1. LA VOCAL NEUTRA
O/U ÀTONES
Montse Ciberta

2. VOCAL NEUTRA (A/E)
NOMS
•Els noms masculins s’escriuen generalment amb -e:
pare, rellotge… i els noms femenins en singular
s’escriuen amb -a : casa, fusta, botiga... El plural dels
mots anterior s’escriu sempre amb -es: cases, fustes,
botigues... Però a vegades fent el plural es donen una
sèrie de canvis consonàntics :
Canvis Exemples Canvis Exemples
ca - ques marca - marques ga - gues botiga - botigues
ja - ges taronja - taronges qua - qües Pasqua - Pasqües
ça -ces puça - puces gua - gües llengua - llengües

3. VOCAL NEUTRA (A/E)
NOMS
• Altres EXCEPCIONS:
1) masc. acabats en -a: els noms acabats en -arca
(monarca), -ista (pianista), -cida (suïcida), -ta (poeta),
-ma (panorama).
2) fem. acabats en -e: base, catàstrofe, classe, febre,
llebre, frase, higiene, imatge, mare, piràmide, sèrie,
superfície, torre; Carme, Irene, Matilde; calvície,
cúspide, el·lipse, imtempèrie, laringe.
• Per saber si s'escriu amb a o amb e s'ha de buscar la
paraula primitiva d'aquest mot: taulada - taula, teulada –
teula, homenet - home, etc.

4. VOCAL NEUTRA (A/E)
NOMS
• Hem de tenir en compte les paraules següents:
o S'escriuen amb e: ànec, ebenista, Empúries,
Esparreguera, polseguera, treball, assemblea,
efeminat, enyorar, meravella, punxegut,
Caterina, Empordà, espàrrec, monestir, sergent
o S'escriuen amb a: amanida, arravatar-se,
avaluar, davant, rancor, ambaixada, assassí,
avaria, racó, sanefa, arracades, avaluar, darrere,
ramat, Sardenya.

5. VOCAL NEUTRA (A/E)
VERBS
• En el cas dels verbs, la pronunciació tònica de la
primera persona del present d'indicatiu ens indica com
cal escriure la vocal de l'arrel: afaitaré - afaito.
• PERÒ HI HA EXCEPCIONS: les formes dels verbs
néixer, treure, jeure, fer i saber (i derivats), en què
escrivim a sempre que l'arrel del verb sigui àtona: naixia
(neixo), traurem (trec).
• En les terminacions verbals, la vocal neutra és escrita -a
quan és l'últim so del verb (acabava, cantava); i -e quan
va darrera seu un altre so (acaben, cantàvem). LES
ÚNIQUES EXCEPCIONS SÓN: les formes obre, corre,
vine, omple i els infinitius acabats en -re: ploure, moure.

6. LA O/U ÀTONA
NOMS
• En els mots derivats escrivim o/u segons el
primitiu: foc/foguera, culpa/culpable.
o EXCEPCIONS: Els mots següents es consideren
pseudo-derivats (o falsos derivats) que no
segueixen la regla de la derivació: bucal (boca),
dulcificar (dolç), curvatura, curvalini (corb),
mundial (món), humà, humanisme (home),
juvenil (jove), nutritiu, nutrició (nodrir).
• La forma del plural d'alguns mots, pronunciats [us] en
català oriental, és escrit -os: boscos, passos,
complexos, textos, lluços. PERÒ els noms acabats en
-u al singular, fan el plural en -us: liceus, europeus,
daus. Alguns noms són invariables: cactus, porus,
globus, sinus, cosinus, tipus.

7. LA O/U ÀTONA
NOMS
• S'escriuen amb o: assortir, brúixola, Empordà, Joan,
nodrir, sofrir, tonyina, avorrir-se, cobrir, govern, joglar,
polir, sorgir, torró, botifarra, complir Hongria, joventut,
Romania, sospirar. I els següents acaben en -ol:
capítol, furóncol, cérvol, pèndol, cònsol, plànol,
escrúpol, rètol, esdrúixol, rínxol, títol.
• S'escriuen amb u: bufetada, mussol, suportar,
butxaca, subornar, turment, muntanya, sufocar,
tramuntana. I en -ul: estímul, vestíbul, mòdul, múscul,
pòmul, patíbul.

8. LA O/U ÀTONA
VERBS
• La 1ª persona del singular del present d'indicatiu de
molts verbs, pronunciats [u] en català oriental, s'escriu
-o: canto, temo, serveixo, dormo.
• La pronunciació de la 1ª persona del present
d'indicatiu indica com cal escriure o/u, les formes en
què vocal sigui àtona: obro/obria, jugo/jugaré.
• EXCEPCIONS.
• En els verbs següents escrivim la vocal de l'arrel
o sempre que sigui àtona: cosir, collir, escopir,
tossir i sortir (i derivats): cosiré (cuso).
• I en els verbs poder i voler seguim la mateixa
norma que en el cas anterior, llevat del present