2. Funció Referencial o identificativa
• Capacitat per referir-se de manera objectiva a un fet
o esdeveniment. Té relació amb el grau d’ iconicitat
(o semblança visual) respecte de l’ objecte al·ludit. Si
és molt alt, cas de fotografies al natural o pintures
realistes, estaríem davant d’ un elevat grau d’
iconicitat. I si és mínim o molt baix, es tractaria de
meres representacions figuratives o fins i tot de
símbols més o menys arbitraris que indiquen una
altra cosa.
4. Funció emotiva o de disposició
personal
• La imatge pot estimular les passions o actituds
del receptor (món interior de les persones: els
somnis, els desitjos i els sentiments).
5. Funció connativa o simbòlica
• Capacitat retòrica de la imatge. Adquireix
significats exclusius per a un receptor o
col·lectiu.
• Aquesta es veu clarament al cas de la pintura
surrealista. Un exemple: els rellotges tous del
cuadre de Dalí titulat ‘La persistencia de la
memoria’ significarien la naturalesa
canvintant i transitòria dels records, que no
duran massa i es derriteixen.
7. Funció poètica
• Capacitat creativa. Capacitat de la imatge per
sorprendre al receptor. Cridar l'atenció.
8. Funció fàtica
• Marca el grau d'apropament entre els
interlocutors i el receptor. Els colors cridaners
o la música al màxim de volum que tant
s'utilitzen en publicitat són bona mostra
d'això.
9. Funció metal·lingüística o
autorreferencial
• Capacitat de referir-se a si mateix o al propi
llenguatge utilitzat al missatge. El típic
exemple seria el de cinema dins del cinema o
la pintura que versiona o imita quadres
anteriors .