3. introducció
La guitarra elèctrica és un instrument de corda de metall que
es va inventar per superar el volum limitat de les guitarres
acústiques. El seu cos és sòlid, no té caixa de resonància,
per amplificar el so de les cordes disposa d'unes pastilles
electromagnètiques que converteixen la vibració de les
cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment
s'envia a un amplificador.
Aquest instrument normalment es fa servir en música
moderna, especialment en el rock, on abunden bandes
amb dues o tres guitarres elèctriques.
La guitarra elèctrica es toca com la guitarra clàssica però té
tota una sèrie d'elements, a part del disseny, especialment
pensats per produir efectes.
4. ORIGEN
Les guitarres elèctriques van ser originalment dissenyades per
Luthiers i fabricants de guitarres acústiques. Algunes de les
primeres són les que fabricava Rickenbacker als anys 30,
amb pastilles de tungstè, o les que poc després va
comercialitzar Epiphone, amb pastilles de fabricació menys
costosa.
La popularitat de la guitarra elèctrica va començar durant la
Big Band Era, quan l'amplificació d'instruments es va fer
necessària per a fer-se sentir per sobre dels alts volums de les
seccions de metalls comunes a les orquestres de jazz dels
anys 30 i 40.
5. Parts de la guitarra elèctrica
Claviller
Celleta o pont superior
Clavilla
Trasts
Tensor del pal o "ànima"
Marcadors de posició
Batedor o diapasó
Coll
Cos
Pastilles o micròfons
Perillosos o controls de volum i to
Pont
Protector o colpejador
