1. EL SUBSTANTIU
MONTSE CIBERTA

2. EL SUBSTANTIU
• El substantiu és una paraula variable ( es
flexiona d'acord amb el gènere i el nombre) que
designa persones, coses, accions i idees: nena,
formiga, tassa, alegria.

3. GÈNERE
• Generalment s'afegeix una -a al masculí: gat - gata. De
vegades, el fet d'afegir una -a fa que l'última consonant
es modifiqui.
servaserf-f →-va
gossagos-s→-ssalloballop-p → -ba
Marcel·laMarcel-l → -l·laamigaamic-c → -ga
administrativaadministratiu- u →-vanebodanebot-t → -da

4. GÈNERE
El femení també es pot formar d’altres maneres a
partir del masculí:
-na, -ina, -essa, -iu, -loga: lleó, lleona; abat,
abadessa; actor, actriu; gall, gallina, biòleg, biologa.
Una forma per al masculí i una altra pel femení:
home, dona; oncle, tia; boc, cabra...
Noms d'animals que són invariables i la indicació
del gènere es fa amb l'afegitó mascle o femella.: la
balena mascle/ femella.
Substantius acabats en -aire, -cida, -ista: el/la
cantaire, el/la suïcida, el/la ciclista.

5. GÈNERE
• Molt sovint confonem el gènere d’algun nom.
Fixa’t en aquests mots: el compte, el corrent, els
afores, els avantatges, el pendent, el senyal, el
costum, el deute, el dubte, el llegum, el lleixiu, el
pebre, etc. Però: una anàlisi, una allau, una
àncora, una aroma, una olor, la calor, etc.

6. NOMBRE
• La majoria dels substantius formen el plural afegint
una -s al singular: gat – gats.
• Els substantius femenins acabats en -a àtona canvien
aquesta -a per -es: casa/cases, dia/dies. Aquesta
norma pot comportar algunes modificacions
ortogràfiques.
roques
races
pluges
aigües
pigues
pasqües
roca
raça
pluja
aigua
piga
pasqua
-ca → -ques
-ça → -ces
- ja → -ges
-gua → -gües
-ga → -gues
-qua → -qües

7. NOMBRE
• Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -
ix, -tx formen el plural afegint -os: complex,
complexos; despatx, despatxos; braç, braços... Fixa’t,
però, que un bon nombre dels mots que acaben en -s
la dupliquen: compàs, compassos; arròs, arrossos...
• Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble
forma de plural; és a dir, poden formar el plural afegint
-s o bé -os: disc, discos, discs; gust, gustos, gusts...
• Els substantius acabats en vocal tònica formen el
plural -ns: mà-mans, veí-veïns, pa-pans, pi-pins, etc.
• Són invariables els dies de la setmana i els mots:
llapis, tipus, virus, cactus, globus...