3. EL MEDI INTERN:
És d’aquest medi del que les cèl·lules
n’extreuen els nutrients i l’oxigen que
necessiten, i hi aboquen les substàncies de
rebuig i el diòxid de carboni que produeixen
en la seva respiració cel·lular.
4. Els components del medi intern són:
► El plasma intersticial: líquid amb funcions
defensiva i nutritiva que hi ha entre les cèl·lules.
S’origina a partir de la sang filtrada a través de les
parets dels capil·lars.
5. Els components del medi intern són:
► La sang: mitjà de transport de substàncies que
discorren per l’interior dels vasos sanguinis. La
sang esta constituida per una part líquida o
plasma sanguini (és una dissolució d’aigua),
proteïnes i cèl·lules sanguinies.
6. Els components del medi intern són:
► La limfa: És el líquid
que es forma a partir
del plasma intersticial
quan ja ha recollit les
substàncies de rebuig
que originen les
cèl·lules del cos.
Aquesta limfa
desenvoca als vasos
sanguinis.
7. ► En les persones tot el medi intern compren
dos sistemes:
EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI.
EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC.
El medi intern s’ha de
mantenir constant en
composició i temperatura
pel bon funcionament de
las cel·lules
(homeostasi)
ENRERA
9. ELS VASOS SANGUINIS:
► Conductes pels que circula la sang per tot
l’organisme.
► N’hi ha de tres tipus:
Artèries
Venes
Capil-lars
10. Les artèries:
► Duen la sang del cor fins
als òrgans.
► Les seves parets són
gruixudes, resistents i Túnica interna
(tx epitelial)
elàstiques per poder
suportar l’elevada Túnica
pressió amb la que mitjana
(tx muscular)
circula la sang impulsada Túnica
adventícia
pel cor. (tx
conjuntiu)
► Normalment duen sang
rica en oxigen.
11.
12. Les venes:
► Duen la sang dels òrgans fins
al cor.
► Les seves parets són més
fines i menys elàstiques que
les de les artèries, ja que la
sang hi circula amb menys
pressió.
► Al seu interior hi ha unes
vàlvules que faciliten l’ascens
de la sang i n’eviten el seu
retrocés.
► Normalment duen sang rica
en CO2 (desoxigenada)
13.
14.
15. Els capil·lars:
► Vasos microscòpics que, com una xarxa, uneixen
les terminacions de les artèries amb l’inici de les
venes.
► A través de les seves fines parets epitelials es
produeix l’intercanvi de nutrients, oxígen i diòxid
de carboni i productes d’excreció amb les cèl.lules
de tot el cos.
16. LA SANG:
► Líquid viscós, de color vermell i gust salat
que circula per l’interior dels vasos sanguinis
► Una persona adulta i sana té uns 5 litres de
sang (8% del pes corporal). El volum
sanguini varia en funció de l’edat, sexe,
l’alçada i pes.
17. Funcions en que interve la sang:
► La nutrició: Transprota els nutrients des de l’aparell
digestiu cap a totes les cèl·lules de l’organisme.
► La respiració: Porta l’oxigen des dels pulmons cap a les
cèl·lules, i el diòxid de carboni de les cèl.lules als
pulmons
► L’excreció: Recull els residus produïts per les cèl·lules i
els porta a l’aparell excretor perquè es puguin eliminar a
l’exterior de l’organisme.
► Defensa: Transporta les cèl·lules encarregades de la
defensa de l’organisme.
► Regulació tèrmica : Interve en la regulació de
latemperatura corporal, escalfa o refrigera l’organisme.
18. Composició de la sang:
4.19
► La sang està formada per:
EL PLASMA
ELS ELEMENTS FORMES
►ELS GLÒBULS VERMELLS,
ERITRÒCITS O HEMATIES.
►ELS GLÒBULS BLANCS O
LEUCÒCITS
►LES PLAQUETES O
TROMBÒCITS
19. EL PLASMA
► Líquid de color grogós constituït en un 90% per
aigua.S’hi troben dissoltes moltes substàncies, entre
les que destaquen diferents proteïnes, glúcids,
lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de
carboni i nitrogen).
► El plasma sense proteïnes es denomina sèrum
sanguini.
20. ► Elprocés pel qual el plasma es solidifica s’anomena
coagulació.
21. LES CÈL·LULES SANGUÍNIES
► N’hi ha de tres tipus:
GLÒBULS BLANCS
(LEUCÒCITS)
PLAQUETES
(TROMBÒCITS)
GLÒBULS VERMELLS
(ERITRÒCITS)
22. Els megacariòcits són
cèl·lules de la medul·la
òssia responsables de
la producció de glòbuls
blanc o paquetes o
trombòcits, que són
necessàries per a
una coagulació normal
de la sang.
24. Els glòbuls vermells:
► Petites cèl.lules bicòncaves sense nucli, en forma de disc.
► Elàstiques i deformables, el que els permet traspassar fins i
tot els capil.lars més fins.
► El color vermell és degut a una proteïna anomenada
hemoglobina, capaç de captar i alliberar oxigen.
► La seva funció és transportar oxigen des dels pulmons fins
a les cèl.lules i eliminar el diòxid de carboni produït per les
cèl.lules.
► Representen el 45% del volum de sang.
25. Els glòbuls vermells: (curiositats)
Com són?
► 7,5 µm de diàmetre (500 glòbuls = 1 mm)
► no es reprodueix
► Groc pàl·lid (molts glòbuls junts: vermells)
On es formen i on es destrueixen?
► Es formen a la medul·la òssia vermella
► Es destrueixen a la melsa
Mitjana de vida:
► 120 dies
Quants n'hi ha?
► 5,4 milions / ml en l'home
► 4,8 milions / ml en la dona
► - de 4,2 milions / ml : Anèmia
26.
27. Els glòbuls blancs:
► Cèl.lules amb nucli, de forma irregular, gairebé transparents i més
grans que els eritròcits.
► Tenen funció defensiva contra les infeccions.
► Poden ser de cinc tipus:
Neutròfils: principalment lluiten contra els bacteris i també poden
fer fagositosis.
Eosinòfils: principalment lluiten contra les alergies.
Basòfils: els seus enzims no permeten fer coaguls de sang.
Limfòcits: sintetitzen anticossos específics.
Monocits: són el leucòcits més gran i fan la fagositosis.
28. Els glòbuls blancs (curiositats)
Com són?
► Irregulars
► Diàmetre: 5 µm a 15 µm
► Sense color, brillants i gairebé transparents
On es formen?
► Procedeixen de la medul·la òssia del teixit limfàtic
Quants n'hi ha?
► De 7.000 a 12.000 per ml (nens)
► De 4.000 a 10.000 per ml (adults)
► Disminuits o disfuncionals: Leucèmia
29. LES PLAQUETES:
► Són fragments
cel·lulars sense nucli
procedents dels
megacariocits.
► Intervenen en els
processos de
coagulació de la sang.
► N’hi ha entre 150.000 i
300.000 per ml .
30. LES PLAQUETES (curiositats)
Com són?
► Arrodonides o ovals
► Diàmetre: 2 a 3 µm
► Fragments de cèl.lules, per tant anucleades.
On es formen i on es destrueixen?
► Es formen a la medul·la òssia (400.000 milions per dia)
► Destruïdes a la medul·la òssia, a la melsa i al pulmó.
Mitjana de vida:
► 5 a 11 dies
La seva funció és:
► Tapar ferides i evitar hemorràgies (entapissar)
► Millorar la circulació (enginyeres)
Quants n'hi ha?
► Entre 150.000 i 300.000 per ml.
31. EL COR:
► Òrgan musculós de mida d’un puny,
situat al tòrax,entre els pulmons i
lleugerament cap a
l’esquerra,encarregat d’impulsar la
sang a través dels vasossanguinis per
tot l’aparell circulatori
► Les parets del cor estan formades per
teixit muscular, anomenat miocardi,
responsable de la contracció
involuntària d’aquest
32. EL COR:
► L’interior del cor està dividit en dues
meitats, la dreta i l’esquerra, separats
per un envà musculós (septe) que
impedeix la seva comunicació
► Cada meitat consta de dues càmeres
comunicades entre sí: una superior o
aurícula, i una inferior o ventricle.
► Les parets dels ventricles són més
gruixudes que les de les aurícules, ja
que impulsen la sang des del cor fins
a la resta del cos.
33. EL COR:
► Les aurícules i ventricles es comuniquen a través de les
vàlvules aurículo-ventriculars. Aquestes són:
Vàlvula mitral o bicúspide: comunica aurícula i
ventricle esquerres. Formada per dues membranes
Vàlvula tricúspide: comunica aurícula i ventricle
drets. Formada per tres membranes.
► Les vàlvules s’obren i tanquen permetent el pas de la sang
des de les aurícules cap als ventricles. Per tant, la seva
funció és evitar el retorn del corrent sanguini, que esdevé
així unidireccional.
34. EL COR:
► A les aurícules hi arriben les venes:
A l’aurícula esquerra hi arriben quatre venes
pulmonars, dues de cada pulmó.
A l’aurícula dreta hi arriben dues venes caves, una
superior i una inferior, amb sang de tot el cos.
35. EL COR:
► Dels ventricles surten les artèries:
Del ventricle dret surt l’artèria pulmonar, que es bifurca en dos (cadascuna du
la sang a un pulmó). La vàlvula sigmoidea pulmonar, situada a l’inici de
l’artèria pumonar, s’obre per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la
sang del ventricle dret per l’artèria pulmonar cap als pulmons.
Del ventricle esquerre surt l’artèria aorta, que impulsa la sang a la resta del
cos. La vàlvula sigmoidea aòrtica, situada a l’inici de l’artèria aorta, sobre
per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la sang del ventricle esquerre
per l’artèria aorta cap a la resta del cos.
38. EL FUNCIONAMENT DEL COR:
► El cor actua com una bomba aspiradora i impulsora de la
sang, que la fa circular pels vasos sanguinis.
► Per a fer circular la sang realitza dos grans moviments:
un de relaxació o diàstole (es carrega de sang)
un de contracció o sístole (impulsa la sang)
tots dos originen el batec cardíac.
El cor batega rítmicament unes 70 vegades per minut en
0.23
►
► condicions normals (de 60 a 100 és normal).
► Els esportistes solen tenir poques pulsacions per minut.
► La coordinació entre els dos moviments s’anomena CICLE
CARDÍAC
2.38
6.06
39. RECORREGUT DEL COR:
Cicle cardíac
El cor esta relaxat i Entra sang a les
buit de sang. artícules.
Les artìcules es contreuen i Els ventricles es
impulsen la sang als contreuen i expulsen la
ventricles. sang del cor.
40.
41. Diàstole auricular (general)
► Diàstole auricular: La sang de les
diferents parts del cos entra al
cor.
► A l’aurícula dreta hi entra per les
venes caves, i a l’aurícula
esquerra a través de les venes
pulmonars.
► Les aurícules es dilaten, mentre Tricúspide
les vàlvules mitral i tricúspide Mitral
estan tancades (no deixen
passar la sang als ventricles)
42. Diàstole auricular (general)
► Durant aquesta diàstole
també és quan el miocardi
rep els nutrients i l’oxigen,
que li arriben per les
artèries coronàries.
► En el darrer terç del
període de relaxació té lloc
la sístole auricular.
43. Sístole aurícular/Diàstole ventricular:
► Les aurícules estan
plenes de sang i es
contrauen.
► S’obren les vàlvules
mitral i tricúspide i
passa la sang als
ventricles.
44. Sístole ventrícular
LUBB ► Els ventricles es contrauen i les vàlvules
sigmoidees s’obren.
► Les vàlvules mitral i tricúspide es
tanquen degut a l’augment de pressió
sanguinia com a conseqüència de la
contracció dels ventricle i que fa que la
sang no torni a les aurícules.
► La sang és impulsada del ventricles
esquerre cap a l’artèria aorta, i des del
ventricle dret a l’artèria pulmonar.
► Quan la sang ha passat a les artèries,
les vàlvules sigmoidees es tanquen, el
que impedeix que aquesta retorni als
DUPP ventricles.
47. LA CIRCULACIÓ DOBLE
►Doble perquè en el seu recorregut
complert, la sang passa dues vegades
pel cor, establint-se dos circuits:
un, el pulmonar o
menor, la missió del qual
és la renovació de l'oxigen
de la sang
l’ altra, el general o
major que connecta la
resta d'òrgans del cos.
48. LA CIRCULACIÓ DOBLE - TANCADA
►Tancada perquè
la sang viatja
sempre per
l'interior d'uns
tubs tancats.
49. LA CIRCULACIÓ DOBLE - COMPLETA
►Completa perquè hi ha una completa
separació entre la sang rica en oxigen
amb la sang rica en CO2
Persona
50. Circuit pulmonar/Cirulació menor
► És el que s’estableix entre el cor i els pulmons.
► La sang carregada de diòxid de carboni recollida per tot el
cos arriba a l’aurícula dreta per les venes caves (superior i
inferior).
► De l’aurícula dreta passa al ventrícle dret d’on surt cap als
pulmons per l’artèria pulmonar.
► Quan la sang passa pels alvèols pulmonars allibera el
diòxid de carboni i es carrega d’oxigen. Un cop fet
l’intercanvi dels dos gasos, la sang és transportada per les
venes pulmonars cap a l’aurícula esquerra del cor.
52. Circuit general / Cirulació major
► És el que s’estableix entre el cor i els diferents òrgans del
cos.
► La sang porta a totes les cèl·lules del cos l’oxigen i els
nutrients necessàris perquè puguin dur a terme les seves
funcions, mentre que recull el diòxid de carboni i les
substàncies de rebuig produïts pel metabolisme cel·lular.
► La sang carregada l’oxigen que està a l’aurícula esquerra,
passa la ventrícle amb la sístole aurícular. Del ventrícle
esquerra i per la sístole ventricular surt per l’artèria aorta,
cap a tots els òrgans del cos.
54. Circuit general / Cirulació major
► Un cop arriben als òrgans les artèries es ramifiquen i es
van fent cada vegada més primes fins que es converteixen
en capil·lars petits, a través dels quals reparteixen l’oxigen
i els nutrients i recullen el diòxid de carboni i les
substàncies de rebuig.
► Llavors els capil·lars conflueixen en vasos cada vegada
més amples i la sang es recull a les venes, que la porten
cap al cor.
► La sang carregada de CO 2 entra per l’aurícula dreta a
través de les dues venes caves, la superior i la inferior.
55. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC
► S’encarrega de recollir
l’excés de líquid que
queda entre les cèl·lules
per retornar-lo a la sang.
► També transporta els
greixos que
s’absorveixen per
l’intestí.
► Està format per:
Capil·lars limfàtics
Vasos limfàtics
Gànglis limfàtics
56. Capil·lars limfàtics
► Són petits vasos cecs i molt fins distribuits
per tots els teixits.
► S’encarregen de recollir el líquid intersticial.
57. Vasos limfàtics
► Semblants a les venes.
► Són el resultat d’unir molts capil·lars
limfàtics.
► Aquests vasos desemboquen al sistema
circulatori on aboquen el seu contingut .
Tenen vàlvules que eviten el retrocés del
líquid.
58. Gànglis limfàtics
► Són eixamplaments petits que es
produeixen al llarg dels vasos
limfàtics.
► És en aquests gànglis on es
filtren i s’eliminen substàncies
extranyes i microorganismes
perquè no entrin a la sang.
► En aquests ganglis també són
centres de fabricació i maduració
d’alguns tipus de glòbuls blancs.
► Els trobem a les engonals,
aixelles, coll i les orelles.
59. Gànglis limfàtics
► Els trobem a les engonals,
aixelles, coll i les orelles.
► Per aquest motiu quan la
quantitat de microorganismes es
molt gran s’inflamen i augmenten
de mida.
60. Limfa
► El sistema limfàtic recull el líquid intersticial que les
cèl·lules no han absorbit i el condueix als vasos limfàtics.
Aquest líquid rep el nom de limfa.
► La limfa només circula en
una direcció del punt cec
al sistema circulatori.
► Les contraccions dels
vasos limfàtics, els
moviments respiratoris
del tòrax i la força de la
gravetat impulsen i
mouen la limfa.
63. L’ARTERIOESCLEROSI
► És un enduriment de les artèries produit per
dipòsits de greixos i colesterol sobre la paret
interna de les artèries.
► Aquestes tenen menys llum i disminueix el
pas de la sang.
► Això pot provocar coàguls anomenats
trombes que poden provocar obstruccions al
lloc on es formen donant lloc a trombosis.
► També es poden desprendre i arribar a
òrgans vitals, com el cor, cervell o pulmons
on s’obstrueix la circulació sanguínia i
produeixen una embòlia.
65. Hipertensió arterial
► És un augment de la pressió que fa la sang
sobre la paret de les artèries.
► Si es manté durant molt temps, produeix
una sobrecàrrega del cor i dels vasos
sanguínis que deteriora els ronyons i
afavoreix l’arterioesclerosi.
► Per evitar-la cal portar una vida relaxada,
sense estimulants, tabac, cafè, una
alimentació equilibrada i sense massa sal.
71. Varius - varices
► Són venes inflamades, doncs fallen les
vàlvules de retorn sanguini dels membres
inferiors, que haurien de facilitar el retorn
de la sang venosa al cor.
► Causes; diverses, embaràs, molta estona
drets, inactivitat, factors genètics.
72.
73. Apoplexia
► Accident cerebrovascular, ictus.
► No hi ha aport de sang a alguna part del
cervell.
► Pot ser deguda a l’obstrucció d’un vas
sanguini per un coàgul o per la ruptura
d’una artèria, amb un vessament de sang i
la coagulació i invasió del teixit cerebral.
74. Embolia pulmonar
► És l’obstrucció d’una branca de l’artèria
pulmonar que porta la sang del ventricle
dret al pulmó.
► Una embòlia és produida per un coàgul que
acostuma a procedir de les venes de les
cames.
► “sindrome de la classe turista”
75. Aneurisme
► És una dilatació, en forma de bossa,
localitzada en una paret arterial.
► Els casos més greus són quan l’aneurisme
es produeix a una artèria cerebral o a
l’aorta.
► La ruptura d’un aneurisme pot provocar la
mort.
76.
77. Infart de miocardi
► S’origina per l’obstrucció parcial o total de les
artèries coronàries, que són les que alimenten el
cor de nutrients i d’oxigen.
► Si l’obstrucció de l’artèria és parcial, es produeix
un dolor conegut com a angina de pit, la zona
afectada per l’angina de pit es pot restablir.
► Si l’obstrucció de l’artèria és total, es produeix un
infart de miocardi. En aquest cas es destrueix part
del múscul cardíac.
► Si l’àrea afectada és molt gran, es produeix la
mort.
84. El risc de fumar
► La nicotina endureig les parets arterials.
► Dificulta el transport de sang i el cor ha de
treballar més.
► Disminueix el reg sanguini de tots els
òrgans i augmenta el risc de patir in infart
de miocardi