
serveix per posar els dibuixos de les constel•lacions, per poder entendre millor el seu nom,
saber de quines estrelles estan formades i poder veure bé la figura que forma la
constel•lació. Hi ha la via eclíptica que és per on passa el Sol , i també la via equatorial,
que és la del Equador.

25. La Terra fa una volta sobre si
mateixa en 24 hores, i en el
planetari passa en 8 minuts. Hi ha
un motor molt petit que fa que
giri cada 8 minuts. També hi ha
un regulador de llum que fa que
s’augmenti la llum i que
representi que es faci de dia, així
sembla més real.
Va ser una visita molt agradable,
ens va agradar molt que pogués
venir i ens va ensenyar com fer
totes les coses perquè la sessió
anés de meravella. Va ser una
sessió molt interessant, va ser molt
divertit.

26. Ara només falta inaugurar el planetari el dia de la Festa de Sant Jordi. Farem sessions de
planetari per als pares i mares i pels companys de l’Escola. Agraïm al Manel Roca a l’Esteve
Vall a al Venanci Puig que ens hagin ajudat a fer possible l’estructura del planetari.

27. Esferes i art
Tot treballant ens vam adonar que molts
artistes havien utiitzat l’esfera per a realitzar
els seus treballs. Vam quedar realment
sorpresos d’algunes de les obres que vam
trobar.

28. Amb estils diversos cada artista
aconsegueix transmetre’ns la seva
idea i les sensacions emprant
l’esfera.

29. Les nostres esferes
Després de tot el procés de treball hem estat pensant com podria ser la nostra esfera. En
primer lloc hem pensat en una esfera que representés a tota la classe atenent a tal com
som. La nostra esfera col·lectiva hauria de ser gran, amb esferes petites a dins. Cada esfera
ens identificaria a nosaltres individualment. Totes les esferes juntes explicarien com som a
nivell col·lectiu. Cadascú la farà amb materials que a la vegada l’identifiquin a ell o ella fent
servir els materials més adequats.

30. Ens fem alegres?

31. En primer lloc, la meva esfera estaria feta de pasta de paper tintat amb colors perquè a mi m’agrada imaginar-
me coses. Però no només m’agrada imaginar-les, també m’agrada dibuixar-les, crear-les amb plastilina, amb
fang o amb pasta de paper. La pasta de paper, estaria tintada de colors perquè jo crec que els colors que no
són ni negre ni marró ni gris, els colors vius, crec que representen les emocions alegres com la simpatia,
l’alegria...Tot seguit vull dir que quan jo miro els colors em sento com si estigués en un platja en un dia de sol i
de calor sempre i quan no siguin colors foscos.
També he decidit fer la meva esfera de pasta de paper perquè la pasta de paper és un material que es pot
moure fàcilment i jo sóc flexible. De cap manera deixo que algú em faci sentir malament. Quan veig colors
sento com si estigués a casa relaxada amb la meva família veient una pel·lícula tots junts, aquests instants
m’agraden molt.
A continuació l’esfera és rugosa perquè jo crec que ningú és perfecte i jo crec que les coses rugoses no són del
tot perfectes. Per acabar jo he triat per aquesta esfera perquè a vegades amb la meva germana juguem a
imaginar-nos coses i em diverteixo moltíssim. Així seria la meva esfera.
Aina Fernandez Dorado

32. Quan canviaré?

33. Jo he fet la meva esfera de roba elàstica, perquè aquesta esfera ha de representar la meva
personalitat. Durant la meva vida he anat canviant i properament continuaré canviant. Per
això he fet l’esfera d’aquesta forma. A més a més hi ha força varietat de roba, perquè jo no
sóc sempre igual, i sé quan m’haig de posar: amb humor, seriós, amable, trist...Això també
representa la meva personalitat, i per això he fet l’esfera així.
Pere Arús Canals

34. Què passa al món?

35. La meva esfera l’he fet amb paper de diari perquè m’agrada molt manipular el paper i
també perquè m’agrada saber les notícies que han passat al món. La meva esfera es fa així:
primer s’agafa el paper de diari i es fa una bola amb ell, després amb la cinta adhesiva ho
cobreixes tot, quan ja ho hagis fet tot, ho folres un altre cop. Quan hagis fet tot això ho
poses al radiador o calefacció o fins i tot al jardí, perquè s’assequi.
Martina Fisac Leo

36. Alegre com el confeti

37. La meva esfera és de confeti perquè jo sóc molt alegre i molt simpàtic. El confeti es fa servir
a les festes i és molt divertit, com jo. El confeti porta alegria i també fa que tothom estigui
content. És una forma de divertir-se. Es pot fer servir per llençar-lo a l’altre o per decorar. Per
això és així la meva esfera.
Pau Díaz Cuesta

38. Patchwork

39. Per començar jo he pensat que la meva esfera estaria feta de diferents tipus de tela, i de diferents colors, com
l’arc de Sant Martí. També tindria diferents textures. Llavors quan la toqués semblaria que estigués passejant
pel bosc, allà hi ha diferents textures: la pedra l’escorça de l’arbre ...
A mi m’agraden, molt els colors i també m’agrada combinar-ho amb diferents textures, per això penso que
aquesta esfera em representa.
A més d’això la meva esfera també seria única, com totes les coses que hi ha en el món, també seria una esfera
molt divertida, com totes les coses que tenen color, jo penso que aquesta esfera em representaria la manera
que sóc jo.
És a dir, una esfera amb tants colors només falta que sigui creativa, així són les persones que creen coses amb
molts colors. Jo penso que si he aconseguit crear una esfera amb molts colors, haig de ser creativa, perquè
sinó no hauria pogut pensar una esfera tant divertida i tant creativa a la fi, quan algú mira aquesta esfera
m’hauria de veure a mi representada.
Carla Torreguitart José

40. Tecnologia

41. Per començar la meva esfera estaria feta de cables i tecles perquè la tecnologia està present en totes les vides
i la meva no és una excepció perquè sóc una persona que li agrada molt la tecnologia i la música.
Per a mi la tecnologia és quelcom molt important sempre perquè sense tecnologia no avançaríem.
Primerament tecles perquè l’escriptura mecanografiada per mi és molt important. Darrerament cables perquè
transporten molta informació i això em representa en part.
Hi havia tecnologia fins i tot a les edats antigues. Hi havia tecnologia però aquesta era tant primitiva com
caminar.
Sense tecnologia no hi ha avenços i sense avenços no hi ha creació i sense creació només ens queda el menjar
i sense menjar no hi ha vida i sense la vida hi ha la mort. Tots som tecnologia, fins i tot la cosa més senzilla del
món és tecnologia. Per això crec que una esfera així em representaria.
Marc González Cucurella

42. Dur com el ferro

43. Jo he pensat que la meva esfera podria estar feta de ferro perquè pot representar un signe de força contra els
problemes que sorgeixen de cop en el camí de la vida com la mort d’un familiar o la graduació de la
Universitat.
Òscar Julià Maiquez

44. Blanc de blancs

45. La meva esfera serà feta de massa de paper perquè em considero creatiu. No serà una
esfera perfecta serà amb algunes imperfeccions perquè ningú es perfecte, serà de color
blanc perquè sóc bastant minimalista. També com que m’agrada molt la natura i la natura
té molts i molts colors és una de les raons perquè la faig blanca perquè el blanc en realitat
té tots els colors.
Arnau Granados Martin

46. Pau

47. La meva esfera està feta de fulles d’olivera, perquè l’olivera és un arbre de tradició i el suc
que produeix mai falta en un dinar. Més enllà de la tradició hi ha la seva bellesa en efecte
té la seva especialitat. El seu fruit es ideal per la nostra vida, l’olivera fa molts anys que va
arribar a la nostra terra Catalunya i la gent no li fa prou atenció. Estar dins d’un camp
d’oliveres pot ser la millor sensació del món. És com si desconnectessis per complert i
tampoc saps on està el nord i el sud, és a dir desconnectar per complert.
Álvaro Sánchez Millán

48. Abraça’m

49. La meva esfera estaria feta amb gomes del cabell. Les gomes serien de diferents colors, n’hi
hauria de més primes, més gruixudes, de més amples o de més planes... Seria molt diversa i
molt divertida; recordaria a una d’aquelles bosses plenes de llaminadures de molts gustos
diferents... La faria amb gomes perquè són elàstiques i flexibles, em recorda a quan feia
gimnàstica , i les experiències que havia viscut, a vegades molt divertides i a vegades no
tant... L’esfera quedaria bastant imperfecte, perquè jo no m’assemblo a un d’aquells robots
que ho fan tot impecable i perfecte, sense poder equivocar-se mai; en canvi, jo si que em
puc equivocar... Sempre porto el cabell recollit perquè em sento més còmode i ja hi estic
acostumada, és com quan algú sempre necessita tenir l’escriptori recollit per treballar millor
o més còmodament... Crec que aquest material m’identifica prou bé.
Ila DeRooij Torres

50. Camins de la vida

51. La meva esfera estaria feta de llana de molts colors diferents com la natura. Plena d’arbres de diferents colors,
a més a més ho vull fer així perquè em transmet alegria, com un riu baixant entre els boscos mentre els ocells
canten, i escoltant això jo també em sento alegre. Es pot veure de diferents punts de vista com totes les coses
del món, això fa que jo també pugui ser vista de diferents maneres. A més d’això té un tacte únic, i jo també
sóc única com tots i cada un de nosaltres. Com s’ha dit ho vull fer de llana perquè la meva iaia abans treballava
molt amb aquest material i per mi la meva iaia és tot un exemple. Crec que fixar-se amb aquestes coses que
feien abans està molt bé.
Maria Navarro Domingo

52. Que bona

53. La meva esfera seria de macarrons de colors perquè a mi m’agrada molt cuinar, i també
m’agraden molt els espirals de colors, estan molt bons. Jo també he triat la meva esfera de
macarrons de colors perquè jo sóc molt alegre, com les plantes quan estan florint; i els colors
simbolitzen l’alegria. Jo crec que els macarrons podrien representar la meva personalitat
que com he dit és alegre. Crec que a més aquest menjar m’aniria molt bé per construir una
esfera amb macarrons.
Marta Mena Oleart

54. Llaços familiars

55. La meva esfera tindria dues parts, la part creativa i la familiar. A la part creativa hi posaré un
fil blanc, però un blanc platejat, com un peix de plata. Representaria uns tendons pensant
les grans utilitats que té un fil o un cervell pensant. A l’altra part hi haurien fotos de la meva
família, perquè sóc molt familiar i les fotos representen el vincle amb la família.
Jordi Alemany Gómez

56. Per què és així?

57. Per començar, la meva esfera estaria feta de materials relacionats amb mi. En aquest cas l’he volgut fer de
cotó fluix de colors. Estaria feta de cotó fluix perquè al ser tan suau em transmet tranquil·litat i calma, com si
estigués a sobre un núvol un dia d’un cel blau pàl·lid.
Seria de colors, perquè jo sóc molt alegre i el ser de colors em transmet molta tranquil·litat. Igual que amb el
cotó, les dues coses em transmeten tranquil·litat. Com un dia d’estiu amb un cel blau, i els ocells volant per la
costa, i fent el seu meravellós cant. Així és la meva esfera.
Mariona Boladeras Serradó

58. Nevada

59. La meva esfera seria de color blanc com la neu i tova com el cotó. M’agradaria que fos freda com el gel i d’una
textura irregular, rasposa , al mateix temps també tindria un tacte agradable. Jo la faria així perquè em recorda
Andorra. Jo la faria de núvol de sucre ja que té un tacte exquisit.
Èric Barnet Roche

60. Diari personal

61. La meva esfera està feta de diari. No és perfecta perquè jo no sóc perfecte. Està feta de
diari, perquè a mi m’agrada estar informat però en canvi no m’agrada saber-ho tot perquè
llavors quan et diuen una notícia molt interessant ja no sents res, ni interès, ni ganes de parlar
més del tema...També he triat el paper de diari perquè es pot aprofitar igual que jo vull
aprofitar la meva vida i finalment sóc com un diari.
Nil Allué Mengual

62. Muntanya

63. Jo he triat les pedres ,pals i fulles perquè m’agrada molt la muntanya, fer excursions i passejar per la natura.
També perquè tinc una casa a la Cerdanya i s’hi està molt bé. Aquests materials tenen a veure amb mi perquè
a vegades puc ser dur com una pedra però acostumo a ser fluix com una fulla o un pal.
Marc Julià Maiquez

64. Fils del mar

65. La meva esfera seria de fils blau fluix i blau fort perquè em recorda el mar de Cadaqués i
també perquè a mi m’agrada molt el blau. El blau fort ho comparo amb el cel de nit, és
preciós poder veure totes les nits un cel extraordinari, és tot un privilegi. Faria una goma de
color blau fort i una goma de color blau fluix. Aquest material, el fil, és molt fàcil de treballar
amb ell i és bastant flexible. L’esfera ho faria ajuntant els fils, si una va d’una forma l’altre
aniria en contra de la que hi fiquessis, així produint una forma d’estrella fins que quan hi
hagin molts fils faran forma d’esfera.
Quico Roig Garcia

66. Construïts?

67. El LEGO és com la vida, es construeix i es destrueix. Aquesta joguina està feta per a persones
amb paciència i intel·ligència. Jo em considero intel·ligent i una mica pacient, per això
penso que el LEGO té a veure amb mi.
Marc Paredes Farràs

68. Per què de fusta ?

69. La meva esfera és de fusta perquè creixo amb els meus sentiments. També perquè es una
peça senzilla igual que jo. És de fusta perquè és un material llis, fort, senzill i agradable de
tocar. La meva esfera també serà una mica gran representant que cada dia creixem una
mica fins a la mort, però com que encara ens queda molt camí de vida es una esfera de
fusta mitjana. També serà llisa perquè a part de que té un tacte molt agradable és molt
semblant a mi. Jo també sóc una mica fina. I per últim serà agradable de tocar perquè és
molt agradable estar amb ella. En total la meva esfera serà: llisa, forta, senzilla, mitjana i
agradable de tocar. He triat aquesta esfera perquè m’identifica.
Mar Junyent Bergés

70. Cabdell futurista

71. Per començar la meva esfera és de filferro, perquè jo em sento fort per tirar les coses
endavant i a la vegada flexible. A continuació també he triat aquest material perquè és
com si el filferro unís tot allò més important. Si jo m’agrupés com si fos una esfera seria de
filferro . És un dels materials que crec que s pot aprofitar molt a l’hora de fer algun treball.
Ferran Cabrera Caja

72. Calidesa

73. Per començar la meva esfera seria de suro, no seria perfecte ja que jo no sóc perfecte. A continuació explicaria
que la meva esfera seria de suro perquè és natural, i jo no sóc una màquina. El suro protegeix i jo protegeixo el
que estimo. El suro és fàcil de tallar i jo m’adapto bastant bé a les situacions. En conclusió jo m’identifico
indubtablement amb el suro.
Marc Luque Rodríguez

74. Cables...

75. La meva esfera seria de filferro de colors perquè el filferro és molt manejable i una vegada ja
l’has fet es queda quiet i no es pot tornar a fer . Costa molt de donar-li forma però una
vegada fet ja no s’ha de tornar a fer. Els colors serien daurat, verd, blau fort, vermell i lila.
Cada color significaria una cosa que tindria algun sentit a la meva vida.
Arnau Gotsens Lecha

76. Com sóc ?

77. He fet aquesta esfera per poder simbolitzar el que jo crec de mi mateix. El que jo crec de mi mateix és
inicialment que a mi m’agrada molt la natura perquè em fa sentir lliure i a l’hora amb molta seguretat . La
natura és com estar dintre del teu llit, tapat amb una manta blava com el color d’un rierol petit que creua un
petit camp de pastura. Allà hi pasturen totes les vaques que indubtablement beuen de l’aigua freda que també
del cert donen aliment als arbres. Les herbes també són un element que et pot ajudar molt tant amb la salut
com amb les olors tant bones que poden arribar a fer aquests éssers vius.
Quim Bardés Badia

78. Vincle amb els animals

79. Seria feta de pèl perquè els animals m’agraden. En tinc molts i m’identifico amb ells i em tranquil·litza pensar
amb ells. Me’ls estimo molt i tinc un gran vincle amb tots. Quan sigui gran faré de guàrdia forestal i tindré
l’ajuda dels animals.
Martí Solé Xanxo

80. Hem descobert
l’univers...?
Un text per a entrar a un planetari...

81. Per començar us voldríem explicar que l’Univers és com la nostra vida. Els dos són infinits. Al
primer encara no hi hem trobat el final a l’altre sembla que sí però continuem vius en els
pensaments d’altres persones.
L’Univers és un camí molt llarg, pel camí hi trobarem moltes pedres que ens faran anar
explorant tot i les dificultats. A la vida passa el mateix, res és fàcil. Vivint trobem dificultats
però de cap manera ens podem rendir.
D’aquí poca estona us projectarem astres del nostre gran i estimat Univers. Hi hem treballat
molt durant molts dies.
Tots haurem de seguir uns passos:
Obriu ben bé els ulls per estar atents i escoltar.
Penseu que viatgeu pel gegant Univers.
Mireu les estrelles i relacioneu-les amb allò que s’està dient.
Com a darrer pas, gaudiu.

82. Farem una petita visita guiada dins del planetari per poder-vos explicar el nostre projecte.
Us projectarem els estels que es veuen a l’hemisferi Nord i a l’hemisferi Sud. Coneixerem les constel·lacions de
l’estiu i de l’hivern. Veureu la nostra increïble estrella que és el Sol. Els Sol ens impacta cada dia i que ens
transmet una gran energia positiva per tirar les coses endavant...Sense ell no podríem sobreviure cada dia.
Estimem la llum que ens sembla que ens acarona quan el veiem sortir i el veiem marxar. És un regal que cada
dia podem veure i no ens hem de cansar de mirar.

83. Avui parlarem del què ens envolta de veritat. Quan mirem al Sol veiem que som molt poca cosa però quan
mirem l’Univers veiem que no som ni un gra de sorra dels més petits que hi ha al Cosmos.
Aquí , a la Terra, és casa nostra, el nostre planeta és l’únic lloc conegut que alberga vida. De moment no sabem
que n’hi hagi a cap altre lloc...La Terra on vivim és única. No busquem un altre planeta per viure i tot i així
fixem-nos que estem destrossant la nostra casa. La Terra és una part diminuta de l’Univers tot i que per a
nosaltres ens sembli molt gran. No només per les seves dimensions sinó per la història que hem viscut en ella i
la que ens queda per viure. Per l’esforç que hem fet, com humans, des de la prehistòria fins als nostres dies. La
petita casa que tenim l’hem d’aprofitar. Ben a prop nostre hi ha coses que en cap part de l’Univers hi ha. Tenim
paisatges únics. Tenim llocs preciosos com els Pirineus i les platges.

84. Amb més motiu hem d’estimar el que tenim perquè de moment som l’únic planeta amb vida.
Pel què fa a la resta de planetes sabem com són però no si alberguen vida. Alguns són més freds altres més
calents depenent d’on estan situats però com nosaltres fan el seu camí al voltant del Sol.
A l’Univers hi ha coses fantàstiques i immenses i milions de galàxies, planetes i infinites estrelles. També hi ha
fenòmens extraordinaris i increïbles com els forats negres, les supernoves, etc... A l’Univers hi ha moltes coses
per descobrir i coses que poden fer canviar les nostres vides. De moment hem de viatjar-hi amb la imaginació.

85. L’Univers és immens i viatgem amb una nau miniatura entre tota la pols estel·lar. La majoria de preguntes
sobre l’Univers tenen molt a veure les unes amb les altres. L’Univers no té límits...L’Univers és molt extens i
encara no se saben els seus límits. Nosaltres al nostre planeta Terra som un punt minúscul en mig del no res.
Pensar que som únics és un pensament egoista. Potser hi ha vida més enllà...Gaudiu d’aquest
espectacle...L’Univers ens fa pensar que ell és l’amo de tot això, que ell és el que ens ha deixat un lloc per viure
però encara no ens ho ha dit tot. Quan mirem les estrelles només podem pensar en la bondat. Ens ajuda a
allunyar-nos dels pensaments negatius. Si tots miréssim les estrelles cada nit no hi haurien guerres. La
immensitat de la volta celeste ens inspira pau. Sempre hi ha la possibilitat que quan mires els estels alguna
persona a l’altra punta del món també l’estigui mirant. Ens hem de respectar els uns als altres per fer més gran
el nostre destí a la Terra.

86. Nosaltres mateixos estem fets de pols d’estrelles. Som part de l’Univers perquè estem fets dels mateixos
components químics de l’indret més allunyat.
L’Univers té encara moltes coses amagades i molts misteris per descobrir.

87. Bibliografia
Cosmos Carl Sagan; ed. Planeta El Universo Isaac Asimov; Alianza editorial libro bolsillo n° 458
Els amants de l'Astronomia Colin a. Ronan; ed. Blume
Un punto azul palido: una visión del futuro humano en el espacio. Carl Sagan Ed. Planeta