2. LA PELL
Anatomia i fisiologia humanes bàsiques
Professora: Mónica Torres CFGM Farmàcia i Parafarmàcia
Professora: Mónica Torres
Curs 2011-2012 CFGM Farmàcia i Parafarmàcia
Grup: Matí
3. EL SISTEMA TEGUMENTARI
Sistema que:
- protegeix la integritat física i bioquímica
- manté constant la temperatura corporal
- proporciona informació sensorial de l'entorn.
Format per:
• Pell
• Estructures annexes:
• pèl
• ungles
• diverses glàndules
• músculs
• nervis
4. LA PELL: GENERALITATS
• Representa el 16 % del pes corporal, per això pot
considerar-se a l’òrgan cutani com el més gran del
cos
• La seva superfície ve expressada per la següent
fórmula:
Pes x Alçada
Superfície =
60
5. - En adults, la pell cobreix un àrea de gairebé 2 metres
quadrats i pesa 4,5 o 5 kg
- Gruix varia des de 0,5 mm. en les parpelles fins a 4 mm. en els
talons
- La dermatologia és la branca de la medicina que s'especialitza
en el diagnòstic i el tractament de les malalties de la pell.
- Des del punt de vista estructural, la pell consta de dues parts
principals.
- La superficial i més prima està composta de teixit epitelial
i es denomina epidermis.
- La profunda i més gruixuda, de teixit connectiu, és la
dermis.
- Sota aquesta es troba el teixit subcutani, encara que no
forma part d'ella, també denominat hipodermis, la qual
consisteix en teixits principalment adipós
6. CAPES
DE LA PELL
• EPIDERMIS
– Teixit epitelial
• DERMIS
– Teixit connectiu
• HIPODERMIS
– Teixit adipós
7. Zones de transició
cutaneomucosa
• Llavis • Vulva
• Nas • Prepuci
• Parpelles • Anus
8. COLOR DE LA PELL
• El color de la pell esdevé com a resultat conjunt de diferents
substàncies:
– Carotens El carotè és un pigment fotosintètic de color
taronja responsable del color ataronjat de la pell. Es
troba al teixit cel·lular subcutani de la hipodermis,
enmagatzemat a les cèl·lules adipocítiques.
– Oxihemoglobina és l'hemoglobina quan està unida a
l'oxigen donant aspecte vermell intens carácterístic dels
vasos sanguinis de la dermis
– Melanina En els humans, la melanina és el principal
determinant del color de la pell, produïda per l’epidermis
a partir de la tirosina
9. EPIDERMIS: GENERALITATS
• És la capa més externa, formada per 5 capes o
estrats
• Està formada per teixit epitelial esquamós estratificat
• Espessor:
Entre 0.07 – 0.12 mm (pot ser més de 1 mm. a la planta
del peu)
• Renovació cel·lular: Entre 15-30 dies
• No té vasos sanguinis
• Les cèl·lules d’aquesta capa produeixen:
– Cèl·lules Queratinòcits: Queratina
– Cèl·lules Melanòcits: Melanina
10. EPIDERMIS: CÈL·LULES
• QUERATINÒCITS
– Formen el sistema queratinitzant i produeixen queratina.
– La Queratina és una proteïna fibrosa i resistent que protegeix la pell
com els teixits subjacents de la calor, dels microbis i dels químics
– A més produeixen una substància lipídica enganxosa que ajuden a
segellar les cèl·lules
• MELANÒCITS
– Formen el sistema pigmentari i produeixen melanina
– Les seves prolongacions cel·lulars llargues i primes s'estenen entre els
queratinòcits i els transfereixen grànuls de melanina.
• CÈL·LULES LANGERHANS
– Formen part del sistema immunitari
• CÈL·LULES DE MERKEL
– Son cèl·lules capaces d’actuar com a receptores sensitives a la pressió
12. EPIDERMIS: ESTRAT BASAL
• Consisteix en una sola filera de
queratinòcits cúbics o cilíndrics. Algunes
d’aquestes cèl·lules són cèl·lules mare o
germinatives sotmeses a mitosis contínues.
• Capa més profunda de la epidermis.
S’uneix estretament a l’estrat espinós pels
desmosomes i a la dermis a traves dels
hemidesmosomes
• Cèl·lules nucleades i vives
• A partir d’aquestes cèl·lules es formaran la
resta de queratinòcits de la epidermis, en
recanvi constant
• En aquest estrat també trobem els
melanòcits, cèl·lules productores del
pigment melanina, i protector enfront de la
radiació UV
14. EPIDERMIS: ESTRAT ESPINÓS
• Vuit o deu capes de queratinòcits
polièdrics estretament unides
• Les cèl·lules de capes més superficials són
una mica més planes
• Les cèl·lules tenen nucli
• Les cèl·lules estan unides amb les seves
veïnes i a les de l’estrat basal mitjançant
desmosomes
• Els desmosomes són feixos de filaments
del citosquelet que s'insereixen entre
cèl·lules i originen la unió estreta
d’aquestes.
• Els desmosomes semblen “espines” de la
cèl·lula, per això el nom d’aquest estrat
• La funció d’aquest estrat és donar
estabilitat a tota la epidermis
16. EPIDERMIS: ESTRAT GRANULÓS
• Part central de l'epidermis, consta de tres a cinc capes de queratinòcits
aplanats
• Queratinòcits en procés d’apoptosi
» sense nucli en les capes més externes
» Amb nucli a les capes més internes
• Dins els queratinòcits han aparegut estructures granuloses que contenen
queratohialina, què és una substància precursora de la queratina
• Els queratinòcits també contenen grànuls els quals alliberen una secreció
d'alt contingut de lípids que omple els espais entre les cèl·lules de l'estrat
granulós i altres més superficials de l'epidermis (impermeabilitzador).
• L'estrat granulós marca la transició entre els estrats profunds,
metabólicamente actius, i les cèl·lules mortes dels estrats superficials.
17. EPIDERMIS: ESTRAT LÚCID
• Estrat amorf que només trobem a la epidermis
dels palmells de les mans i les plantes dels peus
• Consta de tres a cinc capes de queratinòcits
transparents, plans i morts ( no existeix ni nucli ni
orgànuls).
• Fabriquen una substància anomenada eleïdina, que
té la funció de donar elasticitat a la pell
18. EPIDERMIS: ESTRAT CORNI
• És l’estrat més superficial de la epidermis
• Està format per moltes fileres (25-30) de queratinòcits plans,
sense nucli ni citoplasma, plens de queratina
• No existeixen desmosomes (estructures d’unió) entre aquestes
cèl·lules, el que fa que no estiguin tan adherides unes a les altres i
facilita la descamació.
• Existeix entre les cèl·lules lípids dels grànuls laminars que ajuden a
fer impermeable l'estrat.
• La queratina els hi confereix duresa, per això el nom d’aquest
estrat. Els queratinòcits es converteixen en escates que és van
renovant progressivament
• Aquest estrat serveix de barrera de l’entrada de microorganismes
i evita la deshidratació de la pell.
20. FUNCIONS DE LA EPIDERMIS
• Protecció enfront: • Queratinització
– els traumatismes – Producció de
queratina en els
– les infeccions
queranòcits
– el sol
– la deshidratació
• Melanogènesi
– Producció de melanina
• Permeabilitat selectiva a en els melanòcits
substàncies
21. Funcions de la epidermis
QUERATINITZACIÓ
• El procés de queratinització és el resultat
de tres processos:
– Transformació de queratohialina de l’estrat
Duració
del granulós en queratina de l’estrat corni Procés
accelerat
procés – Deshidratació cèl·lular a mida que les cèl·lules per
4 passen a nivells més externs (estrat granulós abrasions
o
setmanes estrat lúcid estrat corni) cremades
– Pèrdua del material cèl·lular dels queratinòcits a
mida que les cèl·lules passen a nivells més externs
CÈL·LULES QUERATINITZADES
22. Funcions de la Epidermis:
MELANOGÈNESI - Factors
La Melanogènesi o producció de melanina és un procés que és
produeix de diferent manera en cada persona. Hi ha una sèrie
de factors que influeixen en aquesta producció de melanina.
• Herència genètica • Edat
– Raça • Hormones
– Embaràs
– Família
• Cosmètics i fàrmacs
• Exposició solar
• Trastorns i malalties
– Latitud
– Estació de l’any
24. Funcions de la epidermis
MELANOGÈNESI (II)
• La melanina procedeix de l’aminoàcid tirosina, que es transformat per l’enzim tirosinasa,
sintetitzat als ribosomes de les cèl·lules anomenades melanòcits
• La tirosina i la tirosinasa passen a l’aparell de Golgi i a partir d’aquest es formaran
vesícules on comença la transformació en melanina, que es diuen premelanosomes
• Quan la tirosina ja s’ha transformat en melanina, la vesícula es diu melanosoma
• El melanosoma buida el seu contingut als queratinòcits veïns al melanòcit
26. CAPES DE LA PELL
• EPIDERMIS
– Teixit epitelial
• DERMIS
– Teixit connectiu dens
• HIPODERMIS
– Teixit connectiu lax i teixit
adipós
27. DERMIS
• La capa més profunda de la pell és la dermis, formada per teixit connectiu
fibrós dens
• Cèl·lules pròpies:
– Fibroblasts
– Macròfags
– adipòcits
• Fibres:
- Col·lagen
– Elastina
– Reticulina
• La dermis posseeix vasos sanguinis, nervis, glàndules sebàcies i
sudorípares i fol·licles pilosos.
28. DERMIS: ZONES
D'acord amb la seva estructura tissular, la dermis es divideix en capes
papil·lar superficial i reticular profunda.
DERMIS PAPIL·LAR DERMIS RETICULAR
Sota la membrana basal • Les fibres es disposen de forma
• Porció superficial de la dermis xarxa(paral·leles i perpendiculars)
per sota de la dermis papil·lar
• Consisteix en teixit connectiu que
conté fibres elàstiques fines • Teixit connectiu dens i irregular
amb feixos de fibres de col·làgen i
• Les fibres es disposen de forma
algunes fibres elàstiques
perpendicular a la superfície de la
gruixudes que formen xarxes
pell
• La combinació de fibres de
• Aquí trobem l’origen de les
col·làgen i elàstiques dona
empremtes dàctilars.
resistència, extensibilitat i
elasticitat a la pell
29. DERMIS: INNERVACIÓ
• Algunes papil·les dermiques també inclouen receptors tàctils,
denominats corpuscles tàctils o de Meissner, que són
terminacions nervioses sensibles al tacte.
• També existeixen altres terminacions nervioses
especialitzades de la dermis:
– A la calor: Corpuscles de Ruffini
– Al fred: Bulbs de Krause
– A la pressió: Corpuscles de Paccini
– Al tacte: Corpuscles de Meissner
– Al dolor (Nociceptors): Terminacions nervioses lliures
30.
31. DERMIS: VASCULARITZACIÓ
• Al contrari que la epidermis, la dermis sí té
una autèntica xarxa vascular en forma de
plexes (arterioles, vènules i capil·lars
interconectats)
• Això permet una excel·lent regulació
tèrmica
– Plexe papil·lar: Format per capil·lars
que ajudaran a la nutrició de les
cèl·lules dels estrats més profunds de
la epidermis
– Plexe reticular: Es situa prop de la
hipodermis, en la zona més profunda de
la dermis
32. DERMIS: FIBRES (I)
• Col·lagen
– Les fibres amb aquesta proteïna
en forma d'hèlix són les més
abundants de la dermis (>70%)
– Les fibres es situen de forma
perpendicular a la superfície de
la pell en la zona papil·lar i de
forma paral·lela en la zona
reticular
– Molta flexibilitat, però també
molt resistent a l'estirament
– Dóna consistència a la dermis
33. DERMIS: FIBRES (II)
• Elastina
– Dóna elasticitat
– Les fibres es disposen en perpendicular a la superfície de la
pell
– Representen el 5% aprox. de les fibres dèrmiques
• Reticulina (en realitat, col·lagen tipus III)
– Poc elàstic. Forma xarxes rígides de suport.
– Fibres molt escasses a la dermis
35. LES GLÀNDULES DÈRMIQUES
• Formen part dels annexes cutanis, junt amb el pèl i
les ungles
• Com ells, estan formats a partir de replecs
(invaginacions) de la epidermis en el si de la dermis
• Són de secreció exocrina, és a dir, que el seu
producte surt a l'exterior del cos
• En trobem de dos tipus:
– Glàndules sebàcies
– Glàndules sudorípares
36. GLÀNDULES SEBÀCIES
•Característiques de la secreció: Sèu (greix)
–pH: Àcid
–Olor: Sí, per enranciment del greix
•Associades als fol·licles pilosos
• Es troben a tot arreu on hi hagi pèl,
però són molt nombroses al cuir
cabellut, a la cara , a l'esquena...
• No existeixen als palmells de les
mans i a les plantes dels peus
• Secreció regulada pel sistema
endocrí (andrògens)
• Secreció holocrina: La cèl·lula és
destruïda juntament amb el
producte de secreció)
37. GLÀNDULES SUDORÍPARES
ECRINES
• Característiques de la secreció:
Suor molt líquida
– pH: Àcid
– Olor: No
• No associades als fol·licles pilosos
• Estructura tubular
• Es troben a tot el cos, especialment a
la cara, al tòrax, als palmells de les
mans i a les plantes dels peus
• Secreció no regulada pel sistema
endocrí es regula pel sistema autònom
• Secreció ecrina, funció
termoreguladora, la evaporació de la
suor refreda la superfície corporal.
38. GLÀNDULES SUDORÍPARES
ECRINES
Les funcions de la suor ecrina:
I. Funció termoreguladora
II. Sudoració Emocional: Per ansietat, per dolor… (“suor
freda”)
III. Hidratació de la capa cornia, pel seu contingut en
urea i àcid làctic
IV. Filtració de les radiacions ultraviolades B pel seu
contingut en àcid urocànic
V. Com a antisèptic i antifúngic, pel seu contingut en
immunoglobulines i el seu pH àcid
40. GLÀNDULES SUDORÍPARES
APOCRINES
• Característiques de la secreció: Suor
– pH: Neutre
– Olor: No. L’olor prové de la descomposició de la
suor a causa de flora de la pell (fongs i bacteris)
– Composició: formada per lípids, proteïnes, sucres
reductors, amoníac
• Estructura tubular, a la zona més profunda de la
dermis
• Es troben a les aixelles, les engonals, l'arèola mamària
i la regió anogenital.
• Secreció regulada pel sistema endocrí, es
desenvolupen en la pubertat
• Aquest tipus de secreció consisteix en la evaginació
de les substàncies de les membranes de les cel·lules
formant vesicules que surten a l’exterior pel tubul de
la glàndula
41. GLÀNDULES SUDORÍPARES
APOCRINES
Funcions de la suor apocrina:
I. Poc conegudes
II. Sudoració emocional: per estímul sexual o
amb l’adrenalina.
III. En els animals, formen part de les
feromones, que són el medi d’atracció sexual
i per marcar el territori, actuan com a
missatgers olfactius.*
* En les cultures primitives podria tenir una funció social, en la
nostra cultura no té lloc ja que rebutgem l’olor corporal
42. EMULSIÓ EPICUTÀNIA
• L'emulsió epicutánea o mantell hidrolipídic és l'emulsió formada per
l'aigua procedent de les glàndules sudorípares i l'ambient, juntament
amb els lípids de les glàndules sebàcies i de la capa còrnia.
• Cobreix tota la superfície de la pell i li atorga les característiques de
pH, hidratació, suavitat i protecció. Actua com un autèntic cosmètic
natural
• Emulsió tipus O/A (fase externa aquosa) ´bé A/O (fase externa
oliosa, depenent dels diferents tipus de pell.
• Emulsió formada per:
– Sèu (fase oliosa)
– Suor (fase aquosa)
– Emulgent (secretat per les glàndules junt amb el sèu i la suor)
43. HIPODERMIS
• També anomenada teixit cel·lular subcutani
• Aquesta capa de la pell no està clarament diferenciada de la dermis
• Formada per teixit conjuntiu fibrós laxe i, especialment, per teixit
adipós
44. HIPODERMIS: FUNCIONS
• Regulació tèrmica: A més gruix, més resistència al fred
• Dipòsit energètic: A més gruix, més resistència a la gana
en casos de dejú
• Protecció enfront els traumatismes: A més gruix, més
“coixí”...
• Dipòsit de precursors d'hormones
46. Quins són els annexes de la pell?
• ANNEXES NO • ANNEXES
QUERATINITZATS QUERATINITZATS
– Glàndules sudorípares – Pèl
ecrines – Ungles
– Glàndules sudorípares
apocrines
– Glàndules sebàcies
msanc377@xtec.cat La pell (I)
47. EL PÈL
Estructura formada per restes de cossos cel·lulars amb un alt
contingut de la proteïna queratina.
- És troba localitzat a la dermis papil·lar, a on se li proporcionen els
nutrients necessaris pel seu creixement.
- En el pèl, les cèl·lules queden unides sempre unes amb les altres,
donant lloc a una queratina més dura.
-S’anomena cabell quan cobreix el cap dels humans.
-A la resta del cos és pot anomenar pèl (braços, cames, pit, esquena,
genitals) i borrisol (pèl més debil i suau, sovint invisible).
- Es forma en un fol·licle de la dermis.
48. EL PÈL
Cadascun dels pèls està format
per:
- una arrel, gruixuda
en la seva base, es
troba situada en un
fol·licle pilós
- una tija que es
projecta cap amunt per
sobre de la superfície de
l'epidermis.
- En un adult el nombre aproximat de pèls és d'uns cinc milions
- En el cap hi ha al voltant d'un milió
49. LES UNGLES
L'ungla és una estructura annexa de la pell
localitzada a les regions distals dels
membres
Les ungles són apèndixs de queratina dura
que es formen en els dits de les mans i peus.
Aquestes cèl·lules no es descamen
Creixen 1 mm per setmana, depèn de la
edat, estació de l’any, exercicis fets i
genètica
Tenen forma de lamina plana rectangular,
convexa a les vores laterals i rosada
Color degut a que les cèl·lules són
transparents i es veu zona inferior molt
irrigada.
50. LES UNGLES
FUNCIONS
-Les ungles preserven la pell sensible que tenen sota
d’elles.
- Serveixen també per agafar i raspar coses
-Una funció de la làmina ungueal és la permeabilitat: la
pèrdua d'aigua a través de la ungla és tan elevada com a
través del palmell de la mà.
-L'ungla juntament amb la punta dels dits constitueixen
una unitat funcional com a òrgan del tacte i òrgan prènsil
51. PARTS DE L’UNGLA
A la ungla també se la coneix com a cos
ungueal, està formada per:
Matriu: Zona d’origen i producció de
l’ungla
Cutícula: Plecs epidèrmics en les zones
laterals i proximals
Lúnula: part de la matriu visible, de color
blanc, que presenta forma de mitja lluna.
Llit unguial: Teixit connectiu adherent
que es troba sota l’ungla i connecta amb el
dit
Hiponiquio: Teixit ubicat sobra la part
lliure de l’ungla, protegeix el llit unguial de
les infeccions.
54. Tipus de lesions dermatològiques
• Lesions primàries: Són aquelles que es desenvolupen com resultat
directe del procés de malaltia. Trobem tres tipus:
– Lesions planes amb canvi de color
– Lesions elevades sòlides
– Lesions elevades amb contingut líquid
• Lesions secundàries: Són aquelles que evolucionen de les lesions
primàries o bé es desenvolupen com a conseqüència d'alguna acció del
pacient. Indiquen cronicitat. Parlarem de:
– Elevades
– Deprimides
56. Màcula - Taca
Taca delimitada a la pell, produïda a causa d'una alteració de la
pigmentació, del reg sanguini o per sortida de sang (al teixit).
Aquestes alteracions poden o no anar acompanyades d'un augment de
consistència o de un canvi de nivell de la pell.
El seu diàmetre és aproximadament d’1 cm, canvis majors són anomenats
taques. Exemples mácules: Xarampió, rubeola, varicel·la, nevus i pigues
(màcules pigmentàries hipercròmiques). Exemples taques: Angiomes,
telangièctasis, púrpures, vitiligen
57. Vitiligen
El vitiligen és una malaltia degenerativa de la
pell en la que els melanòcits (les cèl·lules
responsables de la pigmentació de la pell) moren,
deixant així de produir melanina
Melanina: (substància causant de la pigmentació
de la pell) a la zona on hi ha hagut la mort
cel·lular.
Es manifesta per les taques blanques que
resulten de l'absència del pigment a la pell; solen
ésser lesions circulars amb vores definides i amb
una extensió variable; encara que solen observar-
se més freqüentment en les extremitats (mans i
peus), zones d'extensió i flexió (genolls i colzes), i
en alguns casos a la cara o als genitals .
El vitiligen no és contagiós, ni pel tacte o el
contacte de cap naturalesa; els processos que es
donen per al seu inici són inherents a cada
persona, i per tant no hi ha cap perill de contagi.
És possible que les persones de pell molt blanca
no notin les petites àrees de vitiligo.
58. Angiomes
Hiperplàsies dels vasos sanguinis hipodèrmics, (augment del tamany
dels vasos.)
L’angioma aracni o aranya vascular s’anomena també telangièctasi.
Són lesions que sembla que desapareguin al efectuar pressió sobre
elles
En alguns casos, les lesions es resolen espontàniament. El tractament
amb làser les eradica completament.
59. Púrpura
Lesió a la pell causades per sang
extravasada:
Segons el seu tamany i gravetat trobem: les
petèquies, l’ equimosi, i l’hematoma.
Petequies
Les petequies són petites taques de color
vermell púrpura d’un diàmetre inferior a
0.5 cm degudes a l’extravasació puntual de
sang.
No desapareixen al pressionar amb el dit.
Normalment van associades a problemes
vasculars i hematològics
60. Hematoma
Un hematoma és una acumulació de sang, causat pel trencament de vasos
capil·lars, que apareix generalment com resposta a un cop, una contusió o una
magulladura. En aquest traumatisme es trenquen els vasos sanguinis però la
sang no pot sortir a l'exterior, acumulant-se en un punt dolorós.
Si l'hemorràgia és petita perquè solament s'hagin trencat alguns capil·lars,
l’hematoma no tindrà cap gravetat, i solament produirà molèsties si s'exerceix
pressió sobre el. A poc a poc s'anirà dissolent i el seu aspecte morat inicial
anirà canviant de color (verdós-groguenc) fins a desaparèixer.
62. Pàpules
Una pàpula és una lesió petita, sòlida, elevada. Les pàpules són de menys
d'un centímetre de diàmetre, i la porció principal es projecta damunt del
plànol de la pell.
Afecta a la epidermis i a la dermis superficial.
64. Nòduls
Els nòduls són elements sòlids, delimitats, prominents, de grandària
variable (més de 1cm) que ocupen l’hipodermis o el límit
dermoepidèrmic .
Pot provenir d’una pàpula que es fa gran.
Alguns exemples són: Fol·liculitis, furóncol, acne.
66. Butllofes
Són elevacions delimitades de l’epidermis de contingut serós
(sèrum) o hemorràgic, però que pot ser ocasionalment de pus.
Les butllofes resulten del
desplegament de la epidermis, de la
capa còrnia.
67. Butllofa per cremades
Les cremades de primer grau només produeixen envermelliment de la
pell.
Les de segon grau produeixen butllofes, com s'aprecia aquí .
68. Butllofa - Vesícula per mossegada de puces
Les larves de la nigua (puça) poden causar picades que produeixen
butllofes (vesícules) i sagnat dintre de la pell (púrpura).
En general es localitzen en àrees exposades de la pell, de fàcil accés
per a les larves de la puça.
Les vesícules són butllofes de tamany petit.
69. Pústules
Són lesions en la superfície de la pell que es caracteritzen per ser
petites, inflamades, plenes de pus i similars a una butllofa. .
Freqüentment degudes a infeccions per estafilococs en els fol·licles o a
través dels porus sudorípars.
70. Quist
És una cavitat o borsa de teixit tancada que pot estar plena d'aire, líquid,
pus o altre material. Els quists són comuns en la pell i es desenvolupen
com resultat d'una infecció, obstrucció de les glàndules sebàcies o al
voltant de cossos estranys.
72. Escates
Les escates són un despreniment o exfoliació visible de les capes
externes de la pell. Es produeixen unes làmines constituïdes per
cèl·lules de l’estrat corni, de gruix variable, fàcilment exfoliables.
Aspecte de la pell amb psoriasis (4X)
73. Cicatriu
Una cicatriu és un pegat de pell permanent que creix sobre una ferida. Es forma
quan el cos es cura espontàniament després d’un tall, una raspadura, una
cremada o altres.
Les cicatrius solen ser més gruixudes, així com més rosades, vermelles o brillants
que la resta de la pell.
L'aspecte de les cicatrius depèn:
• La grandària i la profunditat de la
ferida
• La seva localització en el cos
• El temps de curació
• L'edat
• La tendència hereditària a la
cicatrització.
Les cicatrius solen difuminar-se amb el temps, però mai desapareixen
completament.
Estries: Cicatrius lineals blanques.
76. Clivella - (Fissura)
Trencament lineal de l’epidermis que arriba a la part superior de la
dermis, no massa profunda ni massa llarga.
S'observen amb freqüència en algunes zones com llavis, palmells,
dits, peus.
Les causes comunes són el fred, productes de neteja...
77. Úlceres
Les úlceres són pèrdues de la epidermis i de la dermis com a mínim,
formant cràters de grandària variable, exudatius, vermellós blavós o
vermell.
Les causes poden ser infeccions bacterianes o micótiques, malalties
vasculars i neurològiques, tumors…
