CTMA II T11 2ªpart 11_12

1. CTMA II
T.11: IMPACTES A L’ATMOSFERA
2PART

2. ACT. 13: EL CAS DE SEVESO

3. ACT. 14 : REPÀS DE CONCEPTES

4. ACT. 15: OMPLE AQUEST QUADRE-RESUM
• CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS PROBLEMA AMBIENTAL PROCÉS EN EL QUAL ES FORMEN EFECTES

5. ACT. 16:

6. ACT. 17:

7. ACT. 18

8. 3.1.3 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
• DEF. SOROLL: QUALSEVOL FENOMEN ACÚSTIC QUE => • EFECTES:
SENSACIÓ DESAGRADABLE.  DISMINUCIÓ O PÈRDUA TOTAL AUDICIÓ EN FUNCIÓ DE
• SEGONS OMS : SO EXCESSIU QUE => EFECTES FISIOLÒGICS TEMPS D’EXPOSICIÓ, INTENSITAT I SENSIBILITAT.
O PSICOLÒGICS NO DESITJATS.  PÈRDUA OÏDA: GRADUAL => 1er PASSA DESAPERCEBUDA.
• TÉ DIFÍCIL SOLUCIÓ: SOROLLS DEGUTS A TRANSPORT =>  SI EXPOSICIÓ TREBALLADORS > 80 dB HAN D’ESTAR
PER SOLUCIÓ =>CANVIS EN MOBILITAT. HI HA ALTRES INFORMATS DELS RISCOS PER SALUT I TENIR MATERIAL DE
CAUSES MENORS. PROTECCIÓ. SI > 90 dB => REDUCCIÓ SOROLL.
• MESURA DE LA INTENSITAT DEL SO: EN DECIBELS ( dB ) =>  ALTRES DESEQUILIBRIS: + FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA,
ESCALA LOGARÍTMICA ex. Augment 3 dB => augment CARDÍACA I PRESSIÓ SANGUÍNIA. MENOR: MOV.
doble de intensitat. ESTOMACALS, SUCS GÀSTRICS I SALIVA. ALTERACIÓ: GL.
 Nivell + baix: 0 dB llindar auditiu SUPRARENALS => + ADRENALINA. POT PROVOCAR
ANSIETAT, PORS, TENSIÓ EMOCIONAL, IRRITABILITAT,
 Nivell + alt : > 120 dB sensació dolorosa NEUROSI I ESTRÈS.
• FONTS DE SOROLL: • MESURES PREVENTIVES: ORDENACIÓ TERRITORI,
 MITJANS DE TRANSPORT: EN GRANS VIES VALORS > 74 Db. MAQUINES AMB AMORTIDORS DE SOROLL, AÏLLAMENT
La capa superior de paviment => molta part de soroll( ACÚSTIC, ÚS SILENCIADORS EN TUBS D’ESCAPAMENTS I
vehicles a + de 50 Km/h. Ciutats amb asfalt sonoreductor EDUCACIÓ.
Ex. Barcelona . Avions :problemes greus. • EN 2002 PARLAMENT DE CATALUNYA VA APROVAR LA LLEI
 CONSTRUCCIÓ EDIFICIS I ALTRES. Per maquinaria s/ DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.SI
silenciadors. HI RECULL CRITERIS D’UNIÓ EUROPEA ESTABLERTS EN
 ACTIVITATS INDUSTRIALS: per maquinaria. LLIBRE VERD DE LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ( 1996)
 ACT. DE LLEURE: sobretot a la nit. En locals d’oci aïllament QUE DIU:
inadequat .  CONSIDERA CONT. ACÚSTICA SEGONS IMMISSIONS ( LA
• LA RESPOSTA FISIOLÒGICA: VARIABLE SEGONS INDIVIDUS QUE S’ENREGISTRA).
-> DONES I PERSONES GRANS :+ SENSIBLES  DELIMITAR TERRITORI EN ZONES DE SENSIBILITAT
ACÚSTICA .
 REGULACIÓ ACÚSTICA D’ INFRAESTRUCTURES VIÀRIES.
• A ESPANYA FINS 2003 NO HAVIA NORMATIVA ESPECÍFICA.

9. LLINDARS DE SOROLL NIVELLS D’INTESITAT

10. 1)MESURES DE NIVELL DE SO I DEL TRÀNSIT EN UN CARRER MOLT TRANSITAT I UN DE POC EN DIA LABORABLE A BARCELONA.
2) PRINCIPALS FONTS DE SOROLL URBÀ.

11. 3.2 EFECTES A ESCALA GLOBAL
3.2.1 L’EFECTE HIVERNACLE
• DEFINICIÓ : RETENCIÓ DE PART DE CALOR EN • 2 EFECTES FARAN BAIXAR RECURS HÍDRIC A MEDITERRÀNIA: + EVAPORACIÓ PER + T I
ATMOSFERA QUE EMET SUP. TERRA DESPRÉS MENOR PRECIPITACIÓ.
D’ESCALFADA PER RAIGS SOLARS => RETARDA • PERÒ FUSIÓ CASQUET ANTÀRTIDA NO PASSARÀ EN PROPERES DÈCADES. PERÒ ARA
L’ALLIBERAMENT DE RADIACIÓ TÈRMICA A L’ESPAI. L’ÀRTIC I GRENLÀNDIA JA TENEN MOLTA REDUCCIÓ.
•ARA JA REDUCCIÓ D’ALGUNES GLACERES DE MUNTANYA. Ex ANETO, RESIDUAL JA, EN
• GASOS RESPONSABLES, MOLÈCULES DE 2 o 3 100 ANYS S’HA REDUÏT EL 50%. Ex. KILIMANJARO, S/ NEU SOBRE EL 2015.
ÀTOMS: CO2 ( el principal) , CH4 ,O3 I VAPOR •ALTRES RISCOS INDUÏTS: + FENÒMENS ADVERSOS, ALTERACIÓ ECOSISTEMES (
D’AIGUA , SOBRETOT. SOBRETOT LES Z. FREDES) , I L’EXTENSIÓ, I + ZONES AFECTADES DE MALALTIES TROPICALS
( RETORN MALÀRIA...).
• T mitjana Terra ara = 15º ( ÚLTIMAMENT UN POC +) •GRAN PROBLEMA D’EFECTE HIVERNACLE : INÈRCIA DEL SISTEMA => SI PAREM EMISSIÓ
• T mitjana Terra s/gasos hivernacle = -18º i hauria + => DURARIA VARIES DÈCADES.
amplitud tèrmica. •MESURES PREVENTIVES : ENERGIES ALTERNATIVES NO CONTAMINANTS I TRANSPORT
PÚBLIC I ESTALVI ENERGÈTIC.
• DES DE REVOLUCIÓ INDUSTRIAL => + CO2 AL
CREMAR CARBÓ, PETROLI I GAS NATURAL.
ACTUALMENT FORT INCREMENT PER PAÏSOS
EMERGENTS I DAVALLA PER LA CRISI 2008.
• TALA + INCENDIS D’ARBRES ACTUAL => + CO2.
• =>AUGMENT T mitjana JA VERIFICAT.
• % MITJANA CO2 EN BAIXA ATMOSFERA FINS
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL = 280 ppm, AL FINAL 2008
= 385 ppm I AUGMENTANT.
• ELS + OPTIMISTES ANY 2050 = 450-480 ppm => PER
SIMULACIONS INFORMÀTIQUES CANVIS A FINAL S.
XXI :
 PUJADA DE T mitj. ENTRE 1,5-6,5 ºC,
EN LA MEDITERRÀNIA 1,5- 5 ºC.
 CANVI PLUGES: +SEQUERES UNS LLOCS I + PLUGES A
D’ ALTRES. Ex. N EUROPA=> PUJA 10-20%.
MEDITERRÀNIA => BAIXA 20% .
 PUJA NIVELL MAR 20-80 cm. (sobretot per dilatació)

12. EVOLUCIÓ NIVELLS CO2 : 1)INCREMENT DARRERS ANYS PER MESURES DIRECTES.
2) DES D’ ANY 1000 ( PER ANÀLISI DE BOMBOLLES D’AIRE EN GELERES ANTÀRTIDA)
3) FOTOS DE RETROCÉS DE GLACERA.

13. DISMINUCIÓ GLACERA BRYKSDALBREEN: 1 ) FINS 2007 2 ) FOTO 2008

14. 3.2.2 REDUCCIÓ(afebliment) CAPA D’OZÓ
 COMPOSTOS CLORATS (CFC = CLOROFLUOROCARBONIS O FREONS): -TENEN
• CAPA OZÓ DINS ESTRATOSFERA. ÀTOMS DE CLOR. -EN
• OZÓ A LA TROPOSFERA ÉS CONTAMINANT. ESTRATOSFERA: CFC + R.UV => ÀTOMS Cl VEURE
• OZÓ ESTRATOSFÈRIC AMB CONCENTRACIÓ MÀXIMA REACCIONS EN FIG. INF. ON : Cl =(X). -VAN
APARÈIXER A PRINCIPIS S.XX , EN PROCESSOS INDUSTRIALS COM PROPEL·LENTS,
AL VOLTANT DE 25 Km. FILTRA R.UV.
REFRIGERANTS (NEVERES,AIRE CONDICIONAT), DISSOLVENTS I EN POREXPAN.
• MAJORIA DE R. ULTRAVIOLADA ES GASTA EN -ACTUALMENT S’UTILITZEN ALTRES NO CONTAMINANTS. ALTRES SEMBLANTS SÓN ELS
FORMACIÓ I DESTRUCCIÓ D’OZÓ. (fig. Inferior) BROMFLUOROCARBONIS, EN EXTINTORS.
• TÉ GRUIX VARIABLE: MÀX. A EQUADOR I MÍNIM A
POLS. VALORS MITJANS: 300 UD. S’HAN MESURAT  METÀ: NATURAL: - PER METABOLISME D’ÉSSERS VIUS EN CONDICIONS
ENTRE 100 I 5OO UD. TÉ MOVIMENT HORITZONTAL. ANAERÒBIQUES ( Z. PANTANOSES, DINS REMUGANTS ). -EN
ESTRATOSFERA: FOTODISSOCIACIÓ => COMPOSTOS D’HIDROGEN => DESTRUCCIÓ
• 1982: ALERTA PER DISMINUCIÓ SOBRE ANTÀRTIDA D’OZÓ. ARTIFICIALMENT : ABOCADORS
DES DE 1966( PÈRDUA FINS ARA DEL 50-60%) => ES D’ESCOMBRERIES.
PARLA DE FORAT CAPA OZÓ (“ ÀREA ON QUANTITAT
D’OZÓ ESTÀ PER SOTA DE NIVELLS ESTABLERTS”) =>  ÒXIDS DE N : NATURAL PER DESNITRIFICACIÓ BACTERIANA DEL SÒL I
DE FET ÉS UN APRIMAMENT. ARTIFICIALMENT PER AVIONS A REACCIÓ, I DE MOTORS D’EXPLOSIÓ.
• PRINCIPALS CONTAMINANTS QUE EL DETERIOREN:

15. ON ES GENERA LA REDUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ ?
• ACTUALMENT NO ES LIMITA TAN SOLS A L’ ANTÀRTIDA, TAMBÉ
COMENÇA A L’ÀRTIC I ALGUN COP A LES LATITUDS MITJANES-ALTES
DELS 2 HEMISFERIS.
• PER QUÈ A LES ZONES + FREDES I SOBRETOT A L’ANTÀRTIDA ?
 GASOS CONTAMINANTS SÓN MOLT ESTABLES, PUGEN POC A POC A
CAPES ALTES => PODEN ARRIBAR INTACTES A ESTRATOSFERA.
 FORTS VENTS DE CAPES ALTES DE TROPOSFERA EMPENYEN CAP ALS
POLS.
 A L’ HIVERN, SOBRETOT A ANTÀRTIDA PER SER UN CONTINENT
( MAR NO ESCALFA), PER FORT ALBEDO + FORMACIÓ “ D’EMBUT
POLAR “( PER BAIXES T = FINS – 80º C I ROTACIÓ TERRESTRE) =>
NÚVOLS POLARS ESTRATOSFÈRICS ( CRISTALLS D’ÀCID NÍTRIC I
AIGUA).
 A L’ESTRATOSFERA HI HA NITRAT DE CLOR ( ClONO2 ) I ÀCID
CLORHÍDRIC (HCl ) PROCEDENTS DELS CFC QUE S’ACUMULEN SOTA
ELS NÚVOLS, QUAN ENTREN EN CONTACTE AMB CRISTALLS DELS
NÚVOLS => REACCIÓ QUE ALLIBERA CLOR =>
ClONO2 + HCl -> Cl2 + HNO3
=> FORMACIÓ DE RESERVORIS DE CLOR DURANT L’HIVERN.
 A LA PRIMAVERA => + T => NÚVOLS S’ESVAEIXEN ALLIBERANT CLOR
=> PUJA FINS CAPA D’OZÓ I REACCIONA AMB ELL (REACCIONS DE
FIG. DE DIAPO. ANTERIOR).
 AQUEST PROCÉS DE DESTRUCCIÓ ÉS 1500 VEGADES SUPERIOR AL
NATURAL PER R.UV.
• PROTOCOL DE MONTREAL: 1987 SIGNAT PER 29 PAÏSOS + UNIÓ
EUROPEA, 2008 JA 193 ESTATS. ESTABLEIX REDUCCIÓ DE
PRODUCCIÓ FINS ELIMINACIÓ DE CFCs, => ÈXIT DE SEGUIMENT.
• CFC TÉ MOLT TEMPS DE RESIDÈNCIA => ENCARA HI HA
APRIMAMENT I CONTINUARÀ EN DÈCADES.

16. ACT. 19

17. ACT. 20: HI HA DIFERÈNCIES EN QUANT A L’APRIMAMENT DE LA CAPA D’OZÓ
ENTRE L’ANTERIOR EXERCICI I LA SEGÜENT IMATGE DE SATÈL·LIT DEL 2008 ?

18. ACT. 21:

19. ACT. 22

20. ACT. 23:

21. ACT.24

22. ACT. 25

23. ACT.26
ACT.27

24. 4. LA QUALITAT DE L’AIRE
• DEFINICIONS:
 EMISSIÓ DE CONTAMINANTS: ÉS LA PRODUCCIÓ I L’ALLIBERAMENT DE SUBSTÀNCIES A L’ATMOSFERA.
 NIVELLS D’EMISSIÓ: LA QUANTITAT DE CONTAMINANTS ALLIBERATS A ESCALA GLOBAL O PER UNA
DETERMINADA FONT.
• SEGONS METEOROLOGIA => DISPERSIÓ , CONCENTRACIÓ O CANVI DE NATURALESA.
• => N. DE EMISSIÓ NO SERVEIXEN PER DETERMINAR QUALITAT DE L’AIRE.
• MILLOR UTILITZAR -> NIVELLS D’IMMISSIÓ: CONCENTRACIONS DE CONTAMINANTS EN L’AIRE D’UN
INDRET I EN UN MOMENT DETERMINAT, A BANDA DE LES FONTS QUE ELS HAN PRODUÏT.

25. 4.1 LA XARXA DE VIGILÀNCIA I PREVISIÓ DE LA
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ( XVPCA) -> DENOMINACIÓ A CATALUNYA,
DEPENENT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE ( DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 28
NOVEMBRE 2010 DESAPAREIX COM A CONSELLERIA I PASSARÀ A DEPENDRE D’UNA ALTRE CONSELLERIA)
• XARXA FORMADA PER SISTEMA D’APARELLS DE
MESURA AUTOMÀTICA O MANUAL QUE
PROPORCIONEN PERMANENTMENT DADES DE
LA QUALITAT DE L’AIRE I DE NIVELLS D’IMMISSIÓ.
• FUNCIONS: 

28. 4.2 L’ÍNDEX CATALÀ DE QUALITAT DE L’AIRE
ICQA
• ÉS EL SISTEMA D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE
L’ESTAT DE LA QUALITAT DE L’AIRE.
• FUNCIONA DES DE GENER DE 1995 I ÉS UN
INDICADOR ORIENTATIU.
• TÉ EN COMPTE ELS 5 PRINCIPALS
CONTAMINANTS , PELS QUE L’ACTUAL
NORMATIVA COMUNITÀRIA HA ESTABLERT ELS
NIVELLS MÀXIMS D’IMMISSIÓ PERMESOS.
• SÓN: CO , SO2 , NO2 , O3 I LES PARTÍCULES EN
SUSPENSIÓ ( TOTALS I DE MIDA < 10 um DE
DIÀMETRE.
• VALORS ICQA : DE 100 (MÀXIMA QUALITAT) FINS
A -400 ( NORMALMENT NO SOL BAIXAR DE -50).
• SI ICQA ÉS + => ELS 5 CONTAMINANTS ESTAN
EN % < ALS VALORS LÍMIT.
• VALORS NEGATIUS INDIQUEN QUE ALMENYS 1
DELS CONTAMINANTS HA PASSAT EL VALOR
LÍMIT.
• NO OBSTANT CAL TENIR PRESENT QUE EN EL
CÀLCUL DE L’ISQUA NO ES TENEN EN COMPTE
GASOS COM EL CLOR O LES DIOXINES.

29. 5. LEGISLACIÓ
• ÚLTIMS PROBLEMES AMBIENTALS =>
RECONSIDERACIÓ DE LA LEGISLACIÓ.
• => CANVI EN LA LEGISLACIÓ AMB LA DIRECTIVA
EUROPEA 96/62/CE SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ DE
QUALITAT DE L’AMBIENT EXTERIOR.
• OBJECTIUS DE LEGISLACIÓ:
 DEFINIR I ESTABLIR NIVELLS QUALITAT DE L’AIRE PER
EVITAR, PREVENIR O REDUIR EFECTES NOCIUS.
 DETERMINAR MÈTODES I CRITERIS D’AVALUACIÓ.
 CONCRETAR LA INFORMACIÓ SOBRE QUALITAT DE
L’AIRE I FER-HO ARRIBAR A LA POBLACIÓ.
 ESTABLIR LÍNIES REALS D’ACTUACIÓ DE LES
ADMINISTRACIONS.
• NORMATIVA DE NIVELLS D’IMMISSIÓ ESTAN EN
MOMENT DE TRANSICIÓ ACTUALMENT. 
• => ACTUALMENT LA LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA ÉS
EL REAL DECRET 1073/2002, MÉS RESTRICTIU.
• ACTUALMENT INCLOU: PREVENCIÓ (PLANIFICACIÓ
TERRITORI), CONTROL( INSPECCIONS DE NIVELL
D’EMISSIONS), SANCIONS I RESTAURACIÓ ( ZONES DE
PROTECCIÓ ESPECIAL: EX. VELOCITAT A 80 Km/h. EN
RODALIES BARNA. ,RESTRICCIÓ DE VEHICLES
CONTAMINANTS A CIUTATS ALEMANYES COM
MUNICH).