1. DIDÀCTICA DE LA LLENGUA MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL – TERCER – “ L’evolució de l’adquisició del codi escrit i la intervenció educativa”

2. COM ESCRIU? QUÈ PENSA SOBRE L’ESCRIPTURA? QUÈ NECESSITA PER AVANÇAR? INTERVENCIÓ DEL/LA MESTRE/A

3. En aquest apartat veurem l'evolució de l'escriptura dels infants. Diferenciem 5 grans apartats: Escriptures presil.làbiques Escriptures sil.làbiques Escriptures sil.làbico alfabètiques Escriptures alfabètiques Grafismes primitius

4. GRAFISMES PRIMITIUS Són els primers intents d’escriure Són signes que ja no són dibuixos però tampoc són lletres convencionals . Són grafies que intenten assemblar-se a les lletres i que les fan amb l’objectiu d’escriure.

5. ALGUNS EXEMPLES DE GRAFISMES PRIMITIUS

8. PENSA CAL * Que hi ha traços o signes que representen . * Que tots els codis serveixen * Conèixer el sentit comunicatiu i funcional de la llengua escrita, * Tenir contacte amb el codi alfabètic . * Fer adonar de la presència del codi escrit en l’entorn: funcionalitat i plaer. * Explicitar el sentit d’escriure davant d’ells * Escriure i donar sentit al que escriu NECESSITA

9. ACTIVITATS COMUNICATIVES PER PROMOCIONAR LES ESCRIPTURES AMB GRAFISMES PRIMITIUS Mostrar l’acte d’escriure Mostrar el codi escrit Mostrar la funcionalitat de l’escriptura Donar significat a l’escriptura Compartir el fet d’escriure Tenir estímuls escrits significatius Llegir i escriure textos reals i propers Ex. (Racó de notícies de la classe: escriure per llegir als altres. Escriure el nom en llocs pertinents. Documenta: la mestra anota observacions i les comparteix)

11. ESCRIPTURES PRESIL.LÀBIQUES Escriptures no diferenciades Escriptures diferenciades Imita els trets formals de l’escriptura, però no hi ha correspondència so-grafia Escriu de manera conscient utilitzant grafies convencionals, però no hi ha correspondència so grafia

12. Escriptures no diferenciades Escriptures diferenciades * Sense control de quantitat * Fixes * Segons les característiques de l’objecte de referència * Diferències en la quantitat, l’ordre i la varietat de lletres

13. Sense control de quantitat Fixes NO DIFERENCIADES

14. PENSA NECESSITA CAL * Que hi ha signes diferents als dibuixos. * Que existeixen lletres i números . * Conèixer el sentit comunicatiu i funcional de la llengua escrita, * Conèixer el codi alfabètic . * Fer adonar del significat del codi escrit: rètols, títols, textos… * Escriure davant d’ells * Fer escriure de manera significativa

17. * Diferències en la quantitat, l’ordre i la varietat de lletres * Segons les característiques de l’objecte de referència DIFERENCIADES

21. ESCRIPTURES SIL.LÀBIQUES * Representen cada síl·laba amb una lletra. * Tant escriuen vocals com consonants, depèn dels infants i de les experiències sobre escriptura. * Poden escriure paraules llarguíssimes i tot tipus de textos.

22. ALGUNES CONSIDERACIONS * Tenen dificultat en acceptar paraules amb les lletres iguals: A A A (PATATA) * Els costa acceptar que dues paraules s’escriguin igual: A I A (CADIRA) - A I A (FALDILLA) * Unes de les paraules més difícils per a ells són els monosíl.labs * S’adonen que en els noms propis no es poden deixar lletres perquè els companys esqueixen: A U A (PAULA)

29. ESCRIPTURES SIL.LÀBIC ALFABÈTIQUES * Fan el descobriment que cada síl·laba es pot escriure amb la vocal i la consonant. * Però durant un temps combinen el criteri sil·làbic amb escriptures parcialment alfabètiques. * Els costa renunciar a l’estadi sil·làbic.

36. ESCRIPTURES ALFABÈTIQUES * Ja escriuen totes les lletres de la paraula. * Apareixen nous reptes : la separació de les paraules, majúscules i minúscules, ortografia natural, cal·ligrafia ...

48. L’APRENENTATGE CONTINUA

49. L’estudiant és el protagonista del seu procés d’aprenentatge i l’ensenyant és qui li dóna l’ajuda necessària per progressar. M. Teresa Bofarull Llegir i escriure amb sentit(…) és la millor manera d’obrir la porta i donar la benvinguda als qui convidem a créixer dins la comunitat de lectors i escriptors. M. Fons

54. APRENDRE A ENSENYAR A ESCRIURE, ENSENYAR A APRENDRE A ESCRIURE: UN REPTE AMB ENTUSIASME, RESPONSABILITAT I REFLEXIÓ CONSTANT Girona 2011