2. ELS MOTS
Definició DIEC
Paraula: Mot en tant que serveix per a expressar el
pensament.
Mot: Unitat significativa que consta d’un o més morfemes,
caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una
oració o un sintagma
3. DOBLE NATURALESA DEL MOT:
FORMA I SIGNIFICAT
lexema - aporta la significació
morfema - part variable que s’afegeix al lexema per donar-li
significació plena
Lexicologia (estudi del lèxic) i lexicografia (diccionaris)
4. CLASSIFICACIÓ DELS MOTS:
CATEGORIES GRAMATICALS
Tradicionalment els mots d’una llengua s’agrupen en CATEGORIES GRAMATICALS.
Es poden classificar segons tres criteris:
a)MORFOLÒGIC : hi ha mots VARIABLES i mots INVARIABLES
b)SINTÀCTIC: es basa en les FUNCIONS bàsiques que poden exercir dins l’oració:
sintagma nominal, subjecte, complement directe, etc.
c) SEMÀNTIC: es basa en el significat o contingut.
LEXICALS o PLENS que expressen per ells mateixos persones, coses, conceptes,
qualitats, accions, etc. com forner, casa, república, blanc, córrer, terriblement, silenci.
GRAMATICALS o BUITS que no expressen res de concret per ells mateixos, sinó que
llur significat depèn del context on es troben com ell, aquest, un, aquí, de, i, allí!.
5. EL NOM O SUBSTANTIU
És la paraula que designa éssers, objectes, conceptes.
Classificació
A més de l’aspecte sintàctic, que considera el nom com a nucli
del SN, en la caracterització del nom haurem de tenir-ne en
compte dos més:
Criteri semàntic: defineix el nom com una categoria gramatical
que serveix per designar la realitat.
Criteri formal: per establir la concordança entre el nom i els
especificadors i els complements que l’acompanyen.
6. La classificació semàntica es fa a partir de sis categories:
• concrets / abstractes
• comuns / propis
• comptables / no comptables
• col·lectius / individuals
En canvi, la classificació formal depèn del nombre de
morfemes i lexemes:
• noms primitius / derivats
• noms simples / noms compostos
7. El gènere i el nombre
El gènere és una marca gramatical que correspon a la distinció de
sexe però també designa objectes, sentiments, actes etc que no
tenen sexe(gèneres no coincidents en les diferents llengües) que
trobem en la realitat. En català, els noms poden ser:
• masculins (normalment els acabats en e/o. Nombroses excep)
• femenins (Normalmentels acabats en a. Exc.)
Pel que fa al nombre del nom, la majoria admeten la doble
possibilitat de representació:
• singular
• plural
11. L’ADJECTIU
Categoria gramatical que, dins una oració i en un sintagma nominal,
té com a funció ordinària de completar un substantiu.
Adjectius qualificatius. Donen una qualitat del nom (alt, baix)
Adjectius determinatius. Determinen l’abast d’aplicació (meu, aquest).
a) demostratius
b) possessius
c) numerals
d) quantitatius
e) indefinits
Els adjectius han d’acompanyar sempre un nom. Els pronoms, no
Vull aquella (det.) camisa, aquella (pron) de color rosa
12. El gènere i el nombre de l’adjectiu (enllaç)
Adjectius de dues terminacions
Adjectius d’una terminació
15. ELS PRONOMS
Els pronoms tenen la funció de substituir paraules, sintagmes o frases
que han aparegut anteriorment al text o han d́aparéixer. Però els
pronoms també tenen la funció d́indicar el jo o emissor del text, el tu o
receptor del text i la tercera persona: ell, ella, és a dir, la persona que no
és ni ĺemissor ni el receptor, en altres paraules, també tenen la funció de
fer referència a elements fora del text.
Així, quan fan referència a un element aparegut dins del text tenen un
significat ocasional que depén del discurs (¿Vols una taronja? No en vull
(de taronja)), en aquest cas śanomenen pronoms ANAFÒRICS. I quan
fan referència a elements fóra del text (extratextuals) també tenen un
significat ocasional però en aquest cas el significat depén del context
(¿Em vols? "A mi" la persona que parla), en aquest cas śanomenen
pronoms DEÍCTICS.
16. Classificació dels pronoms: determinatius, relatius i personals.
Determinatius
Els pronoms determinatius tenen les mateixes formes que els determinants o
algunes de pròpies (que només fan de pronom) i diferents. No acompanyen
o determinen un nom, sinó que fan, com tots els pronoms, de nucli del SN.
Els pronoms determinatius poden ser: demostratius, possessius, numerals,
quantitatius i indefinits.
19. ELS PRONOMS RELATIUS
Introdueixen una oració subordinada de relatiu.
En són cinc: quatre de simples ( qui, què, qui, on ) i un de
compost ( el qual, la qual, els quals, les quals ).
La noia que vas veure és ma germana.
Qui no escolta, no aprèn.
Aquella és la casa on vaig néixer.
20. ELS PRONOMS PERSONALS
Els pronoms personals fan referència a la 1a persona, o persona que parla; a la 2a
persona, o persona que escolta; i a la 3a persona o persona o cosa de les quals es parla.
Poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden fer la funció de subjecte i aparéixer regits
per una preposició i són:
