SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 84
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Tema 4:
Aparell Circulatori




Ciències naturals tercer d’ESO
Què aprendrem?
EL MEDI INTERN:
             És d’aquest medi del que les cèl·lules
             n’extreuen els nutrients i l’oxigen que
             necessiten, i hi aboquen les substàncies de
             rebuig i el diòxid de carboni que produeixen
             en la seva respiració cel·lular.
Els components del medi intern són:

► El   plasma intersticial: líquid amb funcions
  defensiva i nutritiva que hi ha entre les cèl·lules.
  S’origina a partir de la sang filtrada a través de les
  parets dels capil·lars.
Els components del medi intern són:
► La sang: mitjà de transport de substàncies que
 discorren per l’interior dels vasos sanguinis. La
 sang esta constituida per una part líquida o
 plasma sanguini (és una dissolució d’aigua),
 proteïnes i cèl·lules sanguinies.
Els components del medi intern són:

► La limfa: És el líquid
 que es forma a partir
 del plasma intersticial
 quan ja ha recollit les
 substàncies de rebuig
 que originen les
 cèl·lules del cos.
 Aquesta limfa
 desenvoca als vasos
 sanguinis.
► En     les persones tot el medi intern compren
                    dos sistemes:
          EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI.
          EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC.


                 El medi intern s’ha de
                 mantenir constant en
               composició i temperatura
               pel bon funcionament de
                      las cel·lules
                    (homeostasi)
ENRERA
EL SISTEMA CIRCULATORI
       SANGUINI:
ELS VASOS SANGUINIS:
► Conductes  pels que circula la sang per tot
  l’organisme.

► N’hi   ha de tres tipus:
           Artèries
           Venes
           Capil-lars
Les artèries:
► Duen   la sang del cor fins
  als òrgans.
► Les seves parets són
  gruixudes, resistents i       Túnica interna
                                (tx epitelial)

  elàstiques per poder
  suportar l’elevada                Túnica
  pressió amb la que               mitjana
                                (tx muscular)

  circula la sang impulsada         Túnica
                                  adventícia
  pel cor.                           (tx
                                  conjuntiu)

► Normalment duen sang
  rica en oxigen.
Les venes:
► Duen la sang dels òrgans fins
  al cor.
► Les seves parets són més
  fines i menys elàstiques que
  les de les artèries, ja que la
  sang hi circula amb menys
  pressió.
► Al seu interior hi ha unes
  vàlvules que faciliten l’ascens
  de la sang i n’eviten el seu
  retrocés.
► Normalment duen sang rica
  en CO2 (desoxigenada)
Els capil·lars:
► Vasos  microscòpics que, com una xarxa, uneixen
  les terminacions de les artèries amb l’inici de les
  venes.
► A través de les seves fines parets epitelials es
  produeix l’intercanvi de nutrients, oxígen i diòxid
  de carboni i productes d’excreció amb les cèl.lules
  de tot el cos.
LA SANG:
► Líquid viscós, de color vermell i gust salat
  que circula per l’interior dels vasos sanguinis
► Una persona adulta i sana té uns 5 litres de
  sang (8% del pes corporal). El volum
  sanguini varia en funció de l’edat, sexe,
  l’alçada i pes.
Funcions en que interve la sang:
► La nutrició: Transprota els nutrients des de l’aparell
  digestiu cap a totes les cèl·lules de l’organisme.
► La respiració: Porta l’oxigen des dels pulmons cap a les
  cèl·lules, i el diòxid de carboni de les cèl.lules als
  pulmons
► L’excreció: Recull els residus produïts per les cèl·lules i
  els porta a l’aparell excretor perquè es puguin eliminar a
  l’exterior de l’organisme.
► Defensa: Transporta les cèl·lules encarregades de la
  defensa de l’organisme.
► Regulació tèrmica : Interve en la regulació de
  latemperatura corporal, escalfa o refrigera l’organisme.
Composició de la sang:
                                4.19




►   La sang està formada per:

     EL PLASMA
     ELS ELEMENTS FORMES
      ►ELS GLÒBULS VERMELLS,
       ERITRÒCITS O HEMATIES.
      ►ELS GLÒBULS BLANCS O
       LEUCÒCITS
      ►LES PLAQUETES O
       TROMBÒCITS
EL PLASMA
► Líquid  de color grogós constituït en un 90% per
  aigua.S’hi troben dissoltes moltes substàncies, entre
  les que destaquen diferents proteïnes, glúcids,
  lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de
  carboni i nitrogen).
► El plasma sense proteïnes es denomina sèrum
  sanguini.
► Elprocés pel qual el plasma es solidifica s’anomena
  coagulació.
LES CÈL·LULES SANGUÍNIES
► N’hi   ha de tres tipus:
                                                    GLÒBULS BLANCS
                                                      (LEUCÒCITS)




                              PLAQUETES
                             (TROMBÒCITS)




                                            GLÒBULS VERMELLS
                                               (ERITRÒCITS)
Els megacariòcits són
cèl·lules de la medul·la
 òssia responsables de
la producció de glòbuls
   blanc o paquetes o
  trombòcits, que són
    necessàries per a
una coagulació normal
       de la sang.
LES CÈL·LULES SANGUÍNIES
Els glòbuls vermells:
► Petites cèl.lules bicòncaves sense nucli, en forma de disc.
► Elàstiques i deformables, el que els permet traspassar fins i
  tot els capil.lars més fins.
► El color vermell és degut a una proteïna anomenada
  hemoglobina, capaç de captar i alliberar oxigen.
► La seva funció és transportar oxigen des dels pulmons fins
  a les cèl.lules i eliminar el diòxid de carboni produït per les
  cèl.lules.
► Representen el 45% del volum de sang.
Els glòbuls vermells: (curiositats)
Com són?

►   7,5 µm de diàmetre (500 glòbuls = 1 mm)
►   no es reprodueix
►   Groc pàl·lid (molts glòbuls junts: vermells)

On es formen i on es destrueixen?
► Es formen a la medul·la òssia vermella
► Es destrueixen a la melsa


Mitjana de vida:
► 120 dies


Quants n'hi ha?

►   5,4 milions / ml en l'home
►   4,8 milions / ml en la dona
►   - de 4,2 milions / ml : Anèmia
Els glòbuls blancs:
►   Cèl.lules amb nucli, de forma irregular, gairebé transparents i més
    grans que els eritròcits.
►   Tenen funció defensiva contra les infeccions.
►   Poden ser de cinc tipus:
      Neutròfils: principalment lluiten contra els bacteris i també poden
        fer fagositosis.
      Eosinòfils: principalment lluiten contra les alergies.
      Basòfils: els seus enzims no permeten fer coaguls de sang.
      Limfòcits: sintetitzen anticossos específics.
      Monocits: són el leucòcits més gran i fan la fagositosis.
Els glòbuls blancs (curiositats)
Com són?

►   Irregulars
►   Diàmetre: 5 µm a 15 µm
►   Sense color, brillants i gairebé transparents

On es formen?

►   Procedeixen de la medul·la òssia del teixit limfàtic

Quants n'hi ha?

►   De 7.000 a 12.000 per ml (nens)
►   De 4.000 a 10.000 per ml (adults)
►   Disminuits o disfuncionals: Leucèmia
LES PLAQUETES:

► Són  fragments
  cel·lulars sense nucli
  procedents dels
  megacariocits.
► Intervenen en els
  processos de
  coagulació de la sang.
► N’hi ha entre 150.000 i
  300.000 per ml .
LES PLAQUETES (curiositats)
Com són?
► Arrodonides o ovals
► Diàmetre: 2 a 3 µm
► Fragments de cèl.lules, per tant anucleades.


On es formen i on es destrueixen?
► Es formen a la medul·la òssia (400.000 milions per dia)
► Destruïdes a la medul·la òssia, a la melsa i al pulmó.


Mitjana de vida:
► 5 a 11 dies


La seva funció és:
► Tapar ferides i evitar hemorràgies (entapissar)
► Millorar la circulació (enginyeres)


Quants n'hi ha?
► Entre 150.000 i 300.000 per ml.
EL COR:
►   Òrgan musculós de mida d’un puny,
    situat al tòrax,entre els pulmons i
    lleugerament cap a
    l’esquerra,encarregat d’impulsar la
    sang a través dels vasossanguinis per
    tot l’aparell circulatori
►   Les parets del cor estan formades per
    teixit muscular, anomenat miocardi,
    responsable de la contracció
    involuntària d’aquest
EL COR:
► L’interior del cor està dividit en dues
  meitats, la dreta i l’esquerra, separats
  per un envà musculós (septe) que
  impedeix la seva comunicació
► Cada meitat consta de dues càmeres
  comunicades entre sí: una superior o
  aurícula, i una inferior o ventricle.
► Les parets dels ventricles són més
  gruixudes que les de les aurícules, ja
  que impulsen la sang des del cor fins
  a la resta del cos.
EL COR:
►   Les aurícules i ventricles es comuniquen a través de les
    vàlvules aurículo-ventriculars. Aquestes són:

     Vàlvula mitral o bicúspide: comunica aurícula i
      ventricle esquerres. Formada per dues membranes
     Vàlvula tricúspide: comunica aurícula i ventricle
      drets. Formada per tres membranes.

►   Les vàlvules s’obren i tanquen permetent el pas de la sang
    des de les aurícules cap als ventricles. Per tant, la seva
    funció és evitar el retorn del corrent sanguini, que esdevé
    així unidireccional.
EL COR:
►   A les aurícules hi arriben les venes:
      A l’aurícula esquerra hi arriben quatre venes
       pulmonars, dues de cada pulmó.
      A l’aurícula dreta hi arriben dues venes caves, una
       superior i una inferior, amb sang de tot el cos.
EL COR:
►   Dels ventricles surten les artèries:
      Del ventricle dret surt l’artèria pulmonar, que es bifurca en dos (cadascuna du
        la sang a un pulmó). La vàlvula sigmoidea pulmonar, situada a l’inici de
        l’artèria pumonar, s’obre per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la
        sang del ventricle dret per l’artèria pulmonar cap als pulmons.
      Del ventricle esquerre surt l’artèria aorta, que impulsa la sang a la resta del
        cos. La vàlvula sigmoidea aòrtica, situada a l’inici de l’artèria aorta, sobre
        per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la sang del ventricle esquerre
        per l’artèria aorta cap a la resta del cos.
LES PARTS DEL COR




                    Ventricle
                    esquerre
EL FUNCIONAMENT DEL COR:
►   El cor actua com una bomba aspiradora i impulsora de la
    sang, que la fa circular pels vasos sanguinis.
►   Per a fer circular la sang realitza dos grans moviments:
      un de relaxació o diàstole (es carrega de sang)
      un de contracció o sístole (impulsa la sang)
      tots dos originen el batec cardíac.
    El cor batega rítmicament unes 70 vegades per minut en
                                                          0.23
►
►   condicions normals (de 60 a 100 és normal).
►   Els esportistes solen tenir poques pulsacions per minut.
►   La coordinació entre els dos moviments s’anomena CICLE
    CARDÍAC
                                                         2.38

                                       6.06
RECORREGUT DEL COR:
Cicle cardíac



  El cor esta relaxat i            Entra sang a les
      buit de sang.                   artícules.




Les artìcules es contreuen i      Els ventricles es
   impulsen la sang als        contreuen i expulsen la
         ventricles.                sang del cor.
Diàstole auricular (general)
►   Diàstole auricular: La sang de les
    diferents parts del cos entra al
    cor.
►   A l’aurícula dreta hi entra per les
    venes caves, i a l’aurícula
    esquerra a través de les venes
    pulmonars.
►   Les aurícules es dilaten, mentre               Tricúspide
    les vàlvules mitral i tricúspide      Mitral
    estan tancades (no deixen
    passar la sang als ventricles)
Diàstole auricular (general)
►   Durant aquesta diàstole
    també és quan el miocardi
    rep els nutrients i l’oxigen,
    que li arriben per les
    artèries coronàries.
►   En el darrer terç del
    període de relaxació té lloc
    la sístole auricular.
Sístole aurícular/Diàstole ventricular:

 ► Les aurícules estan
   plenes de sang i es
   contrauen.
 ► S’obren les vàlvules
   mitral i tricúspide i
   passa la sang als
   ventricles.
Sístole ventrícular
     LUBB      ►   Els ventricles es contrauen i les vàlvules
                   sigmoidees s’obren.
               ►   Les vàlvules mitral i tricúspide es
                   tanquen degut a l’augment de pressió
                   sanguinia com a conseqüència de la
                   contracció dels ventricle i que fa que la
                   sang no torni a les aurícules.
               ►   La sang és impulsada del ventricles
                   esquerre cap a l’artèria aorta, i des del
                   ventricle dret a l’artèria pulmonar.
               ►   Quan la sang ha passat a les artèries,
                   les vàlvules sigmoidees es tanquen, el
                   que impedeix que aquesta retorni als
     DUPP          ventricles.
Diàstole (general)




►   TORNEM A COMENÇAR

                                 Tricúspide
                        Mitral
LA CIRCULACIÓ SANGUÍNIA
► Lacirculació
 sanguínia a les
 persones és:

   Tancada
   Doble
   Completa
LA CIRCULACIÓ DOBLE
►Doble   perquè en el seu recorregut
 complert, la sang passa dues vegades
 pel cor, establint-se dos circuits:
 un, el pulmonar o
  menor, la missió del qual
  és la renovació de l'oxigen
  de la sang
 l’ altra, el general o
  major que connecta la
  resta d'òrgans del cos.
LA CIRCULACIÓ DOBLE - TANCADA

►Tancada       perquè
  la sang viatja
  sempre per
  l'interior d'uns
  tubs tancats.
LA CIRCULACIÓ DOBLE - COMPLETA
►Completa   perquè hi ha una completa
  separació entre la sang rica en oxigen
  amb la sang rica en CO2
                               Persona
Circuit pulmonar/Cirulació menor
►   És el que s’estableix entre el cor i els pulmons.
►   La sang carregada de diòxid de carboni recollida per tot el
    cos arriba a l’aurícula dreta per les venes caves (superior i
    inferior).
►   De l’aurícula dreta passa al ventrícle dret d’on surt cap als
    pulmons per l’artèria pulmonar.
►   Quan la sang passa pels alvèols pulmonars allibera el
    diòxid de carboni i es carrega d’oxigen. Un cop fet
    l’intercanvi dels dos gasos, la sang és transportada per les
    venes pulmonars cap a l’aurícula esquerra del cor.
Circuit pulmonar/Cirulació menor
Circuit general / Cirulació major
►   És el que s’estableix entre el cor i els diferents òrgans del
    cos.
►   La sang porta a totes les cèl·lules del cos l’oxigen i els
    nutrients necessàris perquè puguin dur a terme les seves
    funcions, mentre que recull el diòxid de carboni i les
    substàncies de rebuig produïts pel metabolisme cel·lular.
►   La sang carregada l’oxigen que està a l’aurícula esquerra,
    passa la ventrícle amb la sístole aurícular. Del ventrícle
    esquerra i per la sístole ventricular surt per l’artèria aorta,
    cap a tots els òrgans del cos.
Circuit general / Cirulació major
Circuit general / Cirulació major
►   Un cop arriben als òrgans les artèries es ramifiquen i es
    van fent cada vegada més primes fins que es converteixen
    en capil·lars petits, a través dels quals reparteixen l’oxigen
    i els nutrients i recullen el diòxid de carboni i les
    substàncies de rebuig.
►   Llavors els capil·lars conflueixen en vasos cada vegada
    més amples i la sang es recull a les venes, que la porten
    cap al cor.
►   La sang carregada de CO 2 entra per l’aurícula dreta a
    través de les dues venes caves, la superior i la inferior.
EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC
► S’encarrega de recollir
  l’excés de líquid que
  queda entre les cèl·lules
  per retornar-lo a la sang.
► També transporta els
  greixos que
  s’absorveixen per
  l’intestí.
► Està format per:
     Capil·lars limfàtics
     Vasos limfàtics
     Gànglis limfàtics
Capil·lars limfàtics
► Són  petits vasos cecs i molt fins distribuits
  per tots els teixits.
► S’encarregen de recollir el líquid intersticial.
Vasos limfàtics
► Semblants    a les venes.
► Són el resultat d’unir molts capil·lars
  limfàtics.
► Aquests vasos desemboquen al sistema
  circulatori on aboquen el seu contingut .
  Tenen vàlvules que eviten el retrocés del
  líquid.
Gànglis limfàtics
► Són eixamplaments petits que es
  produeixen al llarg dels vasos
  limfàtics.
► És en aquests gànglis on es
  filtren i s’eliminen substàncies
  extranyes i microorganismes
  perquè no entrin a la sang.
► En aquests ganglis també són
  centres de fabricació i maduració
  d’alguns tipus de glòbuls blancs.
► Els trobem a les engonals,
  aixelles, coll i les orelles.
Gànglis limfàtics
►   Els trobem a les engonals,
    aixelles, coll i les orelles.

►   Per aquest motiu quan la
    quantitat de microorganismes es
    molt gran s’inflamen i augmenten
    de mida.
Limfa
►   El sistema limfàtic recull el líquid intersticial que les
    cèl·lules no han absorbit i el condueix als vasos limfàtics.
    Aquest líquid rep el nom de limfa.

►   La limfa només circula en
    una direcció del punt cec
    al sistema circulatori.
►   Les contraccions dels
    vasos limfàtics, els
    moviments respiratoris
    del tòrax i la força de la
    gravetat impulsen i
    mouen la limfa.
MALALTIES DE L’APARELL
CIRCULATORI


     ►L’ARTERIOESCLEROSI
     ►L’INFARTDE MIOCARDI
     ►HIPERTENSIÓ / HIPOTENSIÓ


ht
L’ARTERIOESCLEROSI
► És un enduriment de les artèries produit per
  dipòsits de greixos i colesterol sobre la paret
  interna de les artèries.
► Aquestes tenen menys llum i disminueix el
  pas de la sang.
► Això pot provocar coàguls anomenats
  trombes que poden provocar obstruccions al
  lloc on es formen donant lloc a trombosis.
► També es poden desprendre i arribar a
  òrgans vitals, com el cor, cervell o pulmons
  on s’obstrueix la circulació sanguínia i
  produeixen una embòlia.
► Angioplastia
  transluminal
  percutanea
Hipertensió arterial
► És un augment de la pressió que fa la sang
  sobre la paret de les artèries.
► Si es manté durant molt temps, produeix
  una sobrecàrrega del cor i dels vasos
  sanguínis que deteriora els ronyons i
  afavoreix l’arterioesclerosi.
► Per evitar-la cal portar una vida relaxada,
  sense estimulants, tabac, cafè, una
  alimentació equilibrada i sense massa sal.
Hipertensió arterial
Hipertensió arterial
Varius - varices
► Són  venes inflamades, doncs fallen les
  vàlvules de retorn sanguini dels membres
  inferiors, que haurien de facilitar el retorn
  de la sang venosa al cor.
► Causes; diverses, embaràs, molta estona
  drets, inactivitat, factors genètics.
Apoplexia
► Accident cerebrovascular, ictus.
► No hi ha aport de sang a alguna part del
  cervell.
► Pot ser deguda a l’obstrucció d’un vas
  sanguini per un coàgul o per la ruptura
  d’una artèria, amb un vessament de sang i
  la coagulació i invasió del teixit cerebral.
Embolia pulmonar
► És l’obstrucció d’una branca de l’artèria
  pulmonar que porta la sang del ventricle
  dret al pulmó.
► Una embòlia és produida per un coàgul que
  acostuma a procedir de les venes de les
  cames.
► “sindrome de la classe turista”
Aneurisme
► És  una dilatació, en forma de bossa,
  localitzada en una paret arterial.
► Els casos més greus són quan l’aneurisme
  es produeix a una artèria cerebral o a
  l’aorta.
► La ruptura d’un aneurisme pot provocar la
  mort.
Infart de miocardi
► S’origina  per l’obstrucció parcial o total de les
  artèries coronàries, que són les que alimenten el
  cor de nutrients i d’oxigen.
► Si l’obstrucció de l’artèria és parcial, es produeix
  un dolor conegut com a angina de pit, la zona
  afectada per l’angina de pit es pot restablir.
► Si l’obstrucció de l’artèria és total, es produeix un
  infart de miocardi. En aquest cas es destrueix part
  del múscul cardíac.
► Si l’àrea afectada és molt gran, es produeix la
  mort.
Salut cardiovascular
  ► Fer exercici
  ► Tenir una bona alimentació
  ► No fumar
El risc de fumar
► La nicotina endureig les parets arterials.
► Dificulta el transport de sang i el cor ha de
  treballar més.
► Disminueix el reg sanguini de tots els
  òrgans i augmenta el risc de patir in infart
  de miocardi

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

La reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lularLa reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lularelia13
 
8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccioguest3e34b2
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lulesDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariOriol Baradad
 
Relacions interespecífiques
Relacions interespecífiquesRelacions interespecífiques
Relacions interespecífiqueslluisdegibert
 
Malalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatoriMalalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatoriMi Guel
 
Les malalties de la sang
Les malalties de la sangLes malalties de la sang
Les malalties de la sangTecno Compte
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
Examen la cèl·lula
Examen la cèl·lulaExamen la cèl·lula
Examen la cèl·lulamjvercher
 

Was ist angesagt? (20)

L'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORI
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
La reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lularLa reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lular
 
8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Test aparell respiratori
Test aparell respiratoriTest aparell respiratori
Test aparell respiratori
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Relacions interespecífiques
Relacions interespecífiquesRelacions interespecífiques
Relacions interespecífiques
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
Malalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatoriMalalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatori
 
Les malalties de la sang
Les malalties de la sangLes malalties de la sang
Les malalties de la sang
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
Politges
PolitgesPolitges
Politges
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Examen la cèl·lula
Examen la cèl·lulaExamen la cèl·lula
Examen la cèl·lula
 

Andere mochten auch

Curiositats del cos humà
Curiositats del cos humà Curiositats del cos humà
Curiositats del cos humà mireiacollm
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatorirocblancvila
 
La sang i el medi intern
La sang i el medi internLa sang i el medi intern
La sang i el medi internmplans
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatoriLaura
 
Circulatorio
CirculatorioCirculatorio
Circulatorioaincris
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióMelani GuePe
 
Composició i funció de la sang
Composició i funció de la sangComposició i funció de la sang
Composició i funció de la sangannalarroy
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoricolobor
 
La sang i l’aparell circulatori
La sang i l’aparell circulatoriLa sang i l’aparell circulatori
La sang i l’aparell circulatori2002escolacasal
 
3.5.Sistema Muscular
3.5.Sistema Muscular3.5.Sistema Muscular
3.5.Sistema MuscularToni Gordillo
 
Aparell locomotor
Aparell  locomotorAparell  locomotor
Aparell locomotorMAJALISA
 
Les Vies RespiratòRies
Les Vies RespiratòRiesLes Vies RespiratòRies
Les Vies RespiratòRiesguestea1f47
 
Sistema circulatori
Sistema circulatori  Sistema circulatori
Sistema circulatori pasnic
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoriJOSEP ROMERO
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatoriRoc2008
 
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori L’aparell circulatori
L’aparell circulatori dolobru
 

Andere mochten auch (20)

Curiositats del cos humà
Curiositats del cos humà Curiositats del cos humà
Curiositats del cos humà
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatori
 
La sang i el medi intern
La sang i el medi internLa sang i el medi intern
La sang i el medi intern
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
 
Circulatorio
CirculatorioCirculatorio
Circulatorio
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
L’ aparell circulatori
L’ aparell circulatoriL’ aparell circulatori
L’ aparell circulatori
 
Composició i funció de la sang
Composició i funció de la sangComposició i funció de la sang
Composició i funció de la sang
 
Aparell Circulatori
Aparell CirculatoriAparell Circulatori
Aparell Circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
La sang i l’aparell circulatori
La sang i l’aparell circulatoriLa sang i l’aparell circulatori
La sang i l’aparell circulatori
 
3.5.Sistema Muscular
3.5.Sistema Muscular3.5.Sistema Muscular
3.5.Sistema Muscular
 
Aparell locomotor
Aparell  locomotorAparell  locomotor
Aparell locomotor
 
Tasca 3.2.l'intercanvi de gasos
Tasca 3.2.l'intercanvi de gasosTasca 3.2.l'intercanvi de gasos
Tasca 3.2.l'intercanvi de gasos
 
Les Vies RespiratòRies
Les Vies RespiratòRiesLes Vies RespiratòRies
Les Vies RespiratòRies
 
Sistema circulatori
Sistema circulatori  Sistema circulatori
Sistema circulatori
 
Tasca la ventilació pulmonar
Tasca la ventilació pulmonarTasca la ventilació pulmonar
Tasca la ventilació pulmonar
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatori
 
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori L’aparell circulatori
L’aparell circulatori
 

Ähnlich wie Aparell circulatori

L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatoriEscola
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatoriCC NN
 
L’aparei circulatori
L’aparei circulatori L’aparei circulatori
L’aparei circulatori cpastormayol
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatorimireiaso
 
Sistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordiSistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordijordiclave
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatorieadalid
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatorimrrm232
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatoriAlbert Fai
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatorimireiaso
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoriJavier
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatoriSofia
 
Aparell circulatori
Aparell circulatori Aparell circulatori
Aparell circulatori cinqueb25
 
Aparell circulatori i
Aparell circulatori iAparell circulatori i
Aparell circulatori iElisabet
 
Els aparells
Els aparellsEls aparells
Els aparellspauroda8
 
La circulació sanguínia i el cor
La circulació sanguínia i el corLa circulació sanguínia i el cor
La circulació sanguínia i el corcpnapenyal
 

Ähnlich wie Aparell circulatori (20)

0_U4Circulatori.pptx
0_U4Circulatori.pptx0_U4Circulatori.pptx
0_U4Circulatori.pptx
 
Aparell circulatori i excretor
Aparell circulatori i excretorAparell circulatori i excretor
Aparell circulatori i excretor
 
APARELL CIRCULATORI I EXCRETOR
APARELL CIRCULATORI I EXCRETORAPARELL CIRCULATORI I EXCRETOR
APARELL CIRCULATORI I EXCRETOR
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatori
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
 
L’aparei circulatori
L’aparei circulatori L’aparei circulatori
L’aparei circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Sistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordiSistema circulatori jordi
Sistema circulatori jordi
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
L'aparell circulatori
L'aparell circulatoriL'aparell circulatori
L'aparell circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Grup2
Grup2Grup2
Grup2
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatori Aparell circulatori
Aparell circulatori
 
Aparell circulatori i
Aparell circulatori iAparell circulatori i
Aparell circulatori i
 
Els aparells
Els aparellsEls aparells
Els aparells
 
C8 ud2 na1 professor
C8 ud2 na1 professorC8 ud2 na1 professor
C8 ud2 na1 professor
 
La circulació sanguínia i el cor
La circulació sanguínia i el corLa circulació sanguínia i el cor
La circulació sanguínia i el cor
 

Kürzlich hochgeladen

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Kürzlich hochgeladen (9)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Aparell circulatori

  • 1. Tema 4: Aparell Circulatori Ciències naturals tercer d’ESO
  • 3. EL MEDI INTERN: És d’aquest medi del que les cèl·lules n’extreuen els nutrients i l’oxigen que necessiten, i hi aboquen les substàncies de rebuig i el diòxid de carboni que produeixen en la seva respiració cel·lular.
  • 4. Els components del medi intern són: ► El plasma intersticial: líquid amb funcions defensiva i nutritiva que hi ha entre les cèl·lules. S’origina a partir de la sang filtrada a través de les parets dels capil·lars.
  • 5. Els components del medi intern són: ► La sang: mitjà de transport de substàncies que discorren per l’interior dels vasos sanguinis. La sang esta constituida per una part líquida o plasma sanguini (és una dissolució d’aigua), proteïnes i cèl·lules sanguinies.
  • 6. Els components del medi intern són: ► La limfa: És el líquid que es forma a partir del plasma intersticial quan ja ha recollit les substàncies de rebuig que originen les cèl·lules del cos. Aquesta limfa desenvoca als vasos sanguinis.
  • 7. ► En les persones tot el medi intern compren dos sistemes:  EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI.  EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC. El medi intern s’ha de mantenir constant en composició i temperatura pel bon funcionament de las cel·lules (homeostasi) ENRERA
  • 9. ELS VASOS SANGUINIS: ► Conductes pels que circula la sang per tot l’organisme. ► N’hi ha de tres tipus:  Artèries  Venes  Capil-lars
  • 10. Les artèries: ► Duen la sang del cor fins als òrgans. ► Les seves parets són gruixudes, resistents i Túnica interna (tx epitelial) elàstiques per poder suportar l’elevada Túnica pressió amb la que mitjana (tx muscular) circula la sang impulsada Túnica adventícia pel cor. (tx conjuntiu) ► Normalment duen sang rica en oxigen.
  • 11.
  • 12. Les venes: ► Duen la sang dels òrgans fins al cor. ► Les seves parets són més fines i menys elàstiques que les de les artèries, ja que la sang hi circula amb menys pressió. ► Al seu interior hi ha unes vàlvules que faciliten l’ascens de la sang i n’eviten el seu retrocés. ► Normalment duen sang rica en CO2 (desoxigenada)
  • 13.
  • 14.
  • 15. Els capil·lars: ► Vasos microscòpics que, com una xarxa, uneixen les terminacions de les artèries amb l’inici de les venes. ► A través de les seves fines parets epitelials es produeix l’intercanvi de nutrients, oxígen i diòxid de carboni i productes d’excreció amb les cèl.lules de tot el cos.
  • 16. LA SANG: ► Líquid viscós, de color vermell i gust salat que circula per l’interior dels vasos sanguinis ► Una persona adulta i sana té uns 5 litres de sang (8% del pes corporal). El volum sanguini varia en funció de l’edat, sexe, l’alçada i pes.
  • 17. Funcions en que interve la sang: ► La nutrició: Transprota els nutrients des de l’aparell digestiu cap a totes les cèl·lules de l’organisme. ► La respiració: Porta l’oxigen des dels pulmons cap a les cèl·lules, i el diòxid de carboni de les cèl.lules als pulmons ► L’excreció: Recull els residus produïts per les cèl·lules i els porta a l’aparell excretor perquè es puguin eliminar a l’exterior de l’organisme. ► Defensa: Transporta les cèl·lules encarregades de la defensa de l’organisme. ► Regulació tèrmica : Interve en la regulació de latemperatura corporal, escalfa o refrigera l’organisme.
  • 18. Composició de la sang: 4.19 ► La sang està formada per:  EL PLASMA  ELS ELEMENTS FORMES ►ELS GLÒBULS VERMELLS, ERITRÒCITS O HEMATIES. ►ELS GLÒBULS BLANCS O LEUCÒCITS ►LES PLAQUETES O TROMBÒCITS
  • 19. EL PLASMA ► Líquid de color grogós constituït en un 90% per aigua.S’hi troben dissoltes moltes substàncies, entre les que destaquen diferents proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de carboni i nitrogen). ► El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini.
  • 20. ► Elprocés pel qual el plasma es solidifica s’anomena coagulació.
  • 21. LES CÈL·LULES SANGUÍNIES ► N’hi ha de tres tipus: GLÒBULS BLANCS (LEUCÒCITS) PLAQUETES (TROMBÒCITS) GLÒBULS VERMELLS (ERITRÒCITS)
  • 22. Els megacariòcits són cèl·lules de la medul·la òssia responsables de la producció de glòbuls blanc o paquetes o trombòcits, que són necessàries per a una coagulació normal de la sang.
  • 24. Els glòbuls vermells: ► Petites cèl.lules bicòncaves sense nucli, en forma de disc. ► Elàstiques i deformables, el que els permet traspassar fins i tot els capil.lars més fins. ► El color vermell és degut a una proteïna anomenada hemoglobina, capaç de captar i alliberar oxigen. ► La seva funció és transportar oxigen des dels pulmons fins a les cèl.lules i eliminar el diòxid de carboni produït per les cèl.lules. ► Representen el 45% del volum de sang.
  • 25. Els glòbuls vermells: (curiositats) Com són? ► 7,5 µm de diàmetre (500 glòbuls = 1 mm) ► no es reprodueix ► Groc pàl·lid (molts glòbuls junts: vermells) On es formen i on es destrueixen? ► Es formen a la medul·la òssia vermella ► Es destrueixen a la melsa Mitjana de vida: ► 120 dies Quants n'hi ha? ► 5,4 milions / ml en l'home ► 4,8 milions / ml en la dona ► - de 4,2 milions / ml : Anèmia
  • 26.
  • 27. Els glòbuls blancs: ► Cèl.lules amb nucli, de forma irregular, gairebé transparents i més grans que els eritròcits. ► Tenen funció defensiva contra les infeccions. ► Poden ser de cinc tipus:  Neutròfils: principalment lluiten contra els bacteris i també poden fer fagositosis.  Eosinòfils: principalment lluiten contra les alergies.  Basòfils: els seus enzims no permeten fer coaguls de sang.  Limfòcits: sintetitzen anticossos específics.  Monocits: són el leucòcits més gran i fan la fagositosis.
  • 28. Els glòbuls blancs (curiositats) Com són? ► Irregulars ► Diàmetre: 5 µm a 15 µm ► Sense color, brillants i gairebé transparents On es formen? ► Procedeixen de la medul·la òssia del teixit limfàtic Quants n'hi ha? ► De 7.000 a 12.000 per ml (nens) ► De 4.000 a 10.000 per ml (adults) ► Disminuits o disfuncionals: Leucèmia
  • 29. LES PLAQUETES: ► Són fragments cel·lulars sense nucli procedents dels megacariocits. ► Intervenen en els processos de coagulació de la sang. ► N’hi ha entre 150.000 i 300.000 per ml .
  • 30. LES PLAQUETES (curiositats) Com són? ► Arrodonides o ovals ► Diàmetre: 2 a 3 µm ► Fragments de cèl.lules, per tant anucleades. On es formen i on es destrueixen? ► Es formen a la medul·la òssia (400.000 milions per dia) ► Destruïdes a la medul·la òssia, a la melsa i al pulmó. Mitjana de vida: ► 5 a 11 dies La seva funció és: ► Tapar ferides i evitar hemorràgies (entapissar) ► Millorar la circulació (enginyeres) Quants n'hi ha? ► Entre 150.000 i 300.000 per ml.
  • 31. EL COR: ► Òrgan musculós de mida d’un puny, situat al tòrax,entre els pulmons i lleugerament cap a l’esquerra,encarregat d’impulsar la sang a través dels vasossanguinis per tot l’aparell circulatori ► Les parets del cor estan formades per teixit muscular, anomenat miocardi, responsable de la contracció involuntària d’aquest
  • 32. EL COR: ► L’interior del cor està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separats per un envà musculós (septe) que impedeix la seva comunicació ► Cada meitat consta de dues càmeres comunicades entre sí: una superior o aurícula, i una inferior o ventricle. ► Les parets dels ventricles són més gruixudes que les de les aurícules, ja que impulsen la sang des del cor fins a la resta del cos.
  • 33. EL COR: ► Les aurícules i ventricles es comuniquen a través de les vàlvules aurículo-ventriculars. Aquestes són:  Vàlvula mitral o bicúspide: comunica aurícula i ventricle esquerres. Formada per dues membranes  Vàlvula tricúspide: comunica aurícula i ventricle drets. Formada per tres membranes. ► Les vàlvules s’obren i tanquen permetent el pas de la sang des de les aurícules cap als ventricles. Per tant, la seva funció és evitar el retorn del corrent sanguini, que esdevé així unidireccional.
  • 34. EL COR: ► A les aurícules hi arriben les venes:  A l’aurícula esquerra hi arriben quatre venes pulmonars, dues de cada pulmó.  A l’aurícula dreta hi arriben dues venes caves, una superior i una inferior, amb sang de tot el cos.
  • 35. EL COR: ► Dels ventricles surten les artèries:  Del ventricle dret surt l’artèria pulmonar, que es bifurca en dos (cadascuna du la sang a un pulmó). La vàlvula sigmoidea pulmonar, situada a l’inici de l’artèria pumonar, s’obre per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la sang del ventricle dret per l’artèria pulmonar cap als pulmons.  Del ventricle esquerre surt l’artèria aorta, que impulsa la sang a la resta del cos. La vàlvula sigmoidea aòrtica, situada a l’inici de l’artèria aorta, sobre per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la sang del ventricle esquerre per l’artèria aorta cap a la resta del cos.
  • 36. LES PARTS DEL COR Ventricle esquerre
  • 37.
  • 38. EL FUNCIONAMENT DEL COR: ► El cor actua com una bomba aspiradora i impulsora de la sang, que la fa circular pels vasos sanguinis. ► Per a fer circular la sang realitza dos grans moviments:  un de relaxació o diàstole (es carrega de sang)  un de contracció o sístole (impulsa la sang)  tots dos originen el batec cardíac. El cor batega rítmicament unes 70 vegades per minut en 0.23 ► ► condicions normals (de 60 a 100 és normal). ► Els esportistes solen tenir poques pulsacions per minut. ► La coordinació entre els dos moviments s’anomena CICLE CARDÍAC 2.38 6.06
  • 39. RECORREGUT DEL COR: Cicle cardíac El cor esta relaxat i Entra sang a les buit de sang. artícules. Les artìcules es contreuen i Els ventricles es impulsen la sang als contreuen i expulsen la ventricles. sang del cor.
  • 40.
  • 41. Diàstole auricular (general) ► Diàstole auricular: La sang de les diferents parts del cos entra al cor. ► A l’aurícula dreta hi entra per les venes caves, i a l’aurícula esquerra a través de les venes pulmonars. ► Les aurícules es dilaten, mentre Tricúspide les vàlvules mitral i tricúspide Mitral estan tancades (no deixen passar la sang als ventricles)
  • 42. Diàstole auricular (general) ► Durant aquesta diàstole també és quan el miocardi rep els nutrients i l’oxigen, que li arriben per les artèries coronàries. ► En el darrer terç del període de relaxació té lloc la sístole auricular.
  • 43. Sístole aurícular/Diàstole ventricular: ► Les aurícules estan plenes de sang i es contrauen. ► S’obren les vàlvules mitral i tricúspide i passa la sang als ventricles.
  • 44. Sístole ventrícular LUBB ► Els ventricles es contrauen i les vàlvules sigmoidees s’obren. ► Les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen degut a l’augment de pressió sanguinia com a conseqüència de la contracció dels ventricle i que fa que la sang no torni a les aurícules. ► La sang és impulsada del ventricles esquerre cap a l’artèria aorta, i des del ventricle dret a l’artèria pulmonar. ► Quan la sang ha passat a les artèries, les vàlvules sigmoidees es tanquen, el que impedeix que aquesta retorni als DUPP ventricles.
  • 45. Diàstole (general) ► TORNEM A COMENÇAR Tricúspide Mitral
  • 46. LA CIRCULACIÓ SANGUÍNIA ► Lacirculació sanguínia a les persones és:  Tancada  Doble  Completa
  • 47. LA CIRCULACIÓ DOBLE ►Doble perquè en el seu recorregut complert, la sang passa dues vegades pel cor, establint-se dos circuits:  un, el pulmonar o menor, la missió del qual és la renovació de l'oxigen de la sang  l’ altra, el general o major que connecta la resta d'òrgans del cos.
  • 48. LA CIRCULACIÓ DOBLE - TANCADA ►Tancada perquè la sang viatja sempre per l'interior d'uns tubs tancats.
  • 49. LA CIRCULACIÓ DOBLE - COMPLETA ►Completa perquè hi ha una completa separació entre la sang rica en oxigen amb la sang rica en CO2 Persona
  • 50. Circuit pulmonar/Cirulació menor ► És el que s’estableix entre el cor i els pulmons. ► La sang carregada de diòxid de carboni recollida per tot el cos arriba a l’aurícula dreta per les venes caves (superior i inferior). ► De l’aurícula dreta passa al ventrícle dret d’on surt cap als pulmons per l’artèria pulmonar. ► Quan la sang passa pels alvèols pulmonars allibera el diòxid de carboni i es carrega d’oxigen. Un cop fet l’intercanvi dels dos gasos, la sang és transportada per les venes pulmonars cap a l’aurícula esquerra del cor.
  • 52. Circuit general / Cirulació major ► És el que s’estableix entre el cor i els diferents òrgans del cos. ► La sang porta a totes les cèl·lules del cos l’oxigen i els nutrients necessàris perquè puguin dur a terme les seves funcions, mentre que recull el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïts pel metabolisme cel·lular. ► La sang carregada l’oxigen que està a l’aurícula esquerra, passa la ventrícle amb la sístole aurícular. Del ventrícle esquerra i per la sístole ventricular surt per l’artèria aorta, cap a tots els òrgans del cos.
  • 53. Circuit general / Cirulació major
  • 54. Circuit general / Cirulació major ► Un cop arriben als òrgans les artèries es ramifiquen i es van fent cada vegada més primes fins que es converteixen en capil·lars petits, a través dels quals reparteixen l’oxigen i els nutrients i recullen el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig. ► Llavors els capil·lars conflueixen en vasos cada vegada més amples i la sang es recull a les venes, que la porten cap al cor. ► La sang carregada de CO 2 entra per l’aurícula dreta a través de les dues venes caves, la superior i la inferior.
  • 55. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC ► S’encarrega de recollir l’excés de líquid que queda entre les cèl·lules per retornar-lo a la sang. ► També transporta els greixos que s’absorveixen per l’intestí. ► Està format per:  Capil·lars limfàtics  Vasos limfàtics  Gànglis limfàtics
  • 56. Capil·lars limfàtics ► Són petits vasos cecs i molt fins distribuits per tots els teixits. ► S’encarregen de recollir el líquid intersticial.
  • 57. Vasos limfàtics ► Semblants a les venes. ► Són el resultat d’unir molts capil·lars limfàtics. ► Aquests vasos desemboquen al sistema circulatori on aboquen el seu contingut . Tenen vàlvules que eviten el retrocés del líquid.
  • 58. Gànglis limfàtics ► Són eixamplaments petits que es produeixen al llarg dels vasos limfàtics. ► És en aquests gànglis on es filtren i s’eliminen substàncies extranyes i microorganismes perquè no entrin a la sang. ► En aquests ganglis també són centres de fabricació i maduració d’alguns tipus de glòbuls blancs. ► Els trobem a les engonals, aixelles, coll i les orelles.
  • 59. Gànglis limfàtics ► Els trobem a les engonals, aixelles, coll i les orelles. ► Per aquest motiu quan la quantitat de microorganismes es molt gran s’inflamen i augmenten de mida.
  • 60. Limfa ► El sistema limfàtic recull el líquid intersticial que les cèl·lules no han absorbit i el condueix als vasos limfàtics. Aquest líquid rep el nom de limfa. ► La limfa només circula en una direcció del punt cec al sistema circulatori. ► Les contraccions dels vasos limfàtics, els moviments respiratoris del tòrax i la força de la gravetat impulsen i mouen la limfa.
  • 61.
  • 62. MALALTIES DE L’APARELL CIRCULATORI ►L’ARTERIOESCLEROSI ►L’INFARTDE MIOCARDI ►HIPERTENSIÓ / HIPOTENSIÓ ht
  • 63. L’ARTERIOESCLEROSI ► És un enduriment de les artèries produit per dipòsits de greixos i colesterol sobre la paret interna de les artèries. ► Aquestes tenen menys llum i disminueix el pas de la sang. ► Això pot provocar coàguls anomenats trombes que poden provocar obstruccions al lloc on es formen donant lloc a trombosis. ► També es poden desprendre i arribar a òrgans vitals, com el cor, cervell o pulmons on s’obstrueix la circulació sanguínia i produeixen una embòlia.
  • 64. ► Angioplastia transluminal percutanea
  • 65. Hipertensió arterial ► És un augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries. ► Si es manté durant molt temps, produeix una sobrecàrrega del cor i dels vasos sanguínis que deteriora els ronyons i afavoreix l’arterioesclerosi. ► Per evitar-la cal portar una vida relaxada, sense estimulants, tabac, cafè, una alimentació equilibrada i sense massa sal.
  • 68.
  • 69.
  • 70.
  • 71. Varius - varices ► Són venes inflamades, doncs fallen les vàlvules de retorn sanguini dels membres inferiors, que haurien de facilitar el retorn de la sang venosa al cor. ► Causes; diverses, embaràs, molta estona drets, inactivitat, factors genètics.
  • 72.
  • 73. Apoplexia ► Accident cerebrovascular, ictus. ► No hi ha aport de sang a alguna part del cervell. ► Pot ser deguda a l’obstrucció d’un vas sanguini per un coàgul o per la ruptura d’una artèria, amb un vessament de sang i la coagulació i invasió del teixit cerebral.
  • 74. Embolia pulmonar ► És l’obstrucció d’una branca de l’artèria pulmonar que porta la sang del ventricle dret al pulmó. ► Una embòlia és produida per un coàgul que acostuma a procedir de les venes de les cames. ► “sindrome de la classe turista”
  • 75. Aneurisme ► És una dilatació, en forma de bossa, localitzada en una paret arterial. ► Els casos més greus són quan l’aneurisme es produeix a una artèria cerebral o a l’aorta. ► La ruptura d’un aneurisme pot provocar la mort.
  • 76.
  • 77. Infart de miocardi ► S’origina per l’obstrucció parcial o total de les artèries coronàries, que són les que alimenten el cor de nutrients i d’oxigen. ► Si l’obstrucció de l’artèria és parcial, es produeix un dolor conegut com a angina de pit, la zona afectada per l’angina de pit es pot restablir. ► Si l’obstrucció de l’artèria és total, es produeix un infart de miocardi. En aquest cas es destrueix part del múscul cardíac. ► Si l’àrea afectada és molt gran, es produeix la mort.
  • 78.
  • 79.
  • 80.
  • 81.
  • 82.
  • 83. Salut cardiovascular ► Fer exercici ► Tenir una bona alimentació ► No fumar
  • 84. El risc de fumar ► La nicotina endureig les parets arterials. ► Dificulta el transport de sang i el cor ha de treballar més. ► Disminueix el reg sanguini de tots els òrgans i augmenta el risc de patir in infart de miocardi