1. METODOLOGIES I AVALUACIÓ COMPETENCIAL A L’AA

2. Transmissió i Reproducció del coneixement Reconstrucció compartida del coneixement Escoltar Copiar Treball individual Contestar Preguntar Discutir Parlar Treball cooperatiu

3. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES Tutoria entre iguals Treball per projectes Pla de treball Racons Grups cooperatius Tallers Treball per parelles PBL

6. PBL(Aprenentatge basat en problemes) ENS VISITEN ELS NOSTRES COSINS I VOLEN CONÈIXER CATALUNYA Aula d’Acollida IES Olorda

7. Enfocament globalitzador Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components EXEMPLE http://www.xtec.cat/ ~nalart / moltesmescoses / fem %20anuncis/ index.htm WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.

9. WebQuest i Caceres activitats competencials Traspassar a l’aula tot interaccionant directament amb el món físic, mitjançant recursos totalment actualitzats i del món real. Comprendre la realitat social en què es viu, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable. Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge. Potenciar la responsabilitat i l’autonomia personal. Aplicar valors i actituds personals i interrelacionades. (Autoestima, responsabilitat, autocrítica, etc) Obtenir bons resultats gràcies a una estràtegia didàctica engrescadora. WQ Cac. CONVIURE HABITAR EN EL MÓN Coneixement món físic, social i ciutadania PERSONALS Autonomia i iniciativa personal CB Resoldre i entendre problemes i activitats proposades. Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet. Fomentar l’autoavaluació. Potenciar l’aprenentatge cooperatiu. Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació. Llegir, escriure i interpretar amb els llenguatges audiovisulas. Posar en joc l’esforç i el treball individual, en parelles o en petit grup que portarà a parlar, convèncer, consensuar, argumentar, etc. Estimular la curiositat i la creativitat de l’alumnat. WQ Cac. METODOLÒGIQUES Matemàtica, digital, aprendre a aprendre COMUNICATIVES Lingüística, audiovisual i artística CB

11. ASPECTES CLAU WQ Investigació guiada. Treball cooperatiu. Autonomia de l’alumnat Transformació de la informació Recursos autèntics (internet i altres) Habilitats cognitives d’alt nivell Creació d’un producte. Integració amb el món real. Avaluació autèntica i integrada. Responsabilitat individual.

13. Rol del professorat Organitzar els grups, l’espai els recursos. Crear un entorn d’aprenentatge. Facilitar el material. Facilitar que els productes siguin del món real. Observar i avaluar el procés, la participació dels grups, el producte,.. Atendre la diversitat. Seleccionar, avaluar i actualitzar els recursos. Adaptar les activitats al nivell de l’alumnat. Ajudar a resoldre els dubtes. Assegurar la participació de tot l’alumnat. Acompanyar, guiar i assessorar tot el procés d’aprenentatge. Mostrar empatia.

14. CACERA DEL TRESOR Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web , de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats didàctiques, competèncials i es poden treballar totes les intel·ligències . Permeten treballar diferents continguts segons els ritme d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de les següents parts:

15. BLOC Lloc web compost per entrades organitzades cronologicament amb actualització freqüent. Llistat de tasques, enllaços, diari, escriptura reflexiva, comentaris, exposar i intercanviar idees. És una eina de publicació i comunicació que està preparada per organitzar i emmagatzemar informació.

16. VÍDEO Utilització didàctica del vídeo: Transmissor d’informació. Instrument: motivador, d’avaluació, de comunicació, de producció i creativitat, d’anàlisi del context proper, .... La tardor http://www.youtube.com/nuriaalart#p/a/u/1/pXtzJL8XeX0

18. Eines web 2.0 Trencaclosques: (Jigsplanet) Fotografies: (Animoto) Vídeo clip Còmics: (Tondo) http://www.jigsawplanet.com/?m=p&id=3dca326f12695d7e Trencaclosques sonors Slideshare presentacions Bubbeshare Àlbums virtuals Lunapic (tractament de la imatge) … Llibres digitals (Calameo)

20. EL CONTEXT Canvi climàtic? Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper? TIPUS Notícies: diaris, revistes, ràdio, TV Anàlisi d’imatges Problemes, dilemes morals,…

21. Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/telenoticies/index.htm

22. Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm

23. Què és el context? És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?” Quin és el teu esport preferit?

24. Què és el context? El context forma part de l’educació de l’alumne. Coneixem el nostre entorn proper natural: educació mediambiental Volem conèixer el nostre entorn natural proper

25. Què és el context? El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del contingut disciplinar. Globalment. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm

26. Què és el context? El context passarà a formar part de la història comuna de la classe i permetrà fer-hi referència en fases posteriors.

27. Què és el context? No n’hi ha prou amb el treball de la construcció justificada dels continguts: cal sistematitzar les tècniques, estratègies, les actituds i els procediments E X E M P L E

28. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Connecten els continguts amb la realitat Anem a comprar i utilitzem l’euro

29. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm

30. Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm

31. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts . E X E M P L E

32. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm

33. ELS CONTINGUTS HAN DE SER: E X E M P L E R E A L S RELLEVANTS COHERENTS http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/hortifruitilandia/index.htm

35. Implicacions metodològiques La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe. Discutim i compartim en petit grup

36. Implicacions metodològiques L’experimentació i el treball pràctic . Treballem a l’hort Sortim a la Fira a comprar

37. Implicacions metodològiques L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball. E X E M P L E http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tablon_c.php?id_actividad=2852&id_pagina=1

38. Implicacions metodològiques Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm

39. Implicacions metodològiques Treball interdisciplinari . La relació amb d’altres àrees E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm

40. AVALUACIÓ COMPETENT L’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben

44. “ Taxonomia” de Benjamin Bloom, 6 nivells

45. OBSERVACIONS Es poden realitzar en moltes situacions on l’alumnat: - Treballa en petit grup - Durant el procès de solució d’un problema. - En un debat - En un anàlisi de casos. - En simulacions, … Consisteix en un procès de descripció del comportament de l’alumnat. Amb uns criteris prèviament determinats.

46. AUTOAVALUACIONS COAVALUACIONS

47. Rúbriques

48. Rúbrica de l’aplaudiment Adaptació: Heidi Goodrich Andrade. Una matriz para el aplauso. (2007) S’inicia de sobte, intensament fins a eixordar per uns segons i després decreix lentament Augmentant a poc a poc, fins arribar a un límit i després decreix. Sense intensitat ni canvis en la dinàmica des del principi fins al final. Comença amb una pausa i s’escolta un picar de mans i després desapareix. DINÀMICA Molt ràpid i àgil. Les mans piquen molt ràpidament. Ràpid. Les mans piquen ràpidament Relaxat. Les mans piquen lentament. Lent. Les mans gairebé no es tanquen, queden fregant suaument. TEMPS Tant alt que no ens permet pensar. Alt com per a no poder parlar Baix en la major part de la sala Molt baix. Es pot escoltar altres sorolls VOLUMEN EXCEL·LENT BÉ JUST POC CRITERIS

49. DIARIS DE CLASSE El diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels esdeveniments per part de l’estudiant. Els permet sintetitzar els seus pensaments i els seus fets. Els sensibilitza sobre les seves pròpies maneres d’aprendre. (metacognició)

50. AVALUACIÓ PORTFOLI com a sistema d’ensenyament i aprenentatge Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge. Barberà, 2005 “ Col·lecció de materials seleccionats amb la intenció d’explicar el rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar sobre aquest i avaluar-ho”

52. Panell didàctic

53. L’AULA D’ACOLLIDA Treballo a l’AA, AO I també fora. L’aula d’acollida (AA) hauria de ser un element d’integració real, més enllà del lingüístic o acadèmic. Estratègia didàctica : que arribin a poder pensar de diferents maneres No aprenc sol sinó que aprenem junts (treball cooperatiu) No treballo només amb companys nouvingunts, també tinc a l’AA companys “natius”: som heterogenis No només treballo aspectes lingüístics i acadèmics a l’AA Aprenc habilitats socials amb el meu petit grup Heterogeni

54. Dinàmica del rellotge Quines són les IM? Quantes CCBB hi ha? Anomena tres? Què és un portafolis? Què és un PBL? Què és una WebQuest? Expliqueu breument una activitat competencial. Què és l’empatia? Descriu la intel·ligència intrapersonal i anomena una professió. 5- 7- 9- 3- 6- 8- 10- 2-

55. Descripció i desenvolupament Es diu als alumnes que en un full en blanc dibuixin un rellotge amb totes les hores ben visibles. (Es comença col·locant els nombre a les 12, les 3, les 6 i les 9) Llavors es dóna uns tres minuts per a què cadascú quedi a cada hora amb una persona diferent del grup (cal que s’anoti el nom al costat de cada hora). No val a repetir company si el grup és suficientment gran (13 alumnes), sinó es pot repetir company. Acte seguit comença l’examen. El professor farà 12 preguntes, que correspondran a les hores del rellotge, però no cal fer-les seguides, es poden fer en hores saltejades. Quan el professor faci la pregunta 3, per exemple, cadascú ha d’anar a trobar el company amb qui ha quedat a les 3h. i contestar-la per parelles. I així successivament fins arribar a l’última qüestió. Finalment, es corregeix l’examen donant les solucions en gran grup. Es recomana que les preguntes siguin senzilles i que tractin sobre alguna activitat realitzada amb anterioritat pels alumnes DINÀMICA: EL RELLOTGE

56. FONTS EMPRADES ALART, N: (2004) L’evolució d’un hort al llarg d’un any al Baix Llobregat. Col·lecció Pau Vila.(UB) ALART, N: (2008) Aprenent amb totes les intel·ligències. WebQuest-Internet a l’Aula d’Acollida: una experiència d’èxit. Edu21 ALART, N: www.xtec.cat/~nalart ALART, N: presentacions: http://www.slideshare.net/nalart ALART, N: vídeos: http://www.youtube.com/nuriaalart ARMSTRONG,T: Inteligencias múltiples en el aula. Paidós CANALS, R: Desplegament del curriculum per competències. 2008 GARDNER, H:(2005) Las cinco mentes del futuro. Paidós. MONEREO, C: Competències i els nous currículums. 2008 PUJOLÀS, P: (2008) El aprendizaje cooperatiu. Graó SANMARTÍ, N : Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències. 2008 ZABALA, A i ARNAU, L: Cómo aprender y enseñar competències. Graó. Barcelona. 2007

57. Moltes gràcies! Núria Alart. Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest