Anàlisi de l'ètica kantiana

1. Ètica kantiana
La Fonamentació de la Metafísica dels Costums (3)
(L’imperatiu categòric)
Immanuel Kant

2. Secció 2ª
2
Transició de la Filosofia moral popular
a la Metafísica dels costums

3. Racionalisme
ètic(apriori)
Tot principi suprem de la
moralitat ha d’originar-se en la
raó pura, independentment de
tota experiència.
Els principis morals no poden
fonamentar-se en les propietats
de la naturalesa humana, però
sobre aquests principis han de
poder deduir-se regles aplicables
a l’ésser humà.
5è-11è Paràgrafs
3

4. Racionalisme
ètic(apriori)
El més important, i transcendental, he de no té lloc
a la naturalesa. La naturalesa, deia Kant, és un
sistema de causa i efecte, mentre que l´elecció
moral és un assumpte del lliure albir, per al qual
no existeix causa i efecte. En fer eleccions morals,
en aixecar-se per sobre del mer instint, els éssers
humans transcendeixen el regne de la naturalesa i
penetren en un regne de llibertat que els pertany
exclusivament com a criatures racionals.
Edward O. Wilson, Consilience. La unidad del
conocimiento, Galaxia Gutenberg/Círculo de
Lectores, Barna 1999
5è-11è Paràgrafs
4

5. Racionalisme
ètic(apriori)
La moral és independent al
que succeeix en la naturalesa
(àmbit del que és)
L’àmbit de la moral és l’àmbit
del que hauria de ser.
5è-11è Paràgrafs
5

6. Racionalisme
ètic(apriori)
La ciència experimental ens
diu com són els éssers humans,
la moral ens ha de dir com
haurien de ser.
5è-11è Paràgrafs
6

7. Racionalisme
ètic(apriori)
Curiosament, darrera d’aquesta
apreciació trobem el pensament d’un
filòsof empirista, David Hume.
Hume afirmava que de judicis
descriptius (x és) no es podien deduir
judicis valoratius (x ha de ser)
Deduir de judicis descriptius, judicis
valoratius (morals) és cometre una
fal·làcia, la fal·làcia naturalista.
5è-11è Paràgrafs
7

8. Lanecessitatde
l’imperatiu
Tanmateix, la voluntat humana no
està constituïda de manera que sigui
completament influenciable per la
raó.
Sovint es deixa endur per impulsos i
inclinacions que no estan d’acord
amb la racionalitat.
Per això, cal que la voluntat senti la
llei moral com una força coercitiva,
que adopta la forma d’un manament,
d’un imperatiu (una obligació).
12 Paràgraf
8

9. Tipus
d’imperatius
Hipotètics
Categòrics
16è-20è Paràgrafs
9

10. Tipus
d’imperatius
Hipotètics: són aquells que
prescriuen una acció com a
bona per aconseguir un
propòsit. S’expressen en forma
de condicional: “si vols x, has
de fer y”. Són pròpiament els
imperatius de les moral
materials i eudemonistes.
16è-20è Paràgrafs
10

11. Tipus
d’imperatius
Categòrics: són aquells que
estableixen que una acció és
bona en si mateixa perquè no
es refereix a cap fi extern.
Segons Kant, només aquests
imperatius poden ser la forma
que ha d’adoptar una obligació
moral autèntica.
21è Paràgraf
11

12. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(1ªformulació)
Actua només segons aquella
màxima per la qual puguis al
mateix temps voler que
esdevingui una llei universal.
21è Paràgraf
12

13. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(1ªformulació)
L’imperatiu categòric és:
1. formal: no ens diu el que hem de fer en
cada cas particular sinó com hem
d´actuar en tots els casos i sota qualsevol
circumstància.
2. producte d´una voluntat autònoma: no
depèn de cap facultat sensible, sinó d´una
raó lliure de tot tipus de condicionaments
externs (societat) i interns (egoisme).
Estic obligat a comportar-me si el
segueixo fins i tot contra els meus
interessos personals.
21è Paràgraf
13

14. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(1ªformulació)
Una acció serà bona si es dedueix a
aquesta llei.
Tots els judicis moral i totes les lleis
humanes que pretenguin ser morals
haurien de derivar-se d´aquest principi.
Els judicis morals han de ser universals:
no només vàlids per a tothom, sinó també
vàlids sota qualsevol circumstància sense
excepcions.
21è Paràgraf
14
https://pitxaunlio.blogspot.com/2018/01/despacito-
imperatiu-categoric.html
Despacito: imperativo categórico

15. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(1ªformulació)
Imaginem-nos que la màxima de la meva
acció sigui la següent: quan necessiti
diners, els demanaré i prometré que els
pagaré, tot i que no penso en pagar-ho.
Puc transformar aquesta màxima en una
llei universal tal com ho demana
l’imperatiu categòric?
El resultat és una contradicció perquè al
final ningú que l’apliqués ningú acceptaria
aquesta promesa, perquè seria un absurd,
ningú creuria en aquestes promeses.
21è Paràgraf
15

16. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(1ªformulació)
L’imperatiu categòric posa la coherència per damunt de les
conseqüències. “Facis la justícia encara que el cel s’enfonsi”. La força
magnètica amb què ens atrau aquesta ètica neix de l’apel·lació al
triomf de la dignitat humana sobre la satisfacció dels desitjos, de la
raó per damunt de l’animalitat. Una lògica que és ni més ni menys
que la fonamentació última dels Drets Humans. Però, com explica el
Merlí, Kant va haver de postular l’existència de Déu perquè li
semblava tan intolerable que el món terrenal no recompensi els que
actuen moralment que calia mantenir l’esperança d’una altra vida
millor on aquesta injustícia quedés redimida. Com podia ser d’una
altra manera? Nosaltres, que tenim molt bones raons per dubtar del
paradís, preferim trobar dreceres per a la satisfacció aquí i ara, per
si de cas després no hi ha un després. I és clar, mentim.
Joan Burdeus, Merlí. Tothom menteix per si de cas, Núvol
11/10/2016
 http://www.nuvol.com/critica/merli-tothom-menteix-per-si-de-cas/
21è Paràgraf
16

17. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(2ªformulació)
Actua sempre de tal manera que
tractis la humanitat, tant en la
teva persona com en la persona de
qualsevol altre, sempre com un fi
en si mateix i mai no com un
mitjà.
48è Paràgraf
17

18. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(2ªformulació)
L’ésser humà existeix com un fi en
si mateix i no com un mitjà per a
qualsevol ús d’una voluntat
qualsevol
 Això no només afecta a les accions adreçades a mi
mateix, sinó també per a les adreçades a uns altres
éssers humans.
47è Paràgraf
18

19. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(2ªformulació)
Els objectes, les coses, en canvi,
només tenen un valor relatiu,
condicionat.
47è Paràgraf
19

20. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(2ªformulació)
La distinció entre persona i cosa,
implícita en la segona formulació
de l’imperatiu categòric, amaga un
principi ètic material: la persona
que té dignitat i no té preu.
47è Paràgraf
20

21. Quèdiu
l’imperatiu
categòric?
(2ªformulació)
La afirmación más bonita que se ha hecho de la dignidad es la
de Kant, cuando dice que los seres humanos tienen «dignidad y no un
simple precio». Eso me parece espectacular, porque quiere decir que a
la gente jamás se la puede intercambiar por un precio, que no se la
puede instrumentalizar. Viene de una tradición, pero esta afirmación
de Kant en el siglo XVIII es lo mejor que hemos podido descubrir en el
mundo moderno. Y me alegro que la Declaración lo haya reconocido.
Creo que es la idea en torno a la que tendría que girar toda nuestra
cultura: que a los seres humanos no se los puede instrumentalizar. Se
puede vender por un precio lo que tiene un valor de cambio o un valor
de uso, pero el ser humano no tiene un valor de cambio.
El ser humano no es un objeto, no se puede hacer como si dijéramos
«vamos a cambiar peras por manzanas porque se usan de un modo
distinto». No, mira, el ser humano no se usa. Es valioso por sí mismo.
Y esa idea de la dignidad —que tiene una historia— en los últimos
tiempos ha sido una afirmación racional, por supuesto.
Adela Cortina: "Hay que librar la batalla de las listas electorales
abiertas", entrevista de E.J. Rodríguez, jot down, 12/01/2014
 http://www.jotdown.es/2014/01/adela-cortina-hay-que-librar-la-
batalla-de-las-listas-electorales-abiertas/
47è Paràgraf
21

22. Quiera
ImmanuelKant?
22
 Vegeu Viquipèdia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Immanuel_Kant
 Vegeu vídeo ética de Kant
http://pitxaunlio.blogspot.com/2016/03/blog-post.html