1. HISTÒRIA DEHISTÒRIA DE
LA LLENGUALA LLENGUA
CATALANACATALANA
MONTSE CIBERTAMONTSE CIBERTA

2. ORORÍÍGENSGENS
• La llengua catalana prové del llatí parlat pels romans
que es van instal·lar a la península ibèrica (III aC-VdC).
• Amb la caiguda de l’imperi romà al s.VdC, el llatí va anar
evolucionant fins arribar a les llengües romàniques
(català, castellà, francès…).
• Es creu que el naixement de la llengua catalana es
produeix cap al s.VIII però com a llengua parlada, no
escrita.
• La major part del vocabulari de la llengua catalana prové
del llatí vulgar però la llengua ha tingut altres influències
al llarg de la història.

3. INFLUÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
SUBSTRAT
(Anteriors)
SUPERSTRAT
(Posteriors)
ADSTRAT
(Relació de veïnatge)
- Indoeuropeus: maduixa, Besalú.
- Grecs: Empúries, Roses.
- Iberobasc: esquerra, estalviar, pissarra…
-Elements germànics: guerra, guanyar,
bandera
-Elements àrabs: carxofa, xarop, rajola,
safareig,
- Occitans: ambaixada, bacallà, bressol...
- Castellans: buscar, esmorzar, llàstima,
- Francesos: beixamel, biberó, jardí, patge,
- Italians: piano, sonet, novel·la...
- Grups amerindis: canoa, huracà, lloro…
- Anglesos: bistec, bar, club…

4. PRIMERS TEXTOS ENPRIMERS TEXTOS EN
CATALCATALÀÀ (X(X--XII)XII)
• No es conserven textos sencers escrits en català fins als
segles XII - XIII quan, amb el desenvolupament de la
burgesia, es va anar formant un nou públic lector que no
coneixia el llatí.
• Els textos més antics pertanyen als àmbits jurídic,
comercial i religiós, clar exemple que el poble, que
necessitava disposar i fer ús habitual d'aquests tipus de
documents, ja no devia entendre el llatí.

5. PRIMERS TEXTOS ENPRIMERS TEXTOS EN
CATALCATALÀÀ (X(X--XII)XII)
• un fragment d'una traducció del Forum Iudicum.
• un fragment de vuit fulls d'un sermó sobre l'evangeli
conegut amb el nom d'Homilies d'Organyà i que l'autor
comenta en català.
Els primers textos en català que es conserven són:

6. EDAT MITJANA: PLENITUDEDAT MITJANA: PLENITUD
DEL CATALDEL CATALÀÀ (XIII(XIII--XV)XV)
• El llatí era la llengua dels documents eclesiàstics i dels
estudis universitaris. L’ús del català es va anar ampliant
perquè la població desconeixia el llatí.
• La literatura en llengua catalana es va estendre i la
Cancelleria Reial va fer augmentar el nombre de
documents redactats en català en els àmbits jurídics i
administratius.

7. La literatura medieval d’aquesta època
Poeta en catalàAUSIÀS MARCHXV
Curial e Güelfa
Tirant lo blanc
Novel·les
cavalleresques
XV
Lo somniBERNAT METGEXIV
Les cròniques medievals½
XIII
Creador de la llengua
literària catalana
RAMON LLULLXIII
Poesia en occitàXII-
XIV

8. EDAT MODERNA: XVI,EDAT MODERNA: XVI,
XVII, XVIIIXVII, XVIII
• S’extingeix la dinastia comtal de Barcelona al s.XV i es
va entronitzar amb dinasties alienes (Trastàmara,
Borbó…) que van anar consolidant un estat centralitzat
amb el castellà com a llengua de referència. El punt
culminant fou el Decret de Nova Planta (XVIII) amb la
prohibició del català.
• Època de decadència de la literatura culta en català, no
de l’ús oral de la llengua. Causes:
L’aristocràcia i els escriptors catalans es passa
al castellà perquè és l’època d’or de la
literatura castellana.
La Cort marxa a Castella.

9. LA RENAIXENÇA
Un moviment de recuperació de la identitat catalana i de
reivindicacions nacionals i polítiques: la Renaixença, que
abastaria aproximadament el període comprès entre 1830 i
1880.
Els seus objectius són:
oEstudiar i divulgar els escriptors clàssics.
oPotenciar el prestigi social de la llengua.
oRecollir i divulgar la literatura popular.
oAconseguir en general un nivell de normalitat per a la
llengua catalana.
oRevitalitzar el conreu de tots els gèneres literaris.

10. LA RENAIXENLA RENAIXENÇÇAA
• Els Jocs Florals: era un certamen literari de passat
medieval recuperat per potenciar la presència del català
en la literatura i en la vida social.
• Escriptors que van començar a fer del català un ús
"normal“: Joaquim Rubió i Ors, Jacint Verdaguer, Narcís
Oller, Àngel Guimerà.
• En aquesta època no hi ha una normativa fixada que
digués com s’havia d’escriure, però dos models de
llengua força diferenciats: el model medieval i el model
col·loquial.
• També comença a demanar aquesta fixació: L’Avens

11. SEGLE XXSEGLE XX
Al segle XX es reivindica la necessitat d’elaborar una
normativa lingüística:
o El 1906 se celebra el I Congrés Internacional de la
Llengua Catalana i en el qual participen lingüistes de
talla mundial.
oL'any 1907 es funda l'Institut d'Estudis Catalans.
oPompeu Fabra el 1913, les Normes ortogràfiques de
la llengua catalana moderna, el 1918 publicà la
Gramàtica catalana i el 1932 va sortir publicat el
Diccionari general de la llengua catalana.

12. POMPEU FABRAPOMPEU FABRA
Els criteris lingüístics establerts per Fabra pretenien
aconseguir una llengua adequada a tots els registres:
o Ser clara i apta per a transmetre el pensament.
o Reflectir la llengua parlada.
o Ser harmònica amb les altres llengües
romàniques germanes.
o Representar tots els dialectes.
o Eliminar els barbarismes i recuperar el prestigi
d'altres llengües de cultura.

13. OFICIALITAT DELOFICIALITAT DEL
CATALCATALÀÀ (anys 30)(anys 30)
• Al llarg del segle XX el català va anar recuperant
transitòriament l'oficialitat, però mai va acabar de
normalitzar-se.
• En molts àmbits el castellà era la llengua de cultura i
tradició. Els catalans llegien majoritàriament el diari en
• castellà, les novel·les...
• Però el nombre de publicacions en català va augmentat.

14. GUERRA CIVIL IGUERRA CIVIL I
DICTADURADICTADURA
Tot s'estronca de nou amb la guerra civil espanyola i el triomf
dels feixistes, ja que s'inicia la persecució més ferotge que mai
hagi patit la població i la llengua catalana. La dictadura reprimeix
la cultura catalana:
•Es va prohibir qualsevol símbol propi de la cultura catalana, i
la llengua n’era el tret més característic
•Es van clausurar tots els mitjans de comunicació en català.
•Es va imposar el castellà en tots els nivells de l’ensenyament.
•Es van prohibir les manifestacions de la cultura catalana en
general, sobretot l’ús públic de la llengua.
Això va fer que es produís un gran retrocés cultural i lingüístic; de
fet, s’intentà fer desaparèixer el català i substituir-lo pel castellà.

15. DEMOCRDEMOCRÀÀCIACIA
• Un cop recuperades les llibertats democràtiques, la
Constitució de 1978 reconeix la pluralitat lingüística i
estableix que les llengües espanyoles diferents del
castellà poden ser oficials d’acord amb els estatuts
d’autonomia (1979).
• Es troba més presència del català a l ‘ensenyament, als
mitjans de comunicació (TV3, El Punt, El Diari Avui...) i a
la vida pública, però encara queda molt per fer.
• No trobem el català en tots els mitjans de comunicació,
al cinema (nova llei), a la justícia.