2. Fitxa tècnica (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol La família de Carles IV
Pintor Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos,
Zaragoza, 1746 – Burdeos, 1828)
Estil Neoclàssic (tot i que Goya és inclassificable)
Localització Museu del Prado (Madrid)
Cronologia 1800-1801
Tècnica i suport Oli sobre llenç
Dimensions 280 x 336 cm
Tema El gran retrat, encarregat pel mateix Carles IV,
mostra als membres de la família reial a una
estància austera del Palau d'Aranjuez.
6. 1.Context històric:
El retrat de la família de Carles IV es va realitzar entre els anys
1800 i 1801 sota el regnat del rei Carles IV (imatge esquerra).
Aquesta data va coincidir amb la tornada al govern de don Manuel Godoy (imatge dreta),
guardia de corps que gràcies a la influència sobre la reina Maria Luisa va anar ascendint
ràpidament dins les Corts.
7. 1. Context històric:
Godoy fou destituït degut a la seva horrible actuació a la Guerra de la Convenció que la
va perdre amb França (1793-1795) signant la Pau de Basilea l'any 1795 i també
posteriorment per la seva derrota davant Gran Bretanya a la guerra del cap de San
Vicenç a l'any 1797 on curiosament s'havia aliat amb els francesos per evitar
l'hegemonia total dels anglesos tot i que no va ser possible.
8. 1. Context històric:
Però l'any 1799 arribà al poder Napoleó Bonaparte, el qual necessitava la
col·laboració espanyola per lluitar contra els anglesos. Per això pressionà al rei
Carles IV per a que Godoy tornés al Govern. I així ho van fer, l'any 1800 Godoy
tomà possessió del seu càrreg i un any després signà el Convenio de Aranjuez que
establia que l'esquadra espanyola quedava a disposició de França.
9. 1. Context històric:
El resultat d'aquesta aliança va ser nefast ja que tornaren a perdre contra els anglesos a la
batalla de Trafalgar l'any 1805. I juntament amb l'impaciència de Ferran VII (fill de
Carles IV) per regnar i la fuita de la família reial al Palau d'Aranjuez per por a una
invasió francesa, desencadenaren una revolució social el 18 de Març de 1808 coneguda
com el Motín de Aranjuez.
10. 1. Context històric:
La por dels reis venia donada per la signatura un any abans del tractat de Fontainebleau que
estipulava que les tropes franceses podien passar per Espanya per invadir Portugal. Però no va ser així,
ja que els francessos s'assentaren a Espanya causant el descontent de la població espanyola i provocant
així la Guerra d'Independència Espanyola reflectida per Goya amb la parella de quadres del 2
(esquerra) i 3 (dreta) de Maig.
11. 2. Biografia de l'autor:
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos 1746- Burdeos 1828)
12. 2. Biografia de l'autor:
Francisco de Goya y Lucientes
va néixer a Fuendetodos l'any
1746 tot i que un any després
del seu naixement la família
Goya es translladà a Saragossa.
Però no va ser fins als tretze
anys quan Goya va tenir el seu
primer contacte amb l'art ja que
l'any 1759 ingressà a
l'Acadèmia de Dibuix de
Saragossa dirigida per José
Luzán.
13. 2. Biografia de l'autor:
Després que la Real Academia de Bellas Artes de San
Fernando no concedís a Goya una pensió, aquest decidí
formar-se amb l'ajuda de Francisco Bayeu. Durant
aquesta època decidí fer un viatge a Itàlia l'any 1769 i dos
anys més tard tornà a Saragossa on poc a poc anà
obtinguent càrrecs de creixent importància com la volta
del cor de la Basílica del Pilar.
14. 2. Biografia de l'autor:
L'any 1775 Goya es
translladà a Madrid amb la
seva dona Josefa Bayeu,
germana del seu mestre
Francisco Bayeu el qual
segurament l'impulsà a
pintar cartons per a les sèries
sobre tapissos de la Real
Fàbrica de Santa Bàrbara.
Aquest projecte fou iniciat
per Anton Raphael Mengs,
primer pintor de cambra de
Carles III.
L'actvitat de Goya per a la Real Fàbrica durà quasi uns 20 anys fins que a l'any 1793 va
contreure una greu malaltia que li va causar la seva sordera, la qual cosa el va fer
abandonar.
19. 2. Biografia de l'autor:
L'any 1789, un any després que Carles IV fos corononat com a rei, Goya fou nombrat el seu
pintor de cambra. Al llarg de la dècada de 1780 Goya es convertí en un dels més codiciats
retratistes del seu temps i serví a la més alta aristocràcia, com per exemple als ducs d'Osuna
(esquerra)
20. 2. Biografia de l'autor.
Tot i la seva bona posició social, dues crisis marcaren la seva trajectòria. La primera
fou la seva malaltia l'any 1793 de la qual va quedar sord. La segona fou la Guerra
d'Independència Espanyola (reflectida en la sèrie d'estampes Desastres de la Guerra) ja
que una vegada tornà Ferran VII a la corona, aquest substituí a Goya per Vicente
López l'any 1816.
21. 2. Biografia de l'autor:
L'any 1819 Goya va comprar la casa coneguda com la Quinta del sordo, una
casa de camp situada a les afores de Madrid on Goya va decorar les parets
amb pintures conegudes com les Pinturas Negras. L'any 1824 Goya marxà a
Bordeus on finalment va morir.
23. Infanta Maria
Josefa, germana
soltera del rei
3. Anàlisi formal: Antoni Pascual,
germà del monarca
Infanta Maria
3.1. Personatges Amalia
Goya Príncep de
Parma
Princesa
Maria
Infant Lluïsa
Carles Josefina
Maria
Isidre
Carles Lluís,
nét dels reis
Príncep
d'Astúries futur
Ferran VII
Futura esposa del Infanta Maria Lluïsa Infant Francesc Carles IV
príncep Ferran Maria Isabel de Parma de Paula
24. 3.Anàlisi formal: 3.2. Temàtica
El quadre representa la
família al complet del rei
Carles IV. Aquesta obra
fou encarregada pel
mateix Carles IV al seu
pintor de cambra, goya,
l'any 1800, mentre la
família reial passava uns
dies al Palau d'Aranjuez.
25. 3. Anàlisi formal:
3.3. Elements plàstics
La tècnica emprada per Goya per fer aquest quadre consistia en realitzar esbossos dels retrats al natural
de cadascun dels membres de la família reial. Per desitg de la reina foren retractats per separat per evitar
que tots possessin durant llargues sessions. Tots els esbossos tenen com a característiques comunes una
preparació dels ingredients en un to vermellós i trets facials construïts en un sol to.
26. 3. Anàlisi formal:
3.3. Elements plàstics Aquesta estància del
Palau d'Aranjuez està
il·luminada per una
magistral llum directa
que procedeix d'una
invisible finestra a
l'esquerra produïnt una
sensació de luxe i
majestat que correspon a
un retrat regi.
Mentre Goya se situa
en la penombra, la llum
il·lumina els rostres
dels personatges i fa
brillar les joies, els
vestits i les
condecoracions.
27. 3. Anàlisi formal:
3.3. Elements plàstics
La pinzellada emprada per
Goya és vigorosa, solta i
quiasi impressionista ja que
li permet aplicar centelleigs
per crear una il·lusió ben
alineada de la qualitat dels
vestits, condecoracions i
joies. L'autor li dóna poca
importància al dibuix.
28. 3. Anàlisi formal:
3.3. Elements plàstics
Goya utilitza un ric
cromatisme molt
treballat als vestits
on els blancs i
daurats de les dones
harmonitzen amb
les tonalitats
vermelloses i blaves
emprades pels
homes.
29. 3. Anàlisi formal:
3.4. Composició
En quant a la
composició, Goya va
establir tres eixos
organitzadors d'una
forma peculiar
perquè... Qui és més
important al quadre?
La reina Maria
Lluïsa pel fet d'estar
al centre? O bé Carles
IV pel fet de ser el
que està més avançat?
30. 3. Anàlisi formal:
3.4. Composició
Els personatges es troben
en posició juxtaposada,en
un fris típicament
neoclàssic. Se segueix un
ordre protocolari en la
situació dels personatges,
el rei Carles IV i Ferran
VII es troben un poc més
desplaçats cap endavant
que la resta.
Si a això li afegim que
Maria Lluïsa es troba al
centre del quadre, podem
concloure que hi ha un
personatge principal a
cada eix organitzador.
31. 3. Anàlisi formal:
3.4. Composició
La reina Maria Lluïsa ocupa el centre del quadre i de
l'eix central per transmetre un missatge
tranquilitzador ja que es presenta com una mare
prolífica agafant de la mà als seu fill l'infant
Francesc de Paula i rodejant amb el braç a la seva
filla la infanta Maria Isabel. També es presenta com
una reina dominant.
Goya vestia a les dones amb joies, diademes al cap i
amb vestits de tonalitats blanques i daurades. També
cal dir que a totes les dones les pintava amb l'ordre de
Maria Lluïsa, aquesta cinta blanquiblava que passa
per damunt de l'espatlla i bordetja la part inferior
dels pits.
Ordre de Maria Lluïsa
32. 3. Anàlisi formal:
3.4. Composició
El rei Carles IV per la seva banda ocupa
la posició més avançada del quadre per
protocol i el centre de l'eix dret. És
caracteritzat per Goya com una bona
persona, un bona fe però sense energia i
sense la decisió i la autoritat que
necessitava un rei absolutista.
Darrere d'ell es situen el seu germà Antoni
Pascual i una dona sobre la qual es dubta
si és Carlota Joaquima, una filla gran o bé
la infanta Maria Amalia.
Al costat d'ells es situen els ducs de
Parma: Lluís de Parma i Maria Lluïsa
Josefina amb el seu fill Carles Lluís.
33. 3. Anàlisi formal:
3.4. Composició
Aquí es pot veure com Goya
caracteritzava als homes per les
tonalitats vermelles i blaves de la seva
vestimenta. També era característic
dels homes les tres distincions: La
banda blanquiblava de l'Ordre de
Carles III, “El toisón de oro” i l'Ordre
de Sant Gennaro.
Banda de l'Ordre de Carles III
Ordre de Sant Gennaro
“Toisón de oro”
34. 3. Anàlisi formal:
3.4. Composició
Ferran VII es situa en primer pla del quadre juntament amb el
seu pare Carles IV i és la figura més representativa de l'eix de
l'esquerra. És presentat per Goya com altiu, vanitós i amb un
vestit de gala que arriba fins a l'altura dels genolls com la resta
d'homes exceptuant el seu germà petit l'infant Francesc de
Paula.
Amagat i darrere del seu germà Ferran es troba l'infant Carles
Maria Isidre. Al costat del futur i horrible rei d'Espanya es situa
una dóna que aprecia els quadres de darrere i que no es veu la
seva cara perquè serà la futura esposa de Ferran VII. Darrere
d'ella es troba la infanta Maria Josefa, germana soltera del rei.
Finalment, al final d'aquest eix es troba Goya en una clara
picada d'ullet al quadre de Las Meninas del seu idealitzat
Velázquez. Aquí, segons algunes teories, tracta de retratar a la
família reial ja que ell mira cap a un mirall imaginari.
35. 3. Anàlisi formal:
3.4. Composició
Per últim, cal
destacar els dos
quadres que hi ha
darrere els eixos
organitzadors, que
segons alguns
historiadors tenen
gran un significat ja
que tenen un caràcter
mitològic perquè
representen a
Hércules (origen mític
de la casa real
espanyola) en la seva
trobada amb la reina
Olafe.
36. 3. Anàlisi formal:
3.5. Perspectiva
La poca
profunditat i la
gran quantitat de
personatges fa que
ens doni la sensació
de manca d'espai i
és per aquesta mnca
d'espai que ens és
molt difícil establir
un punt de fuga.
Aquesta aglutinació
de gent és un reflexe També cal destacar la
de la forta crisi que perspectiva aèria emprada per
patia la monarquia. Goya, visible gràcies als contorns
difuminats dels personatges que
ens dóna la sensació que l'aire és
representat a l'ambient.
37. 4. Estil: Neoclàssic
Tot i que Goya vi viure a
cavall entre diversos
estils, aquest cuadre tot i
no ser del tot neoclàssic,
és amb l'estil amb que
comparteix més
característiques:
·Ordenació vertical de les
figures.
·Manca de moviment
·Equilibri compositiu
·Pintar a l'oli sobre el
llenç.
·Segon pla en la
penombra
·Postures contingudes
·Roba majestuosa.
38. 4. Estil... Neoclàssic?
Com hem dit abans,
Goya és inclassificable,
cosa que fa que aquesta
obra es boti alguns trets
importants
característics del
neoclassicisme com per
exemple:
·La bellesa idealitzada
de les figures que es
situen al capdavant.
·Prioritat del color
sobre el dibuix.
·La no-utilització de
colors apagats.
·Estudi psicològic dels
personatges.
39. 5. Models i influències:
A diferència dels països nòrdics, a Espanya, el
retrat col·lectiu era un gènere que no estava gaire
conreat. Podrien considerar-se dins d'aquest
gènere algunes composicions més complexes
com ara El entierro del Conde de Orgaz de El
Greco (esquerra) o bé La adoración de la
Sagrada Forma de Claudio Coello...
40. 5. Models i influències:
Però realment, la principal inspiració de Goya vengué del quadre de Las Meninas, única
antecedent directe espanyol de La família de Carles IV. En incloure el seu retrat al quadre,
cercà una major aproximació al quadre de'n Velázquez, sentint-se més proper a ell ara pel fet
d'ocupar el lloc de pintor de cambra. Però Goya tornà en aquesta ocasió a saber guardar les
distàncies col·locant-se amb el seu llenç al fons i a la penombra.
41. 5. Models i influències:
Un altre tret que recorden a Las Meninas és el fet
que hi hagi dos quadres a la paret del fons.
“Mis tres únicos maestros son Velázquez,
Rembrandt y la Naturaleza”- Goya
42. 5. Models i influències:
En quant a qui va influir Goya, hi ha alguns que creuen que Picasso va aprendre de les
expressions d'horror del quadre dels afusellaments del 3 de Maig de Goya per elaborar
el seu quadre conegut amb el nom de Massacre a Corea.
43. 5. Models i influències:
Amb aquest mateix quadre, Goya influí a
Eduard Manet en el seu quadre l'Execució
de Maximil·lià l'any 1867
44. 6. Significat i funció:
Són moltes les
interpretacions que
s'han fet d'aquesta
obra d'art de'n Goya
ja que l'única
informació verídica
de la que disposam
són unes cartes que
va escriure la reina
Maria Lluísa de
Parma a Manuel
Godoy on
s'expliquen
minuciosament les
passes seguides per
l'autor per a
l'elaboració d'aquest
quadre.
45. 6. Significat i funció:
En primer lloc, qui és la persona més important del quadre, Carles IV o bé la seva dona Maria Lluïsa de
Parma? I en cas que fos la reina, és un intent de l'autor de caricaturitzar que en aquell moment la reina tenia
més poder pel fet de ser més propera al valido Godoy? És una crítica del poc poder absolutista del rei?...
46. 6. Significat i funció:
Un altre misteri és què hi
ha als quadres de darrere.
Mentre alguns veuen una
crítica al menyspreu de
l'època cap a la religió,
altres veuen un sentiment
d'agraïment de'n Goya
cap al rei pintant una
escena amb Hércules en la
seva trobada amb la reina
Onfale (orígen mític de la
casa reial espanyola).
Aquesta última teoria té
un poc més de força degut
que al neoclassicisme hi
ha una exaltació per la
mitologia clàssica, tant
grega com romana.
47. 6. Significat i funció:
També al quadre de Goya, s'ha autoretratat
l'autor i una pregunta que també ens feim tant a
Las Meninas com a aquest quadre és: Què pinta
l'autor al seu gran llenç? Està pintant el quadre
que nosaltres vegem i està mirant a un possible
mirall que s'ubica al punt de vista de l'espectador
tal i com defensa l'historiador Nigel Glendinning?
48. 6. Significat i funció:
Finalment, una altra icògnita que se
planteja el quadre, és saber qui és la
dona que s'amaga darrere de Lluís de
Parma. Es tracta de Maria Amalia,
dona de Antoni Pascual ja morta des
de feia alguns anys? O bé es tracta
de la infanta Carlota Joaquima,
reina de Portugal i filla de Carles
IV?
49. 6. Significat i funció:
La funció del
quadre és la de fer
un retrat de la
família reial i
també decorativa.
El que si se sap és
que tot i les
posssibles
crítiques
amagades al
quadre, va tenir
una gran acollida
dins la casa reial.
50. 7. Altres obres importants
de l'autor.
Autorretrats de'n Goya
51. 7. Altres obres importants
de l'autor.
Retrats eqüestres de Carles IV i Maria Lluïsa a cavall
52. 7. Altres obres importants
Tapissos com
de l'autor.
ara El
quitasol
(avall), La
Gallina Ciega
(Esquerra) o
La Caza de la
Codorniz.
53. 7. Altres obres importants
de l'autor.
Diversos retrats dels
nobles: Els ducs
d'Osuna i la seva
família (esquerra),
retrat de l'infant
Carles Maria Isidre
(adalt a la dreta) i el
retrat de Luis de
Parma (abaix dreta)
54. 7. Altres obres importants
de l'autor.
Les “Majas”: La d'adalt és
La Maja nua i la d'abaix és
La Maja vestida.
55. 7. Altres obres importants
de l'autor.
Els quadres de la Guerra d'Independència d'Espanya: a l'esquerra El tres de mayo de 1808 en
Madrid i a la dreta El dos de mayo de 1808 en Madrid.
56. 7. Altres obres importants
de l'autor.
Pintures Negres com Saturn devorant a un dels seus fills i Dos
vells dinant.
57. 7. Altres obres importants
de l'autor.
Últimes
pintures
de'n Goya:
a
l'esquerra
Don Juan
Bautista
de
Muguiro i
a la dreta
La lechera
de
Burdeos.