HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
U.D.1 La composició dels éssers vius
1.
2. Què tenen els éssers vius que no té una roca, el gel o el vidre?
De què estan fets que són capaços de nodrir-se, de reproduir-se i
un gra de sorra no ho pot fer?
Amb quins elements estan fets? Són diferents dels elements que
formen la matèria inert?
On són les diferències amb la matèria inerta?
De què estan fets
els éssers vius?
3. ELS ELEMENTS ESCOLLITS PER LA VIDA
En els éssers vius trobem elements químics que són dels més abundants
a l'Univers (a excepció dels gasos nobles).
Analitzem la composició dels éssers vius. Quins elements trobem?
5. La vida es va desenvolupar a partir d’uns determinats elements químics que
presenten unes propietats fisicoquímiques adients per a realitzar els processos
necessaris en els éssers vius.
6. L'anàlisi química de la matèria viva revela que els éssers vius estan
formats per una sèrie d'elements i compostos químics.
Els elements químics que formen part de la matèria viva s'anomenen
bioelements, que, en els éssers vius, formen biomolècules.
Els bioelements no son exclusius de la vida. La materia inerta conte
els mateixos (amb abundàncies diferents)
7. En els éssers vius el 96% dels àtoms pertanyen a només 4 elements químics:
són el carboni, l'hidrogen, l'oxigen i el nitrogen.
8.
9. En qualsevol ésser viu es poden trobar al voltant de setanta elements
químics, però no tots són indispensables ni comuns a tots els éssers.
Atenent a la seva abundància es poden agrupar en tres categories:
bioelements primaris, bioelements secundaris i oligoelements.
11. BIOELEMENTS PRIMARIS
Són indispensables per a la formació de les biomolècules (glúcids,
lípids, proteïnes i àcids nucleics) i es troben presents en la totalitat
dels éssers vius.
Els bioelements primaris més abundants són el carboni, oxigen,
hidrogen i nitrogen. També es pot incloure en aquest grup el fòsfor
i el sofre.
12. BIOELEMENTS PRIMARIS
Com que són elements
lleugers, de poca massa
atòmica, els enllaços
covalents resultants són molt
estables.
14. BIOELEMENTS SECUNDARIS
Els bioelements secundaris els trobem formant part essencial de tots
els éssers vius, si bé en conjunt no superen, generalment, el 2,5-3%
de la massa total de l'organisme.
En medi aquós es troben sempre ionitzats.
Exerceixen funcions de vital importància en fisiologia cel·lular.
15. OLIGOELEMENTS
Conjunt d'elements químics que estan presents en els organismes en
petites proporcions (>0,1% del pes total de l'organisme). Tant el seu
dèficit com el seu excés poden produir greus trastorns en els éssers vius.
16. EL CARBONI
El carboni és l'element de la vida. Totes les molècules
orgàniques es formen a partir d'un esquelet format per
cadenes de carboni.
La raó d'aquest fet s'ha de buscar en la capacitat que
presenta el carboni per combinar-se fàcilment amb ell
mateix i amb altres elements mitjançant enllaços
covalents
El carboni té 4 electrons en la seva última
capa, faltant-li altres 4 per completar
(configuració de capa completa).
17. EL CARBONI
L'àtom de carboni té tendència a formar quatre enllaços covalents.
Els enllaços covalents del carboni poden ser simples, dobles i triples.
18. EL CARBONI
El carboni manifesta una gran tendència a unir-se a altres àtoms de
carboni, tendència que es tradueix en la formació de cadenes
carbonades que constitueixen l'esquelet de les molècules orgàniques.
En unir-se entre ells, els àtoms de carboni formen cadenes lineals,
cadenes ramificades i cadenes cícliques.
19. EL CARBONI: GRUPS FUNCIONALS
Un GRUP FUNCIONAL és una agrupació d'àtoms característica que confereix a
la molècula les seves principals propietats físiques i químiques.