1. BASE D'ORIENTACIÓ: ACCENTUACIÓ GRÀFICA DE PARAULES
PAS PROCÉS RESULTAT POSITIU RESULTAT NEGATIU
1 Separo mentalment la
paraula que haig
d'accentuar.
Ex.: memoria
Recordo que les vocals ia
en contacte s'han de
separar, per tant:
me-mo-ri-a
No recordo com separar per
síl·labes. No recordo els
hiats, diftongs, dígrafs...
QUÈ HAIG DE FER?
Repasso aquests temes
anteriors.
2 Busco la síl·laba tònica,
aquella que pronuncio
amb un cop de veu més
fort.
No tinc cap dificultat, de
seguida identifico la síl·laba
tònica.
Ex.: me – mo – ri - a
Tinc dificultats per identificar
la síl·laba tònica de les
paraules.
QUÈ HAIG DE FER?
Puc ajudar-me picant de
mans cada síl·laba i
exagerant l'entonació de
cada una. Així puc veure
quina possibilitat sona
millor.
Ex.: me – mo – ri – a
me – mo – ri – a
me – mo – ri – a
me – mo – ri – a
La segona possibilitat sona
millor.
3 Quan ja he identificat la
síl·laba tònica, classifico
la paraula en aguda,
plana o esdrúixola,
segons on es troba
aquesta síl·laba tònica.
Tinc clares les normes
d'accentuació i ràpida-ment
classifico la paraula.
Ex.: me-mo-ri-a com que
té la síl·laba tònica en
l'antepenúltima és
esdrúixola.
No recordo quines paraules
són agudes, planes o
esdrúixoles.
QUÈ HAIG DE FER?
Repasso el tema que ho
explicava.
AGUDA: síl·laba tònica és
l'última.
Ex.: hos – pi - tal
PLANA: síl·laba tònica és la
penúltima.
Ex.: ma – le – ta
ESDRÚIXOLA: síl·laba
tònica és l'antepenúltima.
Ex.: plàs – ti - ca
4 Després de classificar la No tinc dificultats en decidir No recordo les normes
GTEA - 2012-13 Document elaborat per: Montse Talavera

2. PAS PROCÉS RESULTAT POSITIU RESULTAT NEGATIU
paraula en aguda, plana o
esdrúixola, decideixo
accentuar-la segons les
normes d'accentuació.
si la paraula ha de dur
accent gràfic o no, perquè
tinc clares les normes
d'accentuació.
Ex.: me-mò-ri-a és una
paraula esdrúixola, i les
paraules esdrúixoles
s'accentuen sempre, per
tant ha de dur accent.
d'accentuació.
QUÈ HAIG DE FER?
Repasso el tema que ho
explicava.
AGUDA: s'accentuen les
paraules que acaben en:
a – e – i – o – u
as – es – is – os – us
en – in
PLANA: s'accentuen les
paraules que no acaben en:
a – e – i – o – u
as – es – is – os – us
en – in
ESDRÚIXOLA: s'accentuen
totes les paraules.
5 Un cop sé que la paraula
porta accent gràfic, penso
si l'accent ha de ser obert
o tancat.
Ex.: ? me – mò – ri – a
? me – mó – ri - a
No em costa posar accent
obert o tancat.
En la paraula memòria, la
pronunciació de la o és
oberta i, a més, la vocal
que segueix a la o és una i,
per tant l'accent és obert.
Ex. : memòria
No sé quan haig de posar
accent obert o tancat.
QUÈ HAIG DE FER?
Puc pronunciar la paraula i
observar si obro o tanco la
vocal en dir aquesta vocal.
Puc repassar el tema que
ho explicava (hi ha
indicacions per a un seguit
de paraules).
També puc mirar el
diccionari.
6 Quan acabo l'exercici,
paro molta atenció a la
correcció, m'hi fixo molt i
rectifico allò que no he fet
bé.
Verifico molt bé totes les
correccions per no deixar-
me cap paraula sense
corregir.
He tingut molts errors.
QUÈ HAIG DE FER?
Revisar un per un els errors
i identificar en què he fallat.
Revisar les normes i els
temes anteriors.
Practicar amb activitats del
llibre o d'internet:
http://www.edu365.cat/prima
ria/muds/catala/ortografia/
GTEA - 2012-13 Document elaborat per: Montse Talavera