2. Vida (Biografia):
Manel de Pedrolo va néixer a L’Aranyó, la
Segarra el dia 1 d’abril del 1918, i va morir el 26
de juny de 1990 a l'edat de setanta-dos
anys, victima d’un càncer.
Manel va néixer en una família de propietaris
rurals procedents de Cervera, que per causes de
dificultats econòmiques en la gestió de les seves
terres es van traslladar a l’Aranyó. Ell era el gran
de dos germans, el petit és deia Ramon. Va
passar la seva infantesa a Tàrrega, on el seu pare
era el president d’Acció Catalana, a part també
era advogat. El seu pare feia vestir al seu fill de
manera no concorde a l’época a la qual vivia.
Des de petit llegeix molts de llibres, sobre tot
obres de Pio Baroja i Valle Inclán.
Pedrolo entre el seu germà
Ramon i la seva tia.
3. El 1946, és va casar amb Josefina Fabregat, la qual és
una noia obrera. La família d'ell es va negar
rotundament a acceptar la seva tria. Al cap de 7 anys
de festeig, el pare cedirà i li muntarà un piset a la
mateixa casa de Tàrrega on viuen ell i la tia. Manel i la
seva dona s'hi estan uns quants anys, fins que
decideixen instal·lar-se a Barcelona. Un cop
instal·lat, tindrà una filla, Adelais.
Manel tenia 8 anys quan va començar a estudiar a
l’Escola Pia, i el 1929 va començar el Batxillerat a
Tàrrega. El 1935, es traslladà a Barcelona, i ingressar a
l'Institut Balmes amb la intenció d'acabar el batxillerat.
El seu objectiu era fer la carrera de metge, però per
causa de la guerra civil espanyola, s’inscriu a la
CNT(Confederación Nacional del Trabajo) i treballa de
mestre a la població de Fígols de les Mines. Va ser
llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid.
Entre altres feines, treballa per a una agència
d'assegurances i també per a una agència de
publicitat, a més de fer d'investigador privat.
Pedrolo amb
Josefina, la seva
muller i Adelais, la
seva filla.
4. És un dels escriptors més productius
de la literatura catalana
contemporània.
Com a anècdota cal explicar
que, durant la
República, Manel, que era un
adolescent, va organitzar una vaga al
Modern Liceu, on estudiava. El
motiu tractava d'avançar les
vacances de Nadal. Manel va
organitzar "piquets" per tractar
d'impedir que els nois s'acostéssin a
l'escola. Els companys li van anar
fallant, però ell, va aguantar fins el
final. El càstig va ser lleu, ja que els
mestres també li admiraven
l'enteresa i l'aplom per defensar el
que veia just.
Pedrolo al pis de Barcelona
5. Obra:
Manel ha estat un dels escriptors més llegits de la postguerra i ens ha deixat un
seguit d’una obra poètica considerable: uns centenars d'articles periodístics, unes
quantes peces teatrals cabdals, l'obra novel·lística de més gruix de la nostra
literatura amb la corresponent legió de lectors i, encara, un radical concepte de la
creativitat i una imatge d'autor que compromet el seu ésser a cada ratlla.
Manel va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig...
Als inicis de Manel de Pedrolo com a escriptor, la seva obra tenia com a
característica principal la convicció amb la que havia d'estar compromès amb la
societat i que havia d'intentar reformar-la o canviar-la mitjançant la seva obra. És
per això, que algunes de les seves obres van ser prohibides. A la dècada dels
seixanta, l’ obra es va aproximar més a la realitat que l'envoltava i denunciava les
situacions injustes de la societat del moment. Segueixen el model del Realisme i el
Naturalisme.
6. L’obra més destacada de Manel és el Mecanoscrit del
segon origen, una historia de ciencia-ficción que fou un
èxit de vendes. Va ser publicada el 1947, originalment
escrita amb català. És un dels llibres més llegits de la
literatura catalana, i ha estat traduïda a diversos idiomes
i reeditada en nombroses ocasions.
Manel va guanyar una serie de premis: Premi Joanot
Martorell (1954), Premi Víctor Català (1956), Premi Sant
Jordi de novel·la (1962), Premi Crítica Serra d’Or de
novel·la (1968), Premi Prudència Bertrana de novel·la
(1968), Premi Crítica Serra d’Or dos de novel·la i un de
contes, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
(1979), Premi Vicens de les Hores, Premi Crítica Serra
d’Or de narració (1991) i Premi Crítica Serra d’Or de
biografies i memòries (1992).
Alguns títols de les seves novel·les són, La mà contra l'horitzó, Balanç fins a la
matinada, Mecanoscrit del segon origen… També ha publicat llibres de
contes, Crèdits humans… Algunes de les seves obres de teatre són: Cruma, Homes
i no… I llibres recull d'articles polítics en premsa, Cal protestar fins i tot quan no
serveix de res, Cròniques…