Proposta metodològica per explicar l'art i la seva categorització als alumnes

1. Proposta metodològica
de lectura i
interpretació
d’una obra d’art

2. Estadis d’anàlisi:
1. OBSERVACIÓ ATENTA I REFLEXIVA:
Observació dels aspectes externs de l’obra
Observació nua d’informació addicional
Formulació de preguntes: Interrogar l’obra d’art

3. Jan Toorop (1858-1929)
A new generation. 1892
Museum Boymansvan
Beuningen, Rotterdam

4. Wassily Kandinsky
(1866-1944)
Murnau Street with
Women, 1908.
Col·lecció Privada

5. 2) DOCUMENTACIÓ
- Recerca d’informació sobre la peça i tots els seus condicionants
externs.
3)INTERPRETACIÓ
-Deduir, en base a la informació obtinguda, el significat, causa i funció
de l’obra.
4)CONCLUSIÓ FINAL I FORMULACIÓ
D’UN NOU JUDICI ESTÈTIC
-Reflexió entorn de la transcendència de l’obra dins la història de l’art:
què ha aportat i què ha suposat.

6. CONCEPTES CLAUS I ESTRUCTURANTS DE
L’ANÀLISI I INTERPRETACIÓ D’UNA OBRA
D’ART
FORMA Significants o vocabulari
CONTINGUT Significat o semàntica
RECEPCIÓ/REPERCUSIÓ Quin impacte genera?

7. PROPOSTA
D’ESQUEMA
D’ANÀLISI D’UNA
OBRA PICTÒRICA

8. 1. IDENTIFICACIÓ/CATALOGACIÓ
Títol: La Gioconda (o Mona Lisa)
Autor: Leonardo da Vinci (1452-1519)
Cronologia: 1503-1505
Lloc actual: Museu del Louvre, París
Gènere artístic: Pintura
Tècnica: Oli
Suport: Taula; 77 cm x 53 cm

9. 2. ANÀLISI FORMAL
Ens ajuda a definir l’estil.
Varia en funció del llenguatge de cada gènere i tècnica
artística (pintura, gravat, escultura, arquitectura…)
És la part més complexa i susceptible a patir canvis i
variacions.

10. 2.1 DISSENY
Jacques-Louis David, (1748-1825)
El Jurament dels Horacis 1748
Museu del Louvre, París.
-DIBUIX/LÍNIA-
-COLOR/TACA-
Oscar-Claude Monet (1840-1926)
Sol ixent. Impressió, 1872
Musée Marmottan, París.

11. 2.2 CROMATISME
-COLORS PLANS-
Henry Matisse (1869-1954)
La dança, 1910
Hermitage, Sant Petersburg. Rússia.
-MESCLA DE COLORS-
William Turner (1775-1851)
Yacht Approaching the Coast, 1835
Tate Gallery, Londres.

12. --MONÒCROMA-
Pablo Picasso (1881-1973)
El Minotaure i la seva dona, 1937
Col·lecció particular
-POLÍCROMA-
Georges Seurat (1859-1891)
Bathers at Asnières, 1883-84
National Gallery, Londres.

13. 2.3 LLUM
-REAL-
Diego Velázquez (1599-1660)
Villa Medici a Roma, 1630
Museu del Prado, Madrid.
-SIMBÓLICA-
Diego Velázquez (1599-1660)
Bacus, 1628/29
Museu del Prado, Madrid.

14. -ABSÈNCIA DE LLUM-
Jozsef Rippl-Ronai (1861-1927)
Un parc de nit, 1892/95
Museu d’Orsay, París.
-PRESÈNCIA DE LLUM-
Alessandro Botticelli (1444/45-1510)
La Calumnia d’Apel·les, c.1494-1495
Galeria dels Uffizzi, Florència.

15. -HARMONIA DE LLUM-
Kasimir Malevich (1878-1935)
Comp. suprematista: Blanc sobre blanc, 1918
Malevich Gallery, Rússia.
-CONTRAST O CLAROBSCUR-
Caravaggio (1571-1610)
Cupido, c.1601
Staatliche Museen zu Berlin, Berlin.

16. 2.4 COMPOSICIÓ/PERSPECTIVA
-SIMÈTRICA-
Rafael de Sanzio (1483-1520)
La presentació al temple, c.1503/04
Pinacoteca Apostòlica Vaticana, Roma.
-ASIMÈTRICA-
Ramon Casas (1866-1932)
La càrrega o Barcelona 1902, 1899
Museu d’Art Modern, Olot.

17. -SUPERFICIAL-
Bou trepitjant el gra,
dinastia XVIII, 1550 i 1295 a. C
Tebes, Vall dels Reis.
Tomba Menna, Egipte.
-PROFUNDA-
Rafael de Sanzio (1483-1520)
L’escola d’Atenes, 1512
Estances Vaticanes. Ciutat del Vaticà

18. -Esquema compositiu en: DIAGONAL-
Caravaggio (1571-1610)
L’èxtasi de St. Francesc,
c.1596
Wadsworth Atheneum,
Hartford,, USA.

19. -Esquema compositiu en: “S”-
Eduard Burne-Jones (1833-1893)
The Golden Stairs, 1880
Tate Gallery, Londres.

20. -Esquema compositiu en: PIRAMIDAL-
Rogier van der Weyden
(1399/1400-1464)
Davallament, c.1435
Museu del Prado, Madrid

21. 2.5 TIPUS DE PINZELLADA
Francisco de Goya
(1746-1828)
Dos viejos comiendo
sopa, 1820-21
Pinturas Negras
-ENÈRGICA I IMPRECISA-

22. --PRECIOSISTA-
Diego Velázquez (1599-1660)
Las Meninas [detall], 1656
Museu del Prado, Madrid.

23. -SFUMATO-
Leonardo da Vinci (1452-1519)
Sant Joan Baptista, c.1513-1516
Museu del Louvre, París.

24. 3. ANÀLISI DE CONTINGUTS:
CAUSA I FUNCIÓ
Quin és el significat de l’obra?
Què ens diu?
Fonts d’inspiració
- Amb quina intencionalitat fou pintada?

25. 3.1 DESCRIPCIÓ DE L’ESCENA
-FIGURATIVA-
Frontal d’altar de la Seu d’Urgell o dels Apòstols,
Primera meitat del segle XII
Museu Nacional d’Art de Catalunya, BCN.
-ABSTRACTA-
Piet Mondrian (1872-1944)
Tableau 2, 1922
Guggenheim Museum, USA.

26. -ABSTRACCIÓ A PARTIR D'UNA OBRA D'ART-
Pieter Brueghel (El Vell) (1525-1569)
La disputa entre el carnaval i la quaresma, 1559
Kunsthistorisches Museum, Vienna, Austria.
Joan Miró (1893-1983)
El carnaval de l’Arlequí, 1924
Galería Albright-Knox, Buffalo, USA.

27. 3.2. GÈNERE
-HISTÒRIC-
Francisco Pradilla
(1848-1921)
Juana la Loca, 1877
Museo del Prado,
Madrid

28. -NATURA MORTA-
Jean-Baptiste-Simeon
Chardin (1699-1779)
La Ratjada, 1725-26
Museu del Louvre, París.

29. -ORIENTALISTA-
Jean-Auguste La Gran Odalisca,
Dominique Ingres 1814
(1780-1867) Museu del Louvre, París
.

30. 3.3 TEMA I FONTS
-FONTS DOCUMENTALS-
Hendrik Goltzius
(1558-1617)
Sodoma i Gomorra, 1616
Rijksmuseum Amsterdam.

31. -FONTS
DOCUMENTALS-
Lucas van Leyden (1490-
1533)
Lot i les seves filles, c.1509
Museu del Louvre, París.

32. Lot i les seves filles (Gènesi 19, 30-38)
“Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d'aquesta ciutat per anar
se'n a viure a la regió muntanyosa amb les seves dues filles. Es van instal·lar
en una cova.
La filla gran va dir a la petita:
--El nostre pare és vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres
tal com fan arreu. Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: així
tindrem descendents seus.
Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell,
sense que ell se n'adonés, ni de quan ella s'hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
L'endemà, la gran digué a la petita: --Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-li
beure vi també aquesta nit i vés a dormir amb ell: així tindrem descendents seus. Aquella
nit tornaren a emborratxar el seu pare, i la petita va jeure amb ell, sense que ell se
n'adonés, ni de quan ella s'hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
Les dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare. La gran va tenir un fill i
li va posar el nom de Moab. És l'avantpassat dels actuals moabites.També la petita
va tenir un fill i li va posar el nom de Benammí. És l'avantpassat dels actuals
ammonites.”

33. -FONTS VISUALS-

35. -L’ARRIBADA DEL TREN A PARÍS-
Claude Monet (1840-1926)
La Gare Saint Lazare, 1877
Musée d'Orsay, Paris
3.4 CONTEXT HISTÒRIC I
CULTURAL

36. -PLASMACIÓ DE LA VELOCITAT-
Carlo Carrà (1881-1966)
El genet vermell, 1913
Civico Museo d'Arte Contemporanea, Milan
Eadweard Muybridge,, 1872

37. 3.5 CONTEXT ARTÍSTIC
-L’OBRA EN RELACIÓ A L’ART DE L’ÈPOCA-
Conjunt Iconogràfic de Sant
Climent de Taüll, 1123

38. -REACCIÓ CONTRA UN MOVIMENT-
M. Duchamp (1887-1968) La Gioconda amb bigotis, 1919

39. 4.6 AUTOR
-L’OBRA EN RELACIÓ A L’ESTIL DE L’ARTISTA-
Salvador Dalí (1904-1989)
Pelegrinatge, 1921
Fundació Gala-Dalí, Figueres

40. Salvador Dalí (1904-1989)
Madrid, Arquitectura, 1922
Col·lecció Privada

41. Salvador Dalí (1904-1989)
El Molí, 1923
Col·lecció Privada

42. Salvador Dalí (1904-1989)
El Gran Masturbador, 1929
Museo de Arte Reina Sofia, Madrid.

43. Salvador Dalí (1904-1989)
The Swallow's Tail, 1983
Fundació Gala-Dalí, Figueres

44. -L’OBRA EN RELACIÓ A LES CIRCUMSTÀNCIES BIOGRÀFIQUES DE L’ARTISTA-
Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828)
Blind Man's Buff, 1789
Museo del Prado, Madrid.

45. Francisco de Goya y Lucientes (1746-
1828)
Saturn devorant el seus fills, c.
1820-30
Museo del Prado, Madrid.

46. Francisco de Goya (1746-1828)
La lecher de Bordeaux, c.
1827
Museo del Prado, Madrid.

47. Què aporta de nou?
Quin impacte suposa (la recepció)
Possibles influències que exercirà en
futurs artistes o moviments
CONCLUSIÓ I VALORACIÓ FINAL