1. L’EUROPA FEUDAL

2. FEUDALISME
Europa occidental
Segles X-XIII
Sistema polític, social i econòmic en què un individu i la seua
família es posa sota la protecció d’un altre de més categoria social
(rei, noble, eclesiàstic), i entre ells s’estableix una relació de
dependència o vassallatge
Debilitament de l’autoritat
dels reis.
CANVIS
Organització de l’economia al voltant
dels feus: quasi desaparició del comerç,
interrupció de les comunicacions i
aïllament.

3. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

4. -Intents de restaurar l’Imperi carolingi: Oto I d’Alemanya i
l’Imperi germànic (segle X).
-Reducció dels territoris dels monarques en benefici dels
senyors feudals: els reis atorguen terres (feus) a aquells
que els ajuden a defensar-se de les invasions de víkings,
musulmans i magiars.
-La població de les terres cedides passa a dependre també
del senyor feudal.
-Algunes vegades era la població rural la que establia un feu
buscant la protecció d’un senyor.
-Les autoritats eclesiàstiques (bisbes i abats) també reben
feus (senyorius esclesiàstics) i esdevenen senyors feudals.

5. ALADRE
DALLA
FALÇ
ESTREP
AIXADA
MOLÍ MEDIEVAL

6. SOCIETAT molt tancada i jerarquitzada
Estaments
grups de persones definits
Privilegiats per unes funcions socials,
drets i obligacions propis.
Noblesa Clero
(bellatores) (oratores)
Alta Baixa Alt Baix
noblesa noblesa clero clero
Secular Regular
Cavallers,
Sacerdots, Monjos,
Marquesos, que només
que d’ordres
ducs, tenien les
Bisbes i depenien religiosos,
comtes, armes i el
abats, de d’un bisbe. que vivien
etc., amb seu cavall i La resta.
famílies en un
castell, eren
nobles. monestir
propietats i vassalls dels
dirigit per
rendes. senyors
un abat o
feudals.
prior.

7. No privilegiats
delme
Camperols Artesans, comerciants,
soldats, etc.
(laboratores)
Camperols Petits
lliures propietaris
Serfs

8. EL FEU

9. RELIGIÓ
Determinava la vida de les Influïa decisivament en l’art
persones, i l’organització i la cultura
política i social
-El cristianisme havia esdevingut religió oficial de
l’Imperi romà al segle IV.
-Les diòcesis i les institucions eclesiàstiques
sobreviuen a les invasions sense quasi canvis.
Església -Posteriorment, els reis i els emperadors s’hi recolzen
per a elaborar lleis i aconseguir suport a la seua
autoritat.
-Segle V: creació dels primers ordres religiosos i els
primers monestirs.
-A les àrees rurals extenses, els monestirs esdevenen
petits nuclis de població.

10. El monestir
Els monjos dedicaven el temps a resar, a treballar l'horta i a copiar textos
antics a la biblioteca.

11. Promoguts pels monjos des del segle X, a
Pelegrinatges llocs considerats sants pels cristians.
JERUSALEM I SANTIAGO DE
ROMA
TERRA SANTA COMPOSTEL·LA
recuperar
Ordres militars
-Comencen l’any 1095, amb la crida del papa Croades
Urbà II.
-En la primera croada, van crear petits estats
cristians.
-Es van succeir fins al segle XIII (9 croades).
-A més del sentiment religiós, hi havia intenció
també de conquerir territoris i obtenir riqueses.
-Es van obrir noves rutes comercials i van nàixer
nous ordres militars.

12. CULTURA I ART
-Pèrdua de molts centres culturals d’occident
per les invasions i la tornada al món rural.
-La cultura es refugia als monestirs, on es
copien a mà textos antics i garanteixen la seua
supervivència.
Cultura -Des del segle XI es creen les escoles
monàstiques o catedralícies, que seguien
l’escola palatina d’Aquisgrà (trivium i
quadrivium).
-Fundació de les primeres universitats:
Bolonya (1088) i Oxford (1096)

13. -Des del segle XI a començaments del XIII.
-Caràcter rural.
Art ROMÀNIC -Sorgeix al voltant dels camins de
pelegrinatge.
-Es difon per Europa occidental.
Esglésies
Arquitectura Monestirs
Castells
-Horitzontalitat i solidesa dels edificis.
-Aspecte massís de les construccions: murs gruixuts,
poques finestres.
-Interiors foscos que afavorien el recolliment dels fidels.
-Planta basilical o de creu llatina, amb tres naus i absis
semicirculars.
-Volta de canó i volta d’aresta.
-Arc de mig punt.
-Ús de contraforts a l’exterior dels edificis.

14. VOLTA D’ARESTA
CONTRAFORTS
Absis
VOLTA DE CANÓ
PLANTA BASILICAL
PLANTA
ARC DE MIG PUNT DE CREU LLATINA

15. façanes
Supeditada a relleus
Escultura portalades
l’arquitectura capitells
Objectiu
Pantocrator
narratiu i
didàctic
Exempta
Frontalitat
Mare de Déu Rigidesa
amb el Absència
Jesuset d’expressió

16. Pintura
Es feia al fresc a les parets, a les voltes i a l’absis.
Apareix també als manuscrits, a les miniatures.
Personatges disposats frontalment, i sense volum
ni profunditat.
Com l’escultura, pretén transmetre ensenyaments
cristians.