Història de Sant Corneli

1. Anna Obiols i Ripoll
Ceip de La Valldan
Curs 2008-09

2. UNA MICA D’HISTÒRIA
Situació
•
Població
•
• Habitatge i costums
• Treball
• Els nens i les nenes
Serveis
•
Festes
•

3. situació
• Sant Corneli és un poble del Berguedà situat a 960 m. d’alçada,
amb les característiques d’una colònia minera. Pertany al municipi
de Cercs, al costat de La Rodonella i Sant Jordi.
• Actualment hi viuen 91 habitants. A l’estiu es multiplica la població.
• Hi ha el museu de les mines de carbó, el més visitat del Berguedà.

4. població
• La Colònia es va començar a
formar a finals del segle XIX. L’any
1925 José Enrique de Olano va fer
construir una bona part dels
edificis amb l’objectiu d’allotjar els
miners i les seves famílies.
Després de la guerra civil hi van
anar a viure molts immigrants per
treballar a les mines de Fígols.
Van arribar a ser 3.000 habitants
entre els anys 1950 i 1960.

5. Habitatge i costums
• Les cases eren de pedra i no tenien
aigua corrent. Calia anar a buscar
l’aigua al carrer de la font i sota la
font hi havia el safareig que era on la
gent anava a rentar la roba. Davant
mateix hi havia l’església del poble.
• Els pisos eren molt petits, tenien tres
habitacions. La cuina i el menjador
estaven junts. La gent acostumava a
menjar pa, moltes sopes i poca cosa
més. En alguns d’aquells pisos hi
vivien dues o tres famílies senceres.
A les galeries hi havia la comuna que
era una fusta amb un forat rodó al
mig.

6. • Entre tots els edificis destaca la
torre dels “Condes” de Fígols o
Torre de l’amo. Els amos hi vivien
a l’estiu i els baixos de la torre
eren oficines on es portaven els
comptes de l’empresa Carbons de
Berga.

7. treball
• Tots els homes treballaven a les mines que es deien:
• La mina de Sant Romà
• La mina de Sant Josep
• La boca de la mina nova (La Consolació)
• Les dones feien les feines de la casa i cuidaven el bestiar (porcs, gallines,
pollastres, conills.....)

8. Els nens i les nenes
• Els nens anaven a jugar a la plaça de Sant Romà. Les nenes
saltaven a corda i la xarranca. Els nens jugaven a futbol. No tenien
joguines. Els joguets se’ls fabricaven ells mateixos. Agafaven
llaunes de sardina buides, hi feien un forat pel costat, hi passaven
un cordill, se’l lligaven al turmell i era com una sabata.
• Els nens i les nenes anaven separats a escoles diferents. El mestre
dels nens era el Sr. Escoda i la mestra de les nenes era la Sra.
Carme. El mestra i la mestra ensenyaven totes les
matèries,sobretot matemàtiques i castellà. Davant l’escola hi havia
la plaça de sant Romà , al costat de la plaça hi havia la boca de la
Mina de sant Romà. Quan els nens i les nenes sortien al pati per
jugar ho aprofitaven per entrar a la Mina fins que veien els miners
treballant. Més endavant van privar l’entrada a la Mina.
• Actualment els pocs nens i nenes que viuen a Sant Corneli van a
l’escola de Sant Jordi.

9. serveis
• A la Colònia de Sant Corneli hi havia de tot : cinema, escorxador, sala de
ball, escoles, una botiga de queviures, bars, l’església i una penya de futbol
i l’ anomenat “Hospitalillo” que es pot veure a la fotografia.

10. festes
• La Festa Major el dia 16 de setembre
amb missa major, ballada de
sardanes, rosari a la tarda, cinema i
ball amb orquestra a l’envelat.
• La festa de Santa Bàrbara el 4 de
desembre. Es feien moltes activitats
degut a que era la festa dels miners.

11. Fonts d’informació:
• www.cercs.net
• Full informatiu del museu de les mines
de Cercs
• “Terra de carbó” guia de la ruta minera
• Les explicacions de la meva tieta Sra.
Mercè i de la cosina del meu avi, la Sra.
Margarida, que viu a Sant Corneli.
Anna Obiols i Ripoll
La Valldan, maig de 2009