CTMA II T3 Dinàmica i Risc Atmosf. 2part 11_12

1. CTMA II: Tema3
Dinàmica i Riscos Atmosfèrics
2 part

2. PROCÉS DE FORMACIÓ DE NÚVOLS:

3. TIPUS DE MASSES D’AIRE
• MOLT FREDES FREDES - FRESQUES CÀLIDES
• HUMIDES : ÀRTICA MARÍTIMA POLAR MARÍTIMA TROPICAL MARÍTIMA
• (ORIGEN) ( CERCLE POLAR ÀRTIC) ( ATLÀNTIC NORD) ( ATLÀNTIC CENTRAL :AZORES)
• SEQUES: ÀRTICA CONTINENTAL POLAR CONTINENTAL TROPICAL CONTINENTAL
• ( ORIGEN) ( CERCLE POLAR ÀRTIC) ( CENTRE CONTINENT EUROASIÀTIC) ( DE ÀFRICA)

4. EVOLUCIÓ MASSES D’AIRE
DESPLAÇAMENT
MASSA AIRE FRED
ESCALFADA PER SOTA INESTABLE
MASSA D’AIRE MASSA AIRE FRED
REGIÓ FONT SUPERFÍCIE CÀLIDA
SUPERFÍCIE CÀLIDA
DESPLAÇAMENT MASSA AIRE CÀLIDA ESTABLE
REFREDADA PER LA BASE
MASSA AIRE CÀLIDA
MASSA D’AIRE
SUPERFÍCIE FREDA SUPERFÍCIE FREDA
REGIÓ FONT

5. GÈNESI DE BORRASCA ONDULATÒRIA A HEMISFERI NORD:
AIRE POLAR ÉS + DENS ( QUEDA SOTA )QUE EL TROPICAL ( PUJA PER DALT )
AIRE
FRED
MASSA AIRE POLAR AIRE
FRED
MASSA AIRE TROPICAL AIRE
CÀLID
FRONT FRED FRONT CÀLID

6. FORMACIÓ DE FRONTS:
MASSA AIRE
MASSA AIRE TROPICAL
POLAR
FRONT CÀLID
FRONT FRED

7. ALTRE VISIÓ:

8. A)FRONT FRED => ELEVACIÓ RÀPIDA GRAN CONVECCIÓ => TEMPESTES
B)FRONT CÀLID ELEVACIÓ GRADUAL => NÚVOLS DE PRECIPITACIÓ SUAU

9. FRONTS CLOSOS:
M. AIRE +
FRED • A) FRONT CLOS FRED
M. AIRE
FRED
• B) FRONT CLOS CÀLID
• ELS 2 SÓN MIXTES => 2 TIPUS DE NÚVOLS I
PRECIPITACIONS
M. AIRE
FRED M. AIRE +
FRED

12. QUADRE RESUM

13. ACTIVITAT 11

14. ACTIVITAT 12: MAPA EN LA SEGÜENT DIAPOSITIVA

16. Activitat 13)

17. ACTIVITAT 14)

18. ACTIVITAT 15) CANÀRIES: QUINS VENTS FORMEN AQUEST NÚVOLS? DE QUINA
DIRECCIÓ VENEN?

19. OBSERVA AQUESTA, L’ANTERIOR I LA SEGÜENT DIAPOSITIVA:

20. 16) LANZAROTE : QUINA PART DE L’ILLA TINDRÀ MÉS HUMITAT? QUINA ÉS LA
CAUSA DE QUE HAGI L’ ANOMENADA PLUJA HORITZONTAL ?

21. 17) BETETA (CONCA):OBSERVA LA SEQÜENCIACIÓ SEGÜENT I CONTESTA: 1) QUIN NOM REP
AQUEST NÚVOL BAIX? 2) QUÈ HA PASSAT? 3) QUIN NOM REP EL FENOMEN ATMOSFÈRIC QUE
PROVOCA LA SITUACIÓ DE LA PRIMERA FOTO ?

23. 18) MADEIRA :SITUA-LA EN UN MAPA I SABENT QUE LAS FOTOS SÓN DE LA
PART ALTA DE L’ILLA.. DE QUINA DIRECCIÓ CREUS QUE PROVENEN I QUIN
NOM REBEN ELS VENTS QUE PROVOQUEN AQUEST FENOMEN?

26. 19)

27. 1.3.3 LES PRECIPITACIONS:
DISTRIBUCIÓ MUNDIAL DE PRECIPITACIONS MITJANES ANUALS:

28. TIPUS DE PRECIPITACIONS I PROCÉS DE FORMACIÓ
• EN NÚVOLS CÀLIDS (T>0º) UNIÓ PER COALESCÈNCIA.
• EN NÚVOLS FREDS HI HA DIFUSIÓ DE MOLÈCULES
D’AIGUA DES DE GOTES DE PLUJA EN SUBFUSIÓ FINS
CRISTALLETS DE GEL.
• SEMPRE QUE:
PES gotes o cristalls > FORÇA corrents ascendents =>
PRECIPITACIÓ
• PLUJA -> AIGUA
• NEU -> SI T < O SEMBLANTS A 0ºC
• PLUJA ENGELANT ->PLUJA + CAPA AIRE FRED => ES
CONGELEN
• GRANÍS, CALAMARSA I PEDRA -> TROSSOS GEL
ARRODONIT FORMAT EN EL ASCENS I DESCENS D’AIRE
DINS NÚVOL DE TEMPESTA: GRANS CALAMARSA O
GRANIS DIÀMETRE < 1 cm. SI + GRANS => PEDRA
• CALABRUIX : PEDRA + TOVA GENERATS DINS NÚVOL DE
TEMPESTA D’HIVERN O PRINCIPI PRIMAVERA.
• ROSADA: CONDENSACIÓ SOBRE UN OBJECTE REFREDAT
• GEBRADA: ROSADA A T = O SEMBLANTS A 0ºC =>
CRISTALLETS DE GEL.

29. NEU I GEL

30. PEDRA (GRANIZO) I ARC DE SANT MARTÍ

31. 1.3.3 LES TEMPESTES: SITUACIÓ D’INESTABILITAT =>FORMACIÓ DE CUMULONIMBUS VA DE 1000 m. FINS A
TROPOPAUSA => MOLT DESENVOLUPAMENT VERTICAL => MOLTES GOTES GRANS =>PART ALTA GRANS DE CALAMARSA I CRISTALL DE GEL (
PEL FRED) => XÀFEC INTENS I CURT => TAMBÉ FREGAMENT ENTRE PARTÍCULES=> CÀRREGUES ELÈCTRIQUES => VENCIMENT DE RESISTÈNCIA
ELÈCTRICA D’AIRE => LLAMPECS ( DINS NÚVOL ) I LLAMP (NÚVOL-TERRA). SEGONS CONDICIONS ATMOSFÈRIQUES =>
NUCLIS AÏLLATS FINS SUPERCÈL·LULES (AMB POSSIBLES TORNADOS I GRANS AIGUATS).LES TEMPESTES TROPICALS I HURACANS SÓN
DEPRESSIONS AMB GRANS NÚVOLS DE TEMPESTA => FORTES PRECIPITACIONS.

32. CUMULONIMBUS : A)FORMA DE ENCLUSA PER NO PODER
TRAVESSAR LA TROPOPAUSA B)PROVOQUEN AIGUATS
TORRENCIALS

33. 2. RISCOS RELACIONATS AMB PRECIPITACIONS:
2.1 SEQUERES
• “TEMPS LLARG SENSE PRECIPITACIONS”
• CONCEPTE DEPÈN DEL CLIMA DE L’
INDRET: CL. HUMITS => CURT =>SEQ., EN
CL. + SECS => MOLT LLARG => SEQ.
• CL. MEDITERRANI=> ESTIU SEC I
PRECIPITACIONS IRREGULARS =>
FACILITAT DE SEQ.
• CATALUNYA: SEQUERA DEPÈN DE
DOMINI ANTICICLÓ AÇORES  FORMA
PART DE CINTURÓ 30º. => BARRA LES
DEPRESSIONS.
• EFECTES DIRECTES: PÈRDUA COLLITES I
RESTRICCIONS.
• E. INDIRECTES: E. HIDROELÈCTRICA, +
CONTAMINACIÓ RIUS I ATMOSFERA, +
INCENDIS FORESTALS, I AFECTACIÓ
FAUNA I FLORA.
• NO ES PODEN EVITAR, PER MINIMITZAR
NO SOBREEXPLOTAR I RACIONALITZAR.

34. EXEMPLES SEQUERA:
EMBASSAMENT DE LA BAELLS
EMBASSAMENT DE SAU

35. 2.2 AIGUATS A CATALUNYA
• TEMPORAL DE LLEVANT 
• PERTORBACIONS ATLÀNTIQUES
REACTIVADES .
• PER BOSSES D’AIRE FRED EN ALÇADA->
GOTA FREDA: origen en z. alta
troposfera hi ha vents forts horitzontals,
corrents en raig, venen de l’oest => a
tardor massa aire fred en desenganxa i
cau).
• SOBRETOT A LA TARDOR
• Exemples: 150 mm./1 hora a Barna 1995
287 mm. Garraf 2002
• TRONADES: en dies calorosos+
inestabilitat en capes altes (aire fred) =>
fortes tempestes sobretot al Pirineu,
Prepirineus, Serra. Transversal ... =>
ocasionalment de 100 mm. o superiors i
són locals. Ex. 202 mm. S. Jaume
Frontanyà (Berguedà).
• Efectes => poden ser molt greus.

36. CUMULONIMBUS I AIGUAT TORRENCIAL EFECTES AIGUATS

37. ACTIVITAT 20): IMATGES TERRASSA DE GOOBLE EARTH: A) VISTA GENERAL B) VISTA AMB DETALL:
S’OBSERVEN LES RIERES DE PALAU, EGARA I LES ARENES .
1)SOBRE QUIN RELLEU SEDIMENTARI ES TROBA TERRASSA? 2)EN QUIN LLOC SERIA MÉS FACTIBLE
QUE S’HAGUÉS O QUE ES POGUÉS PRODUIR UNA AVINGUDA?

38. ACT. 21) COMPARA LES 2 IMATGES I RELACIONA-LES :A) VISTA ACTUAL AMB GOOGLE
EARTH I B) FOTO ANY 1962

39. PART SUPERIOR DE LA RIERA DE LES ARENES

40. ACT. 22):OBSERVA TOTES LES FOTOS DE LES DIAPOSITIVES SEGÜENTS DE MADEIRA I
CONTESTA AL FINAL : COM HA ESTAT POSSIBLE LES AVINGUDES TANT DESASTROSES
DELS DIES DEL MES DE FEBRER DEL 2010?
A)RIERA A MADEIRA B) RIERA DE FUNCHAL (CAPITAL DE MADEIRA) ABRIL2009

41. FUNCHAL

42. FUNCHAL

43. FUNCHAL

44. Les 2 Rieres principals de Funchal ( Madeira)

45. UNA DE LES RIERES DE FUNCHAL ( MADEIRA)

46. ABAST DE LA CONCA DE LES 2 RIERES

47. Rieres a la zona de Funchal

48. ALTRES RIERES DE MADEIRA

49. RIERA A MADEIRA ( OBSERVAR LA MIDA DELS BLOCS) I PENDENT DE LES
VESSANTS

50. DESEMBOCADURA DE RIERA A MADEIRA