1. Barcelona, 20/10/2012
Hola amic i amigues de Son Ferriol,
Quina sorpresa rebre tantes cartes !!!! Em pensava que ja m'hauríeu oblidat; però veig que
no. Bé alguns i algunes sí ( o és que us ha fet peresa escriure'm?)
Pel que he llegit us ho heu passat molt bé aquest estiu. Jo... bé, si és vera que llegiu el llibre
del qual sóc la protagonista, no cal que us conti com he passat les vacances, perquè entre la mare i
el seu “histerisme de no fumadora”, el pare amb les seves històries de quan era jove, la creguda
d'Antonieta Vilaplana i la PLASTA (amb majúscules) de la Sònia... quin estiu i QUIN PAL !!!
La veritat és que m'ha fet mandra contestar tantes cartes. La mare m'ha renyat. I la senyoreta
Núria, la meva mestre, m'ha dit que si no us contestava, que no protestés més tard dient que ja us
heu oblidat de mi; que jo m'ho hauré cercat. I, per tant, he pensat que si us escric una carta a tots i
totes:
1.- Us hauré respost !
2.- No us oblidareu de mi !
A què és genial la meva idea????
Tenc ganes de què acabeu el llibre “Vols ser el nòvio de la meva germana”, perquè al final...;
bé, llegiu-lo i ja entendreu perquè això d'escriure tantes cartes és un PAL, la meva família és un
PAL, l'escola és un PAL, l'Antonieta Vilaplana és un PAL... I la senyoreta Núria, si llegeix la carta
em dirà que em repeteixo, que sembla que no escolto quan explica com es fan les expressions
escrites.... QUIN PAL de dona !!!
Jo crec que ja he escrit molt. He superat les “com a mínim quinze línies” que ens diuen les
mestres... Quin PAL de dones!!!
Ara, el que heu de fer és acabar el llibre i escriure'm diguent què us ha semblat. I esper que
aquesta vegada m'escrigueu tots/es; això va per: Clara, Eduard, Álvaro i Àlex, que a més de què na
Neus us ha posat un zero i una anotació, jo m'he enfadat amb vosaltres (je, je, je...)
Una abraçada molt forta i fins aviat !
ALÍCIA