2. • Microrrelat, és un gènere literari que
s’utilitza per un conjunt d’obres de gran
condensació semàntica i síntesis expressiva
que la seva principal característica és la
narrativa, diferent a la novel·la o el conte i de
contingut breu.
• També rep el nom de microconte, microficció
o miniconte. Encara que també hi ha petites
diferències entre el microrrelat i el
microconte etc.
3. M’entres el microconte pertany al gènera narratiu, el
microrrelat es troba a la frontera de entre lo
narratiu, perquè està escrit en prosa i sol
predominar l’acció sobre l’adjectivació, i lo
poètic, perquè els escrits es centren en la força
excessiva del llenguatge i no en la història en si
explicada.
4. • Els microrrelats poden tenir diferents
formats: des de les narracions passant
pels apòlegs i els sil·logismes.
• Els mecanismes de construcció d’un
microconte, té dos maneres
d’interpretació, la literària i la que el
lector a de trobar per contemplar la
narració, sen a la vegada lector i autor.
5. • Aquesta narració és breu i precisa i d’una
intensitat expressiva ja que lo més important
del seu relat, és la seva essència.
6. ORIGEN DEL MICRORRELAT
• Apareixen al llarg de tots els temps, són texts
escrits o orals curts.
Rondalles, endevinalles, paràboles, epitafis...
Va començar a l'Edat Mitjana en els
anomenats bestiaris i més endavant és
possible trobar-ho en les sentències del
Comte Lucanor, les primeres obres breus es
troben en les cultures de l’Orient, però
encara més enrere en les paràboles de Jesús
vistes de forma individual.
7. • El microrrelat va començar a tenir jerarquia i
independència com a gènere amb obres de Jose
Arreola, Marc Deveni, Monterroso i Enric Anderson
Imbert.
• A l’Argentina al 1955 Jose Luis Borges i Alfons Bioy
Casares van publicar “Cuentos breves y
extraordinarios”, eren relats entra dos pàgines i
dos línees. Al 1960, Borges escriu el llibre “El
Hacedor” a on hi ha microrrelats junt a poemes.
Bioy Casares fa el mateix amb “Guirnalda con
amores” i Julio Cortazar amb “Historias de
Cronopios y de Famas” va ser el que es va ocupar
de fer famós aquest gènera per Europa.
8. • A Espanya hi ha diferents autors d’aquest gènere
com Ramón Gómez de la Serna, Juan Ramón
Jiménez i Max Aub fins a Albert Tugues.
• Als Estats Units comença als 70 i al part de
Llatinoamèrica als 80. Els escriptors de microficció
de la literatura francesa, van ser influenciats pels
escriptors espanyols.
• A la segona meitat del s. XX els microrrelats es
presenten com una autèntica proposta literària.
Ben bé tots el escriptors han intentat escriure’ls.
9. FACTORS QUE VAN AFAVORIR LA SEVA
POPULARITZACIÓ
• L’explosió de les vanguardies amb la seva
renovació expressiva, la proliferació de les
revistes que volien textos breus il·lustrats a
les seves pàgines culturals, els congressos
internacionals de minificció que van tenir lloc
a partir del 1998.
10. • A la actualitat, és una alternativa de creació i
lectura davant gèneres tradicionals. Ha
arribat a difondre’s a través de la proliferació
de tallers literaris, grups de lectura, per
mitjançant de publicacions d’antologia i
llibres dedicats al gènere i també de revistes
especialitzades. Amb la conseqüència de la
minificció ens trobem amb el sorgiment
d’una nova forma teatral: el microrrelat
teatral o miniteatre.
11. CARACTERÍSTIQUES
• La brevetat i el·lipsis: És la característica
més comú d’aquests textos. És una
característica bastant subjectiva, ja que
existeixen microrrelats de més d'una
pàgina. Els títols solen ser pertinents
perquè ens ajuden a trobar tot allò que
volen dir hi que no està escrit per la seva
brevetat i que necessitem per completar
el sentit.
12. • Condensació: És el principi • La temàtica : Són relats de
constructiu de microrrelat. ficció pura, relats de la inclusió
d'altres discursos
(polítics, socials, etcètera), fins
a l'ús de la intertextualitat, té
un diàleg amb altres textos. Té
la particularitat de presentar un
desenllaç inesperat pel que fa
als successos narrats. El lector
participa en la lectura i pot
relacionar el microrrelat amb
altres històries reals o
imaginaries. Té un doble sentit
final inesperat que fa que el
lector es commogui. El final
s’acompanya d’una ensenyança
moral al funcionar com un relat
didàctic.
13. • Individualisme: Enfoca un incident
individual, acció, espai i temps
suggerits, rapidesa, exactitud, visibilitat, multipli
citat i consistència. Elements
recurrents, l’oníric, absurd, la fantasia, la
confusió de la realitat i la ficció, el terror tractat
amb indiferència, la preponderància de la
imatge, la subversió poètica del llenguatge, el
humor i els jocs metaficcionals i lingüístics.
• Encreuament de gèneres: És un gènere híbrid
que amb els seus recursos estilístics entremescla
narració, assaig, poesia, entre uns altres.
14. SEMBLANCES I DIFERÈNCIES AMB
ALTRES GÈNERES BREUS
• El que distingeix i diferència al
microrrelat d’altres gèneres es
el moviment i una certa • Les semblances entre
voluntat metaliteraria, que són els microrrelats i els
obres que parlen o fan altres gèneres com les
referència velada d’altres gregueries, aforismes, s
obres, i per això necessiten un entències... són que són
bon lector. El microrrelat té textos breus que
relació amb el haiku, amb les expressen els
gregàries, amb el pensaments dels seus
aforismes, amb les frases escriptors. Tots són
lapidaries, amb els acudits i gèneres literaris.
amb les notícies
periodístiques, ja sigui per la
15. • José Antonio Martin, escriptor veneçolà
nascut al 1804 i mori al 1874.
"Cuento que me contó una vez mi hija
Adriana fastidiada de que le pidiera un
cuento: HABÍA UNA VEZ UN COLORÍN
COLORADO"
16. • Juan Ramón Jiménez, va néixer
a Moguer, Huelva al 1881 i va
morir a Puerto Rico al 1958.
EL RECTO
Tenía la heroica manía bella de lo derecho, lo recto, lo cuadrado. Se pasaba
el día poniendo bien, en exacta correspondencia de
líneas, cuadros, muebles, alfombras, puertas, biombos. Su vida era un sufrimiento
acerbo y una espantosa pérdida. Iba detrás de familiares y criados, ordenando
paciente e impaciente lo desordenado. Comprendía bien el cuento del que se sacó
una muela sana de la derecha porque tuvo que sacarse una dañada de la
izquierda.
Cuando se estaba muriendo, suplicaba a todos con voz débil que le pusieran
exacta la cama en relación con la cómoda, el armario, los cuadros, las cajas de las
medicinas.
Y cuando murió y lo enterraron, el enterrador le dejó torcida la caja en la
tumba para siempre.
17. • Quim Monzó escriptor català que va néixer a
Barcelona al 1952.
DE NUEVO
“En cuanto acaba el libro y lo cierra ya lo ha
olvidado por completo. De modo que
observa un instante la cubierta, con
curiosidad, y acto seguido busca la primera
página y empieza a leerlo”.
