Activitat 1r ESO

2. INDEX
• DESCRIPCIÓ
• NUTRICIÓ
• REPRODUCCIÓ
• HÀBITAT
• EXEMPLES
• FONTS D’INFORMACIÓ

3. DESCRIPCIÓ
• Tenen el cos simètric bilateralment, generalment de forma
allargada, amb el cap ben diferenciat i el peu transformat en
braços o tentacles peribucals i en l’embut. Els tentacles són
nombrosos i retràctils total o parcialment cobert de ventoses i
sovint amb ungles.
• La conquilla pot ser externa en forma d’espiral (Nautilus),
interna (sípia o calamar) o pot ser que no tinguin (pop).
• Tenen una mida aproximada de 20 a 40 cm, encara que s’han
trobat exemplars gegants com alguns pops que han arribat a
mesurar 1,5 metres i pesar uns 15Kg.

5. ANATOM A EXTERNA

6. NUTRICIÓ
• Són animals carnívors adaptats perfectament per capturar i
processar les seves preses.
• S’alimenten de crustacis, mol!luscs o de petits peixos. Quan
hi ha falta de menjar poden arribar a ser carronyers.
• Amb els seus llargs braços tentaculars agafen les preses i les
porten a la boca on les trituren amb les seves poderoses
mandíbules. La boca té una certa mobilitat i una certa capacitat
de rotació. A la boca es produeix un verí que paralitza a la
presa al entrar en contacte amb els seus teixits.

7. NUTRICIÓ
(APARELL DIGESTIU)
• Després de la boca tenen el esòfag i alguns com el pop tenen
una dilatació que funciona com un pap prèviament a l'estómac.
• L’estómac és un sac muscular on es produeix la digestió
química. A continuació de l’estómac, té un intestí que
s'encorba i acaba amb l’anus.
• L’absorció es produeix en el cec i en petita quantitat a
l’intestí on van a parar les restes no utilitzades.
• L’anus es situa a prop del sifó i la glàndula rectal passa a ser
la glàndula de la tinta, que l’expulsa quan creu que està en
perill.

11. REPRODUCCIÓ
• L’època de reproducció normalment és a la primavera, però
alguns poden arribar a reproduir-se fins al setembre.
• S’agrupen en bancs i s’aproximen a les costes, on realitzen un
petit festeig abans de realitzar la còpula.
• Tenen una reproducció sexual interna, ja que el mascle
introdueix els espermatozoides dins de la femella.
• La femella treu els ous en forma de cordons que deposita en
les roques i/o en les algues.
• Dels ous surten individus semblants als adults. Es a dir no hi
fase larvària.

12. RELACIÓ
•
•
•
•

13. RELACIÓ
(DEFENSA)
• Alguns cefalòpodes tenen tres mecanismes defensius molt característics:
- Expulsió de tinta
- Camuflatge
- Capacitat de perdre membres
La majoria dels pops poden expulsar un núvol de tinta negra molt densa que
els ajuda a escapar dels seus depredadors. El colorant principal de la tinta
és la melanina, que és el mateix producte químic que dóna color als cabells
i a la pell dels humans. Aquest núvol de tinta també afecta l‘olfacte,
element especialment útil davant predadors com els taurons que per caçar
es guien per l‘olor.
Les cèl!lules especialitzades de la pell del pop són les responsables de la
capacitat de camuflatge.

14. RELACIÓ
• Normalment viuen als fons rocosos, on fan el cau, i es
desplacen lentament amb els braços pel fons, però també es
poden moure ràpidament per retropropulsió (aquest seria el cas
dels pops).

15. HÀBITAT
• Normalment viuen mar endins, nedant sempre, però en arribar
la primavera s'aproximen a les costes.
• Alguns s'internen a les ries. En elles romanen d'abril a
desembre. Altres és queden a viure en el fons de sorra i fang
proveïts de vegetació prop de la costa, fins als 100 m. de
profunditat.

16. EXEMPLES
Pop roquer o pop comú (Octopus vulgaris)
Calamar (Architeuthis)
Sipia (Sipia Officinalis)

17. FONTS D’INFORMACIÓ
• http://www.asturnatura.com/moluscos/cefalopodos.html#morfologia
• http://www.xtec.es/~ccosta25/molluscs.htm
• http://www.faunadecubelles.com/cefalopodes.htm
• http://www.xtec.cat/~aporta1/naturaweb/cefalopodes.htm
• http://www.xtec.es/~jcarras2/bio_3eso/mol_luscs/molusc2.htm#dalt
• http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0089733
• http://encina.pntic.mec.es/~nmeb0000/invertebrados/moluscos/gruposmoluscos/c

18. PREGUNTES

19. Laia Biel
Alba Romero
1r ESO C
Els mol uscs
cefalòpodes