Po4esopdf t7t4part10 11

TEMA 7 I PART TEMA 4
L’EVOLUCIÓ
1. LA DIVERSITAT D’ESPÈCIES

SÓN SEMBLANTS, PERÒ SÓN DE LA MATEIXA
ESPÈCIE ?

’
CONCEPTE D ESPÈCIE: REPRODUCCIÓ ENTRE SI I
DESCENDÈNCIA FÈRTIL.

SI S’ENCREUEN ELS ANTERIORS,PODEN TENIR DESCENDÈNCIA
PERÒ NO ÉS FÈRTIL => NO SÓN DE LA MATEIXA ESPÈCIE

EX. D’HÍBRIDS ESTÈRILS : LA MULA I EL MUL

SÍ, ES PODEN CREUAR I
DONEN DESCENDÈNCIA
FÈRTIL => = ESPÈCIE

EX. DE TIPUS DE GOSSOS BASTANT DIFERENTS => CONCEPTE
D’ESPÈCIE NO ES BASA EN LA SEMBLANÇA.

ESCULL CORAL·LÍ:
ALTA SELVA: ALTA

BIODIVERSITAT: DIVERSITAT D’ESPÈCIES

DESERT: POCA FLORA ... I FAUNA

BIODIVERSITAT:

ESPÈCIES ANTIGUES QUE JA ESPÈCIES ACTUALS QUE
NO VIUEN ARA ABANS NO VIVIEN

ALTRES BIODIVERSITATS DEL PASSAT

FER ACTIVITATS DEL LLIBRE PG.135

COM VAN APARÈIXER
LES ESPÈCIES?
RESPOSTA:
A CONTINUACIÓ.............................

 EVOLUCIÓ: PROCÉS TRANSFORMACIÓ D’ESPÈCIES EN ALTRES PER PETITES
MODIFICACIONS ACUMULADES EN MILIONS D’ANYS.
 NO ADMESA FINS S. XX. ERA DIFÍCIL OBSERVAR-LA DURANT LA NOSTRA
VIDA.
 ABANS: IMMUTABILITAT DE LES ESPÈCIES DESPRÉS DE CREACIÓ.
 LINNÉ ( 1707-1778): NOMENCLATURA BINOMIAL EX. Canis lupus (llop)
CREIA EN FIXISME.
 CUVIER ( 1769-1832): DEMOSTRÀ FÒSSILS =RESTES ORGANISMES.
TAMBÉ CREIA EN IMMUTABILITAT => ESPÈCIES ACTUALS TAL COM VAN
SER CREADES I ALTRES EXTINGIDES QUEDEN FÒSSILS => TEORIA DEL
CREACIONISME.
 TEORIA DEL CATASTROFISME: ERA PER JUSTIFICAR LES EXTINCIONS =>
PER GRANS CATACLISMES ( EX. DILUVI UNIVERSAL...)
 POLICREACIONISME: ALGUNS SEGUIDORS AFIRMAVEN QUE A CADA
CATÀSTROFE => NOVA CREACIÓ.
 QUINES CREENCES CREIEU QUE HI HA AL DARRERA DE TOTES
AQUESTES IDEES?
 SABEU EN QUINA NACIÓ MOLT PODEROSA ENCARA HI HA MOLTES
ESCOLES ON ES DONA PER BONES AQUESTES IDEES? PER QUÈ?

2. EVOLUCIÓ I TEORIES
EVOLUCIONISTES

Gripau comú: Gripau corredor:
Bufo bufo Bufo calamita

ELS AVANTPASSATS COMUNS: AL INTENTAR CLASSIFICAR NOUS
ORGANISMES => OBSERVACIÓ DE MOLTES SEMBLANCES ENTRE ESPÈCIES
DIFERENTS => PARENTIU => AVANTPASSAT COMÚ

 J.B. LAMARCK (1744-
1829 ) : PRIMERA
TEORIA PARLANT DE
TRANSFORMACIÓ
D’ORGANISMES. ES
BASA EN 3 PUNTS:
1. FORÇA INTERNA CAP
A COMPLEXITAT.
2. HERÈNCIA DE
CARÀCTERS
ADQUIRITS.
3. LA FUNCIÓ CREA
L’ÒRGAN ( LLEI ÚS I
DESÚS)
• SÓN FALSES

2.1 L’EVOLUCIÓ LAMARCKIANA

 CHARLES DARWIN ( 1809-1882) ANGLÈS, VIATGE AMB VAIXELL BEAGLE =>
ESTUDIA FLORA, FAUNA I FÒSSILS => ELABORA “TEORIA SOBRE ORIGEN
ESPÈCIES”. ES BASA EN :
1. NOMBRE ELEVAT DE DESCENDENTS:NO HI HA ALIMENT PER TOTS=>
POBLACIÓ CONSTANT.
2. VARIABILITAT DE LA DESCENDÈNCIA: FILLS DE MATEIXOS PROGENITORS NO
SÓN IDÈNTICS.
3. SELECCIÓ NATURAL: MOLTS DESCENDENTS => LLUITA PER SOBREVIURE=>
QUEDEN ELS NASCUTS AMB ALGUNA AVANTATGE=> TENEN DESCENDÈNCIA.
• ALFRED WALLACE ( 1823-1913) VA ARRIBAR A = CONCLUSIONS, TAMBÉ PER
EXPEDICIONS.
• TEORIA DEL GRADUALISME GEOLÒGIC: ( 1795) J.HUTTON VA DEFINIR T.
UNIFORMITARISME (1. “PRESENT CLAU DEL PASSAT” 2. GRADUALISME) +
DESPRÉS DIFOSA PER C. LYELL I RETOCADA PER L. PRÉVOST ( PRINCIPI
ACTUALISME): VA INFLUIR MOLT EN DARWIN. CONTRA EL CATASTROFISME =>
PROCESSOS GEOLÒGICS SÓN LENTS I CONTINUS (GRADUAL) => EVOLUCIÓ
TAMBÉ LENTA I CONTINUA ( EN DESCENDÈNCIA NO GRANS CANVIS).
• ACTUALMENT : P. ACTUALISME + GRADUALISME + PART DE CATÀSTROFES.
• TEORIA DE MALTHUS ( TAMBÉ VA INFLUIR): POBLACIÓ CREIX EN PROGRESSIÓ
GEOMÈTRICA I ALIMENT EN PROGRESSIÓ ARITMÈTICA => FALTARÀ ALIMENT =>
MOLTS MORTS.

2.2 L’EVOLUCIÓ DARWINISTA

PER QUÈ DARWIN VA
ARRIBAR A AQUESTES
CONCLUSIONS?
EN QUÈ ES VA BASAR?
BONA PART ES VA BASAR EN L’ESTUDI DELS FÒSSILS.

DEL TEMA 4 : HISTORIA
DE LA VIDA DE LA TERRA

 FÒSSILS, RESTES ORGANISMES O INDICIS DE LA SEVA ACTIVITAT QUE VAN VIURE EN EL
PASSAT I TROBEM DINS DE LES ROQUES( SEDIMENTÀRIES I ALGUNES METAMÒRFIQUES).
 PALEONTOLOGIA, CIÈNCIA QUE ESTUDIA ELS FÒSSILS.
 HI HA DIVERSES FORMES DE FOSSILITZACIÓ: 1. TAL QUAL EREN. EX. ÀMBAR,GEL, 2.
RECENTS:CONQUILLES. 3. SUBSTITUÏTS ( TROC SÍLICE ) O REEMPLAÇATS ( CARBÓ) 4.
MOTLLE EXTERN ( D’EMPREMTA) O INTERN (FARCIMENT O BUIDATGE) 5. ICNOFÒSSILS O
ICNITES ( EMPREMTES D’ACTIVITAT).
 DATACIÓ:
1. ABSOLUTA: ES POT SABER EDAT D’ESTRAT EN MILIONS D’ANYS AMB MÈTODE DE
DESINTEGRACIÓ RADIOACTIVA. ÀTOMS DELS ISÒTOPS RADIOACTIUS => ÀTOMS
D’ALTRES ELEMENTS => CÀLCUL DE TEMPS DE DESINTEGRACIÓ DE ½ ÀTOMS =>
PERÍODE DE SEMIDESINTEGRACIÓ=> SABER EDAT DE MINERALS DE ROQUES DE MOLTS
MILIONS D’ANYS=> SABER EDAT FÒSSILS.
• RELATIVA: SOLS INDICA SI ÉS ANTERIOR O POSTERIOR L’ESTRAT. ES BASA EN 2 LLEIS:
1. DE SUPERPOSICIÓ O DE STENO: ESTRATS SUPERIORS SÓN + MODERNS QUE A
SOTA.
• 2. DE CORRELACIÓ DELS FÒSSILS ( SMITH): SABENT DATACIÓ RELATIVA D’UN
FÒSSIL EN UN LLOC => SI ES TROBA EN ESTRAT D’UN ALTRE LLOC => SABEM EDAT
RELATIVA DEL NOU ESTRAT.
• FÒSSILS GUIA: ESPÈCIES MOLT ABUNDANTS I ESTESES + EXISTIR EN UN CURT
PERÍODE DE TEMPS => PERMET DATAR ESTRATS DE TOT EL MÓN.
• DATACIÓ RELATIVA D’ESTRATS PER ELS SEUS FÒSSILS => COLUMNA
ESTRATIGRÀFICA ( SÈRIE COMPLETA D’ESTRATS D’UNA ZONA) .

1. FÒSSILS 2. DATACIÓ

SEQÜENCIACIÓ DE FOSSILITZACIÓ:
1) MORT I ENTERRAMENT
2) COMPACTACIÓ DELS SEDIMENTS I RESTES DE
L’ORGANISME FORMANT UNA ROCA (FOSSILITZACIÓ) I
FORMACIÓ A SOBRE DE MÉS ESTRATS.
3) PER PLEGAMENT O FALLES => QUEDA EXPOSAT A
AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS => EROSIÓ =>
AFLORAMENT DE FÒSSILS.

EX. A) CARBONITZAT B) ÀMBAR C) EMPREMTA D) CONQUILLA

FER ACTIVITATS LLIBRE: 2 PG. 73 ( CAL LLEGIR-SE, NO CAL ESTUDIAR-LA,
LLEGIR- ESTUDIAR-
PG 72 DEL LLIBRE)

1

5
2

3
3
4
6
MOTLLE INTERN D’UN AMMONIT TIPUS DE FOSSILITZACIÓ
1. BUIT 2. FARCIMENT 3. FÒSSIL
D’EMPREMTA 4. F. DE FARCIMENT O
BUIDATGE 5. SUBSTITUCIÓ 6. F. DE
SUBSTITUCIÓ .

ACTIVITAT LLIBRE Nº 3: DATACIÓ RELATIVA
LÍNIES EN ZIGA- ZAGA SÓN DISCORDANCES ANGULARS (CONTACTE ENTRE ESTRATS DE DIFERENT
ZIGA- (CONTACTE
INCLINACIÓ )
FER ACTIVITATS LLIBRE Nº 4 FINS 7

3. ETAPES DE LA TERRA: CAUSES D’EXTINCIÓ
EXTERNES I INTERNES

HADEAÀ Primeres
cèl·lules
eucariotes
PROTEROZOIC (acritarcs).

S’estabilitza
la capa d’ozó.

ARQUEÀ
Primeres roques
sedimentàries (Grenlàndia Primers fòssils
eucariotes
pluricel·lulars

Extinció
Primers organismes massiva.
procariotes
fòssils en estromatòlits.
FANEROZOIC
Primers Eres
organismes geològiques
procariotes conegudes.
PROTEROZOIC productors
d’oxigen.

Formació
de ferro
en bandes.
Extinció massiva a causa
del increment d’oxigen.

D’ HADEAÀ FINS FANEROZOIC

FANEROZOIC
Algues
calcàries
M
Trilobits Primers
P vermelles i
verdes
mamífers

A E
L
Explosió de
vida litoral S
CÀMBRIC:

E continents
separats
O
O Z Predomini
de rèptils

Z O
O Graptòlit I
lliures

I C Primeres
aus
C
Nautiloïdeus

Llacunes al
DEVONIÀ

C
Angiospermes

Primeres
plantes
terrestres
E T Primers
E
Extinció massiva :meteorit (Iridi)

Falgueres gegants :
boscos del N R Primats:Lemúrids
C
Extinció
CARBONÍFER:
CARBÓ O IA 38
plantònics:
Asteroide
R
Z I Primers
a Sibèria

Primers
amfibis O QUATERNARI: homínids Migració
Antàrtida:

I GRAN
REFREDAMENT
acumulació
gel

Artròpodes C 1ers
Extinció massiva per clima sec terrestres i HUMANS
per unió Pangea : PÈRMIC voladors

ACTIVITATS LLIBRE:
PG. 77
PG. 80
PG. 81
PG. 83
PG. 85
ACT. FINALS: 1 FINS 23

EXEMPLE D’OBSERVACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE UNA ESPÈCIE
FÒSSIL. SI ARRIBA A CANVIAR MOLT ES CONVERTEIX EN
UNA ALTRA ESPÈCIE.

 RECOLLIDA DE FÒSSILS => VA ADONAR-SE D’EVOLUCIÓ
ESPÈCIES .
 VA OBSERVAR LA DIFERENT EVOLUCIÓ DE ESPÈCIES AÏLLADES
EN ILLES ( IGUANES I TORTUGUES DE LES ILLES GALÁPAGOS)
 FÒSSILS MARINS A ALÇADES DE 5000 METRES => ERA CERT EL
DILUVI? HI HAVIA TANTA AIGUA PER ARRIBAR A AQUESTES
ALÇADES? QUINA ERA LA CAUSA ACCEPTADA ACTUALMENT I
QUE ELL VA DEDUIR I DISCUTIR MOLT AMB EL CAPITÀ DEL
BEAGLE?
 COM VA ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE EL HOME PROCEDEIX
DEL “MONO” ( PRIMATS)?
 TOT AIXÒ QÜESTIONAVA EL CREACIONISME I EL FIXISME?
 AQUESTES I MOLTES MÉS REFLEXIONS EL VAN PORTAR A
ESCRIURE L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES I ALTRES OBRES .

TEMA 7:
OBSERVACIONS DE DARWIN

TORTUGUES DE LES GALÁPAGOS:PER CADA ILLA UNA ESPÈCIE DIFERENT, PERÒ
SÓN DEL MATEIX GÈNERA.

• PROGRÉS GENÈTICA => CONÈIXER RAÓ VARIABILITAT DESCENDÈNCIA:
1) EVOLUCIONEN POBLACIONS I NO INDIVIDUS.
2) PER ORIGINAR ALTRA ESPÈCIE => POBLACIÓ AÏLLADA. + DARWINISME =
• A NEODARWINISME O TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓ. TÉ 3 PUNTS:
A. VARIABILITAT DE LA DESCENDÈNCIA: PER RECOMBINACIONS GENÈTIQUES
(EN MEIOSI) + MUTACIONS + AGRUPACIÓ A L’ATZAR DELS CROMOSOMES (EN
GÀMETES) + UNIÓ A L’ATZAR DE GÀMETES (AMB DIFERENT INFORMACIÓ).
EN ORGANISMES DE REPRODUCCIÓ ASEXUAL=> VARIABILITAT PER MUTACIONS.
B. SELECCIÓ NATURAL: ELIMINA ALS MENYS DOTATS => QUEDEN ELS MILLOR
DOTATS ( AL SOBREVIURE AQUESTS => GENS HERETATS PER DESCENDÈNCIA).
ELS CARÀCTERS ADQUIRITS => NO CANVIEN GENS => NO HERETABLES.
=> SELECCIÓ NATURAL => GENS QUE PERDUREN
C. AÏLLAMENT REPRODUCTIU DE LES POBLACIONS: => NO S’ENCREUEN
INDIVIDUS DE = ESPÈCIE PERÒ DIFERENT POBLACIÓ => AÏLLAMENT DONA
NOVES ESPÈCIES.

2.3 NEODARWINISME

EX. DE POSSIBLE ESPECIACIÓ PER MUTACIÓ I
SELECCIÓ NATURAL

 Molt sovint, a l’hora d’explicar com
 han sorgit les adaptacions dels
organismes al seu medi ambient, es cau
 en errors lamarckistes del tipus «la
 funció crea l’òrgan» i «l’herència dels
 caràcters adquirits», en lloc de parlar
 de «variabilitat de la descendència» i
 «selecció natural».
 Tenint en compte aquest risc, respon
 a aquestes preguntes sobre l’origen
 de la gruixuda capa de greix que
 tenen sota la pell la foca, el lleó marí i
 l’ós polar, i que serveix per evitar una
 pèrdua de calor excessiva (aïllament
 tèrmic). Raona les respostes.

 a) On viuen aquests animals?
 b) Com explicaria aquesta característica
 el lamarckisme? I el darwinisme?
 c) Què creus que passaria, a curt
 termini, si una població de foques
 fos traslladada a una zona equatorial?
 I a llarg termini?

LES ADAPTACIONS

L’ARCHAEOPTERYX: INTERMEDI ENTRE
3.1 P. PALEONTOLÒGIQUES RÈPTIL (DENTS I CUA) I OCELL (ALES I
PLOMES) => DEDUCCIÓ: OCELLS ORIGINATS
 COMPLEXITAT CREIXENT: FÒSSILS + A PARTIR DE RÈPTILS
ANTICS ESTAN EN ESTRATS INFERIORS =>
SÓN ELS + SENZILLS 1)PROCARIOTES 2)
UNICEL. EUCARIOTES 3) PLURICE.
EUCARIOTES => + COMPLEXES, SUCCESSIÓ
LÒGICA PER TEORIA EVOLUCIÓ.
SI ESPÈCIES S/ PARENTIU => NO HAURIA
EXPLICACIÓ DE SUCCESSIÓ.
 DIVERSITAT CREIXENT: EN REGISTRE
FÒSSIL => DIVERSITAT AMB EL TEMPS. DE
CADA ESPÈCIE => RAMIFICACIÓ => TEORIA
EVOLUCIÓ.
 FORMES INTERMÈDIES: FÒSSILS DE
CARÀCTERS COMBINATS => RELACIÓ
EVOLUTIVA ENTRE ESPÈCIES MOLT DIFERENTS
=> S’ENTÉN SI ESTAN EMPARENTADES. --->

3. PROVES DE L’EVOLUCIÓ: SÓN ASPECTES OBSERVATS EN
ÉSSERS VIUS QUE NO S’EXPLIQUEN SI NO HI HAGUÉS EVOLUCIÓ.

3. PROVES EVOLUCIÓ:
PALEONTOLÒGIQUES

 TEORIA DE PALEONTÒLEGS (N. ELDREDGE S. GOULD 1972) BASAT EN OBSERVAR:
CANVIS BRUSCS ENTRE FÒSSILS F.2 D’UNA ÈPOCA
F.1 I L’ANTERIOR

• TEORIA DIU: LLARGS PERÍODES S/ CANVI EN ESPÈCIES = EQUILIBRI SEGUITS DE
CURTS PERÍODES AMB EVOLUCIÓ RÀPIDA = PUNT DE DISCONTINUÏTAT O
PUNTUALS .
• PUNTUAL : ORIGEN EN PETITA POBLACIÓ AÏLLADA EN ÀREA PETITA ENVOLTADA
D’ALTRES CONDICIONS => DIFERENT EVOLUCIÓ => NOVA ESPÈCIE => DESPRÉS
AQUESTA TORNA A OCUPAR L’ÀREA INICIAL => CREIX MOLT.
• DIFÍCIL TROBAR FÒSSILS DE FORMES INTERMÈDIES, JA QUE OCUPAVEN UNA
PETITA EXTENSIÓ.

ESPÈCIE F1 ESPÈCIE AÏLLADA ESPÈCIE F1
EVOLUCIONA A F2

L’EQUILIBRI PUNTUAT

 PER ESTUDI D’EMBRIONS.
 COMPARANT LES DIFERENTS FASES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
S’OBSERVA: EMBRIONS DE FORMES SUPERIORS TENEN ESTRUCTURES DE LES
INFERIORS AL INICI
 E. EMBRIÓ DE POLLASTRE TÉ ARTERIES (ARCS AÒRTICS ) COM LES DE
BRÀNQUIES DE PEIXOS
 => ESPÈCIES ESTAN EMPARENTADES => EMBRIONS TENEN FASES INICIALS
IGUALS.

EX. DE
DESENVOLUPAMENT
EMBRIONARI HUMÀ
...FÀCIL DE
RECONÈIXER .... NO?

3.2 PROVES EMBRIOLÒGIQUES

DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI: PERÒ
AQUÍ , QUIN ÉS EL HUMÀ ?

MÉS AL COMPLET.... I AMB AQUESTA AJUDA ? O ET LIES MÉS ?

EMBRIÓ EMBRIÓ DE EMBRIÓ DE
HUMÀ CONILL GALLINA

ARA SÍ.... => MOLTES SIMILITUDS.

 ÒRGANS HOMÒLEGS: SÓN D’ESTRUCTURA INTERNA IGUAL O MOLT SEMBLANT, PERÒ
DIFERENTS FUNCIONS.
 SOLS S’EXPLICA SI HI HA FORMA INICIAL + DIFERENCIACIÓ ADAPTANT-SE AL MEDI => SI
S’ACCEPTA EVOLUCIÓ (EVOLUCIÓ DIVERGENT).
 EX. EXTREMITATS VERTEBRATS AMB = CONFIGURACIÓ: OS LLARG + 2 OSSOS LLARGS +
OSSOS MOLT PETITS:

3.3 PROVES ANATÒMIQUES

CONTINUACIÓ:ÒRGANS HOMÒLEGS : EX. EVOLUCIÓ DIVERGENT
ÒRGANS ANÀLEGS : ESTRUCTURA INTERNA MOLT DIFERENT, PERÒ FAN MATEIXA FUNCIÓ
=> NO AVANTPASSATS COMUNS => CONVERGÈNCIA EVOLUTIVA (PER FER = FUNCIÓ )

 ÒRGANS VESTIGIALS O
RUDIMENTARIS: NO FAN
CAP FUNCIÓ , SI
S’EXTIRPEN => NO
AFECTA.
 SOLS S’ENTÉN SI SÓN
RESTES D’ALTRA ESPÈCIE
ANTERIOR
AVANTPASSADA.
 EX. EN HUMANS: PÈL EN
CERTES PARTS, EL 3er
MOLAR ( QUEIXAL DEL
SENY) I L’APÈNDIX, EL
SACRE (CUA)-
 EX. BALENA: -

CONTINUACIÓ

 SEMBLANÇA ENTRE MOLÈCULES DEL
ORGANISMES I ENTRE PROCESSOS
BIOQUÍMICS => ORIGEN COMÚ.
 COMPARANT ESTRUCTURA DE PROTEÏNES I
D’ÀCIDS NUCLEICS => DEDUCCIÓ
PARENTIU.
 ARBRES GENEALÒGICS ANTERIORS = A
ARBRES G. DE ESTRUCTURES
ANATÒMIQUES => DIFERENCIAR
ESPÈCIES MOLT DIFERENTS.

3.4 PROVES
BIOQUÍMIQUES

 ENDEMISMES:
 ESPÈCIES ENDÈMIQUES O ENDEMISMES,
ESPÈCIES QUE VIUEN EN ÀREA PETITA (
FINS POCS Km2 .
 EX. SARGANTANA NEGRE (MENORCA),
TRITÓ PIRINENC (PIRINEU), ARBRE
DRAGO DE Z.MACARONÈSICA
( CANÀRIES, MADEIRA I CAP VERD ). 

3.5 PROVES
BIOGEOGRÀ-
BIOGEOGRÀ-
FIQUES

 + NOMBRE D’ENDEMISMES SI +
AÏLLADA LA ZONA .
 AIXÒ NO S’EXPLICA PER CREACIÓ =>
EXPLICAT PER EVOLUCIÓ, + AÏLLAT => +
PROBABILITAT D’EVOLUCIÓ.
 EX. AUSTRÀLIA SEPARADA FA 70 m.a.
=>TÉ FLORA I FAUNA MOLT DIFERENT A
RESTA CONTINENTS EX. MARSUPIALS
MOLTS, I CAP PLACENTARIS FINS PORTATS
PER HUMANS.---

...

EX. PINSÀ GALÁPAGOS: PARTEIXEN D’UNA ESPÈCIE, VAN QUEDAR AÏLLATS EN
DIFERENTS ILLES => DIVERSIFICACIÓ 1er ARBORIS I TERRESTRES 2on
SEGONS L’ALIMENTACIÓ. => DEMOSTRA EVOLUCIÓ.

 DARWIN: FORMACIÓ D’UNA ESPÈCIE ÉS LENTA ( MILIONS D’ANYS) => NO ES POT APRECIAR.
 ACTUALMENT: TAMBÉ CAL AÏLLAMENT PER MOTIUS GEOGRÀFICS O NO. POT SER ESPECIACIÓ
INSTANTÀNIA PER MUTACIÓ.
 AÏLLAMENT GEOGRÀFIC: BARRERA GEOGRÀFICA ENTRE 2 POBLACIONS. EX. MAR, DESERT O
SERRALADA. => EVOLUCIÓ DIFERENT PER NO REPRODUCCIÓ ENTRE ELLES => AL
DESAPARÈIXER BARRERA JA SÓN MOLT DIFERENTS => 2 ESPÈCIES.
 AÏLLAMENT NO GEOGRÀFIC: ENTRE 2 POBLACIONS DEL MATEIX LLOC. CAUSES:
1. AÏLLAMENT ECOLÒGIC: 2 POBLACIONS S’ACOSTUMEN A VIURE EN 2 AMBIENTS DIFERENTS. EX. 2
SUBSTRATS, 2 ALTITUDS...
2. AÏLLAMENT ETOLÒGIC: 2 POBLACIONS SEPARADES TEMPORALMENT => TENEN
COMPORTAMENTS REPRODUCTIUS MOLT DIFERENTS => NO ATRACCIÓ.
3. AÏLLAMENT MECÀNIC: 2 POBLACIONS SEPARADES TEMPORALMENT => FORMES O MIDES MOLT
DIFERENTS => NO COPULACIÓ.
• ESPECIACIÓ INSTANTÀNIA PER MUTACIÓ: MUTACIÓ ESPECIAL PER DUPLICACIÓ DE
CROMOSOMES => IMPEDEIX REPRODUCCIÓ ENTRE LES 2 POBLACIONS => ESPÈCIE DIFERENT.
EX. PROVOCADA EN PLANTES EN AGRICULTURA.
• VARIACIONS DEL MEDI AMBIENT-> ELS CANVIS PODEN SER:
A. SOBTATS: INUNDACIÓ, ERUPCIÓ ...
B. LENTS I PROGRESSIUS: ELS MÉS HABITUALS EX. CANVIS CLIMÀTICS O DESPLAÇAMENT
PLAQUES .

4. L’ESPECIACIÓ

 1) SELECCIÓ NATURAL 2) SELECCIÓ ARTIFICIAL PER HOME => PER ELECCIÓ DELS INDIVIDUS +
PRODUCTIUS => NOVES RACES.
 ARA ACTUACIÓ + DIRECTE SOBRE EVOLUCIÓ=> ENGINYERIA GENÈTICA => INTRODUCCIÓ
GENS D’UN EN UN ALTRE. EL RECEPTOR ES DIU ORGANISME TRANSGÈNIC => RESISTÈNCIA A
MALALTIES ....
 AVANTATGES SÓN CLARS.
 PERÒ INCONVENIENTS: PER SELECCIÓ ARTIFICIAL + ENGINYERIA GENÈTICA = VARIETATS QUE
=> DESAPARICIÓ D’ORGANISMES SALVATGES => ESTAVEN MOLT BEN ADAPTATS A MEDI
NATURAL => LES NOVES SOBREVIUEN ,SI FA FALTA PER QUÈ L’HOME CANVIA L’ENTORN => LES
DESAPAREGUDES IRRECUPERABLES.
 ARA HI HA BANCS DE LLAVORS EX. ESCANDINÀVIA.

5. CONTROL D’EVOLUCIÓ PER L’HOME:
SELECCIÓ ARTIFICIAL I ENGINYERIA
GENÈTICA.

 PT. VISTA ZOOLÒGIC : ESPÈCIE ANIMAL .
 PERTANY A L’ORDRE PRIMATS : MAMÍFERS AMB POLZE ANTEPOSAT.
- AL SUBORDRE DELS ANTROPOIDES O SIMIS : PRIMATS AMB CERVELL MOLT DESENVOLUPAT
I ASPECTE DE MICO O HUMÀ.
 1)APARICIÓ DELS PRIMATS: FA 65-55 m.a. A PARTIR DE MAMÍFERS INSECTÍVORS POC
ESPECIALITZATS, ARBORÍCOLES I MIDA D’ESQUIROL.
 2) SIMIS PRIMITIUS VAN ORIGINAR :
- MONES D’ORIFICIS NASALS SEPARATS (PLATIRINS). ARA SOLS A AMÈRICA (MONES NOU
MÓN).
- MONES D’ORIFICIS NASALS JUNTS ( CATARINS ). ARA A ÀFRICA, EUROPA I ÀSIA (MONES
VELL MÓN ). FA 30 m.a. VA COMENÇAR DIVERGÈNCIA EVOLUTIVA EN 2 LÍNIES :
* UNA VA DONAR SIMIS AMB MUSELL ( “MORRO “ ): SEMBLANT AL GOS (EX. CÒLOB I BABUÍ).
* L’ALTRE VA DONAR SIMIS SENSE MUSELL: CARA SEMBLANT A NOSTRE => HOMINOÏDEUS.
ES VA BIFURCAR EN :
* FAMÍLIA HILOBÀTIDS : GIBONS
I FAMÍLIA PÒNGIDS : GORIL·LA, XIMPANZÉ I ORANGUTAN -> NO AVANÇ BÍPEDE.
* FAMÍLIA HOMÍNIDS : SI AVANÇ BÍPEDE.
 EN RESTES D’HOMÍNIDS DOS GÈNERES:
A. Australopithecus: NO PRODUÏA INSTRUMENTS.
B. Homo : SI PRODUÏA INSTRUMENTS - AL FINAL ARA SOLS QUEDA LA NOSTRA ESPÈCIE Homo
sapiens sapiens.

6. ORIGEN HOMÍNIDS

55 m.a
60 Primats 30 20 10 0
Mones Nou Món: Platirins:
orificis nas separats

Derivació a : Prosimis
moderns
Catarins: orificis
Simis amb musell: ex. Babuí nas junts: Mones
Vell Món
30 m.a Divergència
P
P Hilobàtids:
a Simis sense musell Gibons
P
O li ò
l n
M li s g
e E
i
i g t d
o o
s
o o o
c c
N
c c c o
è è
è è è b
í
p
e
Homínids:=> bípedes. En 2 rames: d
Australopithecus: No instruments e
Homo : si instruments s

L’EVOLUCIÓ DELS PRIMATS: origen d’avantpassats més
directes en zona grans llacs(Est d’Àfrica).

INTRODUCCIÓ 7.1 L’HOMINITZACIÓ
 ACTUALMENT: ÉS CLAR PARENTIU  DEF.: PROCÉS EN QUE PRIMATS SUPERIORS ADQUIRIEN CARÀCTERS
AMB BRANCA DE SIMIS HUMANS (Homo).
ANTROPOMORFS ( FORMA  COMPLEX, LÍMITS POC PRECISOS PER REGISTRE FÒSSIL INCOMPLET.
SEMBLANT A HUMANA)PER TENIR  DIFÍCIL PRECISAR L’ INICI D’INTEL·LIGÈNCIA RACIONAL => SALT
MOLTES SIMILITUDS EVOLUTIU IMPORTANT.
ANATÒMIQUES,  L’APARICIÓ GÈNERE Homo : PER MUTACIONS, RECOMBINACIONS
EMBRIOLÒGIQUES, BIO- GENÈTIQUES, SELECCIÓ NATURAL...
QUÍMIQUES I GENÈTIQUES.  DESTAQUEM ALGUNS CANVIS PER APARICIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ:
- BIPEDISME: => ESPECIALITZACIÓ EXTREMITATS => ANTERIORS
LLIURES => ALLARGAMENT DITS + OPOSICIÓ TOTAL DEL POLZE=>
 CAUSA DE + INTEL·LIGÈNCIA +MOBILITAT I PRECISIÓ=> MÀ ÒRGAN PRÈNSIL=> MANIPULAR
HUMANA: CERVELL + GRAN I DE OBJECTES; INFERIORS => LOCOMOCIÓ.
SUPERFÍCIE (CÒRTEX) GRAN => – AUGMENT CAPACITAT CRANIAL: => DESENVOLUPAMENT
TÉ CIRCUMVAL·LACIONS SOBRETOT D’ESCORÇA CEREBRAL => + INTEL·LIGÈNCIA, MEMÒRIA I
(REPLECS) => HI CAP DINS ACTIVITATS SUPERIORS. DISMINUCIÓ DEL PROGNATISME
( - PROMINÈNCIA DE MANDÍBULA INF.) I DE DENTADURA
CRANI. (SUBSTITUÏDA PER MANS ). DESPRÉS UNA INTEL·LIGÈNCIA SUPERIOR
=> CONSTRUCTOR D’OBJECTES.
- APARICIÓ LLENGUATGE: => TRANSMETRE I ACUMULAR
INFORMACIÓ ( NO VIA GENÈTICA) => VIA CULTURAL=> GRAN
DESENVOLUPAMENT => ESTRATÈGIA EVOLUTIVA => “MODIFICAR
L’ENTORN PER ADAPTAR-LO A NECESSITATS” => + SUPERVIVÈNCIA.

7. HISTORIA EVOLUTIVA DELS HOMÍNIDS

RESTES + ANTIGUES: A. Anamensis (4,2
m.a.) I A. Africanus ( 3,5 m.a. ). 1ra. ESPÈCIE DE Homo. DE FA 2,3 m.a. FINS
ASPECTE: XIMPANZÉ CAMINANT DRET COM 1,4 m.a. MENYS DE 1,30 m. CAPACITAT
NOSALTRES. NO INSTRUMENTS. CAPACITAT CRANIAL: 520 A 750 cm3. MARXA BÍPEDA.
CRANIAL: 300-540 cm3. NOMÉS RESTES A FEIA INSTRUMENTS DE PEDRA. SOLS VA
ÀFRICA. VIURE A ÀFRICA.

AUSTRALOPITHECUS HOMO HABILIS

VA APARÈIXER FA 130.000 ANYS I
DES DE FA 1,8 m.a. CAPACITAT CRANIAL: EXTINGIT FA 30.000 ANYS. MÉS BAIX QUE
800 A 1300 cm3. FEIA EINES D’OS I PEDRA. EL SAPIENS SAPIENS , + ROBUST. El CRANI:
CAÇADOR. CONEIXIA UTILITZACIÓ DEL FOC. 1500 cm3. ALLARGAT CAP ENRERE.
APAREIX A ÀFRICA I S’ESTÉN A EUROPA I RECOL·LECTOR I CAÇADOR. ENTERRAVA
ÀSIA. MORTS. MAJORIA A EUROPA I SUPERÀ LA
ÚLTIMA GLACIACIÓ

HOMO ERECTUS HOMO SAPIENS NEANDERTHALENSIS

 HOME ACTUAL, VA APARÈIXER A
ÀFRICA FA 130.000 ANYS. S’ EXTÉN PER
ÀSIA FA 60.000 ANYS I ARRIBA A EUROPA
FA 40.000 ANYS. CRANI: > 1100 cm3. I
NO TANT ALLARGAT ENRERE.

HOMO SAPIENS SAPIENS

ACTIVITATS LLIBRE:
PG. 146 I 147

ACTIVITAT:
Fes un quadre en columnes
indicant les diferències entre
els 5 tipus: Australopithecus, i
Australopithecus,
els 4 tipus d’Homo.
d’Homo.

 PER EVOLUCIÓ, HOMOGENEÏTAT BIOQUÍMICA I GENÈTICA => ES PENSA QUE VIDA ES VA ORIGINAR 1
SOL COP.
 COMENÇAMENT VIDA: MÍNIM FA 3500/3800 milions ANYS ( ROQUES AMB FÒSSILS + ANTICS)  FORMES
BACTERIANES.
 ALEXANDER OPARIN I JOHN B. HALDANE: 1ers 100 MILIONS D’ANYS  MOLT VULCANISME => MOLT
METÀ CH4 , H2 ,AMONÍAC NH3 , I VAPOR D’AIGUA + R.UV. + LLAMS-LLAMPECS + R. CÒSMICS =>
COMPOSTOS ORGÀNICS (MILLER AL 1953 : PER EXPERIMENTS EN VA ACONSEGUIR) . DESPRÉS PER
+ REFREDAMENT => CONDENSACIÓ GASOS => NÚVOLS => GRANS PLUGES => COMPOSTOS VA ANAR
ALS LLACS I MARS => FORMACIÓ DEL ANOMENAT BROU PRIMITIU.
• PER AGRUPACIÓ D’ALGUNES MOLÈCULES ORGÀNIQUES => ESTRUCTURES SEMBLANTS A MEMBRANES
CEL·LULARS O ALTRES CONTENIEN INFORMACIÓ BIOLÒGICA ( SEGONS COM S’UNIEN)=> LA
INFORMACIÓ PODIA REFERIR-SE A: PRODUCCIÓ DE + MEMBRANES, O DUPLICAR ADN O SINTETITZAR
PROTEÏNES.
• AL QUEDAR AQUESTES I ALTRES DINS DE MEMBRANES => 1ra CEL·LULA : PROCARIOTA, HETERÒTROFA
PER ALIMENT DE MOLÈCULES ORGÀNIQUES DEL BROU, I ANAERÒBIES ( PER FERMENTACIÓ PER
ATMOSFERA SENSE OXIGEN ).
• ALGUNS CIENTÍFICS DIUEN: ES DiFíCIL FORMACIÓ A L’ATZAR DE 1ra CÈL·LULA => NECESSITARIA MOLT
TEMPS PER FORMAR 1ers RESTES DE VIDA => PROPOSEN 1ers BACTERIS VAN VENIR DINS ASTEROIDES
DE GEL PER IMPACTAR A LA TERRA => TEORIA DE LA PANSPÈRMIA => TAMBÉ A ALTRES PLANETES .
• AL AUGMENTAR EL NOMBRE DE CÈL·LULES => COMPETÈNCIA PER ALIMENT => VAN APARÈIXER UNES
QUE PRODUÏEN LA SEVA MAT. ORGÀNICA (AUTÒTROFES FOTOSINTÈTIQUES ).
• AL ALLIBERAR OXIGEN => VAN INTOXICAR A CÈL·LULES ANAERÒBIES => APARICIÓ DE C. AERÒBIES
( LES 1eres EREN CIANOBACTERIS )=> AUGMENT OXIGEN => ATMOSFERA OXIDANT =>
FORMACIÓ CAPA OZÓ => RETENCIÓ R. UV => COLONITZACIÓ MEDI AERI.
• TEORIA D’ENDOSIMBIOSI: C. EUCARIOTES FORMADES A PARTIR DE GRANS C. PROCARIOTES S/
PARET CEL·LULAR QUE INCORPORAVEN EN SIMBIOSI LES CÈL·LULES CAPTURADES => ELS
CIANOBACTERIS VAN FORMAR ELS CLOROPLASTS I ELS BACTERIS AEROBIS ELS MITOCONDRIS I EL
RETICLE ENDOPLASMÀTIC VA ENVOLTAR EL MATERIAL GENÈTIC => VA FORMAR EL NUCLI.

8. ORIGEN DE LA VIDA

ACTIVITATS LLIBRE PG. 149
ACTIVITAT EXPERIMENTAL PG. 151
ACTIVITATS FINALS PG. 152 I 153: 1 FINS 16
ACTIVITATS SÍNTESI PG. 153: 1 A 10

Po4esopdf t7t4part10 11

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Po4esopdf t7t4part10 11

Ähnlich wie Po4esopdf t7t4part10 11 (20)

Mehr von nuriamarti

Mehr von nuriamarti (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Po4esopdf t7t4part10 11