2. En la retina de l'ull existeixen milions de cèl·lules especialitzades a detectar les longituds
d'ona procedents del nostre entorn. Aquestes cèl·lules fotoreceptores, cons i bastonets,
recullen part de l'espectre de llum solar i el transformen en impulsos elèctrics, que són
enviats al cervell a través dels nervis òptics, essent aquests els encarregats de crear la
sensació del color.
Quan el sistema de cons i bastonets d'una persona no és el correcte es poden produir
una sèrie d'irregularitats en l'apreciació del color, aigual que quan les parts del cervell
encarregades de processar aquestes dades estan fetes malbé. Aquesta és l'explicació de
fenòmens com el daltonisme. Una persona daltònica no aprecia las gammes de colores
en la seva justa mesura, i confon els vermells amb els verds.
3. Tots els cossos estan constituïts per substàncies que absorbeixen i
reflecteixen les ones electromagnètiques, és a dir, absorbeixen i
reflecteixen colors.
El tomàquet ens sembla de color vermell, perquè l'ull només rep
la llum vermella reflectida per l'hortalissa, absorbeix el verd i el
blau i reflecteix només el vermell.
4. El color és la sensació causada per la llum quan aquesta
interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La
percepció del color es veu altament influïda pels colors
adjacents en l'escena visual.
6. Barreja additiva (colors primaris llum)
Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen
sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus
lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La barreja en proporcions
iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan
saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB
("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès).
vermell + verd = groc
verd + blau = cià
vermell + blau = magenta
7. Barreja sostractiva (Colors primaris
pigment)
Els colors primaris pigment són els que
provenen de la reflexió de les ones
lluminoses damunt dels objectes i s'empra
sobretot en pintura i en impremta, ja que en
aquestes disciplines els colors generalment
no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant
pigments.
En aquest cas, els primaris són el groc, el
magenta i el cian. Combinant-los tots tres,
teòricament, s'obté el negre per suma
sostractiva.
Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la
barreja dels tres primaris és costós i de Magenta + groc= vermell
qualitat dubtosa (perquè la superposició i
l'opacitat mai no són perfectes). És per això
que en impremta sovint s'empra un color
Groc + cià= verd
negre addicional ( CMYK).
Cià + Magenta= Blau
8. Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics
observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i
que els primaris pigment són els secundaris llum.
LLUM PIGMENT
9. CERCLE DE COLORS
És un intent de fixar les
similituds i diferències
entre els diferents
matisos de color.
El blanc i el negre no poden considerar colors i per tant no apareixen en un cercle
cromàtic. El blanc és la presència de tots els colors i el negre és la seva absència total.
10. COLORS COMPLEMENTARIS.
En el cercle cromàtic s'anomenen colors complementaris o colors oposats als parells de
colors situats diametralment oposats en la circumferència, units pel diàmetre de la
mateixa. En situar junts i no barrejats colors complementaris el contrast que s'aconsegueix
és màxim.
En la teoria del color es diu que dos colors es denominen complementaris si, en ser
barrejats en una proporció donada el resultat de la barreja és un color neutral (gris, blanc,
o negre).
11. PROPIETATS DELS COLORS
Un color es pot definir amb quatre propietats:
•Matís o tonalitat.
•Gama.
•Saturació.
•Valor o lluminositat.
12. Matís, tonalitat (color)
El matís és la qualitat que diferencia un color d'un altre: permet classificar-lo amb
termes com vermell, groc o blau.
Gama
Escala de colors entre dues seguint una graduació uniforme. Quan els colors
extrems estan molt propers en el cercle cromàtic, la gamma originada és
coneguda també amb el nom de colors anàlegs.
13.
14.
15. Saturació: Es la puresa que té un color, un exemple de color
saturat seria un vermell intens i un color poc saturat un gris.
Valor o lluminositat: Aquí definim el clar o fosc que és un color.
