SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 23
LITERATURA CATALANA BATXILLERAT
Professora: Muntsa Tortós
INS Frederic Martí Carreras (Palafrugell)
EL MODERNISME
Europa a finals del segle XIX
 Època de creixement econòmic i prosperitat
 Burgesia punt culminant, expansió capitalista
 Ciutats: grans metròpolis molt vives però també
despersonalitzades
 Gran Bretanya i Alemanya: capdavanters comerç i tecnologia
 França: gran centre d’art i cultura
 Ritme divergent entre el temps dels humans i el del progrés
tecnològic
 Reticències davant la ciència, la raó i el progrés de molts
intel·lectuals
 Constaten que la ciència començava a ser més important que la
filosofia i les lletres
La literatura europea finisecular
 POESIA
 Parnassianisme: Verlaine,
Baudelaire, Rimbaud
 Simbolisme: Mallarmé, Yeats,
Dario Fo
 Prerafaelitisme: Dante Gabriel
Rossetti, Edward BurneJones.
 NARRATIVA
 Novel.la psicològica: Henry
James, Oscar Wilde, Gabriel
d’Annunzio
 TEATRE
 D’idees: Herik Ibsen, Bernard
Shaw
 Simbolista: Maurice Maeterlinck,
 IRRACIONALISME
 Schopenhauer, Nietzsche,
Kierkegaard
 PSICOLOGIA
 Henry Bergson, Sigmund Freud
 FÍSICA
 Descoberta de l’àtom
 Descobriment de la relativitat
LITERATURA FILOSOFIA I CIÈNCIA
Art nou a Europa
 Moviment cultural i artístic
 Sorgit a finals del segle XIX principis XX
(1892-1911)
 A tot Europa
– Modernisme (Catalunya)
– Art Noveau (França)
– Jugendstil (Alemanya)
– Modern Style (Anglaterra)
 Propòsit: fer un art modern, trencador
 A totes les arts, sobretot l’arquitectura i arts
decoratives.
 Trets comuns:
 Preferència asimetria
 Formes corbes i sensuals
 Inspiració en motius de la natura
Modernisme
El Modernisme català pretén
 Consolidar una cultura
nacional i moderna
 Superar l’etapa de la
Renaixença
 Incorporar nous corrents
artístics
 Incorporar noves
tendències de pensament
Datació
 Inici moviment a
Calalunya: 1892
 Primera festa
Modernista al Cau
Ferrat de Sitges
 Difusió idees a la
revista L’Avenç
 Final simbòlic del
moviment: 1911
 Mor el poeta Joan
Maragall i el pintor
Isidre Nonell
 Molts artistes
continuen uns
quants anys més
COINCIDEIX AMB:
- autors de la Renaixença encara publiquen
obres molt significatives.
-1906 el Noucentisme comença a prendre
relleu.
Qui són?
 Artistes i intel·lectuals
d’origen social divers
 Humils i autodidactes: Ignasi
Iglesias i Joan Puig i
Ferrater...
 De famílies burgeses, amb
bona formació: Joan
Maragall, Ramon Casas,
Santiago Rusiñol...
 Diferents disciplines
artístiques: música, literatura,
pintura...
 Segueixen ideals de llibertat i
progrés
Relació artista-societat
Tensió artista-societat permanent fins
al Noucentisme (a partir 1906).
 ELS BURGESOS
 Pensen que els artistes són eixelebrats
que no fan res productiu
 ELS MODERNISTES
 progrés tècnic i científic = lluny dels
valors naturals i espirituals
 Societat industrial = mesquina i
deshumanitzada
 Els burgesos són materialistes i
prepotents i no tenen interès per l’art i
la cultura.
 Imatge de l’artista:
 Bohemi
 Marginat
 Contrari a la societat benpensant i a
les formes de vida tradicional
Greu situació
política,
econòmica i
social =
Malestar
social
Bohèmia daurada i bohèmia
negra
 Critiquen la societat burgesa
però en formen part
 Defensen l’art com una
activitat sagrada
 Artista rebel social
 Artista sacerdot, líder de la
creació artística
Santiago Rusiñol
Ramon Casas
 Origen social humil
 Provenen de comarques
 Marginats
 Enfrontament artístic i també
ideològic
 Lluita de classes
Joan Puig i Ferrater
DAURADA NEGRA O TRÀGICA
Llocs de trobada emblemàtics
EL CAU FERRAT
 Casa taller de
Santiago Rusiñol, a
Sitges
 A partir 1893
 Lloc de trobada per a
Modernistes de totes
les tendències
 Tertúlies, exposicions,
conferències...
 Festes modernistes
Llocs de trobada emblemàtics
ELS QUATRE GATS
 Cerveseria cabaret
 S’hi feia una revista
artística i literària
 Punt de trobada del
1899-1903
Etapes del Modernisme
1892-1900
Combativa
 Anys combatius
 Propostes ideològiques i estètiques a les revistes:
 L’avenç
 Catalònia
 Quatre Gats
 Pèl & Ploma
 Campanya per a la reforma ortogràfica
 Festes modernistes a Sitges
 Introducció nous corrents europeus
 Dues tendències molt diferenciades:
 regeneracionisme
 esteticisme
Etapes del Modernisme
1900-1911
Establerta
 Consolidació artística i literària. Expansió del
moviment.
 Pèrdua caràcter crític i subversiu
 Apropament al catalanisme polític (republicans i
catalanistes d’esquerres + intel·lectuals
conservadors)
 Arts plàstiques: trets més tòpics de l’Art Nouveau
 Burgesia accepta l’art modernista i el converteix en
producte de consum
 Difusió de les idees a traves de:
 Revista Joventut
 Diari El poble català
Influències
Influït per
corrents
artístics i
literaris
europeus de la
segona meitat
del segle XIX
 Prerafaelitisme
 Origen anglès
 S’inspira en pintors Quattrocento italià.
 Pintura detallista i de colors intensos.
 Art i artista com a portadors de valors superiors i
espirituals
 Parnassianisme
 Origen Francès
 Oposat al Romanticisme
 Art formalista, inspirat en l’antiguitat clàssica i en
l’exotisme oriental
 L’obra d’art perfecta i harmònica ha d’expressar la
bellesa absoluta
“Ofèlia” John Everett Millais
“The lady of Shalott” de John William
Waterhouse
Influències
Influït per
corrents artístics
i literaris
europeus de la
segona meitat
del segle XIX
 Simbolisme
 Origen francès
 Oposat al Realisme i al Naturalisme
 La realitat:
 Amagada a través de símbols
 Creació d’atmosferes
 Suggerir i no pas dir
“
“Èdip i l’esfinx” Moreau
Influències
Influït per
corrents
artístics i
literaris
europeus de
la segona
meitat del
segle XIX
 Decadentisme
 Origen França
 Rebuig de la bellesa tradicional
 Atracció per la morbositat, la lletjor, la
mort
 Art com a fugida de la realitat
 Interès per la sensualitat i l’erotisme i,
pels paradisos artificials...
 Vitalisme
 Corrent filosòfic basat idees Nietzsche
 Vida i art com una lluita contra la tradició
i l’ordre social establert
 Superhome = concepte ètic
“Pornócrates” Félicien
Rops
«Kleiner Nietzsche-
Kopf», dibuix de
Hans Olde
Corrents Modernisme
 ESTETICISME
 1893 2a festa Modernista Sitges, al
Cau Ferrat
 Art com a
 refugi per separar-se de la societat
burgesa i mercantilista
 eina de salvació individual de
l’artista
 No volien revolució social, sinó
artística.
 Art per l’art. Art sagrat
Santiago Rusiñol
Ramon Casas
Corrents Modernisme
 1892-1893
 Oposició a la burgesia
 Pretenia regenerar la societat
ideològicament i artísticament.
 Art vist com una revolta.
 L’artista es compromet
socialment.
 Sorgeix a la revista L’Avenç.
Ignasi Iglesias
Jaume Brossa
Joan Maragall (primers temps)
 REGENERACIONIS
ME
La narrativa modernista
 Primera dècada del XX
 Autor messies regenerador de la realitat
 Principis establerts per Raimon Casellas:
 Principi d’Integritat: tractament de qualsevol aspecte de
la realitat
 Principi d’Intensitat: visió sintètica i fragmentada de la
realitat
 El personatge sol ser un individu inadaptat que
s’enfronta amb la realitat que l’envolta.
 Novel.la rural: conflicte entre voluntat i la naturalesa
 Autors:
 Conflicte simbòlic: Casellas, Víctor Català, Prudenci
Bertrana, Joaquim Ruyra.
 Didactisme: Josep Ma Folch i Torres, Josep Pous i
Pagès
El teatre modernista
 Tendències:
 Regeneracionista-naturalista. Teatre
d’idees: Ignasi Iglesias, Joan Puig i
Ferreter
 Esteticista-simbolista: Santiago
Rusiñol, Adrià Gual
 Etapes:
 1893-1899: primers intents de
renovació
 1899-1912: proliferació de dramaturgs
de diverses tendències.
 ART TOTAL
La poesia modernista
 Caraterístiques:
 Espontaneisme:
 Retorn a la vivència personal i a la
naturalitat.
 Poesia lliure d’artificis
 Formalisme:
 Llengua depurada, rigor formal
 Escola Mallorquina:
 Autors:
 Joan Maragall
 Escola Mallorquina: Miquel Costa i
Llovera, Joan Alcover
 Altres: Apel.les Mestres, Gabriel Alomar,
Alexandre de Riquer
El Modernisme
RECAPITULEM
 Europa a finals del segle XIX. La literatura europea
finisecular.
 Art nou a Europa.
 Objectiu del Modernisme
 Datació
 Intel·lectuals. Conflicte artista-societat. Bohèmia negra-
daurada
 Llocs de trobada: Cau Ferrat i Els 4 gats
 Etapes: combativa i establerta
 Influències europees
 Corrents: regeneracionisme i esteticisme

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Estevemlope657
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Domenec Garrido
 
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçalJanaUrpina
 
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles RibaLes decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Ribapoolicho
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernismeBlancafort
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquinayovima70
 
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsictomasggm
 
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...Joan Mut Munar
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguerajoanmolar
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentaciólaiamoras
 
Santiago RusiñOl
Santiago RusiñOlSantiago RusiñOl
Santiago RusiñOlsoniapujol
 

Was ist angesagt? (20)

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Jacint Verdaguer
Jacint VerdaguerJacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
 
El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 
Parricidi
ParricidiParricidi
Parricidi
 
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles RibaLes decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
 
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
 
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
La Renaixença: Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. IES Madina May...
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguera
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
Santiago RusiñOl
Santiago RusiñOlSantiago RusiñOl
Santiago RusiñOl
 

Ähnlich wie El Modernisme a Catalunya

LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XXjoanpol
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxAntonia Mulet
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme Pilar Gobierno
 
Elmodernismeacatalunya
ElmodernismeacatalunyaElmodernismeacatalunya
ElmodernismeacatalunyaTeresa Lladó
 
Apunts del Modernisme
Apunts del ModernismeApunts del Modernisme
Apunts del ModernismeBreil Xavier
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)sarab9914
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)sarab9914
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XXjoanpol
 
Avantguardisme
AvantguardismeAvantguardisme
Avantguardismechechpique
 
La Poesia del segle XX
La Poesia del segle XXLa Poesia del segle XX
La Poesia del segle XXSanti Alberca
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXjoanpol
 

Ähnlich wie El Modernisme a Catalunya (20)

Modernisme
Modernisme Modernisme
Modernisme
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme
 
Elmodernismeacatalunya
ElmodernismeacatalunyaElmodernismeacatalunya
Elmodernismeacatalunya
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Apunts del Modernisme
Apunts del ModernismeApunts del Modernisme
Apunts del Modernisme
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Modernisme01
Modernisme01Modernisme01
Modernisme01
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
El Modernisme a Catalunya
El Modernisme a CatalunyaEl Modernisme a Catalunya
El Modernisme a Catalunya
 
Introducció al Modernisme
Introducció al ModernismeIntroducció al Modernisme
Introducció al Modernisme
 
El Modernisme
El ModernismeEl Modernisme
El Modernisme
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Avantguardisme
AvantguardismeAvantguardisme
Avantguardisme
 
La Poesia del segle XX
La Poesia del segle XXLa Poesia del segle XX
La Poesia del segle XX
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 

Mehr von Muntsa Tortós

Pronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüentsPronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüentsMuntsa Tortós
 
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"Muntsa Tortós
 
El català normatiu del segle XXI (UdG)
El català normatiu del segle XXI (UdG)El català normatiu del segle XXI (UdG)
El català normatiu del segle XXI (UdG)Muntsa Tortós
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxMuntsa Tortós
 
Fonètica i fonologia.Llengua catalana
Fonètica i fonologia.Llengua catalanaFonètica i fonologia.Llengua catalana
Fonètica i fonologia.Llengua catalanaMuntsa Tortós
 
1r batx. literatura medieval. introducció
1r batx. literatura medieval. introducció1r batx. literatura medieval. introducció
1r batx. literatura medieval. introduccióMuntsa Tortós
 
Fonètica i fonologia. Producció dels sons
Fonètica i fonologia. Producció dels sonsFonètica i fonologia. Producció dels sons
Fonètica i fonologia. Producció dels sonsMuntsa Tortós
 
La poesia dels trobadors
La poesia dels trobadorsLa poesia dels trobadors
La poesia dels trobadorsMuntsa Tortós
 
Literatura medieval. introducció
Literatura medieval. introduccióLiteratura medieval. introducció
Literatura medieval. introduccióMuntsa Tortós
 
Consells per fer un pp entenedor
Consells per fer un pp entenedorConsells per fer un pp entenedor
Consells per fer un pp entenedorMuntsa Tortós
 
Gèneres periodístics. la notícia
Gèneres periodístics. la notíciaGèneres periodístics. la notícia
Gèneres periodístics. la notíciaMuntsa Tortós
 
Variació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoriaVariació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoriaMuntsa Tortós
 
Variació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoriaVariació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoriaMuntsa Tortós
 
La publicitat: contrapublicitat. pp
La publicitat: contrapublicitat. ppLa publicitat: contrapublicitat. pp
La publicitat: contrapublicitat. ppMuntsa Tortós
 
Publicitat, exemples creatius
Publicitat, exemples creatiusPublicitat, exemples creatius
Publicitat, exemples creatiusMuntsa Tortós
 
Valors implícits. Què ven la publicitat?
Valors implícits. Què ven la publicitat?Valors implícits. Què ven la publicitat?
Valors implícits. Què ven la publicitat?Muntsa Tortós
 
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat. Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat. Muntsa Tortós
 

Mehr von Muntsa Tortós (17)

Pronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüentsPronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüents
 
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
Mercè Rodoreda "Mirall trencat"
 
El català normatiu del segle XXI (UdG)
El català normatiu del segle XXI (UdG)El català normatiu del segle XXI (UdG)
El català normatiu del segle XXI (UdG)
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
 
Fonètica i fonologia.Llengua catalana
Fonètica i fonologia.Llengua catalanaFonètica i fonologia.Llengua catalana
Fonètica i fonologia.Llengua catalana
 
1r batx. literatura medieval. introducció
1r batx. literatura medieval. introducció1r batx. literatura medieval. introducció
1r batx. literatura medieval. introducció
 
Fonètica i fonologia. Producció dels sons
Fonètica i fonologia. Producció dels sonsFonètica i fonologia. Producció dels sons
Fonètica i fonologia. Producció dels sons
 
La poesia dels trobadors
La poesia dels trobadorsLa poesia dels trobadors
La poesia dels trobadors
 
Literatura medieval. introducció
Literatura medieval. introduccióLiteratura medieval. introducció
Literatura medieval. introducció
 
Consells per fer un pp entenedor
Consells per fer un pp entenedorConsells per fer un pp entenedor
Consells per fer un pp entenedor
 
Gèneres periodístics. la notícia
Gèneres periodístics. la notíciaGèneres periodístics. la notícia
Gèneres periodístics. la notícia
 
Variació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoriaVariació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoria
 
Variació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoriaVariació lingüística.registres. presentació breu teoria
Variació lingüística.registres. presentació breu teoria
 
La publicitat: contrapublicitat. pp
La publicitat: contrapublicitat. ppLa publicitat: contrapublicitat. pp
La publicitat: contrapublicitat. pp
 
Publicitat, exemples creatius
Publicitat, exemples creatiusPublicitat, exemples creatius
Publicitat, exemples creatius
 
Valors implícits. Què ven la publicitat?
Valors implícits. Què ven la publicitat?Valors implícits. Què ven la publicitat?
Valors implícits. Què ven la publicitat?
 
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat. Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
Funcions de la publicitat. Tipus de publicitat segons el suport utilitzat.
 

El Modernisme a Catalunya

  • 1. LITERATURA CATALANA BATXILLERAT Professora: Muntsa Tortós INS Frederic Martí Carreras (Palafrugell) EL MODERNISME
  • 2. Europa a finals del segle XIX  Època de creixement econòmic i prosperitat  Burgesia punt culminant, expansió capitalista  Ciutats: grans metròpolis molt vives però també despersonalitzades  Gran Bretanya i Alemanya: capdavanters comerç i tecnologia  França: gran centre d’art i cultura  Ritme divergent entre el temps dels humans i el del progrés tecnològic  Reticències davant la ciència, la raó i el progrés de molts intel·lectuals  Constaten que la ciència començava a ser més important que la filosofia i les lletres
  • 3. La literatura europea finisecular  POESIA  Parnassianisme: Verlaine, Baudelaire, Rimbaud  Simbolisme: Mallarmé, Yeats, Dario Fo  Prerafaelitisme: Dante Gabriel Rossetti, Edward BurneJones.  NARRATIVA  Novel.la psicològica: Henry James, Oscar Wilde, Gabriel d’Annunzio  TEATRE  D’idees: Herik Ibsen, Bernard Shaw  Simbolista: Maurice Maeterlinck,  IRRACIONALISME  Schopenhauer, Nietzsche, Kierkegaard  PSICOLOGIA  Henry Bergson, Sigmund Freud  FÍSICA  Descoberta de l’àtom  Descobriment de la relativitat LITERATURA FILOSOFIA I CIÈNCIA
  • 4. Art nou a Europa  Moviment cultural i artístic  Sorgit a finals del segle XIX principis XX (1892-1911)  A tot Europa – Modernisme (Catalunya) – Art Noveau (França) – Jugendstil (Alemanya) – Modern Style (Anglaterra)  Propòsit: fer un art modern, trencador  A totes les arts, sobretot l’arquitectura i arts decoratives.  Trets comuns:  Preferència asimetria  Formes corbes i sensuals  Inspiració en motius de la natura
  • 6. El Modernisme català pretén  Consolidar una cultura nacional i moderna  Superar l’etapa de la Renaixença  Incorporar nous corrents artístics  Incorporar noves tendències de pensament
  • 7. Datació  Inici moviment a Calalunya: 1892  Primera festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges  Difusió idees a la revista L’Avenç  Final simbòlic del moviment: 1911  Mor el poeta Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell  Molts artistes continuen uns quants anys més COINCIDEIX AMB: - autors de la Renaixença encara publiquen obres molt significatives. -1906 el Noucentisme comença a prendre relleu.
  • 8. Qui són?  Artistes i intel·lectuals d’origen social divers  Humils i autodidactes: Ignasi Iglesias i Joan Puig i Ferrater...  De famílies burgeses, amb bona formació: Joan Maragall, Ramon Casas, Santiago Rusiñol...  Diferents disciplines artístiques: música, literatura, pintura...  Segueixen ideals de llibertat i progrés
  • 9. Relació artista-societat Tensió artista-societat permanent fins al Noucentisme (a partir 1906).  ELS BURGESOS  Pensen que els artistes són eixelebrats que no fan res productiu  ELS MODERNISTES  progrés tècnic i científic = lluny dels valors naturals i espirituals  Societat industrial = mesquina i deshumanitzada  Els burgesos són materialistes i prepotents i no tenen interès per l’art i la cultura.  Imatge de l’artista:  Bohemi  Marginat  Contrari a la societat benpensant i a les formes de vida tradicional Greu situació política, econòmica i social = Malestar social
  • 10. Bohèmia daurada i bohèmia negra  Critiquen la societat burgesa però en formen part  Defensen l’art com una activitat sagrada  Artista rebel social  Artista sacerdot, líder de la creació artística Santiago Rusiñol Ramon Casas  Origen social humil  Provenen de comarques  Marginats  Enfrontament artístic i també ideològic  Lluita de classes Joan Puig i Ferrater DAURADA NEGRA O TRÀGICA
  • 11. Llocs de trobada emblemàtics EL CAU FERRAT  Casa taller de Santiago Rusiñol, a Sitges  A partir 1893  Lloc de trobada per a Modernistes de totes les tendències  Tertúlies, exposicions, conferències...  Festes modernistes
  • 12. Llocs de trobada emblemàtics ELS QUATRE GATS  Cerveseria cabaret  S’hi feia una revista artística i literària  Punt de trobada del 1899-1903
  • 13. Etapes del Modernisme 1892-1900 Combativa  Anys combatius  Propostes ideològiques i estètiques a les revistes:  L’avenç  Catalònia  Quatre Gats  Pèl & Ploma  Campanya per a la reforma ortogràfica  Festes modernistes a Sitges  Introducció nous corrents europeus  Dues tendències molt diferenciades:  regeneracionisme  esteticisme
  • 14. Etapes del Modernisme 1900-1911 Establerta  Consolidació artística i literària. Expansió del moviment.  Pèrdua caràcter crític i subversiu  Apropament al catalanisme polític (republicans i catalanistes d’esquerres + intel·lectuals conservadors)  Arts plàstiques: trets més tòpics de l’Art Nouveau  Burgesia accepta l’art modernista i el converteix en producte de consum  Difusió de les idees a traves de:  Revista Joventut  Diari El poble català
  • 15. Influències Influït per corrents artístics i literaris europeus de la segona meitat del segle XIX  Prerafaelitisme  Origen anglès  S’inspira en pintors Quattrocento italià.  Pintura detallista i de colors intensos.  Art i artista com a portadors de valors superiors i espirituals  Parnassianisme  Origen Francès  Oposat al Romanticisme  Art formalista, inspirat en l’antiguitat clàssica i en l’exotisme oriental  L’obra d’art perfecta i harmònica ha d’expressar la bellesa absoluta “Ofèlia” John Everett Millais “The lady of Shalott” de John William Waterhouse
  • 16. Influències Influït per corrents artístics i literaris europeus de la segona meitat del segle XIX  Simbolisme  Origen francès  Oposat al Realisme i al Naturalisme  La realitat:  Amagada a través de símbols  Creació d’atmosferes  Suggerir i no pas dir “ “Èdip i l’esfinx” Moreau
  • 17. Influències Influït per corrents artístics i literaris europeus de la segona meitat del segle XIX  Decadentisme  Origen França  Rebuig de la bellesa tradicional  Atracció per la morbositat, la lletjor, la mort  Art com a fugida de la realitat  Interès per la sensualitat i l’erotisme i, pels paradisos artificials...  Vitalisme  Corrent filosòfic basat idees Nietzsche  Vida i art com una lluita contra la tradició i l’ordre social establert  Superhome = concepte ètic “Pornócrates” Félicien Rops «Kleiner Nietzsche- Kopf», dibuix de Hans Olde
  • 18. Corrents Modernisme  ESTETICISME  1893 2a festa Modernista Sitges, al Cau Ferrat  Art com a  refugi per separar-se de la societat burgesa i mercantilista  eina de salvació individual de l’artista  No volien revolució social, sinó artística.  Art per l’art. Art sagrat Santiago Rusiñol Ramon Casas
  • 19. Corrents Modernisme  1892-1893  Oposició a la burgesia  Pretenia regenerar la societat ideològicament i artísticament.  Art vist com una revolta.  L’artista es compromet socialment.  Sorgeix a la revista L’Avenç. Ignasi Iglesias Jaume Brossa Joan Maragall (primers temps)  REGENERACIONIS ME
  • 20. La narrativa modernista  Primera dècada del XX  Autor messies regenerador de la realitat  Principis establerts per Raimon Casellas:  Principi d’Integritat: tractament de qualsevol aspecte de la realitat  Principi d’Intensitat: visió sintètica i fragmentada de la realitat  El personatge sol ser un individu inadaptat que s’enfronta amb la realitat que l’envolta.  Novel.la rural: conflicte entre voluntat i la naturalesa  Autors:  Conflicte simbòlic: Casellas, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra.  Didactisme: Josep Ma Folch i Torres, Josep Pous i Pagès
  • 21. El teatre modernista  Tendències:  Regeneracionista-naturalista. Teatre d’idees: Ignasi Iglesias, Joan Puig i Ferreter  Esteticista-simbolista: Santiago Rusiñol, Adrià Gual  Etapes:  1893-1899: primers intents de renovació  1899-1912: proliferació de dramaturgs de diverses tendències.  ART TOTAL
  • 22. La poesia modernista  Caraterístiques:  Espontaneisme:  Retorn a la vivència personal i a la naturalitat.  Poesia lliure d’artificis  Formalisme:  Llengua depurada, rigor formal  Escola Mallorquina:  Autors:  Joan Maragall  Escola Mallorquina: Miquel Costa i Llovera, Joan Alcover  Altres: Apel.les Mestres, Gabriel Alomar, Alexandre de Riquer
  • 23. El Modernisme RECAPITULEM  Europa a finals del segle XIX. La literatura europea finisecular.  Art nou a Europa.  Objectiu del Modernisme  Datació  Intel·lectuals. Conflicte artista-societat. Bohèmia negra- daurada  Llocs de trobada: Cau Ferrat i Els 4 gats  Etapes: combativa i establerta  Influències europees  Corrents: regeneracionisme i esteticisme