1. LA
O/U ÀTONES
Montse Ciberta

2. PRONÚNCIA
• Les vocals o i u en síl·laba àtona es
pronuncien [u] en català oriental: carro,
mural, pomera, torradora…

3. NOMS: A FINAL DE MOT
• La majoria de substantius i adjectius masculins acaben
en –o: lavabo, suro… i fan el plural afegint-hi una –s:
lavabos, suros…
• La forma del plural d'alguns mots, pronunciats [us] en
català oriental, és escrit -os: boscos, passos,
complexos, textos, lluços. PERÒ els noms acabats en
-u al singular, fan el plural en -us: liceus, europeus,
daus. Alguns noms són invariables: cactus, porus,
globus, sinus, cosinus, tipus.
• S’escriu –u la lletra final dels mots acabats en els
diftongs decreixents au, eu, iu, ou: babau, ateu, actriu,
brou…

4. NOMS: ENMIG DE MOT
•En els mots derivats escrivim o/u segons el primitiu:
foc/foguera, culpa/culpable.
•S'escriuen amb o: assortir, brúixola, Empordà, Joan,
nodrir, sofrir, tonyina, avorrir-se, cobrir, govern. I els
següents acaben en -ol: capítol, cérvol, pèndol, cònsol,
plànol, escrúpol, rètol, esdrúixol, rínxol, títol.
•S'escriuen amb u: bufetada, mussol, suportar, butxaca,
subornar, turment, muntanya, sufocar, tramuntana. I en -
ul: estímul, vestíbul, mòdul, múscul, pòmul, patíbul.

5. VERBS: FINAL DE MOT
• La 1ª persona del singular del present d'indicatiu de
molts verbs, pronunciats [u] en català oriental, s'escriu
-o: canto, temo, serveixo, dormo.

6. VERBS: ENMIG DE MOT
• La pronunciació de la 1ª persona del present
d'indicatiu indica com cal escriure o/u, les formes en
què vocal sigui àtona: obro/obria, jugo/jugaré.
• EXCEPCIONS.
En els verbs següents escrivim la vocal de
l'arrel o sempre que sigui àtona: cosir,
collir, escopir, tossir i sortir (i derivats):
cosiré (cuso).
I en els verbs poder i voler seguim la
mateixa norma que en el cas anterior, llevat
del present de subjuntiu: pugui, puguis,
vulgui, vulguis…