1. Puresa de cor
Es tractava de dos ermitans que vivien en un illot cadascun d'ells. L’ermità jove s’havia fet molt célebre i gaudia
d’una gran reputació, mentre que l’ancià era un desconegut. Un dia, l’ancià va prendre una barca i es va
desplaçar fins a l’illot de l’afaman ermita. Li va rendir honors i li va demanar instrucció espiritual. El jove li va
entregar una mantra i li va facilitar les instruccións necessaries per la repetició del mateix. Agraï, l’ancià va
tornar a prendra la barca per dirigir-se al seu illot, mentres el seu company de búsqueda es sentía molt orgullós
per haguer sigut reclamat espiritualment. L’ancià es sentía molt feliç amb el mantra. Era una persona sencilla i
de cor pur. En tota la seva vida no había fet una altre cosa que ser un home de bons sentiments i ara, ja a la
seva acianitat, volía fer algúna practica metódica.
Estava el jove ermita llegint les escritures, quan, a les poques hores d’anar-se’n, l’ancià va regresar, i li va dir:
-Venerable asceta, resulta que he oblidat les paraules exactes del mantra. Sentu ser un pobre ignorant. ¿M’ho
pots indicar altre vegada?
El jova va mira l’ancià amb condenscendencia i li va repetir el mantra.
Ple d’orgull, es va dir interiorment: “Poc podrá aquest pobre homa avançar per el camí cap a la Realitat si no és
capas de retindre una mantra”. Pero la seva sorpressa va ser extraordinaria quan de repent va veure que l’ancià
partía cap al seu illot caminant sobre les aigües.
*El Mestre diu: No hi ha major logre que la puresa del cor. ¿Que no es pot aconsseguir amb un cor net?