Presentació del pas del temps en la figura de Mercè Rodoreda

1. MERCÈ RODOREDA (1908-1983)

2. UNA INFANTESA FELIÇ (1908-1921) «Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares»

3. LA LITERATURA COM A ALLIBERAMENT (1921-1939) “ Jo em sentia molt tancada. Pel fet de ser filla única i casar-me molt jove em sentia desesperada. Començar a escriure va ser una fugida. No podia anar a la universitat. Si no tinc estudis és perquè la meva família era econòmicament feble. I era allò que “ja es casarà, no ha de saber res...”, i ja està.”

4. UN EXILI LLARG I DIFÍCIL A FRANÇA I SUÏSSA (1939-1972) “ Vam deixar París amb gran recança...[...] Vam passar els tres primers dies de viatge ficats en un tren que vam trobar per casualitat, ple de soldats en retirada, i al cap de tres dies vam deixar el tren perquè gairebé no ens havíem mogut de lloc. Ja anàvem bruts i estàvem cansats”

5. “ Ahir, diumenge, vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc l’estil i un món.”

6. LA MADURESA: LA PÈRDUA DE LA JOVENTUT “ Envellir em va preocupar als quaranta anys. Aleshores vaig passar una crisi. Després la vaig superar i ara tant se me’n dóna que em surtin arrugues com tornar-me vella. A mesura que et vas fent gran t’allunyes del problema de la bellesa personal i et dediques exclusivament a mirar-te no a tu, sinó fora de tu.”

7. LA VELLESA: EL MITE “ Darrera del mirall hi ha un somni; tots voldríem atènyer el somni que és la nostra profunda realitat, sense trencar el mirall ”

8. Fins i tot en aquell moment difícil, ens confià que patia pel seu jardí, que calia regar molt,i pel llibre en el qual treballava, La mort i la primavera , títol que semblava una premonició, perquè tant la primavera com la mort eren a tocar