SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 20
ELS TEIXITS CEL·LULARS U.D. 1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ. 3r ESO
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],U.D. 1  L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ 3. ELS TEIXITS
Aquestes cèl·lules també tenen un origen embrionari comú: QUÈ SÓN ELS TEIXITS? En biologia, l’agrupació de cèl·lules que tenen la mateixa forma i estan especialitzades en la mateixa funció s’anomena  teixit .  Els teixits es formen a partir de les  cèl·lules mares embrionàries , que han patit un procès de  diferenciació cel·lular  (les cèl·lules s’especialitzen en una determinada funció). La branca de la biologia que té com a objecte d’estudi els teixits cel·lulars s’anomena  histologia.
Els teixits estan formats per les cèl·lules i la  matriu extracel·lular  produïda per elles. La  matriu extracel·lular  (també se l’anomena  líquid intersticial)  és una subtància de naturalesa aquosa que es disposa en l’espai intercel·lular.  COM SÓN ELS TEIXITS? La composició i quantitat de matriu extracel·lular varia en funció del tipus de teixit.  La matriu extracel·lular és gairebé inexistent en alguns teixits, mentre que en altres és abundant i conté estructures i molècules importants des del punt de vista estructural i funcional.
La  matriu extracel·lular  és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la  membrana plasmàtica .  Es troba entre les cè·lules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'unió, omplint els  espais intercel·lulars , i donant consistència als teixits i òrgans.  L’ESPAI ENTRE CÈL·LULES:  LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
TIPUS DE TEIXIT CEL·LULAR Existeixen quatre tipus de teixits bàsics:
TEIXIT EPITELIAL És un teixit format per cèl·lules molt juntes entre si, sense espai entre elles i amb escassa matriu extracel·lular.  Té com a funció recobrir i protegir les superfícies externes i internes de les cavitats i òrgans del cos i segregar substàncies químiques.  Se'n distingeix: - el  teixit epitelial de revestiment , amb funció protectora ,  -i el  teixit glandular , amb funció secretora.
TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT FUNCIONS : Té funcions de  protecció  (com la pell),  filtració  (epiteli renal) o  absorció  (epiteli de l’intestí). LOCALITZACIÓ : - a  la pell  (recobreix la superfície del cos)  - a les  mucoses  (recobreixen conductes o cavitats de l’interior del cos). Una part del teixit es troba en contacte amb l'aire o amb els líquids interns; l'altra, unida al teixit conjuntiu, que serà l'encarregat de nodrir l'epiteli (que no està vascularitzat). Entre ambdós teixits hi ha una fina capa anomenada membrana basal.
TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR Està format per cèl·lules que elaboren substàncies en gran quantitat destinades per a l'exportació. Els productes secretats són molt diversos: enzims (suor, saliva...), hormones, mucus, llet, greix, etc.  De vegades es troben aïllades, però normalment s'agrupen en unes estructures pluricel·lulars anomenades  glàndules. Segons el medi al qual aboquen el seu contingut es classifiquen en : -  glàndules exocrines : aboquen el seu contingut a l’exterior (com ara la suor), o dins el tub digestiu (saliva) -  glàndules endocrines : aboquen el seu contingut a la sang. Els seus productes són  hormones .
TEIXIT EPITELIAL ... AL MICROSCOPI
TEIXIT CONJUNTIU LOCALITZACIÓ :  És el teixit més abundant i més amplament distribuït de l’organisme. Es distingeixen diversos tipus de teixits conjuntius que es localitzen per tot el cos. FUNCIONS : - És un suport mecànic: resistència i elasticitat.   - Protegeix davant les infeccions i aïlla els òrgans interns.   - Té un paper important en la nutrició d’altres teixits.   - Emmagatzema energia.   ESTRUCTURA DEL T. CONECTIU Estan formats per cèl·lules poc o molt especialitzades, depenent del tipus de teixit conectiu i amb una  abundant matriu extracel·lular,  que conté fibres proteíniques (colagen i fibres elàstiques).  La majoria d'ells estan molt vascularitzats.
TIPUS DE TEIXIT CONJUNTIU 1.  Teixit conjuntiu embrionari . 2.  Teixit conjuntiu propi : Segons si les fibres estan entrellaçades de manera laxa o densa, és a dir, poc abundant o molt abundant, es distingeix:  3.  Teixit conjuntiu especialitzat :  Constitueix el  teixit  adipós , el  teixit  cartilaginós , el  teixit  ossi  i el  teixit  hematopoètic  (la sang). - El  teixit conjuntiu lax  o poc dens, que es troba en zones on la mobilitat és avantatjosa, com el teixit elàstic i el reticular.   - El  teixit conjuntiu dens , que es troba en capes inferiors de la pell, tendons i lligaments.
TEIXIT CONJUNTIU ... AL MICROSCOPI TEIXIT ADIPÓS TEIXIT CARTILAGINÓS TEIXIT OSSI CÈL·LULES DE LA SANG
+ TEIXIT CONJUNTIU TEIXIT CONJUNTIU LAX  es veuen les fibres elàstiques TEIXIT CONJUNTIU DENS  TEIXIT CONJUNTIU RETICULAR
TEIXIT MUSCULAR El teixit muscular està constituït per cèl·lules molt especialitzades, les  fibres musculars o miòcits , que   presenten la propietat de contraure's: s'escurcen en rebre un estímul nerviós i es relaxen (tornen a la seua posició anterior) en cessar l'estímul.  La capacitat de contraure's és deguda a l'existència , en el seu citoplasma, d'una sèrie de proteïnes contràctils: l' actina  i la  miosina . LOCALITZACIÓ : El teixt muscular constitueix els músculs, responsables juntament amb l’esquelet del moviment del cos.  També constituiex les parets dels òrgans i visceres.
Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel·lular, es possible distingir  tres tipus de teixit muscular : TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR LLIS  : cèl·lules fusiformes amb un nucli central. Contracció lenta i involuntària.  Paret d’alguns òrgans  i visceres ESTRIAT :  cèl·lules molt llargues, cilíndriques, amb nombrosos nuclis. Contracció ràpida i voluntària.  Forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet.   CARDÍAC :  Cèl·lules estriades mononuclars (nuclis en posició central), ramificades i unides entre elles formant una malla.  Contracció ràpida i involuntària. Constitueix la massa muscular del cor.
TEIXIT MUSCULAR ... AL MICROSCOPI ESTRIAT LLIS CARDÍAC ESTRIAT
TEIXIT NERVIÓS Forma el sistema nerviós que coordina tots els organs i aparells que formen el cos. La funció del sistema nerviós és, també, la de rebre i donar la resposta escaient als estímuls procedents de l'exterior o de l'interior del propi organisme.   El teixit nerviós està contituit per dos tipus de cèl·lules:  Les neurones .  La neurona és la unitat funcional i estructural del sistema nerviós.  Són cèl·lules especialitzades en la transmissió de l'impuls nerviós.  Cèl·lules glials   Es troben localitzades entre les neurones i s’encarreguen de protegir i nodrir-les . Està formada per una sèrie de cèl·lules d'aspecte estrellat , disperses pel sistema nerviós i amb funció de sosteniment i nutrició de les neurones.
TEIXIT NERVIÓS ... AL MICROSCOPI
Presentació diapositives histologia humana IMATGES http://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/segundo/histologia/histologiaweb/indiceGeneral.html http://webs.uvigo.es/mmegias/inicio.html http://www.virtual.unal.edu.co/unvPortal/index.do http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ http://www.infermeravirtual.com/ca-es/home.html

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiuTasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Rafael Alvarez Alonso
 
Tasca 3.la digestió.procés digestiu
Tasca 3.la digestió.procés digestiuTasca 3.la digestió.procés digestiu
Tasca 3.la digestió.procés digestiu
Rafael Alvarez Alonso
 
La circulació de la sang
La circulació de la sang La circulació de la sang
La circulació de la sang
Janet Guasch
 

Was ist angesagt? (20)

APARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETORAPARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETOR
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
Notació científica
Notació científicaNotació científica
Notació científica
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
Teixits (1)
Teixits (1)Teixits (1)
Teixits (1)
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
Malalties infeccioses i no infeccioses
Malalties infeccioses i  no infecciosesMalalties infeccioses i  no infeccioses
Malalties infeccioses i no infeccioses
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiuTasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
Tasca 3.la digestió.procés digestiu
Tasca 3.la digestió.procés digestiuTasca 3.la digestió.procés digestiu
Tasca 3.la digestió.procés digestiu
 
La circulació de la sang
La circulació de la sang La circulació de la sang
La circulació de la sang
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratori
 

Andere mochten auch (10)

Tejido epitelial
Tejido epitelialTejido epitelial
Tejido epitelial
 
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humàL'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
 
Tema 3 l'origen de la vida i l'ésser humà
Tema 3 l'origen de la vida i l'ésser humàTema 3 l'origen de la vida i l'ésser humà
Tema 3 l'origen de la vida i l'ésser humà
 
Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.
Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.
Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.
 
Sistema endocrí
Sistema endocríSistema endocrí
Sistema endocrí
 
Dissecció pota-de-pollastre
Dissecció pota-de-pollastreDissecció pota-de-pollastre
Dissecció pota-de-pollastre
 
Diseccio cuixa pollastre
Diseccio cuixa pollastreDiseccio cuixa pollastre
Diseccio cuixa pollastre
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 

Ähnlich wie Els teixits cel·lulars (20)

Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdfCitologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
 
ELS TEIXITS
ELS TEIXITSELS TEIXITS
ELS TEIXITS
 
Tasca els teixits
Tasca els teixitsTasca els teixits
Tasca els teixits
 
Tema1 bg teixits[1]
Tema1 bg teixits[1]Tema1 bg teixits[1]
Tema1 bg teixits[1]
 
La cèl·lula 2
La cèl·lula 2La cèl·lula 2
La cèl·lula 2
 
Ud1 na2 professor
Ud1 na2 professorUd1 na2 professor
Ud1 na2 professor
 
Cos Huma Teixits
Cos Huma TeixitsCos Huma Teixits
Cos Huma Teixits
 
8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio
 
Tema 1 el cos humà
Tema 1 el cos humàTema 1 el cos humà
Tema 1 el cos humà
 
Preparacions animals
Preparacions animalsPreparacions animals
Preparacions animals
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lula
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lula
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lula
 
La cél.lula
La cél.lulaLa cél.lula
La cél.lula
 
Tema 1 l'organització de l'ésser humà
Tema 1 l'organització de l'ésser humàTema 1 l'organització de l'ésser humà
Tema 1 l'organització de l'ésser humà
 
El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humà
 
Presentació unitat 1
Presentació unitat 1Presentació unitat 1
Presentació unitat 1
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULA
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULA
 

Mehr von Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Mehr von Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 

Els teixits cel·lulars

  • 1. ELS TEIXITS CEL·LULARS U.D. 1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ. 3r ESO
  • 2.
  • 3. Aquestes cèl·lules també tenen un origen embrionari comú: QUÈ SÓN ELS TEIXITS? En biologia, l’agrupació de cèl·lules que tenen la mateixa forma i estan especialitzades en la mateixa funció s’anomena teixit . Els teixits es formen a partir de les cèl·lules mares embrionàries , que han patit un procès de diferenciació cel·lular (les cèl·lules s’especialitzen en una determinada funció). La branca de la biologia que té com a objecte d’estudi els teixits cel·lulars s’anomena histologia.
  • 4. Els teixits estan formats per les cèl·lules i la matriu extracel·lular produïda per elles. La matriu extracel·lular (també se l’anomena líquid intersticial) és una subtància de naturalesa aquosa que es disposa en l’espai intercel·lular. COM SÓN ELS TEIXITS? La composició i quantitat de matriu extracel·lular varia en funció del tipus de teixit. La matriu extracel·lular és gairebé inexistent en alguns teixits, mentre que en altres és abundant i conté estructures i molècules importants des del punt de vista estructural i funcional.
  • 5. La matriu extracel·lular és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la membrana plasmàtica . Es troba entre les cè·lules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'unió, omplint els espais intercel·lulars , i donant consistència als teixits i òrgans. L’ESPAI ENTRE CÈL·LULES: LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
  • 6. TIPUS DE TEIXIT CEL·LULAR Existeixen quatre tipus de teixits bàsics:
  • 7. TEIXIT EPITELIAL És un teixit format per cèl·lules molt juntes entre si, sense espai entre elles i amb escassa matriu extracel·lular. Té com a funció recobrir i protegir les superfícies externes i internes de les cavitats i òrgans del cos i segregar substàncies químiques. Se'n distingeix: - el teixit epitelial de revestiment , amb funció protectora , -i el teixit glandular , amb funció secretora.
  • 8. TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT FUNCIONS : Té funcions de protecció (com la pell), filtració (epiteli renal) o absorció (epiteli de l’intestí). LOCALITZACIÓ : - a la pell (recobreix la superfície del cos) - a les mucoses (recobreixen conductes o cavitats de l’interior del cos). Una part del teixit es troba en contacte amb l'aire o amb els líquids interns; l'altra, unida al teixit conjuntiu, que serà l'encarregat de nodrir l'epiteli (que no està vascularitzat). Entre ambdós teixits hi ha una fina capa anomenada membrana basal.
  • 9. TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR Està format per cèl·lules que elaboren substàncies en gran quantitat destinades per a l'exportació. Els productes secretats són molt diversos: enzims (suor, saliva...), hormones, mucus, llet, greix, etc. De vegades es troben aïllades, però normalment s'agrupen en unes estructures pluricel·lulars anomenades glàndules. Segons el medi al qual aboquen el seu contingut es classifiquen en : - glàndules exocrines : aboquen el seu contingut a l’exterior (com ara la suor), o dins el tub digestiu (saliva) - glàndules endocrines : aboquen el seu contingut a la sang. Els seus productes són hormones .
  • 10. TEIXIT EPITELIAL ... AL MICROSCOPI
  • 11. TEIXIT CONJUNTIU LOCALITZACIÓ : És el teixit més abundant i més amplament distribuït de l’organisme. Es distingeixen diversos tipus de teixits conjuntius que es localitzen per tot el cos. FUNCIONS : - És un suport mecànic: resistència i elasticitat.  - Protegeix davant les infeccions i aïlla els òrgans interns.  - Té un paper important en la nutrició d’altres teixits.  - Emmagatzema energia. ESTRUCTURA DEL T. CONECTIU Estan formats per cèl·lules poc o molt especialitzades, depenent del tipus de teixit conectiu i amb una abundant matriu extracel·lular, que conté fibres proteíniques (colagen i fibres elàstiques). La majoria d'ells estan molt vascularitzats.
  • 12. TIPUS DE TEIXIT CONJUNTIU 1. Teixit conjuntiu embrionari . 2. Teixit conjuntiu propi : Segons si les fibres estan entrellaçades de manera laxa o densa, és a dir, poc abundant o molt abundant, es distingeix: 3. Teixit conjuntiu especialitzat : Constitueix el teixit adipós , el teixit cartilaginós , el teixit ossi i el teixit hematopoètic (la sang). - El teixit conjuntiu lax o poc dens, que es troba en zones on la mobilitat és avantatjosa, com el teixit elàstic i el reticular.  - El teixit conjuntiu dens , que es troba en capes inferiors de la pell, tendons i lligaments.
  • 13. TEIXIT CONJUNTIU ... AL MICROSCOPI TEIXIT ADIPÓS TEIXIT CARTILAGINÓS TEIXIT OSSI CÈL·LULES DE LA SANG
  • 14. + TEIXIT CONJUNTIU TEIXIT CONJUNTIU LAX es veuen les fibres elàstiques TEIXIT CONJUNTIU DENS TEIXIT CONJUNTIU RETICULAR
  • 15. TEIXIT MUSCULAR El teixit muscular està constituït per cèl·lules molt especialitzades, les fibres musculars o miòcits , que presenten la propietat de contraure's: s'escurcen en rebre un estímul nerviós i es relaxen (tornen a la seua posició anterior) en cessar l'estímul. La capacitat de contraure's és deguda a l'existència , en el seu citoplasma, d'una sèrie de proteïnes contràctils: l' actina i la miosina . LOCALITZACIÓ : El teixt muscular constitueix els músculs, responsables juntament amb l’esquelet del moviment del cos. També constituiex les parets dels òrgans i visceres.
  • 16. Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel·lular, es possible distingir tres tipus de teixit muscular : TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR LLIS : cèl·lules fusiformes amb un nucli central. Contracció lenta i involuntària. Paret d’alguns òrgans i visceres ESTRIAT : cèl·lules molt llargues, cilíndriques, amb nombrosos nuclis. Contracció ràpida i voluntària. Forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet. CARDÍAC : Cèl·lules estriades mononuclars (nuclis en posició central), ramificades i unides entre elles formant una malla. Contracció ràpida i involuntària. Constitueix la massa muscular del cor.
  • 17. TEIXIT MUSCULAR ... AL MICROSCOPI ESTRIAT LLIS CARDÍAC ESTRIAT
  • 18. TEIXIT NERVIÓS Forma el sistema nerviós que coordina tots els organs i aparells que formen el cos. La funció del sistema nerviós és, també, la de rebre i donar la resposta escaient als estímuls procedents de l'exterior o de l'interior del propi organisme. El teixit nerviós està contituit per dos tipus de cèl·lules: Les neurones . La neurona és la unitat funcional i estructural del sistema nerviós. Són cèl·lules especialitzades en la transmissió de l'impuls nerviós. Cèl·lules glials Es troben localitzades entre les neurones i s’encarreguen de protegir i nodrir-les . Està formada per una sèrie de cèl·lules d'aspecte estrellat , disperses pel sistema nerviós i amb funció de sosteniment i nutrició de les neurones.
  • 19. TEIXIT NERVIÓS ... AL MICROSCOPI
  • 20. Presentació diapositives histologia humana IMATGES http://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/segundo/histologia/histologiaweb/indiceGeneral.html http://webs.uvigo.es/mmegias/inicio.html http://www.virtual.unal.edu.co/unvPortal/index.do http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ http://www.infermeravirtual.com/ca-es/home.html