Esta presentación es de Joan Torrent, Director de la Business School de la UOC que hizo para Xing Tarragona el día 29/05/212

1. Conferència XING Tarragona
Catalunya 5.0
De l’empresa xarxa a la societat
emprenedora
Dr. Joan Torrent-Sellens
jtorrent@uoc.edu
UOC Business School [Director]
Investigació Interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC) [Director]
Estudis d’Economia i Empresa [Professor]
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Reus, 29 de maig de 2012

2. Presentació

3. Presentació
http://i2tic.net/ca/equip/joan-torrent-sellens/

4. 1a idea.
Cap a l’economia i la societat del
coneixement

5.  Fet: Avui, l’economia mundial s’endinsa al cinquè cicle econòmic –paradigma
tecnoeconòmic-, de llarga durada: l’economia i la societat del coneixement
Cicles 1 2 3 4 5
1770-1780 Des de 1990
1830-1840 a 1880-1890 a 1930-1940 a
a 1830-
1 880 -1890 1930-1940 1 980 -1990
1 840 Paradigma de
Període les TIC.
Prosperitat B elle Edat d’or del
Revolu ció Economia del
victoriana Epoque creixement
Industrial coneixement
Energia del Electricitat Producció Informació,
Primera
Descripció vapor Enginye ria fordista en comunicació i
mecanització
Ferrocarril pesada massa coneixement
Factor
Energies TIC
productiu Cotó Carbó
Acer fòssils Coneixement
d‘oferta Ferro Transport
(petroli) Xarxes
abundant

6.  Problema: L’economia catalana està en depressió (tres crisis en una) perquè no
s’ha endinsat a l’economia global del coneixement, no s’ha adaptat a les noves
fonts de creixement econòmic i empresarial
Descomposició del
creixement econòmic a
l’OCDE. 1994-2008
100%
90% Coll-blau BQ
(26,8%)
80%
70%
Canvi estructura 60% Coll-blanc BQ
ocupacional de Catalunya. 50%
(28,7%)
1994-2008 40% Coll-blau AQ (9,2%)
30%
20% Coll-blanc AQ
(35,2%)
10%
0%
Estruct. Canvi

7.  Solució: L’economia catalana ha d’intensificar la presència del coneixement a tots
els seus àmbits de producció, demanda i rendes. Sense coneixement no hi ha
millora d’eficiència del sistema econòmic
Presència del coneixement
a l’economia catalana. 2005
Descomposició de la
productivitat del treball a
l’economia catalana. 2005
Notes:
- Globalització i demanda
- De la trampa de l’austeritat a la trampa del creixement
- Recessió + canvi paradigma= transició social

8. 2a idea.
La importància de les MPIMES
eficients i competitives a
l’economia del coneixement

9.  Fet: Catalunya és un país de microempreses. Generen 2/3 del PIB i ocupen a més
de la meitat de la força de treball
Estructura dimensió
(número treballadors)
empresa catalana. 2010
Aportació al PIB de la
dimensió de l’empresa
catalana. 2010

10.  Problema: L’empresa catalana presenta importants problemes en el seu procés de
generació de valor: dualitat formativa i manca de processos d’innovació formal, però
també té fortaleses com la flexibilitat organitzativa
Empreses
Estoc i ampliació de formació
La formació dels Nivell màxim formació empresaris
empresaris catalans. Sense estudis/ estudis primaris 14,7
2010 Estudis secundaris 44,6
Estudis universitaris no empresarials 30,5
Estudis universitaris empresarials 10,2
Ampliació de formació
% Estudis universitaris no empresarials 6,1
% Estudis universitaris empresarials 2,0
La flexibilitat organitzativa
de la microempresa
catalana. 2010

11.  Solució: L’empresa catalana ha d’aprofundir en la co-innovació (usos TIC + capital
humà + nova organització) si vol ser eficient i competitiva
Les fonts co-innovadores
de la productivitat
empresarial a Catalunya.
2003
Les trajectòries de
competitivitat de l’empresa
catalana. 2003
Nota:
- Economia del coneixement, empresa i benestar

12. 3a idea.
L’empresa xarxa i la xarxa de
negocis com a forma empresarial
per a la sortida de la depressió

13.  Fet: L’empresa xarxa es consolida com la forma estratègica, organitzativa i de
generació de valor més idònia per la competència a l’economia del coneixement
M
PROVEÏDORS EMPRESA CLIENTS
E
R
COMPETIDORS ACTUALS
C
PRODUCTES SUBSTITUTIUS A
T
nci al s INFRASTRUCTURES
pote
idors
C ompet RECURSOS HUMANS
INNOVACIÓ
OPERACIONS
MARQUETING I SERVEIS POST-VENDA
INFRASTRUCTURES
RECURSOS HUMANS
MARGE
INNOVACIÓ
OPERACIONS MARQUETING I SERVEIS POST-VENDA

14.  Fet: L’empresa xarxa es consolida com la forma estratègica, organitzativa i de
generació de valor més idònia per la competència a l’economia del coneixement
M
PROVEÏDORS EMPRESA CLIENTS
E
R
COMPETIDORS ACTUALS
C
PRODUCTES SUBSTITUTIUS A
T
s
ncial
ors pote
petid
Com
INFRASTRUCTURES
RECURSOS HUMANS
N
INNOV2 CIÓ
A MARGE
INFRASTRUCTURES INFRASTRUCTURES
OPERACIONS MARQUETING
RECURSOS HUMANS RECURSOS HUMANS
N1 N3
INNOVACIÓ MARGE INNOVACIÓ MARGE
OPERACIONS MARQUETING OPERACIONS MARQUETING
XARXA N
INFRASTRUCTURES INFRASTRUCTURES
RECURSOS HUMANS RECURSOS HUMANS
N6 N4
INNOVACIÓ MARGE INNOVACIÓ MARGE
INFRASTRUCTURES
OPERACIONS MARQUETING OPERACIONS MARQUETING
RECURSOS HUMANS
N5
INNOVACIÓ MARGE
OPERACIONS MARQUETING

15.  Problema: Avui, a Catalunya només una tercera part del teixit productiu disposa
d’elements de generació de valor construïts al voltant de l’empresa xarxa
EMPRESA INDUSTRIAL EMPRESA XARXA
Estratègia
1.- Mercats nacionals i internacionals 1. Mercats globals: món les 24 hores
2.- Avantatges: economies d’escala i costos 2. Diferenciació/adaptació/qualitat
3.- Relació stakeholders: aïllada 3. Aliances i col·laboracions
Organització
4.- Divisió treball: atomització i execució 4. Equips variables per competències
5.- Coordinació treball: centralització i jerarquia 5. Descentralització i autonomia
6.- Estructura: organització científica i toyotisme 6. Organització horitzontal en xarxa
Producció
7.- Tecnologia: manufactures (skills manuals) 7. TIC. Ampliació/substitució skills mentals
8.- Inputs bàsics: capital físic i treball manual 8. Fluxos intangibles: informació i coneixement
9.- Esquema producció flexible (xarxa d’empreses) 9. Negocis en xarxa: cadena desintegrada de valor
Valors i cultura
10.- Treball: seguretat via especialització 10. Flexiseguretat via creativitat i polivalència
11.- Empresa: creixement via acumulació 11. Creixement via co-innovació
12.- Contracte social: productivitat per salaris fixos 12. Competitivitat per gestió col·laborativa

16.  Solució: Cap el nou diamant competitiu de l’empresa xarxa. La tecnologia, el
lideratge, la co-innovació, l’aprenentatge i les xarxes són els pilars principals del
canvi empresarial
El nou diamant ,
ci ó
competitiu de a
ci t i ó
co A p
ns re
pa c ta ne
l’empresa xarxa ca itza nt ne
at n tre de l tatg
iet rga ba es e i
ar
nt a i o
e i ll ( pe ca
oc rso pa
p l e mo l o g up n ci
om tecn ció Oc ab es t ac
il i t i l l i ó
C va o
up
ab at oc
-inn ili
) sd
e
ta
Co t
in
Efe
d
tge
irec de xa
MPIMES
ct es
tge
er a
tes
xarxa
l
cult esaria
er a
X
i lid
arx
i d xa
Lid
’apr direct
ura
es
r
r
Nue emp
en ent s,
a
Tecnologia
v
Nota:
age
e
- Dimensió Millora de la cultura, e-skills i
empresarial, xarxes, usos TIC
globalització i política
pública

17. 4a idea.
L’emprenedoria innovadora com a
força de mercat per a la sortida
de la depressió

18.  Fet: L’emprenedoria innovadora, la que genera serveis de treball qualificat dels
empresaris, és la principal força de mercat a l’economia del coneixement. Les
MPIMES destaquen per la innovació radical i les grans empreses per la innovació
incremental
Diagrama de
l’emprenedoria
innovadora

19.  Problema: L’emprenedoria innovadora ha evolucionat a la baixa durant els darrers
decennis.
Participació
emprenedors sobre
població ocupada a
Espanya. 1977-2006
Empreses
innovadores de
recent creació a
Catalunya.
2008-2011

20.  Solució: La nova empresa creada a Catalunya durant la crisi econòmica presenta
un procés de generació de valor adequat per la competència als mercats globals
del coneixement. L’emprenedoria innovadora és un brot verd, però encara amb molt
poca presència
Estructura demogràfica i
d’edat del nou empresari
català. 2008-2011
El capital humà a la nova
empresa catalana.
2008-2011

21.  Solució: La nova empresa creada a Catalunya durant la crisi econòmica presenta
un procés de generació de valor adequat per la competència als mercats globals
del coneixement. L’emprenedoria innovadora és un brot verd, però encara amb molt
poca presència
Les noves formes
organitzatives a la nova
empresa catalana.
2008-2011
Usos de les TIC a la nova
empresa catalana.
2008-2011
Nota:
- Noves funcions sindicats i patronals

22. 5a idea. De l’empresa xarxa a la
societat emprenedora
La triple hèlix (Universitat-
empresa-govern) com a força
institucional per a la sortida de la
depressió

23.  Fet: La triple hèlix és el model organitzatiu bàsic de la societat emprenedora.
Coordina i estructura els seus quatre pilars bàsics: i) emprenedors i MPIMES que
fan innovació radical; ii) grans empreses que fan innovació radical; iii) la indústria i
el mercat que fan innovació aplicada; i iv) Universitats i governs que connecten les
condicions d’entorn i la recerca bàsica amb l’empresa innovadora i la societat
emprenedora
El model de la triple
hèlix

24.  Problema: A Espanya, la manca d’emprenedoria innovadora afebleix molt el
potencial de creació de riquesa i benestar material
La contribució de l’emprenedoria innovadora i el capital humà
(emprenedors i treballadors) al creixement econòmic

25.  Solució: La Universitat emprenedora, el govern emprenedor i l’empresa innovadora
en xarxa marquen el camí de la societat emprenedora. Sense societat
emprenedora no hi ha societat del coneixement.
Ajudes públiques i
nova empresa a
Catalunya. 2008-2011
Cooperació
innovadora i nova
empresa a Catalunya.
2008-2011
Notes:
- Universitat emprenedora: tercera missió i
spillovers coneixement
- Govern emprenedor: coneixement i innovació al
centre de l’estat del benestar

26. Posant cares a la triple hèlix¡¡¡

27. El Pau Garcia-Milà i eyeOS,
de Barcelona al lideratge
mundial del Cloud
Computing

28. El Dani Villanueva i el seu
videojoc del Supergay: De
REDESA Reus al món a través
de la xarxa

29. De Capellades al món a través
de la globalització i el comerç
electrònic: la gent de Munich

30. Patrícia González rebent el
premi d’emprened@ra 2011 del
Baix Empordà

31. Una mica de promoció: la UOC
Business School

32.  Fet: La crisi ha millorat ostensiblement la demanda de formació en competències
per a l’empresa.
Notable creixement de les necessitats de formació en gestió
empresarial

33.  Fet: Els empresaris demanden cursos breus, amb metodologies d’aprenentatge
flexibles i adaptades a les seves necessitats reals de gestió i direcció.
Demanda de cursos breus

34.  Fet: La demanda de formació virtual creix notablement durant la crisi. El problema
de l’usabilitat i del preu
Increment substancial de la demanda de cursos virtuals

35. Solució: Els núvols formatius i la xarxa d’aprenentatge de la UOC Business School.
Núvol MBA i funció directiva
Intersecció Núvols
MBA Global eMBA
Elements
MBA Social MBA sectorials de valor
Núvol MPIMES
Viver virtual
Direcció MPIMES
Sectors
activitat
Creació MPIMES Gestió MPIMES

36.  Solució: El nou cub de capacitació per a les microempreses
El nou cub de capacitació per a MPIMES
Viver virtual
MPIMES
Formació Creació Gestió Direcció
formadors MPIMES MPIMES MPIMES
emprenedoria
Investigació
MPIMES

37.  Solució: El postgrau en Direcció i Gestió de Microempreses

38.  Solució: Aula PIME: noves metodologies de formació virtual.

39. Conferència XING Tarragona
Catalunya 5.0
De l’empresa xarxa a la societat
emprenedora
Dr. Joan Torrent-Sellens
jtorrent@uoc.edu
UOC Business School [Director]
Investigació Interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC) [Director]
Estudis d’Economia i Empresa [Professor]
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Reus, 29 de maig de 2012