SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 17
SINTAXI
LA CATEGORIA SINTÀCTICA
SINTAXI


La sintaxi dóna compte de
les relacions que
s’estableixen entre les
paraules per tal de generar
sintagmes i oracions. De
manera que amb un
nombre altíssim però limitat
d’unitats (les paraules) i una
sèrie també limitada de
regles (les regles
sintàctiques) podem
generar un infinit nombre de
missatges lingüístics
complexos (textos).
CATEGORIA SINTÀCTICA


El concepte de categoria és
un concepte que ens
serveix per a ordenar les
paraules per classes
segons una sèrie de
característiques
relacionades amb:




el significat,
la forma i
la funció
Categories (o calaixos per a
ordenar paraules)









Determinant (Det)
Nom (N)
Pronom (Pron)
Adjectiu (Adj)
Verb (V)
Adverbi (Adv)
Preposició (Prep)
Conjunció (Conj)

I també:
 Possessius (Poss)
 Numerals (Num)
 Indefinits (Ind)
 Relatius (Rel)
 Interrogatius (Int)
DETERMINANT


Es tracta d’una categoria gramatical que exerceix principalment la
funció de determinar un nom, d’especificar-ne i precisar-ne el
significat.
 Hi ha l’article, que precedeix el nom i hi concorda en gènere i
nombre. D’article, n’hi ha determinat o definit (el, la, els, les), i
indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes)
 Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de l’element a
què es refereix el nom que modifiquen
 Aquest, aquesta, aquests, aquestes
 Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes
 Aquell, aquella, aquells, aquelles
 Hi ha també les formes este, esta, estos, estes; i eixe, eixa,
eixos, eixes
NOM







El nom és la categoria gramatical amb què es
designen tota mena d’entitats, concretes i
abstractes (això és, persones, animals, coses i
idees)
Es tracta d’una categoria que presenta variació de
gènere i nombre. És, per tant, com els
determinants, variable.
És el nucli del sintagma nominal.
Marta, Joan, camí, gos, amic, tristesa, motxilla,
amor, company, records, alcaldessa, alumne,
individu, etc. són elements de la categoria nom
PRONOM






Es tracta d’una categoria els elements de la qual
substitueixen altres elements, generalment sintagmes i
oracions.
Quan el pronom fa referència a la persona gramatical
del discurs s’anomenen pronoms personals. Aquests
poden ser forts (jo, mi, nós, tu, vosté, vós, ell, ella,
nosaltres, vosaltres, vostés, ells, elles) o febles (em, et,
ens, l’, etc.).
Alguns d’aquests pronoms (el, la, els, les) juntament
amb d’altres (en, ho, hi) poden no ser personals, és a
dir, no fer referència a les persones gramaticals del
discurs. D’aquests pronoms també se’n diu febles.
ADJECTIU







És la categoria gramatical que acompanya el nom i
n’indica una qualitat o característica.
També és una categoria variable. Concorda en gènere i
nombre amb el nom a què acompanya (la casa roja i no
*la casa roig).
És nucli del sintagma adjectival.
Roig, violent, informe, tranquil·la, embriac, fred, nòmada,
gris, alegre, etc. són elements de la categoria adjectiu.
VERB








El verb és la categoria gramatical que expressa
existència, estats, accions, processos d’un subjecte.
És una categoria variable (conjugació, persona,
nombre, temps, mode, aspecte)
És el nucli del sintagma verbal i, per tant, del
predicat verbal.
Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o
paréixer) i predicatius (la resta: córrer, dormir, saltar,
canviar, etc.).
ADVERBI





Es tracta d’una categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna
informació circumstancial, el verb, l’adjectiu, un altre adverbi o tota una oració.
Es tracta d’una categoria invariable.
És el nucli del sintagma adverbial.
Hi ha adverbis:
 De lloc: ací, allà, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny,
prop, etc.
 De temps: abans, ahir, aleshores, anit, demà, encara, hui, després, ja, mai, tard,
sovint, prompte, etc. (hi ha també les locucions adverbials de temps com ara: a
hores d’ara, a punt, a vegades, de moment, de seguida…)
 De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, més, mig, molt, només,
prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a més a més, a muntó…)
 De manera: formes acabades en –ment: freqüentment, ràpidament,
alegrement…; així, bé, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a
cegues, a colp calent, a contracor, a la babalà…)
 D’afirmació, de dubte i de negació: sí, no, fins, també, potser, tampoc (o les
locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera…).
PREPOSICIÓ








Categoria invariable els elements de la qual són nucli del
sintagma preposicional.
No tenen un significat massa definit, més aviat funcionen
de nexe entre diferents elements lingüístics.
A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de,
des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra,
vers, vora.
Hi ha també una sèrie de locucions preposicionals com
ara: a causa de, a través de, per mitjà de, quant a…
CONJUNCIÓ


És la categoria gramatical que enllaça oracions o
elements d’una mateixa oració.



Com la preposició o l’adverbi, és una categoria
invariable.



I, ni, o, així i tot, sinó, tanmateix, amb tot, altrament,
doncs, de manera que, ni tan sols, que, abans que, fins
que, des que, mentre, quan, com que, perquè, per tal
que, si, com, com si, encara que, tot i que…
POSSESSIUS


Indiquen propietat o pertinença respecte de l’element a
què fa referència el nom que modifiquen.



Mon, ma, el meu, el teu, les nostres, els vostres, les
seues, etc.



Presenten, com es veu, variació de gènere i nombre.
NUMERALS


Expressen quantitat exacta, ordre, fracció, o
multiplicació.








Cardinals: zero, un, dos, dues, tres… noranta…
un milió.
Ordinals: primer, segon, tercer…desé, onzé,
dotzé…trenta-dosé…
Partitius: mig, mitja, quart, terç, sisena, dotzena,
dècim…
Múltiples: doble, triple, quàdruple… cèntuple…
INDEFINITS


Determinen el nom amb el mínim de precisió.



Algú, algun, alguna cosa, altre, altri, cada, acadscú,
cadascun, cap, cert, meteix, ningú, qualsevol, res, tal,
tot, tothom, un…



Com es veu, n’hi ha de variables i d’invariables.
RELATIUS


Els pronoms relatius realitzen una doble funció: enllacen
elements i en substitueixen.



En tenim de variables i d’invariables.



Què, qui, on, qual, la qual cosa, cosa que.
INTERROGATIUS


La funció dels interrogatius és preguntar sobre les
persones i les coses. També s’usen en frases
admiratives o exclamatives.



Què, qui, quin, quant, on, quan, com.



També n’hi ha de variables i d’invariables.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Categories gramaticals...
Categories gramaticals...Categories gramaticals...
Categories gramaticals...Tere Donet
 
3 composta subordinada
3 composta subordinada3 composta subordinada
3 composta subordinadalurdessaavedra
 
L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialDolors Taulats
 
Les categories lèxiques
Les categories lèxiquesLes categories lèxiques
Les categories lèxiquesSílvia Montals
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simplesexpistols
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticalsguest24e58c
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinantsmontseval
 
MS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesMS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesFred Sentandreu
 
Categories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiquesCategories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiquesmontse.ciberta
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitatjmpinya
 
Categories lèxiques
Categories lèxiquesCategories lèxiques
Categories lèxiquesmasocias
 
Classificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simpleClassificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simplembravo1
 
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)albigom
 
Oracions compostes - batxillerat
Oracions compostes - batxilleratOracions compostes - batxillerat
Oracions compostes - batxilleratPauTB2
 

Was ist angesagt? (20)

2 composta coordinada
2 composta coordinada2 composta coordinada
2 composta coordinada
 
1 composta 1
1 composta 11 composta 1
1 composta 1
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
Categories gramaticals...
Categories gramaticals...Categories gramaticals...
Categories gramaticals...
 
Oració composta
Oració compostaOració composta
Oració composta
 
3 composta subordinada
3 composta subordinada3 composta subordinada
3 composta subordinada
 
L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Les categories lèxiques
Les categories lèxiquesLes categories lèxiques
Les categories lèxiques
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinants
 
MS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesMS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. Nexes
 
Categories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiquesCategories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiques
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Categories lèxiques
Categories lèxiquesCategories lèxiques
Categories lèxiques
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Classificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simpleClassificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simple
 
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
ELS DETERMIANTS (adaptació de l'original by sergio_orlaz)
 
Oracions compostes - batxillerat
Oracions compostes - batxilleratOracions compostes - batxillerat
Oracions compostes - batxillerat
 

Andere mochten auch

Pronombres Relativos: Que - Quien
Pronombres Relativos: Que - QuienPronombres Relativos: Que - Quien
Pronombres Relativos: Que - QuienSthephanny Linares
 
Pronombres Relativos
Pronombres RelativosPronombres Relativos
Pronombres Relativoscarlaryla
 
El pronombre
El pronombreEl pronombre
El pronombreUNMSM
 
Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.
Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.
Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.HISPANISTA MOHAMED
 
Los Pronombres Relativos
Los Pronombres RelativosLos Pronombres Relativos
Los Pronombres RelativosCecilia Gómez
 

Andere mochten auch (6)

Pronombres Relativos: Que - Quien
Pronombres Relativos: Que - QuienPronombres Relativos: Que - Quien
Pronombres Relativos: Que - Quien
 
Pronombres Relativos
Pronombres RelativosPronombres Relativos
Pronombres Relativos
 
El pronombre
El pronombreEl pronombre
El pronombre
 
Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.
Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.
Pronombres relativos.blog de hispanistas de agadir.
 
Pronombres Relativos
Pronombres RelativosPronombres Relativos
Pronombres Relativos
 
Los Pronombres Relativos
Los Pronombres RelativosLos Pronombres Relativos
Los Pronombres Relativos
 

Ähnlich wie Sintaxi ppoint, de LSantacruz

Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Laiajq
 
Les categories gramaticals
Les categories gramaticalsLes categories gramaticals
Les categories gramaticalsamayans
 
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULESELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULESAlbi Gomez
 
3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal powerpilar
 
Les categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58cLes categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58cmontsecdn
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticalslaia masó
 
Demostratius i possessius
Demostratius i possessiusDemostratius i possessius
Demostratius i possessiusannaasiscar
 
La derivació
La derivacióLa derivació
La derivacióngt1776
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticalslaia masó
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoSílvia Montals
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsSílvia Montals
 
L’Oració Simple
L’Oració SimpleL’Oració Simple
L’Oració Simplesexpistols
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simplesexpistols
 
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdfResum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdfSilCo1
 

Ähnlich wie Sintaxi ppoint, de LSantacruz (20)

Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
 
Les categories gramaticals
Les categories gramaticalsLes categories gramaticals
Les categories gramaticals
 
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULESELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
 
3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Les categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58cLes categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58c
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
semantica.pdf
semantica.pdfsemantica.pdf
semantica.pdf
 
Demostratius i possessius
Demostratius i possessiusDemostratius i possessius
Demostratius i possessius
 
La derivació
La derivacióLa derivació
La derivació
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n eso
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Lexemes i-morfemes
Lexemes i-morfemesLexemes i-morfemes
Lexemes i-morfemes
 
L’Oració Simple
L’Oració SimpleL’Oració Simple
L’Oració Simple
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
 
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdfResum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
 

Mehr von montsecdn

Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)
Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)
Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)montsecdn
 
Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01
Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01
Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01montsecdn
 
Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01
Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01
Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01montsecdn
 
Rubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnesRubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnesmontsecdn
 
Rubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnesRubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnesmontsecdn
 
Figures retòriques, de maribel sospedra
Figures retòriques, de maribel sospedraFigures retòriques, de maribel sospedra
Figures retòriques, de maribel sospedramontsecdn
 
Jardí vora el mar presentació anna fortí
Jardí vora el mar   presentació anna fortíJardí vora el mar   presentació anna fortí
Jardí vora el mar presentació anna fortímontsecdn
 

Mehr von montsecdn (7)

Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)
Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)
Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)
 
Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01
Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01
Aprendizajebasadoenproyectoscepdecrdoba 140312173105-phpapp01
 
Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01
Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01
Booktrailereneducacionliterariaroviracineua2014 140311112403-phpapp01
 
Rubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnesRubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnes
 
Rubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnesRubrica comentaris alumnes
Rubrica comentaris alumnes
 
Figures retòriques, de maribel sospedra
Figures retòriques, de maribel sospedraFigures retòriques, de maribel sospedra
Figures retòriques, de maribel sospedra
 
Jardí vora el mar presentació anna fortí
Jardí vora el mar   presentació anna fortíJardí vora el mar   presentació anna fortí
Jardí vora el mar presentació anna fortí
 

Sintaxi ppoint, de LSantacruz

  • 2. SINTAXI  La sintaxi dóna compte de les relacions que s’estableixen entre les paraules per tal de generar sintagmes i oracions. De manera que amb un nombre altíssim però limitat d’unitats (les paraules) i una sèrie també limitada de regles (les regles sintàctiques) podem generar un infinit nombre de missatges lingüístics complexos (textos).
  • 3. CATEGORIA SINTÀCTICA  El concepte de categoria és un concepte que ens serveix per a ordenar les paraules per classes segons una sèrie de característiques relacionades amb:    el significat, la forma i la funció
  • 4. Categories (o calaixos per a ordenar paraules)         Determinant (Det) Nom (N) Pronom (Pron) Adjectiu (Adj) Verb (V) Adverbi (Adv) Preposició (Prep) Conjunció (Conj) I també:  Possessius (Poss)  Numerals (Num)  Indefinits (Ind)  Relatius (Rel)  Interrogatius (Int)
  • 5. DETERMINANT  Es tracta d’una categoria gramatical que exerceix principalment la funció de determinar un nom, d’especificar-ne i precisar-ne el significat.  Hi ha l’article, que precedeix el nom i hi concorda en gènere i nombre. D’article, n’hi ha determinat o definit (el, la, els, les), i indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes)  Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de l’element a què es refereix el nom que modifiquen  Aquest, aquesta, aquests, aquestes  Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes  Aquell, aquella, aquells, aquelles  Hi ha també les formes este, esta, estos, estes; i eixe, eixa, eixos, eixes
  • 6. NOM     El nom és la categoria gramatical amb què es designen tota mena d’entitats, concretes i abstractes (això és, persones, animals, coses i idees) Es tracta d’una categoria que presenta variació de gènere i nombre. És, per tant, com els determinants, variable. És el nucli del sintagma nominal. Marta, Joan, camí, gos, amic, tristesa, motxilla, amor, company, records, alcaldessa, alumne, individu, etc. són elements de la categoria nom
  • 7. PRONOM    Es tracta d’una categoria els elements de la qual substitueixen altres elements, generalment sintagmes i oracions. Quan el pronom fa referència a la persona gramatical del discurs s’anomenen pronoms personals. Aquests poden ser forts (jo, mi, nós, tu, vosté, vós, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vostés, ells, elles) o febles (em, et, ens, l’, etc.). Alguns d’aquests pronoms (el, la, els, les) juntament amb d’altres (en, ho, hi) poden no ser personals, és a dir, no fer referència a les persones gramaticals del discurs. D’aquests pronoms també se’n diu febles.
  • 8. ADJECTIU     És la categoria gramatical que acompanya el nom i n’indica una qualitat o característica. També és una categoria variable. Concorda en gènere i nombre amb el nom a què acompanya (la casa roja i no *la casa roig). És nucli del sintagma adjectival. Roig, violent, informe, tranquil·la, embriac, fred, nòmada, gris, alegre, etc. són elements de la categoria adjectiu.
  • 9. VERB     El verb és la categoria gramatical que expressa existència, estats, accions, processos d’un subjecte. És una categoria variable (conjugació, persona, nombre, temps, mode, aspecte) És el nucli del sintagma verbal i, per tant, del predicat verbal. Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o paréixer) i predicatius (la resta: córrer, dormir, saltar, canviar, etc.).
  • 10. ADVERBI     Es tracta d’una categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna informació circumstancial, el verb, l’adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Es tracta d’una categoria invariable. És el nucli del sintagma adverbial. Hi ha adverbis:  De lloc: ací, allà, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny, prop, etc.  De temps: abans, ahir, aleshores, anit, demà, encara, hui, després, ja, mai, tard, sovint, prompte, etc. (hi ha també les locucions adverbials de temps com ara: a hores d’ara, a punt, a vegades, de moment, de seguida…)  De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, més, mig, molt, només, prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a més a més, a muntó…)  De manera: formes acabades en –ment: freqüentment, ràpidament, alegrement…; així, bé, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a cegues, a colp calent, a contracor, a la babalà…)  D’afirmació, de dubte i de negació: sí, no, fins, també, potser, tampoc (o les locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera…).
  • 11. PREPOSICIÓ     Categoria invariable els elements de la qual són nucli del sintagma preposicional. No tenen un significat massa definit, més aviat funcionen de nexe entre diferents elements lingüístics. A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de, des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra, vers, vora. Hi ha també una sèrie de locucions preposicionals com ara: a causa de, a través de, per mitjà de, quant a…
  • 12. CONJUNCIÓ  És la categoria gramatical que enllaça oracions o elements d’una mateixa oració.  Com la preposició o l’adverbi, és una categoria invariable.  I, ni, o, així i tot, sinó, tanmateix, amb tot, altrament, doncs, de manera que, ni tan sols, que, abans que, fins que, des que, mentre, quan, com que, perquè, per tal que, si, com, com si, encara que, tot i que…
  • 13. POSSESSIUS  Indiquen propietat o pertinença respecte de l’element a què fa referència el nom que modifiquen.  Mon, ma, el meu, el teu, les nostres, els vostres, les seues, etc.  Presenten, com es veu, variació de gènere i nombre.
  • 14. NUMERALS  Expressen quantitat exacta, ordre, fracció, o multiplicació.     Cardinals: zero, un, dos, dues, tres… noranta… un milió. Ordinals: primer, segon, tercer…desé, onzé, dotzé…trenta-dosé… Partitius: mig, mitja, quart, terç, sisena, dotzena, dècim… Múltiples: doble, triple, quàdruple… cèntuple…
  • 15. INDEFINITS  Determinen el nom amb el mínim de precisió.  Algú, algun, alguna cosa, altre, altri, cada, acadscú, cadascun, cap, cert, meteix, ningú, qualsevol, res, tal, tot, tothom, un…  Com es veu, n’hi ha de variables i d’invariables.
  • 16. RELATIUS  Els pronoms relatius realitzen una doble funció: enllacen elements i en substitueixen.  En tenim de variables i d’invariables.  Què, qui, on, qual, la qual cosa, cosa que.
  • 17. INTERROGATIUS  La funció dels interrogatius és preguntar sobre les persones i les coses. També s’usen en frases admiratives o exclamatives.  Què, qui, quin, quant, on, quan, com.  També n’hi ha de variables i d’invariables.