1. LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE
1. Llenguatge i llengües.
El llenguatge és la capacitat de comunicar-nos mitjançant una sèrie de sons
articulats, i es manifesta en unes 6.000 llengües diferents. Cada llengua és el
codi de signes orals propi d'un grup, és a dir, sorolls als quals aquest grup ha
donat un sentit comú.
La raó de ser de la llengua és la comunicació. Aprenem a parlar per
necessitats immediates, i perquè vam sentir parlar al nostre voltant i ens
convenia fer-nos entendre per viure millor. L'aprenentatge d'una llengua és
que ens fa humans, per això totes les llengües tenen el mateix valor.
La llengua és acció i interacció. Normalment parlem per parlar, per sentir-nos
en comú amb d'altres.
2. La comunicació.
La comunicació és l' intercanvi d'informació entre un/a emissor/a i un/a
receptor/a.
Perquè l’ intercanvi d' informació sigui efectiu, cal que el/la receptor/a entengui
el missatge que l' emissor/a vol transmetre, i la intenció que té. Per
transmetre aquesta informació, cal:
• Un canal físic: receptor/a i emissor/a han d' estar en contacte.
• Un sistema de comunicació o codi comú (llengua humana).
• Un context, el lloc on es realitza l' acte comunicatiu.
3. Les funcions del llenguatge.
El predomini de cada un dels sis elements en un acte comunicatiu ens permet
distingir sis funcions del llenguatge:
Emotiva o expressiva: Manifestació de sentiments per part de l' emissor/a.
Oracions exclamatives o interjeccions. “Uf!” “Que fantàstica és la vida!”
Referencial o informativa: Subratlla la transmissió d' informació sobre fets,
pròpia del llenguatge científic. Modalitat enunciativa. “Són les vuit en punt”.
Conativa o apel·lativa: Busca influir en el comportament del/la receptor/a.
Anuncis. “No faci's això!” “Vota'ns!”
Fàtica o de contacte: Emfatitza l'ús d'un canal comú i procura assegurar la
continuïtat de la comunicació. “Bon dia!” “...sí,...sí, oi?
1

2. Metalingüística: Se centra en el codi mateix que s' està usant. Diccionaris.
Els mots esmentats s 'escriuen en cursiva. “El verb dir és transitiu”
Poètica o estètica: Enfoca l' atenció sobre la forma del missatge. Obres
literàries. Adopta ritmes i altres recursos estètics. “Prou plou, però pel que
plou, plou poc”.
Normalment, en un mateix procés comunicatiu es realitza més d' una funció.
4. El llenguatge no verbal.
Ens fem entendre no només parlant, sinó també amb gestos.. El cos té el seu
propi repertori de senyals, alguns d' innats i d' altres d'apresos.
Els gestos els hem adquirit a casa, o són propis de la comunitat lingüística de
què formem part.
Característiques del llenguatge humà:
És infinit, sempre podem fer frases noves.
Pot articular un temps futur, i un temps passat.
Permet mecanismes d’ identitat.
2

3. 5. Esquema de la comunicació.
6. Quadre resum .
Elements Definició Funcions del Exemples
comunicació llenguatge
EMISSOR/A PARLANT EXPRESSIVA VULL ANUNCIAR
QUE ME’ N
VAIG.
RECEPTOR/A DESTINATARI APEL·LATIVA FORA !
INFORMACIÓ
MISSATGE INFORMACIÓ POÈTICA ETS COM UN PI !
CONTEXT SITUACIÓ REFERENCIAL EL DIA TÉ 24
CONCRETA HORES
CODI LLENGUA METALINGÜÍSTICA LA
COMUNICACIÓ
ÉS......
CANAL PER ON ÉS FÀTICA QUÈ? SÍÍ!
TRANSMET
7. Exemples gràfics
3

4. 8. http://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge
4