1. L’humanisme Nom: Nerea Medina Curs: 1r Batx. A Professora: Marta Rovira

2. Introducció Aquest treball parla sobre l' humanisme, sobre les seves característiques , sobre la influencia que va tenir a Catalunya i com la nostra cultura va anant evolucionant gracies a l’humanisme.

3. L’humanisme L’ humanisme va ser un moviment de renovació cultural que va néixer a Itàlia, durant el segle XV, i es va estendre per tot Europa a la primera meitat del segle XVI. Actualment el terme humanisme es pot utilitzar en sentit restrictiu per referir-se a l'activitat filològica dels llatinistes i hel·lenistes professionals dels segles XV i XVI que solien treballar o en un entorn universitari o com a preceptors en corts aristocràtiques o al redós de la impremta, la nova revolució mediàtica però en un sentit més general el terme s'utilitza per referir-se al moviment cultural i intel·lectual que deixà empremtes també en el món dels estudis bíblics, el pensament polític, l'art, la ciència, la filosofia i la literatura en llengües vernacles .

4. Tradicionalment en el nostre àmbit el terme humanisme s'ha utilitzat en aquest segon sentit per caracteritzar la literatura catalana classicitzant sorgida de la nova situació sociopolítica i religiosa de les dues darreres dècades del segle XIV i de la primera meitat del segle XV, durant els regnats de Joan I, Martí l'Humà i Alfons el Magnànim, i de les constants relacions que s'establiren amb els ducats catalans d'Atenes i Neopàtria i amb el regne de Nàpols. Aquest conjunt de factors haurien propiciat un interès més intens i més ampli per la cultura grecollatina que no pas el representat per la pervivència medieval de les lletres humanes (litteraehumaniores) i haurien caracteritzat una nova època cultural que, tot i no significar una ruptura total amb l'edat mitjana, hi introduïa atractives novetats.

5. L'Humanisme a Catalunya: L'esplendor cultural d'Itàlia, Avinyó, i París es nota ben aviat a Catalunya. Aquest afany de classicisme penetra de manera efectiva i per primera vegada a la Península a través de les relacions internacionals entre Catalunya i les corts italianes, francesa, i papal. Ja en el 1315 Joan Borguny ofereix a Jaume II la possibilitat d'adquirir .una obra de TitusLivi que està a la venda a Itàlia, i Jaume II, entusiasmat, mana que la hi compri.

6. Pere III, mogut també per aquest interès, organitza dintre de la cancelleria reial una oficina literària amb la finalitat que els seus escrivents traslladin al català totes les obres llatines que tinguin interès per al rei o per al príncep. Així Mateu Adrià hi escriurà unes Ordinacions de la casa reial que són còpia de les LegesPalatinae de Mallorca, Jaume Conesa hi traduirà les Històries troianes, i Ferrer Sayol traslladarà també del llatí al català l'obra de Pal·ladi Rutili De re rustica.

7. Aquest interès pels clàssics, que és pràcticament contemporani a la formació de l'Humanisme, no hauria estat possible de no ser per les bones relacions que van mantenir la dinastia catalana amb els Papes d'Avinyó, i pel parentiu de Joan I amb Carles el Savi, quan es casa amb Violant de Bar, neboda del francès. El domini de la casa d'Aragó sobre Sicília primer, i sobre Sardenya i Nàpols després, sembla que hauria hagut d'oferir un camí fressat per introduir l'Humanisme a Catalunya; però tot i que en les Corts catalanes d'Itàlia hi havia humanistes italians de gran renom i que és comprovat que van tenir molt bones relacions amb cancellers catalans, aquests en tornar a Catalunya no aportaven les innovacions apreses a Itàlia i s'integraven altre cop a la tradició literària medieval.

8. De fet, Catalunya quedava enlluernada per la nova cultura, però no tenia les condicions necessàries per a adoptar-la. No serà fins a l'adaptació de la gramàtica del castellà Antonio de Nebrija per les Universitats i els Estudis catalans que s'introduirà definitivament l' Humanisme a Catalunya en el seu sentit més estricte. Però en aquest punt Catalunya ja no havia perdut solament la iniciativa de la innovació cultural, sinó que començava a entrar de ple en uns segles de letargia cultural.

9. Conclusió La conclusió que he estret d’aquest treball és de com a anat evolucionant la nostra llengua i la nostra cultura des de l'antiguitat ,i com sense donar-nos conte ens a influenciat l’ humanisme fins ara.

10. Bibliografia http://www.xtec.cat/~jroca12/literatura/humanisme.htm http://www.filosofar.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=72%3Alhumanisme&catid=14%3Arenaixement&Itemid=167&lang=ca