SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 22
Downloaden Sie, um offline zu lesen
MARTA, SÒNIA, ÀLEX, MARC, NIL, JAUME,
AIDA, GEORGY I JOSEP Mª. ALUMNES DE 3R
ÍNDEX
    Qui eren els romans?
    La moda romana:
         - Pentinats
        - Com anaven vestits
        -- Maquillaven
        -- Calçat

    -Déus  romans
    -Exèrcit
    -Cultura comana
    -Els nens romans
    -Roma, com era
    -El Colisseu
    -Els esclaus
QUI EREN ELS ROMANS?
Els romans van ser una civilització que va viure a Itàlia. La prodigiosa història
de Roma comença al segle VIII a.C a la península italiana.

Diuen que la ciutat de Roma es va fundar al 753 a.C. La llegenda dels
bessons Ròmul i Rem explica com es va fundar la ciutat de Roma.




                                               Els primers romans:
                                               Al principi Roma era un poble petit de
                                               pagesos que es va convertir en un
                                               gegantesc Imperi al voltant de la mar
                                               Mediterrània i va fundar la ciutat més
                                               gran i bonica de l’Antiguetat: Roma
LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
  PENTINATS
Des del principi de la història romana els ciutadans
romans acostumaven a deixar-se llargues cabelleres,
que estava associada amb grans virtuts masculines,
com altres cultures més antigues també feien.

                                  A més del cabell, es deixaven barba pel mateix motiu.
                                  Això va seguir així fins ben entrada l’època del imperi,
                                  on els homes es tallaven el cabell i ensenyaven la
                                  seva cara afaitada, encara que semblés un procés
                                  molt llarg i cansat degut a les eines que utilitzaven.

                                  El tonsor, del barber, tallava el cabell amb unes
                                                                     fortex.
                                  estisores de ferro, anomenades fortex

                                  Cada vegada que hi anaven era molt dolorós, sobretot
                                  quan anaven a afaitar, ja que no s’aplicaven
                                  prèviament cap loció només aplicaven aigua abans
                                  d’utilitzar les navalles. Les navalles s'anomenaven
                                  novacolae i les ganivetes cultri
                                                              cultri.
LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
  PENTINATS
Les dones romanes joves es recollien els
cabells en un nus o en trenes i portaven
diademes i cintes.

Les senyores casades preferien el pentinat. Les
dones romanes també utilitzaven postissos i
recollits.



                 Els homes i les dones romanes es tenyien el cabell de color
                 groc-vermellós. El costum de tenyir-se el cabell el van heretar
                 dels grecs.
                 Es tenyien el cabell amb sabó càustic, anomenat spuma
                 caustica o batava que estava fet de greix i cendres.

                 Els romans també utilitzaven perruques que s’anomenaven
                 capillamentum.
                 capillamentum
LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
  VESTITS
Els romans vestien unes simples túniques curtes cosides i
lligades a la cintura amb una corda que anomenaven colobíu
                                                      colobíu.
Damunt es col·locaven la toga, un tros de roba en forma de
                           toga
semi el·lipse de llana blanca amb la qual s’embolcallaven el
cos.
LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
VESTITS




La toga dels magistrats i senadors duia una franja porpra.

Les dones duien sostenidor strophium i una faldilleta sota de la túnica,
damunt portaven l’estola cenyida als malucs i es cobrien amb un
mantell pali.
LA MODA ROMANA, COM ES
  MAQUILLAVEN?
Les dones romanes es pintaven els llavis i les galtes de color vermell amb
pigments que s’obtenien de diferents plantes i mol·luscs.

Els ulls es delineaven en negre i les celles es posaven molt marcades. Les
parpelles es s'ombrejaven de color blau.

Les dones romanes tenien la pell pàl·lida i marcaven molt les galtes. Al ulls
es posaven unes pastes fetes de cendra i antimoni que es feien servir per
enfosquir.
Per rímel de pestanyes feien servir ous de formiga i mosques triturades.
Per fer pintallavis feien servir tinta vermella i òxid de ferro.

Els romans menjaven julivert per tenir bon alè i per
blanquejar-se les dents feien servir pedra tosca (pedra pómez)
barrejava amb orina.
LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
  CALÇATS?




Els esclaus no tenien sabates i
anaven descalços.
Els ciutadans romans tenien
sabates. Les sabates d’hivern
eren més tancades i les d’estiu
eren més obertes.
ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS
    ROMANS?
    Els romans creien en més d’un déu, els més coneguts eren: Júpiter,
    Juno, Minerva, Apolo, Diana, Neptú, Mart, Venus, Mercuri, Vulcano, Ceres
    i Vesta.




.
                                                     Júpiter:
                                                     Júpiter és el rei dels
Mart:
Mart era el fill de Júpiter i de Juno. Al principi   déus i dels homes, és fill
era el déu de la vegetació, però després el va       de Saturn.
convertir en el déu de la guerra.
ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS
    ROMANS?
Venus:
Venus era filla de Júpiter. És la deesa de la bellesa, la fertilitat i
els plaers de l’amor. Es feien moltes festes per honrar-la.

Neptú:
Neptú era el déu del mar. Cavalga les onades sobre cavalls
blancs. Tots els habitats de les aigües l’han d’obeir. A la
mitologia grega se’l coneix com a
Poseidó.                                                                 Mercuri



                        Juno:
                        Juno es la germana i esposa de
                        Júpiter.

                        Mercuri:
                        Mercuri és el fill de Júpiter i de la
                        nimfa Maya. És el missatger dels
                        deus.
Neptú

                                                          Venus
L’EXÈRCIT, COM ERA?
L’exèrcit romà va ser molt important i nombrós. Si l’exèrcit romà no hagués
estat tant important, no hauria existit l’Imperi romà.

Ara us explicarem quines eren les formacions de l’exèrcit romà:
L’exèrcit romà tenia tres formacions: tortuga, con i cercle.



                       La formació tortuga els soldats es col·locaven formant un
                                   tortuga:
                       rectangle o quadrat. Gràcies a la formació tortuga l’exèrcit romà
                       va vèncer moltes batalles.
                       .




Formació en cercle                       Formació en con
L’EXÈRCIT, COM ERA?

           A l’exèrcit romà els
           soldats a canvi de
           l’enrolament al
           servei de l’imperi
           els tenen dret a una
           part del botí que
           aporta la victòria al
           final del seu servei.
           Els soldats
           passaven a ser
           propietaris d’un
           terreny que podien
           cultivar.
L’EXÈRCIT, COM ERA?

Amb què guanyaven les guerres els soldats romans?
Amb javelines, espases, catapultes, punyals i ballestes.

Amb què es protegien?
Amb escuts, armadures, cascos, muralles, punxes i romans que vigilaven.


                                                  L’exèrcit romà es va convertir
                                                  en professional
                                                  Quan les conquestes
                                                  s’estenen l’exèrcit ha de
                                                  mantenir l’ordre i contenir els
                                                  intents d’aixecaments i
                                                  invasions. Fins i tot abans del
                                                  final de la República l’exèrcit
                                                  passa a ser professional.
CULTURA ROMANA
                                romans?El
                 Què feien els romans?
                 Panteó té un forat molt gran
                 al sostre per dintre ara és
                 una església i és molt gran.
                 Fa 2.000 anys que el van
                 construir a Roma i també hi
                 ha el Colisseu Romà que hi
                 feien lluites de gladiadors i
                 feres.
ELS NENS ROMANS




Els més important dels nens romans era que també tenien escoles i hi
anaven dels 12 als 18 anys només. A les escoles hi anaven per aprendre
grec, retòrica i l’art de parlar
ROMA, COM ERA?
    Al segle II, Roma és la ciutat més gran d’Occident i una de les més riques.
    Els emperadors volen que sigui un reflex del seu poder.
    Van construir fòrums, temples,
    arcs triomfals i amfiteatres.




Els romans construïen arcs triomfals
per recordar les batalles que havien
guanyat
                  El Colisseu
                  El Gran Circ
EL COLISEUM



El Colisseu era el
més gran i ben
estudiat dels
amfiteatres romans
té cabuda per a
més de 50.000
espectadors.
Al Colisseu s’hi
feien lluites de
gladiadors.
EL COLISEU




Grades

Arena
Corredors

Portes d’accés al Colisseu



La seva construcció s’inicia al 72 d.C per ordre de l’emperador Vespasià i no
s’acaba fins uns 10 anys més tard. Un sistema de bombes instal·lat en el
subsòl permet transformar l’arena en un llac artificial per organitzar batalles
navals.
El Colisseu és un edifici ovalat
que fa 189 metres de llarg per
156 d’amplada i 57 metres
d’alt.
El Colisseu és un edifici ovalat que fa 189 metres de llarg per 156
   d’amplada i 57 metres d’alt.

Llargada: 189 metres                           Amplada: 156 metres




                                                                         Alçada:
                                                                         57 metres
ELS ESCLAUS,
Qui eren els esclaus?
Romans que feien el que els manava
l’amo.
Eren criminals, infants abandonats i
presoners de guerra.

Quines feines feien els esclaus a Roma?
Feien el que el seu amo els deia, com
anar a comprar, pentinar les dones, fer
de jardiners, també hi havia esclaus que
treballaven a les mines.

Els amos tractaven bé els seus esclaus? Sí perquè sinó la justícia els podia
castigar, però si un esclau no es portava bé el seu amo el castigava.

Els amos eren amics dels esclaus? A vegades els amos i els esclaus es feien
amics i sovint els amos romans alliberaven els seus millors esclaus. Els
esclaus alliberats es deien lliberts i eren lliures. Sovint es convertien en
mercaders i comerciants.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romans
historialavilaroja
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
Liam2211
 
Els invents dels romans
Els invents dels romansEls invents dels romans
Els invents dels romans
manelpujad
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
quim_lara
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Josep Lluís Ruiz
 

Was ist angesagt? (20)

Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romans
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
 
Els invents dels romans
Els invents dels romansEls invents dels romans
Els invents dels romans
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversió
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 

Andere mochten auch

Els romans CM
Els romans CMEls romans CM
Els romans CM
jacmatic
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
blogsoller
 
L'estètica dels grecs
L'estètica dels grecsL'estètica dels grecs
L'estètica dels grecs
tdevesa
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
Sergi
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
biblioteques
 

Andere mochten auch (20)

Projecte els romans
Projecte els romansProjecte els romans
Projecte els romans
 
Els romans CM
Els romans CMEls romans CM
Els romans CM
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Societat romana
Societat romanaSocietat romana
Societat romana
 
Espectacles a roma
Espectacles a romaEspectacles a roma
Espectacles a roma
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romans
 
Circ romà
Circ romàCirc romà
Circ romà
 
L'estètica dels grecs
L'estètica dels grecsL'estètica dels grecs
L'estètica dels grecs
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
L’expansió dels romans
L’expansió dels romansL’expansió dels romans
L’expansió dels romans
 
Els romans a Sant Vicenç dels Horts
Els romans a Sant Vicenç dels HortsEls romans a Sant Vicenç dels Horts
Els romans a Sant Vicenç dels Horts
 
El circo romano - 1º A
El circo romano - 1º AEl circo romano - 1º A
El circo romano - 1º A
 
Edificis lleures
Edificis lleuresEdificis lleures
Edificis lleures
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
Working on picasso
Working on picassoWorking on picasso
Working on picasso
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
 
Our work for the Greek school
Our work for the Greek schoolOur work for the Greek school
Our work for the Greek school
 

Ähnlich wie Projecte romans

Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
ghj dtjydtyj
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
Toni Gomez
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
davidmanx
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
davidmanx
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
mjvercher
 
La edat mitjana
La edat mitjanaLa edat mitjana
La edat mitjana
garrofers
 
Presentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESOPresentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESO
biblioteques
 

Ähnlich wie Projecte romans (20)

Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Els camins dels romans
Els camins dels romansEls camins dels romans
Els camins dels romans
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Imperi roma
Imperi romaImperi roma
Imperi roma
 
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia  definitivaantiga grècia,egipte i romaConferencia  definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
 
Roma II
Roma IIRoma II
Roma II
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
La moda i maquillatge de roma
La moda i maquillatge de roma La moda i maquillatge de roma
La moda i maquillatge de roma
 
La edat mitjana
La edat mitjanaLa edat mitjana
La edat mitjana
 
Presentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESOPresentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESO
 
Mon romà (i)
Mon romà (i)Mon romà (i)
Mon romà (i)
 
època romana
època romanaèpoca romana
època romana
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans
RomansRomans
Romans
 

Projecte romans

  • 1. MARTA, SÒNIA, ÀLEX, MARC, NIL, JAUME, AIDA, GEORGY I JOSEP Mª. ALUMNES DE 3R
  • 2. ÍNDEX Qui eren els romans? La moda romana: - Pentinats - Com anaven vestits -- Maquillaven -- Calçat -Déus romans -Exèrcit -Cultura comana -Els nens romans -Roma, com era -El Colisseu -Els esclaus
  • 3. QUI EREN ELS ROMANS? Els romans van ser una civilització que va viure a Itàlia. La prodigiosa història de Roma comença al segle VIII a.C a la península italiana. Diuen que la ciutat de Roma es va fundar al 753 a.C. La llegenda dels bessons Ròmul i Rem explica com es va fundar la ciutat de Roma. Els primers romans: Al principi Roma era un poble petit de pagesos que es va convertir en un gegantesc Imperi al voltant de la mar Mediterrània i va fundar la ciutat més gran i bonica de l’Antiguetat: Roma
  • 4. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN PENTINATS Des del principi de la història romana els ciutadans romans acostumaven a deixar-se llargues cabelleres, que estava associada amb grans virtuts masculines, com altres cultures més antigues també feien. A més del cabell, es deixaven barba pel mateix motiu. Això va seguir així fins ben entrada l’època del imperi, on els homes es tallaven el cabell i ensenyaven la seva cara afaitada, encara que semblés un procés molt llarg i cansat degut a les eines que utilitzaven. El tonsor, del barber, tallava el cabell amb unes fortex. estisores de ferro, anomenades fortex Cada vegada que hi anaven era molt dolorós, sobretot quan anaven a afaitar, ja que no s’aplicaven prèviament cap loció només aplicaven aigua abans d’utilitzar les navalles. Les navalles s'anomenaven novacolae i les ganivetes cultri cultri.
  • 5. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN PENTINATS Les dones romanes joves es recollien els cabells en un nus o en trenes i portaven diademes i cintes. Les senyores casades preferien el pentinat. Les dones romanes també utilitzaven postissos i recollits. Els homes i les dones romanes es tenyien el cabell de color groc-vermellós. El costum de tenyir-se el cabell el van heretar dels grecs. Es tenyien el cabell amb sabó càustic, anomenat spuma caustica o batava que estava fet de greix i cendres. Els romans també utilitzaven perruques que s’anomenaven capillamentum. capillamentum
  • 6. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN VESTITS Els romans vestien unes simples túniques curtes cosides i lligades a la cintura amb una corda que anomenaven colobíu colobíu. Damunt es col·locaven la toga, un tros de roba en forma de toga semi el·lipse de llana blanca amb la qual s’embolcallaven el cos.
  • 7. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN VESTITS La toga dels magistrats i senadors duia una franja porpra. Les dones duien sostenidor strophium i una faldilleta sota de la túnica, damunt portaven l’estola cenyida als malucs i es cobrien amb un mantell pali.
  • 8. LA MODA ROMANA, COM ES MAQUILLAVEN? Les dones romanes es pintaven els llavis i les galtes de color vermell amb pigments que s’obtenien de diferents plantes i mol·luscs. Els ulls es delineaven en negre i les celles es posaven molt marcades. Les parpelles es s'ombrejaven de color blau. Les dones romanes tenien la pell pàl·lida i marcaven molt les galtes. Al ulls es posaven unes pastes fetes de cendra i antimoni que es feien servir per enfosquir. Per rímel de pestanyes feien servir ous de formiga i mosques triturades. Per fer pintallavis feien servir tinta vermella i òxid de ferro. Els romans menjaven julivert per tenir bon alè i per blanquejar-se les dents feien servir pedra tosca (pedra pómez) barrejava amb orina.
  • 9. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN CALÇATS? Els esclaus no tenien sabates i anaven descalços. Els ciutadans romans tenien sabates. Les sabates d’hivern eren més tancades i les d’estiu eren més obertes.
  • 10. ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS ROMANS? Els romans creien en més d’un déu, els més coneguts eren: Júpiter, Juno, Minerva, Apolo, Diana, Neptú, Mart, Venus, Mercuri, Vulcano, Ceres i Vesta. . Júpiter: Júpiter és el rei dels Mart: Mart era el fill de Júpiter i de Juno. Al principi déus i dels homes, és fill era el déu de la vegetació, però després el va de Saturn. convertir en el déu de la guerra.
  • 11. ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS ROMANS? Venus: Venus era filla de Júpiter. És la deesa de la bellesa, la fertilitat i els plaers de l’amor. Es feien moltes festes per honrar-la. Neptú: Neptú era el déu del mar. Cavalga les onades sobre cavalls blancs. Tots els habitats de les aigües l’han d’obeir. A la mitologia grega se’l coneix com a Poseidó. Mercuri Juno: Juno es la germana i esposa de Júpiter. Mercuri: Mercuri és el fill de Júpiter i de la nimfa Maya. És el missatger dels deus. Neptú Venus
  • 12. L’EXÈRCIT, COM ERA? L’exèrcit romà va ser molt important i nombrós. Si l’exèrcit romà no hagués estat tant important, no hauria existit l’Imperi romà. Ara us explicarem quines eren les formacions de l’exèrcit romà: L’exèrcit romà tenia tres formacions: tortuga, con i cercle. La formació tortuga els soldats es col·locaven formant un tortuga: rectangle o quadrat. Gràcies a la formació tortuga l’exèrcit romà va vèncer moltes batalles. . Formació en cercle Formació en con
  • 13. L’EXÈRCIT, COM ERA? A l’exèrcit romà els soldats a canvi de l’enrolament al servei de l’imperi els tenen dret a una part del botí que aporta la victòria al final del seu servei. Els soldats passaven a ser propietaris d’un terreny que podien cultivar.
  • 14. L’EXÈRCIT, COM ERA? Amb què guanyaven les guerres els soldats romans? Amb javelines, espases, catapultes, punyals i ballestes. Amb què es protegien? Amb escuts, armadures, cascos, muralles, punxes i romans que vigilaven. L’exèrcit romà es va convertir en professional Quan les conquestes s’estenen l’exèrcit ha de mantenir l’ordre i contenir els intents d’aixecaments i invasions. Fins i tot abans del final de la República l’exèrcit passa a ser professional.
  • 15. CULTURA ROMANA romans?El Què feien els romans? Panteó té un forat molt gran al sostre per dintre ara és una església i és molt gran. Fa 2.000 anys que el van construir a Roma i també hi ha el Colisseu Romà que hi feien lluites de gladiadors i feres.
  • 16. ELS NENS ROMANS Els més important dels nens romans era que també tenien escoles i hi anaven dels 12 als 18 anys només. A les escoles hi anaven per aprendre grec, retòrica i l’art de parlar
  • 17. ROMA, COM ERA? Al segle II, Roma és la ciutat més gran d’Occident i una de les més riques. Els emperadors volen que sigui un reflex del seu poder. Van construir fòrums, temples, arcs triomfals i amfiteatres. Els romans construïen arcs triomfals per recordar les batalles que havien guanyat El Colisseu El Gran Circ
  • 18. EL COLISEUM El Colisseu era el més gran i ben estudiat dels amfiteatres romans té cabuda per a més de 50.000 espectadors. Al Colisseu s’hi feien lluites de gladiadors.
  • 19. EL COLISEU Grades Arena Corredors Portes d’accés al Colisseu La seva construcció s’inicia al 72 d.C per ordre de l’emperador Vespasià i no s’acaba fins uns 10 anys més tard. Un sistema de bombes instal·lat en el subsòl permet transformar l’arena en un llac artificial per organitzar batalles navals.
  • 20. El Colisseu és un edifici ovalat que fa 189 metres de llarg per 156 d’amplada i 57 metres d’alt.
  • 21. El Colisseu és un edifici ovalat que fa 189 metres de llarg per 156 d’amplada i 57 metres d’alt. Llargada: 189 metres Amplada: 156 metres Alçada: 57 metres
  • 22. ELS ESCLAUS, Qui eren els esclaus? Romans que feien el que els manava l’amo. Eren criminals, infants abandonats i presoners de guerra. Quines feines feien els esclaus a Roma? Feien el que el seu amo els deia, com anar a comprar, pentinar les dones, fer de jardiners, també hi havia esclaus que treballaven a les mines. Els amos tractaven bé els seus esclaus? Sí perquè sinó la justícia els podia castigar, però si un esclau no es portava bé el seu amo el castigava. Els amos eren amics dels esclaus? A vegades els amos i els esclaus es feien amics i sovint els amos romans alliberaven els seus millors esclaus. Els esclaus alliberats es deien lliberts i eren lliures. Sovint es convertien en mercaders i comerciants.