1. LA CORONA D’ARAGÓ
SEGON D’ESO - TERCER TRIMESTRE
ORIOL NOGUERAS – WWW.ONOGUERAS.COM

2. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• L’Expansió de la Corona d’Aragó la van dur a
terme Jaume I i els seus descendents durant dos
segles.

3. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Causes econòmiques:
• Interessos de la noblesa aragonesa: Noves terres
• Interessos de la burgesia catalana: Ampliar zones de
comerç. Van patrocinar les empreses bèl·liques.
• Necessitat d’obrir nous mercats:
• La prosperitat econòmica del s.XIII: l’excedent de producció
agrícola i de retruc la demanda de nous productes:

4. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Causes polítiques:
• Decadència dels Regnes de Taifes (1212)
• Major força militar de la Corona:
• Flota marítima (Roger de Llúria)
• Almogavers (es van formar definitivament
guerra a Sicília)
"Aquestes gents que tenen el nom d'Almogàvers són
gent que viuen només de les armes, no viuen en pobles
ni en ciutats sinó en muntanyes i en boscos, i guerregen
sovint amb els sarraïns, i entren dins terres sarraïnes
saquejant-les i robant els seus béns (...), d'això viuen. A
vegades, si cal, passen dos dies sense menjar, i si cal
mengen les herbes del camp. No porten més d'una
gonella (*) o una camisa, sigui estiu o sigui hivern, i a les
cames porten una calça de cuir (...). Porten casc, llança,
i dos dards, i un sarró de cuir on porten els menjars. Són
molt forts i molt lleugers (...)"
(*)Peça de roba
Adaptació per a la comprensió. Bernat Desclot, Crònica, capítol LXXIX.
com a mercenaris després de la
Almogàver= “el que fa
incursions”
DESPERTA
FERRO!!!!!!

5. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Causes polítiques:
• La batalla de Muret (1213):
• Els francs ocupen Occitània (excepte Rosselló i Montpeller).
Jaume I signa el tractat de Corbeil (1258), en el que els
catalans renuncien a l’expansió cap al Nord i comencen així
l’expansió cap al Sud.

6. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:
• Campanyes militars de diferents reis catalano-aragonesos,
amb el suport de la burgesia catalana i la noblesa
aragonesa i seguides de repoblacions amb colons.
Corona d’Aragó abans de
Jaume I

7. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:
• Jaume I el Conqueridor (1208-1213/18-1276):
• Mallorca i Balears 1229-1235:
• Objectiu comercial mercaders catalans.
• Repoblada per catalans empordanesos.
• Majoria musulmans van morir.
• València 1238-39:
• Objectiu terres noblesa aragonesa i
l’Església.
• Costa ocupada per catalans, interior per
aragonesos
• Molts musulmans es van quedar com a
vassalls, fet que provocà revoltes en
posterioritat.

8. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:
• Pere el Gran III (1240-1276-1285):
• Política matrimonial: i Casament
amb Constança de Sicília.
• Conquerirà l’illa anys més tard amb
l’ajut de Roger de Llúria i els
almogàvers.
• Sicília finals de segle XIII:
• Illa estratègica a nivell comercial.
• Gran productora de blat.
• Li va costar molta diplomàcia per
l’enfrontament amb el seu germà
Jaume i els reis de França i Castella.
Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/13/pere-el-gran/

9. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:
• Jaume II el just (1267-1291-1327):
• Rei de Sicília mentre la Corona
governava el seu germà Alfons III
la
• Sardenya 1323:
• Illa
amb moltes riqueses naturals
(plata, corall, cereals...) i agrícoles.
• Lloc geoestratègic a nivell comercial
al Mediterrani. (corsaris)
Font:
http://lanostrahistoriamoragonteoria.blogspot.
com.es/2011_05_01_archive.html

10. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Fets:
• Alfons el Benigne (1299 – 1327 – 1336 ):
• Bases comercials a Xipre, Egipte i Constantinoble
• Pere IV Cerimoniós (1319-1336-1387):
• Ducat d’Atenes 1380.
• Ducat de Neopàtria 1377.
• Alfons el Magnànim (1396-1416-1458):
• 1442 Nàpols
Corona d’Aragó segles XIV i XV

11. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Conseqüències econòmiques:
• Noves rutes comercials
• Nord Àfrica (espècies i seda)
• Pròxim Orient
• Itàlia i Grècia
Enriquiment
de la Corona
• Consolats de Mar: Tribunals de la Corona a
les
principals
ciutats
Mediterrànies,
dirigides
per
un
cònsol,
i
que
s’encarregaven de dirimir problemes
derivats del comerç marítim i de legislar
sobre aquesta activitat.
• “llibre del Consolat de mar”

12. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Conseqüències econòmiques:
• Llotges comercials: Intercanvis i reunions de comerciants i
mercaders, taxació de preus a l’engròs. No havia de ser al
mar.
• Noves importacions:
• Espècies
• Sedes
• Perfums
• Noves exportacions:
• Teixits
• Armes
• Olis

13. EXPANSIONISME DE LA CORONA
D’ARAGÓ (S XIII – XV)
• Conseqüències polítiques:
• Corona d’Aragó serà un dels poders més grans del
Mediterrani.
• Conseqüències socials:
• Repoblament de colons catalans i aragonesos
• Conseqüències culturals:
• Cristianització Península ibèrica i Balears.
• Llengua catalana
Activitat!!! (pag 7):
Anàlisi mapa històric

14. INSTITUCIONS DE GOVERN DE LA
CATALUNYA MEDIEVAL(S XIII – XV)
• Antecedents:
• 1-. Assemblees de Pau i treva de Déu
(1º 1027 Rosselló)
• Precedent drets humans, acceptades
concili Narbona 1054.
• 2-. Després de la mort de Pere el
catòlic i per redreçar la situació amb
la noblesa, Jaume I convoca
assemblees amb diferents estaments
socials (també alta burgesia urbana)
• Caràcter representatiu
• No caràcter legislatiu (fins 1283 amb
Pere el Gran)
• Origen directe de les Corts catalanes.
Alfons I el Cast (1154-1196)presidint
assemblea Pau i Treva – Còdex usatges.
Font:
http://devolucio.cat/ai1ec_event/homenatg
e-a-labat-oliva-al-fossar/?instance_id=

16. INSTITUCIONS DE GOVERN DE LA
CATALUNYA MEDIEVAL(S XIII – XV)
• Conseqüències:
• Pactisme, sistema polític que imperarà a Catalunya.
• Generalitat coma govern paral·lel al rei.
• Foment comerç
• Seguretat pública
• Flota marítima i armament propi
• Totes les institucions seran abolides el 1714: Decrets de Nova
Planta de Felip V.
Les Corts:
"Una vegada l'any, (...), nos e los successors nostres celebrem dins Catalunya general
Cort als catalans, en la qual amb els nostres prelats, religiosos, barons, cavallers,
ciutadans i homes de vila, tractem del bon estament i reformació de la terra (...)".
"Volem, estatuïm i ordenem que si nos i els nostres successors, volen fer alguna llei o
estatut a Catalunya, hauran d'obtenir el consentiment dels prelats, els barons, els
cavallers i dels ciutadans de Catalunya (...)".
Fragment de les Corts de Pere el Gran, celebrades a Barcelona el 1283 (adaptació)