Introducció amb imatges al moviment del Romanticisme i la Renaixença.

1. La Renaixença
Jacint Verdaguer Àngel Guimerà
Institut Ramon Coll i Rodés
Departament de llengua i literatura catalana

2. La Renaixença: moviment de recuperació cultural i
política a Catalunya (segle XIX).
Cal situar la Renaixença en el marc social i cultural europeu:
a) El Romanticisme
b) La societat industrial
c) El naixement dels nacionalismes
Fàbrica
GaribaldiNapoleó Bonaparte
Saló de te burgès

3. Europa en guerra.

4. Els moviments nacionals impulsats per la burgesia
europea: Grècia, Bèlgica, Polònia... unificació
d'Alemanya i d'Itàlia.

5. La pintura romàntica es basa en els sentiments
El Romanticisme (Europa)
PINTURA
Eugène Delacroix (1798-1863)
La llibertat guiant el poble.
Caspar F. Friedrich (1774-1840)
Viatger davant el mar de boira.
Lord Byron.
F. Goya
La maja vestida

6. El Romanticisme (Europa)
MÚSICA
Giuseppe Verdi
(1813-1901)
Beethoven (1770-1827)
Robert i Clara Schumann
(1810-1856)
Representació moderna de Nabucco
https://www.youtube.com/watch?v=wX93BytFfkk

7. El Romanticisme (Europa)
Walter Scott: Ivanhoe
(1771-1832)
Mary Shelley: Frankenstein (1818)
Emily Brönte: Cims borrascosos
Charles Dickens: Oliver Twist
Flaubert: Madame Bovary
(1856)
E. Allan Poe: Contes
LITERATURA
Lord Byron: Don Joan

8. Ivanhoe, de Walter Scott

9. Frankenstein,
de Mary Shelley

10. ●Predomini del sentiment sobre la
raó.
●Defensa de la llibertat de l'artista.
●Recuperació de tradicions i
llegendes del passat, exaltació d'un
sentiment nacionalista o patriòtic.
●Gust per l'exotisme, aventures,
transgressió.
●Reivindicació de la lletjor, de
l'horror...
Del contingut de les obres anteriors, podem
deduir les característiques del Romanticisme:

11. 1a Etapa: La data simbòlica d'inici
és la publicació de l'Oda a la Pàtria
de Bonaventura Carles Aribau.
1833
Primers estudis sobre llengua.
Marià Aguiló fa el primer diccionari.
Manuel Milà i Fontanals elabora una
ortografia i edita textos medievals
catalans.
La Renaixença

12. Hi ha dos corrents romàntics:
●Liberal: Bonaventura Carles Aribau
El propagador de la libertad (1835-36)
●Conservador: Manuel Milà i Fontanals
Josep Pons i Gallarza
El corrent que s'acaba imposant és el
conservador.

13. Oda a la pàtria, de B. C. Aribau
(I)
A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serres desiguals, que allí en la pàtria mia
Dels núvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repòs etern, per lo color més blau. (...)
(V)
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dolça llet bevia;
En llemosí al Senyor pregava cada dia,
E càntichs llemosins somiava cada nit.(...)

14. 2a Etapa:
Acadèmia de Bones Lletres
Es recuperen els Jocs
Florals el 1859:
Concurs de poesia on es donen
tres premis pels temes:
pàtria, fe, amor.
El 1842 torna a obrir-se la
Universitat de Barcelona (l'actual
edifici no es va acabar fins al 1882).

15. 3a Etapa: L'etapa anterior ha estat eficaç perquè
sorgeixen autors que es van donar a conèixer
amb els Jocs Florals:
●El poeta Jacint Verdaguer.
●El poeta i autor de teatre Àngel Guimerà.
●El novel·lista Narcís Oller.
●Ja funcionen entitats que permeten
la divulgació dels textos i les idees:
J. Verdaguer À. Guimerà

16. Jacint Verdaguer (1845-1902)
1870 és ordenat sacerdot, contrau la tuberculosi
1874 capellà de vapor a la Companyia
Transatlàntica. Acaba l'Atlàntida.
1876 Resideix al palau dels marquesos
de Comillas.
1883 càrrec d'almoiner.
1886 publica Canigó
Viatge a Terra Santa.

17. Tema: l'origen de Catalunya
Personatges:
Tallaferro Guifré abat Oliba
Flordeneu Gentil
Espai: els Pirineus
Temps: època carolíngia
Canigó (poema èpic de Verdaguer)

18. Jacint Verdaguer (continuació)
●1888 Crisi espiritual.
Trencament: contrau deutes fent d'almoiner;
practica exorcismes;
●Reclòs al santuari de la Gleva.
Se n'escapa el 1895.
●1896 publica Flors del Calvari.
●1902 Mor a Vallvidrera
Enterrament multitudinari de Jacint Verdaguer. La seva poesia d'arrels
populars va tenir un gran èxit. L'enfrontament amb la jerarquia de
l'Església el va convertir en un màrtir.

19. Significació de Verdaguer
●Paradigma d'escriptor romàntic.
●Creador de la llengua literària moderna.
●Dóna ressò internacional a la literatura catalana.